January 10, 2022
De parte de Nodo50
157 puntos de vista


脌lex Romaguera i Vendrell (Barcelona, 1970) 茅s periodista especialitzat en moviments socials i en temes vinculats a la lluita pels drets humans i la mem貌ria hist貌rica. A m茅s de la cr貌nica i el reportatge, ha desenvolupat el g猫nere de l鈥檈ntrevista, amb centenars realitzades a persones reconegudes per la seva traject貌ria vital o que participen en experi猫ncies transformadores. Durant la seva activitat professional ha estat redactor del setmanari El Triangle i col路laborador de les revistes Illacrua, El Temps i el diari basc Gara. Des de fa deu anys cocoordina la secci贸 d鈥檈ntrevistes Indirecta de la nostra edici贸 quinzenal en paper. Recentment ha publicat V铆ctimes en so de pau amb l鈥檈ditorial Pag猫s Editors (2021), un llibre amb quinze entrevistes a persones que han patit la viol猫ncia pol铆tica a l鈥橢stat espanyol. El periodista ha parlat amb familiars de v铆ctimes d鈥橢TA, per貌 tamb茅 dels GAL i de grupuscles de l鈥檈xtrema dreta.


El punt de partida del llibre 茅s una trobada amb Roberto Manrique, v铆ctima l鈥檃ny 1987 del cotxe bomba al centre comercial Hipercor de Barcelona?

鈥淰ull mostrar l鈥檈xist猫ncia de v铆ctimes que aposten per superar la l貌gica de b脿ndols i generar un escenari de distensi贸鈥

Manrique va ser el punt d鈥檃rrencada, per貌 la reflexi贸 la vaig fer despr茅s de parlar amb Mari Carmen Hern谩ndez, v铆dua del regidor del PP de Durango Jes煤s Mar铆a Pedrosa i amb Maixabel Lasa, v铆dua de Juan Mari J谩uregui, governador civil de Guip煤scoa [membre del Partit Socialista d鈥橢uskadi], a prop貌sit de les trobades restauratives que els anys 2011 i 2012 es van celebrar entre v铆ctimes d鈥橢TA i els seus victimaris que aleshores eren els de la Via Nanclares, que havien manifestat en una carta el penediment pel dany causat i volien reunir-se amb els familiars per manifestar-ho. Vaig entendre que tenien un valor important. Era la primera manera de deconstruir el relat de la polaritzaci贸 i l鈥檈nfrontament que s鈥檋avia perpetuat durant cinc d猫cades. Era posar les bases per posar una soluci贸 democr脿tica al conflicte. Aquelles persones obrien l鈥檈scletxa per posar les bases de la pau i la reconciliaci贸. A banda d鈥檃ix貌, em preocupava que quan es parlava de les v铆ctimes es feia amb una mirada monol铆tica molt copada per la dreta, i prova d鈥檃ix貌 茅s que la gent que lideraven les associacions de v铆ctimes han acabat a les llistes de PP, Ciutadans, Vox o UpyD. Vull mostrar l鈥檈xist猫ncia de v铆ctimes que aposten per superar la l貌gica de b脿ndols i generar un escenari de distensi贸. En el llibre identifico aquelles que fan una aportaci贸 a la societat a partir d鈥檜n proc茅s de resili猫ncia, posar al davant la vida humana i l鈥檃costament a l鈥檃ltre.


Com vas escollir les persones a qui volies donar veu?

Faig una llista de 60 possibles entrevistables, i una selecci贸 de quinze a partir de l鈥檃ctor armat, el per铆ode pol铆tic, el nivell de parentesc amb la persona morta i les diferents generacions. A trav茅s seu podem con猫ixer la viol猫ncia pol铆tica a l鈥橢stat espanyol els darrers 50 anys. Hi ha una doble lectura, 茅s un llibre d鈥檋ist貌ria que parla de les v铆ctimes, o un llibre de v铆ctimes que parla de la hist貌ria.


Alguna de les persones va rebutjar apar猫ixer al llibre?

Una de les v铆ctimes s铆 que va tenir dist脿ncia amb apar猫ixer al llibre en veure-hi altres v铆ctimes que pertanyien a l鈥檈stablishment o als partits del r猫gim. Per貌 finalment va veure que era necessari apar猫ixer en coher猫ncia amb el seu propi ideari. Totes elles s贸n persones que s鈥檋an posicionat sempre a favor dels drets humans, en contra que hi hagi v铆ctimes de primera o de segona i que ning煤 ha de quedar excl貌s del reconeixement. Ha estat un llibre bastant quir煤rgic per no deixar marge a les interpretacions i buscant que tothom se sent铆s c貌mode amb la llista de qui apareix.


