417 puntos de vista



De la joventut organitzada i combativa contra la precarietat

Aquest 1 de maig sortim als carrers, no nom茅s per a defensar els drets i la dignitat de la classe treballadora, sin贸 per proposar alternatives realistes que ofereixin sortides al sistema de classes i a la seva fase de col路lapse global en la qual ens trobem actualment.

Aquest 煤ltim any, en el context i en el nom de la pand猫mia, hem sigut nosaltres, les treballadores, les joves, les migrades, les dones, les trans, les que hem patit l鈥檃bandonament i la precaritzaci贸, mentre estem sostenint la vida.

Vivim sota un sistema mundial que s鈥檋a constru茂t basant-se en el colonialisme i el patriarcat. Aquests sistemes d鈥檕pressi贸 s贸n els pilars fonamentals que sostenen tot sistema de classes.

En aquest marc de col路lapse i guerra contra la vida, per una part, qui la sost茅, qui subjecta els pilars de l鈥檈conomia global des de la baula m茅s baixa i qui m茅s violentament pateixen l鈥檈xplotaci贸 capitalista, s贸n precisament qui m茅s estan patint les conseq眉猫ncies d鈥檃questa pand猫mia i aquesta crisi econ貌mica. Per altra banda, som les joves treballadores qui ens enfrontem a una situaci贸 d鈥檌ncertesa i precaritzaci贸 que no encaixen en absolut amb les promeses de desenvolupament capitalista que en van vendre, qui estem veient perillar el nostre futur laboral, els nostres drets m茅s b脿sics inclosos el treball tal com el coneixem avui dia i el nostre propi planeta.

Aix铆, com joventut ens hem d鈥檈nfrontar a unes condicions que inciten al des脿nim: major taxa d鈥檃tur juvenil a Europa, nul路les expectatives de futur, precarietat laboral, incapacitat d鈥檈mancipaci贸. Empreses com Deliveroo, Uber Eats, Glovo i un llarg llistat reprodueixen noves formes d鈥檈xplotaci贸 sota els anomenats falsos aut貌noms. Treballadors, en la seva majoria migrats, convertits en subjectes de rendiment baix la falsa bandera de la 鈥淟libertat de treballar鈥 quan un vol, per貌 la supressi贸 d鈥檜n domini extern no condueix a una llibertat, sin贸 que fa que la llibertat i la coacci贸 sigui el mateix. Treball i rendiment s鈥檃guditzen arribant a les m茅s altes quotes d鈥檃utoexplotaci贸.

Com a estudiants, tamb茅 sofrim aquesta creixent precaritzaci贸 en els nostres centres. En la universitat partim d鈥檜na desigualtat econ貌mica imposta per les taxes que exclouen d鈥檈ntrada a tot qui no se les pugui permetre. A m茅s, el proc茅s educatiu es compon d鈥檜na constant cursa d鈥檕bstacles basada obtenir els t铆tols els quals no tothom t茅 el capital econ貌mic, cultural i social per passar cada fase. No 茅s el mateix haver de fer una carrera al mateix temps que es treballa o pagant m茅s que el doble per taxes per no pert脿nyer a la U.E.

Les universitats i altres institucions de l鈥檈ducaci贸 tampoc escapen d鈥檃questa din脿mica, de fet participen activament a perpetuar la selecci贸 d鈥檈lits dirigents i la ideologia del sistema; a separar la cultura de la vida i a culminar, en definitiva, en un sistema cada vegada m茅s burocr脿tic, en qu猫 el desenvolupament de l鈥檌ndividu ve constret per l鈥檈specialitzaci贸 productivista. Existeixen tamb茅 pr脿ctiques no remunerades, falsos-becaris, beques de col路laboraci贸, etc. Models hiperprecaritzats que ens obliguen a treballar gratis, a vegades per salaris de mis猫ria, a vegades per falses il路lusions sota la cultura de l鈥檈sfor莽 i l鈥檈mprenedoria. No 茅s una aleatorietat fatal aquesta circumst脿ncia, sin贸 quelcom intr铆nsec del sistema, ja que per descomptat hi ha qui es beneficia de tot aquest caos. A la patronal aquest model li serveix per anar disciplinant a una part important de les seves futures treballadores, normalitzant l鈥檃rbitrarietat i les condicions de mis猫ria amb les quals volen seguir atacant al conjunt de la classe treballadora.

A m茅s, des del pla Bolonya es fa cada vegada menys compatible treballar i estudiar a la vegada per la presencialitat obligat貌ria. Per no mencionar la creixent mercantilitzaci贸 en tots els 脿mbits de la universitat que aix貌 ha suposat, deixant via oberta per les empreses mitjan莽ant el Consell Social.Aix貌 es tradueix en una enorme precaritzaci贸 del sector cient铆fic-investigador i de tots els serveis universitaris que s贸n cada cop m茅s externalitzats, aix铆 com un una educaci贸 en la qual l鈥檈sperit cr铆tic universitari es substitueix per una r煤brica constructora de for莽a de treball d貌cil i una investigaci贸 deslligada als problemes socials i que mercantilitza cada cop m茅s el saber i acredita la propietat del coneixement.

Per aix貌 fem una crida a l鈥檕rganitzaci贸 de tota la classe treballadora posant el focus en la intersecci贸 entre la joventut com a potencial subjecte revolucionari de la nostra 猫poca i en les dones i dissidents sexuals aix铆 com les persones racialitzades i colonitzades com les classes explotades que sostenen el m贸n i des de les quals s鈥檈stan construint nous paradigmes revolucionaris que critiquen el sistema capitalista des de la seva arrel.

A dalt les que lluiten! Per una educaci贸 lliure en una societat sense classes!




Fuente: Felestudiantil.org