January 23, 2022
De parte de Nodo50
173 puntos de vista

Desir茅e Bela-Lobedde (Barcelona, 1978) 茅s escriptora, comunicadora i activista feminista i antiracista. Va comen莽ar la seva activitat com a beauty blogger, publicant v铆deos i consells sobre com cuidar-se el cabell afro o com trobar productes especials per dones afrodescendents. De seguida va veure que all貌 que feia anava m茅s enll脿 de la moda i que era pol铆tica. Avui, continua amb aquest activisme est猫tic i el compagina amb aparicions a diversos mitjans de comunicaci贸 com RAC1 o TV3, aix铆 com amb els seus directes d鈥橧nstagram, on denuncia i deixa en evid猫ncia el racisme i el masclisme que imperen.

Es pot separar l鈥檃ntiracisme del feminisme?

No. Des del moment que les dones que no som blanques patim discriminaci贸 per ser dones i persones racialitzades, no hi pot haver separaci贸. Hem de practicar el feminisme des de la interseccionalitat per entendre que hi ha m茅s eixos, a banda del g猫nere, que poden ser factor d鈥檕pressi贸 per les dones.

Creus que el feminisme que es mostra als mitjans de comunicaci贸, potser per manca de representaci贸 de dones racialitzades, 茅s eminentment blanc?

Evidentment. Precisament per aquesta manca de representaci贸; com que no hi ha dones periodistes diverses que parlin d鈥檃ltres realitats i des d鈥檜na altra perspectiva, es crea la sensaci贸 que la viv猫ncia del feminisme de les dones blanques, que als mitjans de comunicaci贸 acostumen a ser amb estudis i un nivell socioecon貌mic mitj脿-alt, 茅s l鈥檈xperi猫ncia universal i no ho 茅s.

Qu猫 provoca que les persones racialitzades siguin explicades per persones blanques?

D鈥檈ntrada provoca una diferenciaci贸 entre nosaltres (periodistes, societat, persones blanques) i ells (persones racialitzades, que normalment s鈥檃ssocien a la migraci贸 o la pobresa). Llavors, la realitat de persones com jo, afrodescendent i nascuda al pa铆s, no 茅s tinguda en compte. Fins i tot se鈥檔s anomena migrants de segona generaci贸, encara que no haguem migrat mai. Aix铆, es perpetua la sensaci贸 d鈥檃larma quan es parla de persones racialitzades i la creen莽a que no hi ha periodistes racialitzades, quan s铆 que n鈥檋i ha. El que passa 茅s que no es veuen. I aquesta invisibilitzaci贸 fa creure que no tenim estudis i que no som capaces de relatar-nos a nosaltres mateixes, sin贸 que necessitem que vingui alg煤 altre i parli per nosaltres. Aquest paternalisme ens impedeix fer cr铆tica de per qu猫 es donen aquestes situacions. 

Sovint, les persones que pertanyen a un col路lectiu que no 茅s l鈥檋egem貌nic (entenent per hegem貌nic el prototip d鈥檋ome blanc, hetero i de classe mitjana) s贸n cridades als mitjans nom茅s per parlar d鈥檃quest tret que els fa diferent. En el teu cas, ser dona negra. T鈥檋i has trobat? Qu猫 et genera?

Aix貌 passa arreu, no nom茅s als mitjans de comunicaci贸. Fa unes setmanes, Instagram Espanya va organitzar Voices, unes xerrades per posar en contacte usuaris i influencers sobre tem脿tiques com moda, sostenibilitat, viatges, diversitat鈥 Hi havia 30 influencers i nom茅s tres eren persones racialitzades, totes amb un whitepassing brutal, 茅s a dir, que si no te les miraves de prop, no t鈥檃donaves que no eren blanques. I totes estaven a la taula sobre diversitat. Les persones negres no podem parlar de res m茅s? Un altre exemple: fa un any, un partit pol铆tic em va convidar a un acte i em van dir que em posaven a la taula sobre feminismes, per貌 un parell de dies m茅s tard em van dir que, pel meu perfil, millor em posaven a la taula sobre diversitat. Per qu猫, sent dona, no puc estar a la taula de feminismes? Si per ser negra nom茅s puc parlar de racisme, no ho estem fent b茅. Llavors, a la taula de feminismes no hi ha ning煤 que no sigui blanca? Aix貌 tampoc est脿 b茅, perqu猫 ens passem la interseccionalitat per l鈥檃rc de triomf. 脡s frustrant que nom茅s puguem parlar de coses relacionades amb la nostra condici贸 racialitzada, per貌 hi ha un altre assumpte. I 茅s que, dins aquest ventall de temes, es considera que podem parlar de tot. A mi m鈥檋an convidat a parlar sobre migraci贸, sobre la situaci贸 de les persones refugiades o de les dones a 脌frica, per貌 茅s que no en tinc ni idea! No he migrat mai i potser tu has anat a l鈥櫭frica m茅s vegades que jo. No puc ocupar aquests espais. 

