March 8, 2023
De parte de SOS Racisme
1,279 puntos de vista

Comunicat 8M: El feminisme ser脿 antiracista i trans-incloent, o no ser脿!

El dia 8 de Mar莽 es celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Des de Sos Racisme llancem aquest comunicat per manifestar la nostra posici贸 davant el feminisme hegem貌nic que surt al carrer, com anys anteriors, a manifestar-se i a denunciar les opressions que el patriarcat exerceix encara avui dia contra les dones. Surt per evidenciar que encara hi ha molta feina a fer i que els nostres drets encara se segueixen vulnerant de manera sistem脿tica. Nosaltres, per貌, seguim trobant a faltar que l鈥檃ntiracisme sigui un dels pilars fonamentals de la lluita d鈥檃quest feminisme 芦majoritari禄. Es fa imprescindible per tant, parlar, avui m茅s que mai de blanquitud i de feminisme blanc.

Parlem primer dels termes 鈥楩eminisme blanc鈥 i blanquitud:

La falta d鈥檃cceptaci贸 del racisme com a problema estructural i el seu necessari abordatge, que hauria d鈥檃nar comen莽ar en l鈥櫭爉bit educatiu i tenir penetraci贸 en tots els sectors, fa que quan es parla de 鈥榖lanquitud鈥 o de 鈥榝eminisme blanc鈥, es rebi en molts casos com una q眉esti贸 de colors i un atac a aquest col路lectiu constru茂t com a blanc. Per aix貌, primer de tot cal aclarir que aquesta terminologia s贸n conceptes te貌ric-politics que defineixen corrents ideol貌gics. En aquest sentit, des de mitjan segle XX es van iniciar estudis sobre la blanquitud. Un principi central dels estudis de la blanquitud 茅s una lectura de la hist貌ria i els seus efectes sobre el present, on es diu que el mateix concepte de superioritat racial es va construir socialment per a justificar la discriminaci贸 contra els no-blancs. Les 脿rees importants de la cerca en estudis de la blanquitud inclouen la naturalesa del privilegi blanc i identitat blanca, el proc茅s hist貌ric mitjan莽ant el qual es va crear una identitat racial blanca, la relaci贸 de la cultura amb la identitat blanca i els possibles processos de canvi social que afecten la identitat blanca.

Partint d鈥檃questa base, el feminisme blanc es descriu com aquell que reprodueix la blanquitud, lluitant nom茅s per all貌 que concerneix a dones travessades pel privilegi blanc i que reivindica una idea homog猫nia de ser dona. A m茅s, aix铆 com les l貌giques colonialistes, el feminisme blanc concep l鈥檈xperi猫ncia de la dona occidental com una experi猫ncia universal i nega, mensyst茅 o invisibilitza la diversitat de l鈥檈xperi猫ncia de ser dona fora de la perspectiva occidental. Per tant, trobem a faltar la incorporaci贸 de la perspectiva interseccional dels feminismes negres, i la visi贸 del feminisme decolonial, per tal d鈥檜nificar la lluita i articular-la d鈥檜na manera vertaderament amplia i combativa.

Les reivindicacions m茅s comunes del feminisme hegem貌nic s贸n les referents a la viol猫ncia masclista, a la visibilitzaci贸 de la precarietat laboral, a la feminitzaci贸 de la pobresa i en les tasques de les cures. Poques s贸n encara les veus que reivindiquen la import脿ncia de l鈥檈ix antiracista en la lluita feminista. Les dones racialitzades han de conviure, no nom茅s amb la opressi贸 patriarcal i de classe, sin贸 tamb茅 amb la racial, i d鈥檃ltres moltes vegades, amb la irregularitat administrativa. 

De quin feminisme parlem quan les nostres reivindicacions nom茅s serveixen per a un tipus de dona concret?

Fa menys d鈥檜n mes que s鈥檋a anunciat la reobertura del m貌dul de dones del CIE  de Barcelona, una pres贸 absolutament opaca on nom茅s s鈥檋i tanquen a persones migrants pel fet d鈥檋aver migrat i atenent a les l貌giques racistes segons les quals els grups de persones provinents del sud global careixen totalment de drets o est脿n relegades a l鈥檈xplotaci贸 i la marginalitat. A  aix貌 s鈥檋i suma una situaci贸 encara m茅s vulnerabilitzada, en qu猫 les dones, migrants i no blanques son tancades en aquestes presons. Els diversos col路lectius del moviment antiracista barcelon猫s varem en concentraci贸, comunicats i exercint pressi贸 (com es porta fent amb tots els m貌duls de cie) per貌, no hem vist aquests esfor莽os per part dels col路lectius feministes blancs, aix铆 com no es veuen a les feministes blanques com a aliades en cap manifestaci贸 ni espai antiracista.

