July 4, 2021
De parte de Nodo50
194 puntos de vista


Fa dues setmanes, la fins ara coordinadora de Mèdia.cat, Elisenda Rovira, s’acomiadava dels lectors amb un article on feia balanç dels gairebé set anys que hi ha estat al capdavant. Hi explicava alguns dels moments destacats d’aquest període, amb especial èmfasi en el difícil any 2017, i concloïa: “Coordinar un observatori de mitjans és un privilegi”. Com que vaig ser un dels impulsors de Mèdia.cat l’any 2009, quan exercia la presidència del Grup Barnils, i n’he seguit sempre de molt a prop l’evolució com a membre de la Junta, m’haureu de permetre que afegeixi algunes dades numèriques al balanç personal que feia l’Elisenda, que d’altra banda em va semblar molt encertat.

Són dades que us volíem presentar en la festa dels 10 anys de Mèdia.cat, que s’hauria d’haver fet el 12 de març de 2020 a l’Ateneu L’Harmonia i que vam haver de suspendre cautelarment perquè la pandèmia ja treia el nas perillosament. Són dades que, ara que l’Observatori està a punt de fer 12 anys (el vam presentar públicament el 6 d’octubre de 2009), caldria potser acabar d’actualitzar, però que vistes en el seu conjunt, fan molta impressió. Són dades que molts cops la gent desconeix i que ara em fa il·lusió de desvelar en aquest article.

A Mèdia.cat s’hi han publicat fins ara 48 informes monogràfics sobre comunicació, tractaments informatius i cobertures mediàtiques. Aquests informes els han elaborat 41 periodistes diferents. Tots ells són consultables a l’apartat Informes del web. El primer, cronològicament parlant, analitzava els “Marcs de referència als Telenotícies de TV3”, de Roger Palà i Armelle Ibáñez. El darrer és un “Estudi del tractament mediàtic dels joves en la premsa digital catalana”, fet amb el suport del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya per Enric Rodon.

A Mèdia.cat s’hi han publicat fins ara prop de 2.200 continguts breus d’anàlisi i seguiment de l’actualitat dels mitjans de comunicació; també al voltant de 75 entrevistes a comunicadors, professors universitaris i periodistes de diferents llocs del món; i s’hi han enllaçat més de 1.000 vídeos i fragments videogràfics. En aquest punt, vull esmentar especialment la tasca del periodista Joan Canela i Barrull, que va estar al capdavant de l’actualització diària de l’Observatori durant set anys seguits (2010-17), i a qui devem centenars d’anàlisis valuosíssimes sobre què ens diuen i com ens ho diuen els mitjans del nostre país. Per sort, l’amic Canela, des de Benimaclet (València), continua col·laborant assíduament amb Mèdia.cat i fa tan sols una setmana ens explicava en aquest article com la majoria de mitjans havien ignorat un assassinat feixista a Múrcia.

A Mèdia.cat també hi ha un espai per a l’opinió de les persones sòcies del Grup. Fins ara s’hi han publicat més de 1.700 articles d’opinió, escrits per 112 persones diferents, amb una gairebé paritat de gènere que ja voldrien molts mitjans: 50 dones i 62 homes. Els articles d’opinió, sempre sobre aspectes comunicatius o mediàtics, entès aquest concepte de forma generosa, enriqueixen l’Observatori amb diferents punts de vista personal i territorial (i també d’àmbits de treball, ja que hi opinen persones que exerceixen la professió des de llocs diversos: empreses, universitats, mitjans, institucions, com a freelance…).

L’Observatori ha impulsat 10 volums impresos de l’Anuari Mèdia.cat, el primer dels quals recollia ‘Els silencis mediàtics de 2010’ i es va presentar públicament el juny de 2011. El desè, que porta per subtítol ‘Una mirada crítica als silencis i sorolls dels mitjans de comunicació’ de 2020, és el que es va presentar aquest març de 2021. Cal tenir en compte que el canvi de moment de l’any en què es publicava va provocar que una de les edicions recollís dos anys de silencis, en comptes d’un (no, no m’he descomptat!). Nou d’aquests deu anuaris són consultables en línia al web (falta el primer, que costa de trobar, ni tan sols imprès). Els reportatges i articles dels Anuaris han estat elaborats per 125 autors diferents (59 dones i 66 homes), també amb un bon nivell de paritat de gènere.

Per finançar els Anuaris, s’han fet 9 campanyes de micromecenatge a Verkami, en les quals s’han obtingut un total de 98.313 euros. Es considera que és el projecte periodístic que més diners ha recaptat mai en micromecenatge a l’Estat espanyol. La mitjana de mecenes per campanya supera els 400. L’any que es van recaptar més diners va ser el 2015, amb 15.580 euros, ja que s’hi van incloure també la remodelació a fons del web de Mèdia.cat.

I per acabar, cal dir que de Mèdia.cat han sorgit diversos projectes complementaris, el més potent dels quals és el Mapa de la Censura, que va començar el 2016 com un informe anual més i va anar prenent vida pròpia com a eina de recopilació de violacions de la llibertat d’expressió i agressions a la premsa, fins al punt que recentment se n’ha presentat un nou format, més útil i agradable de consultar. També allotja diversos observatoris temàtics: el de Mitjans i Salut Mental, en col·laboració amb ‘Obertament’ (2014-17); el del Discurs Discriminatori als Mitjans, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona (2016-19); i el de la Cobertura de les Violències Masclistes als Mitjans (2020-21), amb el suport de l’Institut Català de les Dones. També el projecte Gat per Llebre, de vídeos breus d’educació mediàtica.

Un apunt simpàtic: Mèdia.cat i l’Anuari han tingut presència pública –presentacions o xerrades– en una trentena de poblacions dels Països Catalans, especialment a les tres principals capitals: Barcelona, València i Palma. I ha estat representat a actes a Torí (Itàlia), Viena (Àustria) o Madrid (Espanya).

En resum, 12 anys després, quina satisfacció més gran saber que vam encertar-la a l’hora d’impulsar aquest Observatori Crític dels Mitjans, malgrat que alguns companys periodistes ens advertien que entràvem en un camp minat i que hi prendríem mal. Algun dia, més aviat que tard, farem la festa que vam suspendre l’any passat i ho celebrarem juntes totes les qui hi hem col·laborat o li hem donat suport d’alguna manera. Em faig meves les paraules de l’Elisenda Rovira al final del seu article de comiat: aquell dia “brindarem pel periodisme” i ens sabrem “al costat dels bons”.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.



Fuente: Media.cat