March 18, 2023
De parte de Libre Pensamiento
1,318 puntos de vista

Ermengol Gassiot. Sindicat d鈥橝ctivitats Diverses de Terrassa de CGT.

Estat, repressi贸 i sindicalisme.

Estat i repressi贸 van de la m脿. De manera an脿loga, Estat i explotaci贸 social tamb茅 van unides. A la hist貌ria humana els Estats apareixen en 猫poques en qu猫 hi ha evid猫ncies de l鈥檈xplotaci贸 d鈥檜na part majorit脿ria de la poblaci贸 per una altra de molt m茅s redu茂da. Alhora, la consolidaci贸 dels Estats es tradueix tamb茅 en la institucionalitzaci贸 de formes de repressi贸 social de diversa 铆ndole. Les m茅s expl铆cites s贸n la persecuci贸 directa de les conductes dissidents i les persones que, individualment o col路lectivament, les duen a terme. En l鈥檃ctualitat, quan parlem de repressi贸 ens ve al cap situacions com la pres贸, judicis, multes, il路legalitzacions, detencions, tortures i fins i tot desaparicions o assassinats, per citar-ne algunes.

Tot i aix貌, hi ha altres formes de repressi贸 que s贸n m茅s subtils i quotidianes i, per aquesta ra贸, que tendim a interioritzar-les i normalitzar-les de forma molt m茅s f脿cil. Els Estats, entre altres coses, requereixen l鈥檃lienaci贸 de la capacitat d鈥檃cci贸 col路lectiva de la immensa majoria de la poblaci贸. A trav茅s d鈥檜n conjunt de normes (lleis, ordenances, etc.) situen a les institucions l鈥檈spai on es debat i decideix com ha de ser una determinada societat i les persones que la configuren. Aquesta capacitat d鈥檃cci贸 col路lectiva robada a la poblaci贸 i circumscrita a les institucions 茅s el que actualment s鈥檃nomena pol铆tica (la gran majoria de la qual estem exclosos i relegats al simple paper d鈥檈spectadors). En definitiva, l鈥檈xist猫ncia de tot Estat requereix de la repressi贸 de la capacitat de 鈥渇er鈥 individual i col路lectiva les persones que vivim en un determinat lloc per imposar-nos com ens hem de relacionar, com hem de comportar-nos i els l铆mits a les nostres accions.

El que hem dit anteriorment situa la repressi贸 com un camp de lluita per a qualsevol moviment revolucionari. La subversi贸 de l鈥檕rdre establert comporta, com a principi, lluitar contra la repressi贸 de l鈥檃cci贸 col路lectiva per part dels Estats: recuperar-la, socialitzar-la i tornar-la a situar al centre de la nostra exist猫ncia. Alhora, i a un nivell molt m茅s concret, cal fer front als mecanismes d鈥檃utodefensa que els Estats construeixen per defensar precisament el seu 鈥渙rdre鈥 i que sovint es tradueixen en formes de repressi贸 expl铆cita: multes, detencions, processos judicials, condemnes i pres贸, etc. La relaci贸 dels Estats amb els moviments socials s鈥檈structura en gran mesura al voltant de la repressi贸. El sindicalisme 茅s possiblement el primer moviment social global de l鈥櫭╬oca contempor脿nia. Des del seu naixement ha hagut de fer front a diverses formes de repressi贸 expl铆cita, encara que tamb茅 茅s cert que amb l鈥檈xpansi贸 dels anomenats 鈥淓stats del benestar鈥 i les pol铆tiques keynesianes i socialdem貌crates, aquesta repressi贸 s鈥檋a tornat en certs casos m茅s subtil. D鈥檃questa manera s鈥檋a generat la fal路l脿cia que a l鈥櫭爉bit sindical la repressi贸 pol铆tica, m茅s enll脿 de l鈥檈xercida per les empreses mitjan莽ant acomiadaments, expedients, sancions, etc., no forma part de la realitat sindical. Aquesta imatge li ve com a anell al dit al sindicalisme de concertaci贸 que busca diluir el conflicte i relegar-ne l鈥檃cci贸 a la gesti贸 d鈥檃cords amb la patronal. Aix貌 no obstant, aquesta realitat 茅s una fal路l脿cia i seria un greu error que l鈥檃narcosindicalisme l鈥檃cab茅ssim assumint. La repressi贸 tamb茅 forma part del dia a dia de la lluita sindical i cal rearmar-nos per fer-hi front. Aquest article vol ser una contribuci贸 per obrir el debat sobre aquest tema.

El periodista Pablo Gonz谩lez, encarcelado sin pruebas por el Gobierno polaco desde el 28 de febrero de 2022

La repressi贸 i els seus objectius: un breu rep脿s

La finalitat de la repressi贸 茅s el control social. En el monopoli de l鈥檃cci贸 col路lectiva, els Estats s鈥檃ssignen la capacitat de pautar quines conductes es poden aplaudir, quines s贸n acceptables i quines no. Per a aquestes darreres estableixen diverses formes d鈥檈stigmatitzaci贸, assenyalament i c脿stig. Sota aquest paraigua, la repressi贸 persegueix objectius m茅s espec铆fics que mereix tenir presents per poder fer-hi front. Em fixar茅 especialment en les formes de repressi贸 expl铆cita que, com he dit, generalment s贸n les que tenim al cap quan parlem de repressi贸.

