February 17, 2022
De parte de Nodo50
159 puntos de vista

Deu feministes s鈥檈nfronten a 19 anys i mig de pres贸 i m茅s de 23.000 euros en multes per la vaga general del 8M de 2019 a Manresa.

Manifestaci贸 Hi 脡rem Totes. / Foto: Hi 脡rem Totes

El 22 i 23 de febrer se celebrar脿 al jutjat penal 1 de Manresa el judici contra deu feministes de les comarques del Bages i Moian猫s sota les acusacions de desordres p煤blics, danys i atemptat contra l鈥檃utoritat, en el marc de la vaga general del 8 de mar莽 de 2019. La petici贸 de Fiscalia suma en total 19 anys i mig de pres贸 i m茅s de 23.000 euros en multes. Des del grup de suport Hi 脡rem Totes s鈥檋a anat teixint la resposta als carrers amb actes solidaris, xerrades, mobilitzacions i fins i tot una campanya de micromecenatge que ja va aconseguir els seus objectius per fer front als costos repressius del cas.

A poques setmanes del 8 de mar莽 d鈥檈nguany, el moviment feminista ha posat energia i esfor莽os per difondre, un any m茅s, que cap embat repressiu aturar脿 la seva lluita. I ho han fet en una manifestaci贸, aquest passat dissabte, on hi han participat m茅s de 1000 persones per mostrar la solidaritat amb les encausades pel 8 de mar莽 de 2019 a Manresa. El grup de suport de les represaliades, aplegades sota la campanya Hi 脡rem Totes, tamb茅 va organitzar un acte pol铆tic en acabar la manifestaci贸, on van estar presents les intervencions de diverses membres del grup de suport, Maribel Sabat茅, mare de l鈥檈xiliada pol铆tica Anna Gabriel Sabat茅, la coordinadora Feministes Anticapitalistes dels Pa茂sos Catalans i el col路lectiu antirepressiu Alerta Solid脿ria. L鈥檃cte va ser presentat per la periodista Oye Sherman i va comptar l鈥檃ctuaci贸 musical de Laura Flores. La marxa va transc贸rrer pels carrers de Manresa sota crits i lemes d鈥檃bsoluci贸 per a les encausades i en contra de la repressi贸 policial.

Els fets es remunten al context de vaga general pel 8 de mar莽 de 2019 on durant el dia es van produir m茅s de 70 identificacions i altres actuacions policials com multes o requisici贸 de material de difusi贸, segons va informar el comit猫 de vaga. Unes accions policials que 鈥渆s van centrar en intentar limitar o impedir a les vaguistes a informar i manifestar-se鈥, han explicat des del grup de suport Hi 脡rem Totes. La jornada va comen莽ar a primera hora de la matinada, quan es va tallar la carretera BV-4511 d鈥檃cc茅s a l鈥檈mpresa RM Trade 鈥減er denunciar les condicions de treball d鈥檃questa empresa i informar a les treballadores de la jornada de vaga鈥, fet pel qual hi ha tres encausades acusades de desordres. Despr茅s, en el desenvolupament dels diversos piquets de vaga a la ciutat de Manresa, tamb茅 hi va haver identificacions a l鈥檈xterior i interior de la Fundaci贸 Universit脿ria del Bages (FUB) i posteriorment a un supermercat Mercadona. Quatre persones van resultar imputades per desordres i danys per aquests piquets. Tanmateix, els fets on fiscalia posa m茅s atenci贸 s贸n les accions que van transc贸rrer en el marc de la manifestaci贸 de la tarda, on m茅s de 5.000 persones es van manifestar per la vaga convocada. Segons fiscalia, un grup d鈥檈ncaputxades van llen莽ar pots de fum, ous i pintura contra la comissaria de la Policia Nacional i els Mossos d鈥橢squadra que la custodiaven. 鈥淓s va assenyalar la Policial Nacional, com a un dels cossos responsables de la repressi贸 de l鈥1 d鈥檕ctubre de 2017 i de la persecuci贸 quotidiana a les persones migrades鈥, van indicar des del comit猫 de vaga. Per aquesta acci贸, s鈥檌mputa a tres manifestants d鈥檃temptat contra l鈥檃utoritat i danys, demanant una pena de tres anys de pres贸 i una multa de 3.240 euros per a cada una d鈥檈lles.

Com m茅s fort 茅s el moviment feminista als carrers, m茅s casos de vulneraci贸 de drets fonamentals es produeixen 锘緾lic para tuitear

Despr茅s de tres anys de campanya, des del grup de suport Hi 脡rem Totes estan contentes amb la mobilitzaci贸 aconseguida i amb el suport que s鈥檋a generat amb altres moviments d鈥檃rreu del territori, sobretot amb aquells col路lectius feministes que tamb茅 han estat represaliats. 鈥淎 mesura que ens hem anat trobant a diversos espais, hem anat construint ponts que ens permeten treballar juntes, saber que hi ha mans arreu del territori disposades a ajudar i a cremar-ho tot en cas que realment la repressi贸 pugui anar a m茅s鈥, han explicat des del grup de suport amb relaci贸 a altres casos com el de Sant Cugat, Horta, Castell贸 o Corbera de Llobregat. Amb aquest escalf i acompanyament solidari, des del grup de suport i les represaliades s鈥檈ncara el judici amb expectaci贸 i amb ganes de tancar aquest proc茅s: 鈥淧assi el que passi, no estarem soles: ni abans, ni durant ni despr茅s del judici鈥. En el seu manifest, exigeixen l鈥檃bsoluci贸 de les encausades, que es respecti el dret de les treballadores a la vaga general, que s鈥檃turin les batudes racistes i la fi de la criminalitzaci贸 del feminisme anticapitalista i combatiu.

