October 31, 2020
De parte de La Haine
784 puntos de vista

Des de sanit脿ries en lluita, col路lectiu de treballadores del sistema sanitari, ens hem reunit per fer una valoraci贸 col路lectiva de diferents centres: Hospital de Matar贸, Santa Caterina-Salt de Girona, Hospital de Palam贸s, Hospital del Mar, Hospital Mois猫s Broggi-Esplugues de Llobregat, Resid猫ncia gent gran de Palafrugell, Hospital Pius de Valls, Hospital Joan XXIII, Atenci贸 prim脿ria de Barcelona, Atenci贸 prim脿ria del Baix Llobregat i Hospital cl铆nic de Barcelona i seu maternitat, cl铆nica Plat贸.

La valoraci贸 conjunta va constatar la mala gesti贸 de la pand猫mia de primera m脿: la sanitat p煤blica est脿 sota m铆nims. Fa mesos que les direccions dels centres i la Generalitat podrien haver preparat adequadament els centres per aquesta segona onada, que ja sabien que venia, per貌 no ho han fet. Podrien haver dotat de m茅s recursos a l鈥檃tenci贸 prim脿ria i estabilitzar contractes per fomentar que el personal es quedi.

S鈥檋an dedicat a pal路liar exclusivament el tema dels EPIS, que 茅s molt important, per貌 el personal que l鈥檋a de portar ho 茅s encara m茅s. Les ger猫ncies dels hospitals concertats s鈥檋an acostumat a estalviar recursos tancant llits i serveis (cirurgia ambulat貌ria, exploracions, diagn貌stic) durant les 猫poques de vacances. I promovent contractaci贸 temporal. S鈥檈stan deixant d鈥檃tendre malalts cr貌nics per prioritzar malalts COVID i aquesta situaci贸 empitjora la qualitat de l鈥檃tenci贸 i fa una bola cada vegada m茅s grossa de llistes d鈥檈spera. Ara resulta que, encara que obrim llits i unitats, el que ens falta es personal asistencial. La conseq眉猫ncia de la parasitaci贸 de la privada dins la p煤blica.

I l鈥橝tenci贸 Prim脿ria 茅s la gran perjudicada d鈥檃quest model, porta anys infradotada, amb un pressupost molt lluny脿 al 25% de la inversi贸 en Sanitat P煤blica que recomana l鈥橭MS. Durant aquesta pand猫mia est脿 assumint un 80% de la patologia del Covid-19 quan hauria de ser el dic de contenci贸 i la base de la nostra salut comunit脿ria. Pateixen tamb茅 la privatitzaci贸 de serveis que hauria de donar directament l鈥橝P com el servei de rastreig de covid i que ha derivat 17M鈧 a Ferrovial. Els i les treballadores de la prim脿ria estan al l铆mit des de fa molt de temps, i cada vegada han d鈥檃ssumir m茅s serveis (resid猫ncies, infermeres referents per escoles, campanya de vacunaci贸 de grip). En aquests moments, donat el volum d鈥檃gendes que han de gestionar, es veuen obligades en alguns casos a autoorganitzar-se als centres per arribar a tot, quan hi ha departaments i direccions que cobren nom茅s per aix貌..

I no 茅s d鈥檈stranyar que ara les direccions no trobin a treballadores disposades a assumir les condicions prec脿ries de feina; els sous estan congelats des de fa anys, es fan contractes precaris que obliguen a no gaudir de les vacances ni altres conceptes generals de manera que per manca de personal, es veuen obligades a fer 12 i 14 hores seguides en un dia, treballant al dia seg眉ent sense que passin les 12 hores de descans entre jornada i jornada i aix铆 durant mesos. Els suplents no tenen cap dret. Els PCR no s鈥檈stan fent al personal sanitari amb la rapidesa que cal entre treballadors que van a 鈥渟ala bruta鈥(covid) i 鈥渟ala neta鈥 (no covid). Si treballen 3 dies, els tres dies a llocs diferents, sense tenir en compte que poden ser vectors de contagi si van a sales no covid. Pel personal de nit costa molt铆ssim seguir els circuits de salut laboral perqu猫 estan pensats per la diurnitat. Sempre els eterns oblidats.

Estem veient com les companyes han de treballar a sales covid amb r脿tios escandalosos de m茅s de vuit pacients per infermera arribant a portar fins a 15 pacients, les TCAI, com sempre han de portar elles soles una sala sencera (24 malalts).

I a sales convencionals treuen personal per poder cobrir necessitats d鈥檃ltres sales covid o perqu猫 aquell dia estan m茅s malament en un altre servei.

No pot ser que les mancances d鈥檕rganitzaci贸 les pagui el personal assistent.

No tenim personal per cobrir les necessitats dels centres sanitaris normalment, molt menys ara que es necessiten personal assistencial per cobrir les necessitats de salut de la poblaci贸.

