El 1º de Mayo, día Internacional de la Clase Trabajadora, ha pasado por muchas vicisitudes desde que, aquel lejano 1886, los mártires de Chicago salieran a la calle siendo masacrados por la policía, para reivindicar un derecho que hoy vemos como irrenunciable, la defensa de la jornada laboral de 8 horas.
Este año no podremos salir a las calles con nuestras reivindicaciones a causa del Estado de Alarma, pero ello no debe ser impedimento para que nuestras ideas y nuestros anhelos lleguen a la ciudadanía.
Este 1º de Mayo es necesario gritar alto y claro el fracaso del capitalismo y de las medidas neoliberales aplicadas por los sucesivos gobiernos, la crisis del COV19 lo ha puesto de manifiesto de manera incontestable. Nuestro compromiso con unos servicios públicos de calidad, universales y gratuitos, así como recuperar las empresas y medios de producción regalados a manos privadas, debe animar nuestro compromiso y nuestras reivindicaciones. Por supuesto también, la lucha contra el cambio climático y la lucha por la Igualdad entre mujeres y hombres y contra las violencias machistas.
La defensa firme de la Sanidad pública, la Educación pública, el derecho a la Movilidad, al Transporte público, las actuaciones para la atención a las personas Dependientes, la derogación de todas las Reformas laborales, el derecho a los Cuidados, la necesidad de conseguir una Renta Básica de las Iguales (REBis), garantizando las necesidades vitales de la población, para que el empleo no sea una condena sino una opción, la Cohesión Territorial, para dar soluciones reales a la llamada “España vaciada”, las personas Migrantes, quienes mueren en el intento y quienes son “muertos y muertas en vida” por la sobreexplotación y su invisibilidad como “ciudadanas”, a las personas Jóvenes sin futuro, la necesidad de combatir la represión que el estado ejerce a través de sus Leyes Mordaza, unas Pensiones públicas dignas y suficientes, etc…, son retos a conseguir por todas y para todas.
Es incuestionable que la lucha en la calle es la única herramienta de la que verdaderamente disponemos a la hora de enfrentarnos a las graves injusticias que venimos sufriendo, debemos revitalizar la lucha en la calle, ahora que suenan nuevamente trompetas que auguran una gran recesión. No podemos permitirnos el lujo de que los excesos incontrolables del capital vuelvan a recaer sobre los hombros de la clase trabajadora. Por eso ahora más que nunca:
VIVA LA LUCHA DE LA CLASE OBRERA – VIVA EL 1º DE MAYO
El 1r de Maig, dia Internacional de la Classe Treballadora, ha travessat moltes vicissituds des que, en aquell llunyà 1886, els màrtirs de Chicago van sortir al carrer i van ser massacrats per la policia. Reivindicaven un dret que avui veiem com irrenunciable: la defensa de la jornada laboral de 8 hores.
Aquest any no podrem sortir als carrers amb les nostres reivindicacions a causa de l’Estat d’Alarma, però això no ha de ser impediment perquè les nostres idees i els nostres anhels arribin a la ciutadania.
Aquest 1r de Maig és necessari cridar alt i clar el fracàs del capitalisme i de les mesures neoliberals que han aplicat els successius governs. La crisi del COV19 ho ha posat de manifest de manera incontestable. El nostre compromís amb uns serveis públics de qualitat, universals i gratuïts, així com recuperar les empreses i mitjans de producció regalats a mans privades, ha d’animar la nostra lluita i les nostres reivindicacions. I, per descomptat, també la lluita contra el canvi climàtic i la lluita per la Igualtat entre dones i homes i contra les violències masclistes.
La defensa ferma de la Sanitat pública, l’Educació pública, el dret a la Mobilitat, al Transport públic, les actuacions per a l’atenció a les persones dependents, la derogació de totes les Reformes laborals, el dret a les Cures, la necessitat d’aconseguir una Renda Bàsica de les Iguals (REBis), garantint les necessitats vitals de la població, perquè la feina no sigui una condemna sinó una opció, la Cohesió Territorial, per donar solucions reals a l’anomenada “Espanya buidada”, de les persones Migrants, aquelles que moren en l’intent i les que són “morts i mortes en vida” per la sobreexplotació i la seva invisibilitat com “ciutadanes”, de les persones Joves sense futur, la necessitat de combatre la repressió que l’estat exerceix a través dels seves Lleis Mordassa, unes Pensions públiques dignes i suficients, etc …, són reptes que cal aconseguir per totes i per a totes.
És inqüestionable que la lluita al carrer és l’única eina que realment tenim a l’hora d’enfrontar-nos a les greus injustícies que venim patint. Hem de revitalitzar la lluita al carrer ara que sonen novament trompetes que auguren una gran recessió.
No ens podem permetre el luxe que els excessos incontrolables del capital tornin a recaure sobre les espatlles de la classe treballadora.
Per això ara més que mai:
VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE TREBALLADORA
Fuente: Cgttsystems.wordpress.com