Qu猫 passa amb les dones marroquines que treballen com a temporeres de la fruita i que s贸n explotades, violades i ignorades? Qu猫 passa amb tantes dones d鈥橝bya Yala o de les Filipines que segueixen treballant de manera prec脿ria i sense els drets b脿sics en el sector de la llar i les cures? Amb les dones afrodescendents i les dones gitanes que denuncien constantment l鈥檌nvisibilitzaci贸 de la seva pres猫ncia i discriminaci贸 hist貌rica a l鈥橢stat espanyol? Per qu猫 encara es veu com una contradicci贸 que una dona musulmana o gitana pugui ser feminista? De quin feminisme parlem quan les nostres reivindicacions nom茅s serveixen per a un tipus de dona concret: la dona blanca, de classe mitjana i alta, i cis g猫nere.

La transf貌bia 茅s un instrument racista i colonial

Volem destacar tamb茅, que no pot haver lluita feminista ni antiracista sense confrontar el cis-hetero-patriarcat. La transf貌bia 茅s un instrument racista i colonial que, a partir de la imposici贸 de visions biologicistas vuitcentistes que van intentar suprimir i estigmatitzar altres maneres de ser que havien existit abans de l鈥檈xpansi贸 europea en el m贸n, i que a m茅s estan t铆picament encarnades en cossos no-blancs. A trav茅s de la construcci贸 del sistema binari del g猫nere lligat a la genitalitat s鈥檈xerceix una viol猫ncia que t茅 un fort component racista. Per tant, diem NO radicalment a les derives m茅s reaccionaries del feminisme que des de fa uns anys han  iniciat una creuada contra les persones transexuals.

I la islamof貌bia de g猫nere?

Aquest mateix any tamb茅 hem sigut testimonis de un fen貌men paradigm脿tic en el que el feminisme blanc i el complexe del salvador blanc s鈥檃unen per reproduir les l貌giques racistes i colonials a trav茅s de la idea d鈥檃quest feminisme que veu el que vol veure i 茅s cec a les narratives que no el reforcen. Els videos virals de dones que es tallaven un cabell en suport a les dones d鈥橧r谩n, especialment fets per dones blanques, de classe mitja-alta, amb influ猫ncia p煤blica, que es sit煤en al costat de les dones d鈥橧r谩n quan les viol猫ncies s贸n exercides per altres persones musulmanes, per貌 s贸n totalment cegues i mudes davant la islamof貌bia de g猫nere que viuen les dones musulmanes a occident. 

驴On s贸n aquestes 芦germanes禄 quan les dones musulmanes denuncien que a les feines no se鈥檒s respecta el dret a portar el vel? Com dir-los quealgunes dones ni tan sols poden veure aquest 芦sostre de vidre禄 que altres dones blanques volen trencar? Per qu猫 insisteixen que se sumin a la lluita, que hi hagi una unitat per fer m茅s for莽a, si ni tan sols creuen que el racisme, juntament amb el capitalisme, i el colonialisme formin part de les mateixes estructures de poder que sustenten el patriarcat? 

Reclamem per tant, fer una revisi贸 urgent de l鈥檕rigen dels privilegis que tenen unes poques dones i de les diverses opressions que interseccionen a d鈥檃ltres. A les racialitzades no blanques aquestes opressions exerceixen profundes viol猫ncies en les seves exist猫ncies i q眉estionen constantment la seva pr貌pia humanitat. La sola pres猫ncia a l鈥檈spai p煤blic ja 茅s triplement violenta, la vulneraci贸 dels drets est脿 tan naturalitzada a causa del racisme estructural i estructurant que existeix a la societat, que se鈥檒s invisibilitza en una lluita que diu ser de totes les dones. 

Quins drets defensem quan parlem de feminisme? Per a qui lluitem quan neguem les lluites i les narratives d鈥檃ltres dones, d鈥檃ltres feminismes? Com podem apel路lar a la unitat si nom茅s ho fem des de la nostra posici贸 de privilegi sense q眉estionar-nos per qu猫 els tenim, aquests privilegis?

I finalment, qu猫 poden fer les dones blanques occidentals? En primer lloc, prendre consci猫ncia dels seus privilegis. Nom茅s prenent-ne consci猫ncia i situant-se, es pot entendre i construir un feminisme realment transformador per a totes les dones. Hem d鈥檃ssumir que el racisme, juntament amb el capitalisme, el colonialisme i el patriarcat, forma part dels mateixos mecanismes de poder. Aix铆 doncs, de la mateixa manera que no podem deslligar la lluita feminista de la lluita contra el sistema capitalista opressor, no podem pretendre que el feminisme i l鈥檃ntiracisme siguin dos lluites diferents. 




Fuente: Sosracisme.org