El llibre 茅s una aportaci贸 al proc茅s de pau al Pa铆s Basc. Acompanya el discurs de l鈥檈squerra abertzale o del PSE?

鈥淟a majoria de reconeixements p煤blics del mal causat s贸n fruit d鈥檃ssociacions de ve茂ns, entitats per la pau, actes on participen v铆ctimes i victimaris鈥

La Rosa Lluch en la presentaci贸 d鈥橝rb煤cies em va dir que 茅s un llibre de futur i no de present, actualment 茅s inc貌mode i fa cinc anys no s鈥檋auria pogut publicar. M茅s que acompanyar l鈥檃posta de l鈥檈squerra abertzale i del PSE probablement acompanyi m茅s el discurs d鈥橢lkarri i Lokarri, una aposta de la societat civil. Despr茅s Otegi i Eguiguren ho cicatritzen, per貌 la fi d鈥橢TA 茅s una demanda de la societat civil. La majoria de reconeixements p煤blics del mal causat s贸n fruit d鈥檃ssociacions de ve茂ns, entitats per la pau, actes on participen v铆ctimes i victimaris. Les trobades restauratives que es fan avui en dia a Guip煤scoa i el nord de Navarra van per davant de l鈥檃genda pol铆tica. La societat est脿 madurant m茅s r脿pidament que el sistema de partits.


Existeix en biaix ideol貌gic en el reconeixement de les v铆ctimes?

En mesura que la llei de v铆ctimes del terrorisme de 1999 i la seva reforma exclouen com a v铆ctimes tots els actes i crims comesos per forces i cossos de seguretat de l鈥橢stat, s铆. Nom茅s reconeixen com a terroristes els altres. S鈥檋a fet un pas en recon猫ixer v铆ctimes dels GAL, del Batallon Vasco-Espa帽ol, de la Triple A, per貌 sempre amb una mirada on primen els interessos de l鈥橢stat. Al parlament basc i navarr猫s s鈥檋a obert el ventall per considerar tamb茅 les v铆ctimes dels cossos policials, per貌 el Tribunal Constitucional ja ha intercedit per anul路lar aquestes lleis. Aix貌 茅s una novetat perqu猫 la viol猫ncia dels cossos policials sempre s鈥檋a considerat leg铆tima. Els grups insurgents s贸n terroristes i les forces policials, si han com猫s excessos, ja han buscat vies per amagar-ho. Les v铆ctimes dels qui eren altes autoritats de l鈥橢stat han pogut transitar per la veritat, la just铆cia i la reparaci贸, mentre que moltes de les altres no tenen ni el dret a la veritat. Hi ha forats brutals de v铆ctimes no clarificades ni reconegudes. Ni tan sols Pili Zabala, germana de Joxi Zabala, 茅s considerada v铆ctima.

"A l'Estat espanyol hi ha v铆ctimes de la viol猫ncia pol铆tica no reconegudes i v铆ctimes reconegudes que no ho s贸n"


Com poden tenir aquesta capacitat d鈥檈mpatia i resili猫ncia si els hi han matat a una persona estimada?

Neix un altruisme que es va alimentant fins a l鈥檈mpatia, perqu猫 no vols que ning煤 torni a patir el que tu has patit. D鈥檃ltres ho han canalitzat cap a l鈥檕di i s鈥檃propen a partits que els puguin servir de plataforma.


Entrevistes onze dones i quatre homes. Has constatat si el g猫nere t茅 a veure amb aquest proc茅s resilient?

脡s curi贸s, 茅s un aspecte que vaig estar pensant si incloure鈥檒 a l鈥檈p铆leg o fins i tot a un cap铆tol a part. 脡s evident i no 茅s buscat. Les dones han assumit el rol de cures que s鈥檈xpressa en assertivitat, l鈥檃ltruisme i l鈥檈mpatia cap a tothom que hagi sortit afectat. Despr茅s d鈥檜n assassinat les mares han fet de primer front. Alguns pares es van posar en segon pla. En el cas de Salvador Puig Antich va ser molt diferent la reacci贸 de la mare i la del pare, m鈥檈xplicava la Mer莽ona, una de les germanes. Moltes mares han patit afectacions a la salut en somatitzar aquesta posici贸 tan dif铆cil i per ser diposit脿ries d鈥檜n terrible dany. Malalties derivades de l鈥檈str猫s posttraum脿tic. En contrast, la majoria d鈥檋omes familiars de v铆ctimes que s鈥檌mpliquen es tracta de persones que ja tenien una activitat militant pr猫via.