En primer lloc, la repressi贸 cerca incidir directament en un subjecte que duu a terme una o diverses accions dissidents. Encara que en aparen莽a pugui centrar-se en la persecuci贸 de certes conductes i actuacions, en el fons la finalitat 茅s neutralitzar la persona o el grup de persones que les duen a terme. En els casos m茅s extrems, amb una repressi贸 d鈥檃lta intensitat, aix貌 comporta l鈥檈liminaci贸 f铆sica d鈥檃quest subjecte mitjan莽ant pres贸 o assassinat. Al nostre entorn la majoria de la repressi贸 presenta una intensitat menor, per貌 persegueix un efecte similar. L鈥檃cumulaci贸 de multes i sancions o la imposici贸 de procediments judicials amb peticions penals elevades i que s鈥檈stenen en el temps persegueixen desmobilitzar persones i col路lectius que l鈥橢stat ha identificat com una amena莽a. El cansament, la por i les tensions que comporta enfrontar situacions repressives ha incidit en la desaparici贸 de molts col路lectius i espais organitzats i en la desmobilitzaci贸 social de moltes persones que han patit aquests atacs.

En segon lloc, la repressi贸 vol marcar l鈥檃genda de lluita de les persones i moviments que la pateixen. En el pla sindical tenim molt clar que moltes vegades quan es plantegen un o diversos acomiadaments en una empresa on estem portant una lluita per obtenir millores de diversa 铆ndole el que realment busca la patronal 茅s alterar el nostre focus d鈥檃tenci贸, redirigir-lo cap a la readmissi贸 de les persones acomiadades i allunyar-ho de la lluita que est脿vem duent a terme. A la repressi贸 pol铆tica moltes vegades passa exactament el mateix. En les 煤ltimes d猫cades molts moviments socials s鈥檋an vist abocats a centrar esfor莽os a resoldre judicis, a pagar multes i a intentar impedir que algunes dels seus militants entressin a la pres贸. Com a contrapartida, moltes vegades les seves lluites pr猫vies han perdut pes davant la urg猫ncia de donar resposta a la repressi贸.

Una altra finalitat de la repressi贸 茅s a茂llar les persones i els entorns militants que la pateixen del conjunt de la societat. Aquest aspecte 茅s especialment delicat per als moviments socials, incl貌s el sindical, ja que ens allunya de les persones les persones a qui adrecem les nostres propostes i amb qui volem interactuar i construir les nostres alternatives. Aquest a茂llament es construeix sobre diversos eixos. Una 茅s la por, la dissuasi贸 de participar o implicar-se amb entorns susceptibles de patir la repressi贸. Un altre 茅s la incredibilitat. En una societat que, segons el discurs oficial i dels mitjans de comunicaci贸, 茅s democr脿tica, la persecuci贸 policial i judicial tendeix a veure鈥檚 com la resposta a conductes delictives i no normatives. En aquest context, els nostres discursos antirepressius xoquen amb la dificultat de ser cre茂bles per a sectors grans de la societat, especialment si la repressi贸 no 茅s generalitzada i es concentra exclusivament en 脿mbits militants revolucionaris. Paral路lelament, nosaltres caiem el risc de respondre a aquest a茂llament amb propostes cada cop m茅s autoreferencials que acaben dirigint-se als nostres entorns m茅s propers i portant-nos a un risc de marginalitat.

Un altre objectiu que persegueix la repressi贸, i amb ell vull acabar aquesta llista que no 茅s exhaustiva, 茅s mostrar la impunitat i l鈥檃rbitrarietat del poder. En alguns casos hem vist com, en determinats entorns o moviments socials, no trobem una explicaci贸 totalment l貌gica sobre qui pateix i qui no pateix un atac repressiu determinat. Com si la selecci贸 respongu茅s a una arbitrarietat. D鈥檃ltra banda, moltes vegades observem situacions repressives que semblen escapar de les pr貌pies lleis de l鈥橢stat i com aquestes ocorren de manera relativament p煤blica i not貌ria. En general aquests casos mai no acaben amb efectes rellevants sobre el propi Estat, fet que comporta una escenificaci贸 p煤blica de la seva pr貌pia impunitat. Ambdues situacions persegueixen generar por, inseguretat i una sensaci贸 de poder absolut per tal de desmobilitzar els moviments dissidents del Poder.