I, quan se鈥檛 demana parlar d鈥檜n tema que no t茅 a veure amb la teva condici贸 de persona racialitzada, t鈥檋as sentit mai part de la quota?

Evidentment. Moltes vegades. Molt铆ssimes vegades. I, a m茅s, quan et queixes que no hi ha prou diversitat, encara tenen la barra de dir-te que no et queixis, que ja hi ets tu i gr脿cies. Fa un temps vaig participar en un article, en el qual entrevistaven 20 dones. Hi havia dues gitanes i dues afrodescendents. I jo vaig preguntar on eren les dones llatines, asi脿tiques o musulmanes. Tracten totes les persones racialitzades com si f贸ssim iguals i totes tingu茅ssim les mateixes circumst脿ncies. Fa la sensaci贸 que posar una persona negra 茅s fer el m铆nim perqu猫 ning煤 no es queixi i no 茅s aix貌. La periodista Luc铆a Mbomio ho ha dit moltes vegades: convidar una persona racialitzada 茅s guai. Queda de progre i serveix perqu猫 un mitj脿 es pugui posar la medalleta d鈥檃ntiracista, per貌 no 茅s suficient. 

En una entrevista a Afrof茅minas vas dir que no s鈥檋a de donar veu a les dones de col路lectius minoritzats, perqu猫 ja en teniu. 

El concepte de 鈥渄onar veu鈥 茅s molt paternalista. Perqu猫 quan s鈥檈xplica la hist貌ria d鈥檃lg煤 altre, la passes pel teu prisma i perspectiva i, potser, ja no 茅s la mateixa hist貌ria que t鈥檋an explicat. Despla莽a鈥檛 del centre i ofereix els teus recursos, plataforma i abast a aquelles persones perqu猫 puguin, des de les seves eines, donar a con猫ixer el seu discurs. 

En una entrevista vas dir que una de les 10 dones que m茅s t鈥檋avien inspirat era la Francine G谩lvez. Qu猫 va suposar per tu veure una dona negra com a periodista a la televisi贸?

La figura de la Francine 茅s molt important. Era a principis dels 90 i nom茅s es veien negres a la tele en situacions molt concretes, tot perpetuant estereotips. I, de sobte, una dona negra presentant el telenot铆cies de TVE! Per貌, el m茅s curi贸s d鈥檃ix貌 茅s que, 20 anys despr茅s, no ha tornat a passar. Encara que hi hagi m茅s professionals de la comunicaci贸 afrodescendents. La Luc铆a Mbomio t茅 una publicaci贸 d鈥橧nstagram en la qual repassa totes les persones africanes i afrodescendents que hi ha hagut a la televisi贸 espanyola com la Desir茅e Mjambo, la Mery Ruiz o l鈥橝ndr茅s Montes. Per貌 no deixen de ser menys noms dels que hi hauria d鈥檋aver. Crec que el fet que les persones afrodescendents tinguem una mirada antiracista en tot all貌 que diem fa que incomodem molt铆ssim. Som una aposta arriscada que molts mitjans prefereixen no assumir. 

Trobo que l鈥檈stablishment est脿 perdent una oportunitat no apropiant-se de la veu de les persones racialitzades. Per qu猫 creus que, excepte Ignacio Garriga de VOX, no es veuen m茅s persones negres conservadores?