Com a periodista vinculat als moviments socials et va ser dif铆cil incloure al mateix llibre els casos de v铆ctimes que formaven part de l鈥檈stablishment com Ernest Lluch i d鈥檃ltres que eren militants revolucionaris com Salvador Puig Antich?

En el llistat volia un equilibri. Alguns dels perfils em van generar dubtes durant l鈥檈dici贸 del llibre, de si mantenir-los o retirar-los, per refor莽ar la tesi de l鈥橢stat com un dels perpetradors de crims. Per貌 tamb茅 volia oferir una seq眉猫ncia cronol貌gica de la viol猫ncia pol铆tica a l鈥橢stat des de 1974 i fins a l鈥檃ctualitat. El nexe entre elles 茅s que s鈥檌gualen en el patiment i totes s贸n referents per un nou model de societat, se situen en l鈥櫭爉bit de l鈥檈squerra, s贸n persones que es posicionen clarament contra la viol猫ncia de l鈥橢stat i que demanen que s鈥檌nvestiguin les tortures. En el seu proc茅s de sanaci贸 han vist que les injust铆cies han tingut actors molt diversos. Totes fan el proc茅s d鈥檈mpatitzar amb l鈥檃ltre, es donen cap als altres com un sistema d鈥檃utodefensa per combatre el dolor. Incorporen un valor 猫tic per sobre de les ideologies. 脡s inc貌mode perqu猫 vivim en un moment on sempre s鈥檃ssenyala bons i dolents.


Aleshores no hi ha bons i dolents?

鈥淗em de buscar mecanismes a la llarga, i aquests mecanismes han de ser la garantia de drets fonamentals鈥

S铆, per貌 el llibre planteja un debat 猫tic. Maixabel Lasa em va dir aix貌 fa deu anys: 鈥渓es fam铆lies que van brindar per l鈥檃temptat que va causar la mort de Carrero Blanco i els seus escortes, fins a quin punt amb perspectiva no haurien de fer una reflexi贸鈥. Em va fer pensar molt. L鈥檃ssassinat no 茅s justificable, 茅s una din脿mica molt perversa, on poses el l铆mit? En un debat que vaig tenir fa poc em preguntaven 鈥淪i tinguessis a Hitler davant i una pistola no li fotries un tret?鈥. Crec que 茅s un debat trampa, en tot cas pot haver-hi un exercici d鈥檃utodefensa, com estan practicant molts grups, per貌 el recurs a la viol猫ncia a la llarga no genera unes millors condicions socials. Hem de buscar mecanismes a la llarga, i aquests mecanismes han de ser la garantia de drets fonamentals. Tots els familiars que apareixen al llibre no busquen el perd贸, busquen que all貌 que va provocar la mort del seu familiar no s鈥檋a de poder tornar a repetir, que no hi hagi les condicions materials i pol铆tiques que provoquin aquests drames.


Des d鈥檃questa perspectiva 猫tica no hi ha bons ni dolents, per貌 hi ha actors pol铆tics que s铆 que defensen i practiquen la mort. No s贸n m茅s dolents?

Si tu coneixes alg煤, no el matar脿s. Si Jose Maria Aznar s鈥檋agu茅s passat un mes a Bagdad convivint amb la gent, dubto que haguera ordenat els bombardejos. Es despulla les persones de la condici贸 humana i se les veu com a objectius pol铆tics pels quals has de pagar un preu, per aix貌 se les mata. La viol猫ncia sorgeix del desconeixement, del prejudici i la ignor脿ncia. En el cas d鈥橢TA tamb茅 se鈥檒s va deshumanitzar, se鈥檒s va convertir en bojos perillosos, terroristes i assassins, si els hi infligies un dany, estava justificat. No estic dient que en contextos d鈥檃utodefensa i en situacions d鈥檈spiral de viol猫ncia es produeixin fets violents que siguin m茅s leg铆tims, per貌 hi ha d鈥檋aver un proc茅s de deshumanitzaci贸 per matar un altre.