La Ley Mordaza favorece la represi贸n y los abusos policiales

Anarcosindicalisme, desobedi猫ncia i lluites antirrepressives

Des de l鈥檃narcosindicalisme tamb茅 cal afrontar la lluita antirepressiva. En els darrers anys ho hem viscut en pell pr貌pia i de les nostres companyes de viatge i 茅s de preveure que en el futur la tend猫ncia ser脿 la mateixa. A ning煤 no se鈥檔s escapa que les respostes als casos repressius han de ser diverses i variades en funci贸 de m煤ltiples variables: caracter铆stiques de l鈥檃cusaci贸, context social i de mobilitzaci贸, situaci贸 personal de les persones implicades i el seu entorn m茅s proper, etc. Tot i aix铆, en la mesura que la lluita s鈥檃fronti des d鈥檜na perspectiva col路lectiva, un repte important ser脿 combinar els diferents nivells de presa de decisi贸 des de l鈥櫭爉bit estrictament personal al de les organitzacions i els espais militants.

Des del meu punt de vista, ia partir de la meva experi猫ncia de milit脿ncia a nombrosos espais antirepressius, quan ens veiem obligats a respondre a un atac repressiu l鈥橢stat ens imposa una agenda. En els procediments judicials la repressi贸 segueix sempre uns passos comparables: una fase d鈥檌nstrucci贸 m茅s o menys llarga amb unes etapes pautades, la comunicaci贸 de la petici贸 fiscal, un proc茅s d鈥檈spera abans de la vista oral, el judici pr貌piament dit, la notificaci贸 de la sent猫ncia, els recursos, etc. Fins i tot en les actuacions policials, com a detencions, els guions tant de qui reprimeix com de les respostes que donem segueixen traject貌ries altament previsibles. Aquesta previsibilitat a les nostres respostes fa que, per a l鈥橢stat, quan ens veiem embullats en una lluita antirepressiva perdem en gran part la nostra capacitat d鈥檌niciativa i siguem menys perillosos per al poder. Per aquesta ra贸 penso que 茅s important, des d鈥檜na perspectiva llibert脿ria i anarcosindicalista, intentar mantenir sempre una autonomia col路lectiva davant dels fets repressius. Tractar de mantenir en tot moment la capacitat de decisi贸 sobre en quin terreny volem situar-nos i, sobretot, continuar sent qui som. En aquest punt entra en escena la desobedi猫ncia..

En situacions de Poder, la desobedi猫ncia obre una petita finestra a la llibertat. Sovint la paraula ens trasllada a apostes que ens semblen arriscades, allunyades de les nostres possibilitats, i carregades de certa 猫pica. Per貌 la veritat 茅s que la desobedi猫ncia acompanya molts actes i gestos dels moviments socials. Sortir a la nit a encartellar o fer pintades comporta desobeir ordenances municipals. Fer una manifestaci贸 sense comunicar-la 茅s un acte desobedient. Irrompre en una reuni贸 d鈥檃ccionistes d鈥檜na empresa o interceptar l鈥檈ntrada d鈥檈squirols a una vaga tamb茅 s贸n accions desobedients. I aix铆, mil exemples.

Penso que en contextos de repressi贸 茅s important tenir la capacitat de desobeir com a manera de mantenir o recuperar la iniciativa. Per exemple, ser capa莽os de decidir si volem atendre un requeriment judicial, com ara una declaraci贸, la recepci贸 d鈥檜na notificaci贸 o fins i tot el judici (o el nostre rol dins de la sala), ens permet retenir certa capacitat de decidir com volem que sigui la nostra acci贸 i en quin 脿mbit volem situar el conflicte. En els processos derivats de la repressi贸 les situacions i els contextos estan extraordin脿riament pautats des de l鈥橢stat, que 茅s qui controla la capacitat de dirimir cap a quina direcci贸 evolucionar脿 la situaci贸. 脡s el/la fiscal qui decideix les peticions de multa o condemna, el/la jutge qui estableix o no mesures cautelars, redacta ordres de detenci贸 i dicta sent猫ncia. Durant tot el proc茅s ells poden anticipar f脿cilment l鈥檕rdre de les nostres respostes, que b脿sicament preveuen que seran reaccions a les seves iniciatives, potser amb l鈥櫭簄ica inc貌gnita de la seva magnitud. La desobedi猫ncia ens permet a nosaltres repensar on i com volem situar el nostre conflicte amb el poder. Ens obre la porta a redefinir cap a on volem arrossegar la repressi贸 per poder-la confrontar millor i intentar imposar els nostres temps i les nostres eines de lluita. En definitiva, ens permet continuar sent.

Les formes d鈥檃questa desobedi猫ncia s贸n m煤ltiples i variades. No respondre un jutge, desatendre les citacions i no presentar-se, no assistir a una vista de conformitat, no pagar multes, etc., s贸n algunes de les opcions. En la mesura que aquesta desobedi猫ncia es construeixi dins dels nostres entorns de milit脿ncia, ja sigui sindical o juntament amb altres moviments socials, amb una an脿lisi i un debat sobre els seus objectius, mantenim almenys en part la capacitat d鈥檃cci贸 col路lectiva que l鈥橢stat pret茅n anul路lar amb la repressi贸. En definitiva, intentem revertir-la i enfortir, o com a m铆nim no desgastar, els nostres espais de contrapoder: el sindicat, el moviment social i nosaltres/mateixos/es.

[Este art铆culo se public贸 en el Libre Pensamiento n潞 113, Primavera 2023]




Fuente: Librepensamiento.org