March 5, 2021
De parte de CNT-AIT Levante
101 puntos de vista


8m dia internacional de la dona treballadora

Les dones hem sigut sempre menyspreades i relegades a un segon pla en totes les facetes de la vida. Al llarg d鈥檃questa crisi sanit脿ria, hem patit el pes del treball, la neteja i les cures, demostrant de nou la nostra capacitat de fer front a qualsevol adversitat que se鈥檔s presenta, i com a premi, el Patriarcat ens invisibilitza, estafa, menysprea i ens explota, reservant les condicions m茅s prec脿ries del mercat laboral per a nosaltres.

Diem que les dones hem sigut invisibilitzades en totes les facetes de la vida: la ci猫ncia, l鈥檃rt, la literatura鈥, aix铆 com en la participaci贸 a les lluites per la conquesta de drets socials i laborals. Hem sigut despla莽ades del nostre paper com a subjecte pol铆tic i hist貌ric. Dins del moviment obrer, incl貌s l鈥檃narquisme, moltes dones militants van haver d鈥檕brir-se pas en un m贸n pol铆tic mascul铆 i reivindicar el seu espai en la lluita social, fet pel qual, molt sovint hagueren de confrontar-se amb els seus companys homes que pensaven que la lluita de les dones dividia el moviment obrer i que la lluita social havia d鈥檈mprendre鈥檚 en el seg眉ent ordre: primer l鈥檈mancipaci贸 de la classe treballadora i despr茅s, la de les dones. Aquest va ser el cas de nombroses agrupacions de dones a tot el m贸n. Podr铆em assenyalar la Revoluci贸 Francesa, quan les dones van marxar al costat dels homes sota el lema 鈥渋gualtat, llibertat, fraternitat鈥 i m茅s tard van ser novament despla莽ades dels espais pol铆tics i reprimides pels homes quan aquests van assolir el Poder. Caldria esmentar a les pioneres del que avui diem feminisme anarquista, que ja advertien d鈥檃quests problemes en el si de les organitzacions masculines des del segle XIX: a Fran莽a, Louise Michel i la gran mobilitzaci贸 de dones treballadores i empobrides que van defensar La Comuna de Par铆s; a Espanya, Teresa Claramunt, Teresa Ma帽茅 o l鈥檃grupaci贸 Dones Lliures en els temps de la guerra i la Revoluci贸 Social; a l鈥橝rgentina, Virg铆nia Bolten amb el peri貌dic La Voz de la Mujer, Juana Rouco Buela i moltes altres dones treballadores; a Bol铆via, Petronila Infantes i l鈥檈n猫rgic i fonamental moviment de les 鈥淐holas鈥; als Estats Units, dones com Voltairine de Cleyre i Emma Goldman (鈥渓a dona m茅s perillosa del m贸n鈥); a Puerto Rico, Luisa Capetillo. Tantes dones de classe treballadora i anarquistes organitzades a tot el m贸n, en una lluita internacionalista per l鈥檈mancipaci贸 no sols de les dones, sin贸 de tota la classe treballadora i de tots els cossos en el seu conjunt. Lluitant contra les opressions m煤ltiples del patriarcat, el capital i l鈥橢stat.

El dia 8 de mar莽 se celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora. El 8 de mar莽 de 1857, les dones que treballaven en f脿briques t猫xtils de Nova York van organitzar una vaga exigint pujades de salaris i van ser represaliades per la policia, perdent algunes d鈥檈lles la vida durant les protestes. Va ser en 1911 quan se celebra per primera vegada el Dia Internacional de la Dona Treballadora amb la intenci贸 de recon猫ixer-la com a part activa en les lluites pels drets i la just铆cia social, no sols de les dones, sin贸 de tota la humanitat.