Crec que 茅s per aquesta visi贸 tan estereotipada que es t茅 de les persones negres, almenys a Espanya, on se鈥檔s ha presentat com a persones sense estudis o recursos. Aix貌 no passa als Estats Units, Fran莽a o el Regne Unit, on 茅s molt m茅s freq眉ent veure negres amb americana i una mentalitat conservadora i liberal. Per貌 a la hist貌ria d鈥橢spanya hi ha molts noms de persones negres vinculades a moviments conservadors. Per exemple, H茅ctor Castillo Figueroa, que va ser el primer alcalde negre d鈥橢spanya, el 1979 per UCD a Huelva. Durant el franquisme, tamb茅 hi va haver moltes persones de Guinea Equatorial, que recordem que va ser una col貌nia, molt properes al r猫gim. El que passa 茅s que hi ha un gran inter猫s per part de l鈥橢stat d鈥檃magar la relaci贸 amb aquesta col貌nia i, amb aix貌, s鈥檋an perdut molts noms pel cam铆. 

Tu comences fent activisme est猫tic. Parla鈥檔s-en. 

Si all貌 personal 茅s pol铆tic, el meu cabell i la meva imatge no 茅s que siguin activisme, 茅s que s贸n pol铆tica perqu猫 s贸n part del meu cos. I el cos 茅s pol铆tica. I en el cas de les dones negres encara m茅s, perqu猫 el nostre cabell ha estat un motiu d鈥檈xclusi贸 hist貌ric. Jo, al principi, em considerava una beauty blogger i no tenia consci猫ncia que parlant de pentinats i cremes fes activisme. Per貌 comencen a arribar-me comentaris de dones negres d鈥檃rreu del m贸n que m鈥檈xpliquen que, amb els meus v铆deos, comencen a relacionar-se i estimar el seu cabell. Aix铆, deixaven d鈥檃llisar-se鈥檒, refor莽aven la seva autoestima i obrien la porta a la deconstrucci贸 i a l鈥檃ntiracisme. Perqu猫 no hem d鈥檕blidar que els c脿nons de bellesa s贸n supremacistes, euroc猫ntrics i promocionen una bellesa de pell clara i cabell llis. I all貌 que no s鈥檋i assembli, ja farem que s鈥檋i assembli, tot blanquejant pells i allisant cabells amb productes qu铆mics molt perillosos. De fet, la Uni贸 Europea va regular l鈥檋idroquinona, que 茅s un compost d鈥檃quests productes, en una concentraci贸 m脿xima del 2%. Doncs aquestes cremes en porten un 20%. Aquest compost et treu capes de la pell per fer-la m茅s clara i, 貌bviament, deriva en problemes. Per exemple, una dona que la feia servir, va tenir una ces脿ria i no la van poder cosir de tan prima com tenia la pell. Va morir dessagnada. Per aix貌, quan dic que la pressi贸 est猫tica i aquests productes ens maten, ho dic literalment. 

Creus que les dones viuen m茅s que els homes aquesta pressi贸 est猫tica d鈥檃ssemblar-se al c脿non de bellesa blanc?

S铆. Tinc amics que m鈥檋an demanat consells per comen莽ar a cuidar-se el cabell i, al cap d鈥檜ns mesos, en vista de tota la feinada que comporta, s鈥檋an rapat. Les dones, encara que cada cop m茅s ens atrevim a dur el cabell curt, encara patim la por a que ens diguin que som uns homenots o unes marimatxos. I el mateix amb el maquillatge, que a m茅s t茅 darrera una q眉esti贸 elitista: les marques que tenen gammes de colors per pell fosca s贸n car铆ssimes. Per la seva banda, les marques m茅s comercials i assequibles, nom茅s tenen dues tonalitats. I amb aix貌 ja han complert. Aix貌 t茅 moltes m茅s conseq眉猫ncies de les que podria semblar: a banda de la pressi贸 est猫tica, que no hi hagi productes de bellesa per nosaltres tamb茅 afecta a la manera en com comuniquem. Fa poc va sortir el cas d鈥檜na model que es va haver de maquillar ella mateixa deu minuts abans de desfilar perqu猫 l鈥檋avien deixada fatal. Sovint ens fan portar a nosaltres el maquillatge o no ens saben maquillar. Aix貌 a mi m鈥檋a passat i acaba derivant en qu猫 et trobes inc貌moda davant de c脿mera perqu猫 saps que no et veus b茅 i aix貌 influeix en com de b茅 comunicar脿s i com de b茅 far脿s el teu discurs. 




Fuente: Media.cat