October 21, 2020
De parte de Crida Contra El Racisme
285 puntos de vista
Moltíssimes
gràcies
a
totes
les
persones
que
volguéreu
acompanyar-nos
en
el #1rAniversariCCR d’aquest
fantàstic
projecte. José
Antonio
Espinar,
Pintor
y
Muralista
SEMBA,
veïns
i
veïnes
d’arreu
de
tota
la
comarca
que
es
vàreu
apropar,
associacions,
col·lectius,
entitats,i
especialment
a
l’AAV
de
Batoi,
esperem
de
tot
cor
que
es
sentireu
protagonistes
d’un
dia
que
també
és
vostre,
perquè
lluitar
i
transformar
unitàriament
no
és
sinó
això,
aconseguir
sentir-nos
tots
i
totes
part
del
canvi.
Per
molts
anys
més
Cridant
ben
fort
Contra
el
Feixisme
i
el
Racisme
al
País
Valencià.
Eixim
a
la
premsa!
Així
deixem
alguns
mitjans
que
es
van
fer
ressò
de
la
jornada
i
el
nostre
àlbum:
També
Aprofitem
per
deixar-vos
el
Parlament
polític
del
#1rAniversariCCR:
-Àlbum
1: https://goo.gl/8wpW5j
-Àlbum2: https://goo.gl/gpyrZi



La
suma
era
dos
més
dos.

El
resultat
era
quatre.

La
pregunta
era
Qui
és?

La
resposta
era
Déu.

La
Consigna
era
Pàtria.

La
resposta
aixecar
el
braç.

Quan
llegim
aquests
versos
de
L’escola
de
Ribera
de
l’Ovidi
tots
i
totes
sabem
de
quin
període
parlem.
El
nacional
catolicisme
durant
la
dictadura
del
general
Francisco
Franco
no
sols
s’imposà
institucionalment,
sinó
també
a
cada
espai
de
la
vida
dels
valencians
i
les
valencianes.
La
nostra
llengua,
la
cultura,
les
ideologies
divergents
o
alternatives
foren
les
primeres
víctimes
i
amb
elles
els
valencians
i
valencianes
que
les
defenien.
A
les
mateixes
dècades,
el
colp
d’estat
i
la
posterior
dictadura
franquista
lluny
de
servir
d’antídot
per
no
repetir
tan
brutal
experiència,
fou
enormement
superat
pel
creixement
i
la
consolidació
del
partit
Nazi
a
Alemanya
dibuixant
un
escenari
humà,
social
i
polític
deplorable
amb
la
pèrdua
de
milers
de
vides,
drets
i
llibertats.
Aquests
dos
episodis
històrics
els
coneixem
ben
bé,
però
sobretot
i
el
més
important,
tots
i
totes
nosaltres
coneixem
el
relat
de
la
veritat,
el
relat
de
les
oprimides
i
de
les
víctimes
del
feixisme.
Una
veritat
que
cal
continuar
guanyant
per
treure,
d’una
vegada
per
totes,
la
dignitat
republicana
de
les
foses
comuns
i
soterrar
al
seu
lloc
la
forçada
amnistia
dels
responsables
amb
justícia
i
reparació.
No
volem
una
tornada
al
passat
baix
cap
concepte.
Passada
la
transició,
a
la
societat
postfranquista,
i
en
concret
al
nostre
PV,
l’extrema
dreta
seguiria
actuant
amb
centenars
d’atemptats,
amenaces,
agressions
i
temptatives
d’assassinats
que
malauradament
alguns
d’ells
aconseguiren
el
seu
objectiu.
Perquè
si,
com
sabem
el
feixisme
mata.
La
ideologia
feixista
està
disposada
a
matar
per
arrelar
la
seua
doctrina
d’odi.
L’assassinat
de
Miquel
Grau
al
77,
posteriorment
el
del
jove
Guillem
Agulló
amb
tan
sols
18
anys
i
molts
altres
arreu
de
tot
l’estat
ens
ho
confirmen.
Assassinats
que
gaudiren
de
la
més
completa
impunitat.
Una
impunitat
que
sense
cap
dubte
és
el
fil
conductor
de
l’activitat
de
l’extrema
dreta
al
nostre
territori
fins
dies
d’ara.

I
com
no
ens
casarem
en
repetir,
ni
oblidem
ni
perdonem.
Prou
impunitat.

Però
com
sabem,
cada
vegada
aquests
grups
van
anar
perdent
presència
i
sent
fortíssimament
atacats
per
la
força
i
la
denúncia
de
tots
i
totes
les
valencianes.
Sols
a
partir
d’eixa
realitat
s’entén
l’esforç
polític
i
sociològic
que
han
portat
a
terme
els
intel·lectuals
feixistes
per
dibuixar
una
nova
estratègia
social
guanyadora.

Sí,
volen
tornar
a
vèncer.
La
nova
extrema
dreta
vol
vèncer.

