Albert Hola (@holalbert)*锘
L鈥檈timologia del concepte assembleari rau en una Atenes on nom茅s un 10% de la poblaci贸 gaudia de drets pol铆tics. I de facto hi deuria participar un minso 2%.
La pol铆tica la definim com a ci猫ncia del poder, i la democr脿cia quan aquest rau en la majoria de la poblaci贸: llavors des del segle de les llums ens han vingut innovant amb sobiranies delegades i democr脿cies representatives.
Avui dia a ning煤 se鈥檔s escapa -malgrat que des de la zona de confort consumista estant, tant se鈥檔s en foti- que ens deixen exercir el dret de sobirania delegada (o de sufragi, o vot鈥 tanto monta鈥) nom茅s a posteriori d鈥檋aver creat estats d鈥檕pini贸 sociol貌gicament forjats a ferro roent (m谩s vale malo conocido鈥) i d鈥檋aver filtrat la concurr猫ncia als grups m茅s afectes: lleis, normatives, avals, comunicaci贸, subvenci贸 de l鈥檈stablishment sociol貌gic-electoral ja consolidat en el cicle anterior. Si aix貌 no funciona, sempre pot esdevenir-se la cuina de l鈥檈ncasellat (o encasillado) adequador del resultat global (o alg煤 es pensa que els putsch nom茅s s贸n a R煤ssia, Guatemala i la Conxinxina?). Tot i aix铆, tamb茅 tenen l鈥檈x猫rcit salvador de l鈥檚tatus quo. Tela. I aix貌 que no deixa de ser una sobirania delegada.
Per貌 avui volia fer tert煤lia de l鈥櫭簊 de les majories conjunturals emprat dins de les organitzacions o associacions autoanomenades assemble脿ries.
Darrerament s鈥檈st脿 reproduint amb un 猫xit molt preocupant un procediment estructural per part d鈥檈mpreses multinacionals que pretenen tancar les plantes on treballen els nostres amics, amigues, germans, germanes, mares, pares, filles o parents i deslocalitzar-les, diu l鈥檈ufemisme, a territoris on la precarietat i salubritat laborals imperen i les possibiliten m茅s (encara m茅s) plusv脿lua o beneficis.
Aquestes s贸n empreses on la const脿ncia de la milit脿ncia sindical ha aconseguit -per l鈥檈st脿ndard ib猫ric- bons salaris directes i condicions de seguretat i higiene. Sovint s贸n de sectors -com l鈥檃utomoci贸- que formen part d鈥檈conomies d鈥檈scala i generen una important activitat econ貌mica derivada. Per tant l鈥檌mpacte econ貌mic d鈥檃questes empreses pot multiplicar per 10 vegades el n煤mero de treballadorxs en plantilla. I a banda les seves fam铆lies, 茅s clar.
Per tant aqu铆 hi ha en joc -tan de bo fos nom茅s un joc d鈥檈ntreteniment- a banda de la p猫rdua de llocs de treball directes que ja mai tindran un relleu generacional, un veritable efecte de d貌mino tradu茂t en p猫rdues de llocs de feina en empreses prove茂dores de la matriu que es deslocalitza a les comarques properes.