Els partits pol铆tics i els mitjans de comunicaci贸 s鈥檋an resistit a recon猫ixer la viol猫ncia d鈥橢TA com a viol猫ncia pol铆tica, en el llibre vas encara m茅s enll脿 i inclous la viol猫ncia gihadista com a pol铆tica.

S贸n actors armats que responen a una certa doctrina o argumentari ideol貌gic. El gihadisme neix com a reacci贸 a un sistema de creences i intenta combatre-les. Porten el segell o l鈥檈mbolcall d鈥檜n sistema de fe. S贸n expressions de viol猫ncia davant d鈥檜n enemic. Jo no equiparo victimaris o perpetradors, sin贸 que equiparo v铆ctimes i dolor. N鈥檈xcloc les v铆ctimes que s鈥檋an quedat en la ranc煤nia, en bons i dolents, i dono veu a les que aposten per una societat m茅s justa per avan莽ar cap a la pau. En tots els casos del llibre hi trobem viol猫ncia directa amb motivacions pol铆tiques. En el cas de l鈥橝gustin Rueda els funcionaris de Carabanchel eren majorit脿riament de Fuerza Nueva i actuaven en contra de la Copel [Coordinadora de Presos en Lluita]. Van matar l鈥橝gustin per una motivaci贸 pol铆tica.

"A l'Estat espanyol hi ha v铆ctimes de la viol猫ncia pol铆tica no reconegudes i v铆ctimes reconegudes que no ho s贸n"


Si obrim el ventall i reconeixem com a v铆ctimes a tothom que 鈥渟e鈥檔 sent鈥 no ens endinsem dins d鈥檜n terreny subjectiu i dif铆cil d鈥檃cotar? On posem els l铆mits? 脡s el mateix alg煤 que perd el seu fill que alg煤 que va ser testimoni d鈥檜na explosi贸 o un tiroteig?

鈥淗i ha casu铆stiques de la llei de v铆ctimes que deixen fora a molta gent, per貌 el gran forat 茅s l鈥檈xclusi贸 de les v铆ctimes a les mans de les forces de seguretat de l鈥橢stat鈥

脡s v铆ctima qualsevol persona que pateix un dany o perjudici a la seva persona, de manera directa o indirecta. Nacions Unides i la Cort Interamericana de Drets Humans han generat molta documentaci贸 i jurisprud猫ncia al respecte. Hi ha v铆ctimes no reconegudes i hi ha v铆ctimes reconegudes que no ho s贸n. Hi ha una perversi贸 brutal en aix貌. En alguns casos es consideren supervivents, per貌 reclamen ser reconegudes com a v铆ctimes de forma jur铆dica: reconeixement per part de l鈥橢stat i rebre ajudes tamb茅 econ貌miques per superar la situaci贸 que han patit. Hi ha casu铆stiques de la llei de v铆ctimes que deixen fora a molta gent, per貌 el gran forat 茅s l鈥檈xclusi贸 de les v铆ctimes a les mans de les forces de seguretat de l鈥橢stat.


En l鈥檃ctualitat a Catalunya s贸n recurrents els casos de persones mutilades, apallissades o vexades per part dels Mossos d鈥橢squadra. Aix貌 tamb茅 es pot qualificar de viol猫ncia pol铆tica? Com s鈥檈ncaixa qui ho pateix en la categoria de v铆ctima?

Hi ha una doble vara de mesurar, tot el que b茅 de l鈥橢stat 茅s viol猫ncia leg铆tima i el que atempta contra l鈥橢stat 茅s considerat il路leg铆tim o terrorista i mereix un c脿stig. Tot l鈥檃parell legal est脿 pensat d鈥檃questa manera, l鈥橢stat com a dipositari de la viol猫ncia i garant, i la resta s贸n persones que actuen de manera esp煤ria i que mereixen un c脿stig. Els relators de Nacions Unides en relaci贸 amb el terrorisme estan contradient aquest prisma, a mesura que no desaparegui la llei d鈥橝mnistia, que no s鈥檃boleixi la llei Mordassa, la llei de Secrets Oficials, estarem en un marc d鈥檌mpunitat i amb un pacte d鈥檕blit on hi haur脿 v铆ctimes que mai podran ser reconegudes i mai podran veure garantits els seus drets.




Fuente: Directa.cat