Ja
no
vegem
esvàstiques,
ni
aguilutxos,
ni
creus
gamades.
Fins
i
tot
no
vegem
botes,
jaquetes
bombers
o
caps
rapats.
Ara,
torreons,
tortugues
i
altres
simbologies
a
dintre
de
cercles
totes
elles
acompanyades
d’una
única
bandera,
una
rogigualda
portada
per
homes,
majoritàriament,
ben
repentinats
amb
una
estètica
casual
que
qualsevol
podria
portar.
Que
no
ens
enganyen.
En
aquestes
organitzacions
ja
no
encontrem
desfilades
paramilitars,
homenatges
públics
a
genocides
o
misses
nacionals
catolicistes,
tan
sols
arreplegades
de
menjar
segregadores
per
a
qui
ells
anomenen
nacionals,
també
per
animals
i,
els
veurem
i
els
vegem
implicats
a
totes
les
causes
socials
de
masses
que
es
puguem
imaginar.

Que
no
ens
enganyen.

I
perquè
acabem
fent-nos
una
idea,
i
per
si
ens
sona
d’alguna
cosa,
ni
de
dretes
ni
d’esquerres,
trenquen
el
clàssic
eix
ideològic,
únicament
s’etiqueten
com
a
patriotes
de
sentit
comú.

Que
no
ens
enganyen,
són
neonazis
disfressats
de
solidaris.

Múrcia,
Cartagena,
Elda-Petrer,
Elx,
Alacant
i,
Alcoi,
és
l’última
ciutat
on
ha
arribat
el
grupuscle
neonazi
Lo
Nuestro
des
del
gener
de
2017
com
a
màxim
exponent
de
la
nova
extrema
dreta
al
nostre
territori.

Però,
no
anem
a
parlar
més
dels
grups
feixistes.
El
nostre
present,
també,
és
en
si
una
increïble
oportunitat
per
construir
les
comarques
que
desitgem.
Unes
comarques
interculturals,
solidàries
i
pacifiques.

‘Podries’
de


Joana
Raspall


Si
haguessis
nascut

en
una
altra
terra,

podries
ser
blanc,

podries
ser
negre…

Un
altre
país

fóra
casa
teva,

i
diries
“sí”

en
una
altra
llengua.

T’hauries
criat

d’una
altra
manera.

Més
bona,
potser.

Potser
més
dolenta.

Tindries
més
sort

o
potser
més
pega…

Tindries
amics

i
jocs
d’una
altra
mena;

duries
vestits

de
sac
o
de
seda,

sabates
de
pell

o
tosca
espardenya,

o
aniries
nu

perdut
per
la
selva.

Podries
llegir

contes
i
poemes,

o
no
tenir
llibres

ni
saber
de
lletra.

Podries
menjar

coses
llamineres

o
només
crostons

secs
de
pa
negre.

Podries…
podries…


Per
tot
això
pensa

que
importa
tenir

les
mans
ben
obertes

i
ajudar
qui
ve

fugint
de
la
guerra

fugint
del
dolor

i
de
la
pobresa.

Si
tu
fossis
nat

a
la
seva
terra

la
tristesa
d’ell

podria
ser
teva.

Com
diu
el
poema,
per
totes
les
transformacions
economicosocials
i
culturals
que
s’han
viscut
als
darrers
segles,
som,
vivim
i
viurem
afortunadament
a
una
societat
multicultural,
com
deia
Jaume
Sisa
casa
meva
és
casa
vostra,
si
és
que
hi
ha
cases
d’algú.

[Lectura
de
poesies]
Però,
hem
de
ser
molt
realistes
que
aquesta
consciencia
inclusiva
que
sentim
i
creguem
s’ha
de
treballar
per
arrelar-la.
L’estructura
racista
ben
assentada
a
tots
els
àmbits
de
la
nostra
societat
sumada
a
la
crisi
econòmica,
els
moviments
migratoris
dels
últims
anys
o
els
atemptats
del
daesh
són
els
ingredients
perfectes
per
alimentar
l’odi
i
fer
que
la
vida
d’una
persona
racialitzada
a
la
nostra
comarca
no
siga
senzilla.
[Relats
vivencials,
reflexions
pròpies,
poemes,
experiències
sobre
racisme
als
diferents
àmbits
de
la
societat]

Primer
van
venir
pels
jueus,

i
jo
no
vaig
dir
res,
perquè
no
era
jueu.

Després
van
venir
pels
comunistes,

i
jo
no
vaig
dir
res,
perquè
no
era
comunista.

Després
van
venir
pels
sindicalistes,

i
jo
no
vaig
dir
res,
perquè
no
era
sindicalista.

Després
van
venir
per
mi,

i
ja
no
quedava
ningú
per
defensar-me.


Pastor
Niemöller,
víctima
dels
camps
de
concentració
nazis
Quan
parlem
de
conèixer
el
passat
com
l’únic
antídot
per
no
repetir
els
mateixos
errors
en
el
futur,
també
estem
parlant
d’altre
tipus
de
present.
Un
present
per
a
nosaltres
prenent
partit
col·lectivament
a
la
plataforma
on
compartir,
imaginar,
analitzar,
riure,
somiar
i
també
frustrar-nos
com
no,
quan
les
expectatives
no
es
veuen
complides.

En
definitiva,
en
aquest
any
de
vida
i
per
molts
més
que
esperem
que
ens
queden
per
viure,
seguirem
treballant
per
fer
realitat
el
nou
mon
que
tots
i
totes
portem
als
nostres
cors.

Alcoi
(Alcoià-Comtat),
8
de
juliol
2018.




Fuente: Cridacontraelracisme.blogspot.com