No obstant aix貌, L鈥橭NU va declarar en 1975 el 8M com a dia Internacional De la Dona, llevant-li l鈥檃djectiu de 鈥 treballadora鈥. Per貌 茅s en aquests 煤ltims anys quan s鈥檈st脿 fent m茅s evident la intenci贸 de eliminar el discurs de classe social d鈥檃quest dia commemoratiu per part d鈥檕rganitzacions com: CCOO, UGT, Intersindical, USO, Escola Valenciana, PSOE,鈥 al que se sumen moltes organitzacions de dones i plataformes feministes lligades a les institucions de l鈥橢stat, de ra莽a blanca i de classe mitjana alta, que prefereixen celebrar simplement el 鈥淒ia de la Dona鈥 ocultant i donant l鈥檈squena a reivindicacions i lluites socials pr貌pies de dones pobres de classe treballadora, limitant les reivindicacions a discriminaciones de car脿cter interclasista que en el millor dels casos, lluiten per trencar els sostres de cristall que els impedeix aconseguir importants llocs executius, mentre necessiten explotar a altres dones precaritzades que han de fer per elles les tasques de cures i de la llar.

Tot aix貌 desvirtua i distorsiona el motiu principal pel qual se celebra el 8 de Mar莽.

Al nostre parer, cal continuar reivindicant aquest dia com el de la dona treballadora, aix铆 ho demostra la lluita de les Kellys, les aparadores del cal莽at, les treballadores dels magatzems de fruita, les temporeres del camp, les d鈥檌nfermeria, les treballadores de la llar i de les cures鈥ots aquests treballs recauen majorit脿riament en dones i es desenvolupen en condicions miserables. Moltes vegades sense contracte, exposades constantment a la precarietat. No hem d鈥檕blidar que les dones ens veiem sotmeses a m茅s de per les jerarquies classistes, per les racials i colonials. Aix铆, veiem com a Espanya les dones migrants i racialitzades, despr茅s d鈥檈xiliar-se de les seues terres, s鈥檈ncarreguen dels treballs m茅s precaris, i a m茅s han de fer els treballs dom猫stics i de cures de les dones blanques perqu猫 aquestes puguen ocupar-se de la seua emancipaci贸; s鈥檈nfronten als perills de la deportaci贸, del CIE, de la separaci贸 for莽osa de les seues fam铆lies, les seues filles i fills i les seues vides; s鈥檈nfronten als xantatges i als abusos sexuals per part del patr贸, com hem pogut veure recentment. Elles s贸n les que dia rere dia sostenen una gran part del pes d鈥檃questa societat configurada sobre els fonaments de la jerarquia.

Volem afegir que la condici贸 de classe consisteix a pert脿nyer a una classe social i no estrictament a desenvolupar un treball remunerat. Per tant, de classe obrera som igualment les treballadores en actiu com les parades, estudiants, jubilades, pensionistes, etc. Per la qual cosa, existeixen raons de pes per fer del 8M, l鈥檃ltaveu de totes aquestes protestes i no un dia per a felicitar la dona nom茅s pel fet de ser-ho, o per haver assolit un important lloc executiu en una gran multinacional explotadora. El 鈥済est鈥 d鈥檈liminar l鈥檃djectiu 鈥渢reballadora鈥 del 8 de mar莽 茅s molt m茅s important i significatiu del que sembla, perqu猫 no 茅s sin贸 una estrat猫gia m茅s per part dels Estats del Benestar i les socialdemocr脿cies, per absorbir les nostres lluites emancipat貌ries hist貌riques i buidar-les de contingut. No 茅s sin贸 l鈥檌ntent de despullar-nos de la nostra mem貌ria de lluita contra el Poder; d鈥檃magar les cadenes que ens asfixien avui d鈥檜na manera m茅s sofisticada; que perdem l鈥檋oritz贸 pel qual lluitem i ens asseguem en el banquet dels poderosos i considerem com a companyes a les nostres explotadores i tiranes.

No volem assolir el Poder, no volem veure鈥檔s representades als Parlaments als cossos de Seguretat de l鈥橢stat ni a la presid猫ncia d鈥檜na empresa explotadora. No volem donar suport a la vella i oxidada estructura jer脿rquica sobre la qual hist貌ricament s鈥檃ssenta la nostra societat. Del Poder no volem m茅s que la seua abolici贸.

8 de Mar莽: dia de la Dona Treballadora.

Ni mestresses ni esclaves: Anarcofeministes sempre.

Versi贸 en castella




Fuente: Levantecntait.wordpress.com