M茅s causes obertes arran les vagues del 8M

Les vagues del 8M han estat 脿mpliament reprimides arreu del territori, sobretot en les convocat貌ries anticapitalistes on el moviment feminista est脿 organitzat amb altres lluites socials. Un feminisme que 鈥渜眉estiona les formes d鈥檕rganitzaci贸 econ貌mica i social que s贸n la base de la desigualtat i la discriminaci贸 que pateixen les dones i les identitats de g猫nere i sexuals que no segueixen la norma, per貌 tamb茅, dins d鈥檃questes, amb especial duresa, les treballadores, migrades i racialitzades鈥, puntualitzen des del manifest de Hi 脡rem Totes. Casos s贸n el de Sant Cugat del Vall猫s (#8milmotius), Barcelona (Sants, Horta-Guinard贸鈥), Castell贸 o Val猫ncia (#JoTamb茅VaigSerPiquetera), entre molts d鈥檃ltres d鈥檃rreu de l鈥檈stat. Com m茅s fort 茅s el moviment feminista als carrers, m茅s casos de vulneraci贸 de drets fonamentals es produeixen (com els de manifestaci贸 i reuni贸, llibertat d鈥檈xpressi贸, dret a vaga, dret a la informaci贸 o dret a l鈥檃ssociaci贸 i reuni贸), com b茅 detalla l鈥檌nforme 鈥Represi贸n al movimineto feminista en el estado espa帽ol鈥 del col路lectiu Calala. I 茅s que des del 2017, amb l鈥檈sclat de les grans mobilitzacions feministes, es registra un 鈥渁ugment en les identificacions de les activistes feministes鈥, amb desproporci贸 policial moltes d鈥檈lles, i un 鈥渋ncrement de les sancions administratives i quanties associades鈥 a m茅s d鈥檜n augment dels procediments i causes obertes en seu judicial, segons es despr猫n dels dos 煤ltims informes de la Red de soporte ante la represi贸n de la protesta 鈥 Red Malla. Tot aix貌 acompanyat per la intensificaci贸 punitiva, iniciada l鈥檃ny 2015, amb la Llei de Protecci贸 de la Seguretat Ciutadana (Llei Mordassa) i la reforma del Codi Penal. A m茅s, segons s鈥檈xtreu de l鈥檌nforme Calala i de diversos testimonis directes dels casos anteriorment citats, en les actuacions repressives de les mobilitzacions 鈥攊 sobretot de les no mixtes鈥 s贸n not貌ries les actituds paternalistes i infantilitzants vers les activistes.

Per altra banda, no nom茅s es pot parlar de repressi贸 policial i judicial, sin贸 que hi ha altres actors i viol猫ncies estructurals que se sumen a la repressi贸 de feministes i moviment LGBTIQ+, com s贸n grups ultracat貌lics i d鈥檈xtremadreta (CitizenGo o Asociaci贸n de Abogados Cristianos) o la viol猫ncia masclista en els seus diversos fronts. 鈥淨uan les dones, les migrants, les trans, s鈥檃treveixen a trencar el setge i sortir als carrers, la viol猫ncia masclista es fa servir com a mecanisme per frenar-les, per la qual cosa no podem fer una an脿lisi sobre la repressi贸 al moviment feminista sense tenir en compte aquest factor鈥, detalla l鈥檌nforme de la Red Malla. Tamb茅 les formes o eines repressives vers el moviment feminista s鈥檋an anat amplificant i diversificant, amb l鈥檃ugment dels assetjaments i els atacs en l鈥檈ntorn digital en l鈥櫭簂tima d猫cada, segons detalla el monogr脿fic 鈥Feminisme, misoginia y redes sociales鈥 (2021). En aquest sentit, les investigadores Iolanda Tortajada i Teresa Vera conclouen que l鈥櫭簊 d鈥檌nternet i de les xarxes socials per atacar i agredir a moviments activistes 茅s 鈥渦na pr脿ctica globalitzada per貌 tamb茅 estrat猫gica com a f貌rum alternatiu als aven莽os, els assoliments, les pol铆tiques i les pr脿ctiques feministes鈥.


Llegeix altres articles:

Cuando tocan a una, tocan a la democracia

La polic铆a, en el punto de mira

El Co帽o Insumiso fue libertad de expresi贸n

Las 鈥渮orras separatistas鈥 exigen verdad, justicia y reparaci贸n

鈥淧assi el que passi, no estarem soles: ni abans, ni durant, ni despr茅s del judici鈥




Fuente: Pikaramagazine.com