L鈥檈xitosa, i preocupant, f贸rmula 茅s tan simple que fa riure (per no plorar):
Posem per cas una empresa model de 300 persones en plantilla. Que el seu impacte familiar arriba a les 1.000 persones (parella, fills). Que el seu impacte via prove茂dors i clients arribi, b茅 sigui directa o indirectament, a 2.500 llocs de treball al territori proper.
-Lamentablement 茅s imponderable la sang i la mis猫ria que degoten els materials importats de territoris amb un est脿ndard laboral encara inferior a l鈥檈spanyol-.
Tornem a la f贸rmula m脿gica. El Gerent corresponent pren l鈥櫭燽ac i fa la cuenta de la vieja:
a) Els llocs de treball 芦externs禄 no compten.
b) Qu猫 bonifiquen les lleis del pa铆s? Les prejubilacions.
c) Com puc camelar m茅s r脿pid els treballadors de m茅s edat? Amb prejubilacions.
d) Com doblegar la voluntat d鈥檜na assemblea de treballadorxs en peu de guerra per mantenir els llocs de treball i amb tota la solidaritat abocada pels seus sindicats? Doncs oferint que arribin les prejubilacions a 2/3 de la plantilla. Si les c煤pules assessores s贸n prou untades com per aconseguir introduir una proposta d鈥檃questa mena en l鈥檕rdre del dia de l鈥檃ssemblea de treballadorxs en lluita ser脿 un 猫xit de focs artificials:
- L鈥檃ssemblea 茅s sobirana: 200 vots a favor i 100 d鈥檃bandonats en contra. Per cert, els m茅s joves.
- Les c煤pules sindicals del pacte 芦guanyen禄, o almenys aix貌 ens volen fer creure.
- L鈥檈mpresa, encara m茅s. Pobres companys i companyes assalariades d鈥檃ll脿 on s鈥檈stableixi de nou.
Ning煤 recorda les 100 fam铆lies abandonades pels seus companys del prejubileo i abocades a un atur incert. Sensaci贸 de gola seca i ranc煤nia cap els sindicats vendeobreros鈥 tots s贸n iguals鈥 la desesperaci贸 茅s una porta oberta cap el menysteniment del diferent per estar 芦millor que jo禄 i altres odis.
I per vergonya del alegres prejubilats i prejubilades el territori perdr脿 en poc temps la vigorositat econ貌mica tradu茂da en forma de no treballs defensats on ja no podran treballar els seus ve茂ns, els seus fills, filles i una preocupant aridesa futura de no treball pels seus n茅ts: l鈥檈migraci贸 i la culpa 茅s del govern, com va dir la Mafalda.
En s铆ntesi:
- Pensar una mica m茅s enll脿 de les emocions i l鈥檋edonisme, compta.
- Pensar en gran, en l鈥檃ltre i en el qui encara no hi 茅s per貌 hi ser脿, compta m茅s.
- Associar idees, compta m茅s encara.
- No deixar-se aconsellar per experts sindicals 茅s tot un valor d鈥檈mancipaci贸.
- No aprofitar conjuntures favorables al meu Ego per resoldre al meu favor particular situacions estructurals dram脿tiques per una minoria important de companys i companyes, 茅s honestedat.
[脡S LA TRAMPA DE BUSCAR O APROFITAR UNA MAJORIA ACCIDENTAL PER UN AFER CONCRET EN LES ASSEMBLEES : LA TRAMPA DE LA MAJORIA EN LES ASSEMBLEES, QUE BANDEJA EL CONSENS].
I en aquest cas el consens s贸n 100 treballadorxs i els seus fills i filles. Casi n谩.
- No admetre de cap de les maneres en l鈥檕rdre del dia d鈥檜na assemblea una proposta que pugui ni tan sols suggerir la possibilitat de deixar a l鈥檈stacada a una minoria del total, seria la re貌stia.
I 茅s que qui confecciona els ordres del dia de les assemblees pot ser Llucifer. Els ordres del dia de les assemblees els pot carregar el diable鈥 o no鈥 segons les intencions de l鈥檈quip de gesti贸, junta, secretariat permanent o qualsevol altra nomenclatura. I ara ja parlo d鈥檌mposici贸 de majories conjunturals assemble脿ries per controlar associacions, sindicats, organitzacions emancipadores menystenint el consens, for莽ant votacions mil路lim猫tricament precuinades amb resultats de 55 contra 45.
S贸n aquestes actuacions fratricides de l鈥檈sperit assembleari del consens. Genocides de la democr脿cia directa.
Si l鈥檃bisme 茅s tan gran, abans el divorci pactat, per貌 honest i no aquestes praxis.
Habitualment l鈥檃bisme no 茅s tan gran, per貌 s铆 aquestes pr脿ctiques.
Estatus, poder i ordres del dia de les assemblees poden esdevenir un c貌ctel letal al somni de la revoluci贸 social llibert脿ria鈥 o no.

*Albert Hola 茅s membre de la redacci贸 d鈥橝ntagonistas.

Fuente: Antagonistas.org