Una vegada m茅s, les direccions dels hospitals concertats no han complert amb la seva tasca de planificar serveis i promoure una contractaci贸 digne i estable als centres. Justifiquen els seus sous desorbitats d鈥檃lts c脿rrecs retallant en drets i serveis. Nom茅s amb un model de sanitat de titularitat, provisi贸 i gesti贸 100% p煤blic, amb un 煤nic conveni, podem garantir el dret a la salut de tota la poblaci贸 sense el drenatge de diners i recursos als interessos d鈥檈mpreses privades (com Ferrovial i Barnacl铆nic) i la gesti贸 privada dels centres concertats (tota la xarxa del SISCAT: consorcis, fundacions, etc.).

En aquesta segona onada preveiem que la situaci贸 pot ser m茅s cr铆tica pels motius abans citats i per les mesures que no s鈥檋an pres en els 煤ltims sis mesos. Reclamem responsabilitats, reclamem que s鈥檜tilitzin tots els recursos possibles, com poden ser el personal de comandaments i Direcci贸, personal facultat per poder ocupar i cobrir els llocs d鈥檌nfermeria i de metges que es necessiten i que a m茅s a m茅s estan cobrant uns sous que moralment els obligant a fer-ho…

DEMANDEM:

Que els comandaments tornin a la trinxera mentre la situaci贸 ho requereixi. Que es posi a disposici贸 p煤blica els sous del personal directiu. Que les direccions es responsbilitzin de l鈥檈stabilitzaci贸 de la contractaci贸 fent les gestions que corresponguin amb les taules de negociaci贸 Intervenci贸 p煤blica de les ger猫ncies dels centres concertats i de tots els recursos sanitaris privats al servei del b茅 com煤 i sense compensacions

EXEMPLES DE SOUS de DIRECCIONS DELS CENTRES SANITARIS:

A L鈥橦ospital Cl铆nic, el director Josep M. Campistol, amb un sou de 110.760,00 鈧 pr脿cticament el mateix que la consellera de salut, i la directora de Recursos Humans, Pilar Varela, amb la p猫ssima gesti贸 no han sapigut retenir els suplents, que marxen per contractes precaris, de mesos de durada. Inclosos els famosos contractes covid, han deixat la feina perqu猫 no els han reciclat prou per la feina que han de fer. Es dediquen a posar anuncis per contractar personal de cr铆tics sense avaluar el que ja tenen en plantilla que est脿 treballant a altres unitats.

A l’IAS de Girona, el gerent, Dr Joaquim Casanovas Lax, amb ger猫ncia compartida amb l’ICS, cobra 105.989,12鈧, dels quals l’IAS en paga el 50%. S’ha de dir que els Comit猫s d’Empresa de l’IAS sabem de l’exist猫ncia d’aquest senyor pels comunicats que firma per貌 rares vegades l’hem vist. Constantment delega en el seu adjunt qualsevol relaci贸 amb els representants dels treballadors. La seva proposta per solucionar la manca de professionals la va donar fa uns dies per wattsap als presidents dels 3 comit猫s de l’IAS, i era lamentar-se que no tinguem la borsa de treball que fa anys que demanem els sindicats, dir que es mirarien amb lupa tots els permisos que concedissin al personal, i suggerir que els membres dels Comit猫s no agafem les hores sindicals que ens pertoquen. Hores a les que vam renunciar volunt脿riament en la primera onada, tot i dedicar esfor莽os dia i nit a resoldre problem脿tiques que son responsabilitat de l’empresa (EPIs no homologats, manca d’EPIs, personal sensible no re眉bicat ni de baixa, circuits, uniformitat…).

Al Portal de Transpar猫ncia de la web del PSMar est脿 penjada l鈥檈structura salarial del Consorci. Deixant de banda les insultants quantitats que cobren els divuit Directius, encap莽alats per la Gerent, Olga Pan茅 amb 127.857鈧, el que ens crida m茅s l鈥檃tenci贸 茅s l鈥檈levat nombre de 鈥淐omandaments鈥 respecte al total de treballadores. Segons les dades publicades hi ha 18 Directius, 253 Comandaments, 241 Residents i 2779 treballadores. 脡s necessari 1 Comandament/Directiu per cada 11 treballadores? De veritat calen? Si estigu茅ssim sobrats de personal, potser passaria m茅s desapercebut, per貌 no 茅s el cas. Dos exemples: al Centre F貌rum, en el torn de nit una sola Infermera s鈥檕cupa de m茅s de 50 pacients i a Urg猫ncies de Trauma i Cirurgia solament hi ha una TCAI, que en moltes ocasions ha d鈥檃tendre a m茅s de 25 pacients. Inassumible. Per qu猫 falta personal? es pregunta la gerent, Olga Pan茅, i no…no 茅s per la manca d鈥檃utonomia de gesti贸, sin贸 per les conseq眉猫ncies d鈥檃plicar-la. Veieu aquest video per entendre el col路lapse sanitari.

A l鈥橦ospital de Matar贸, el gerent del Consorci Sanitari del Maresme Ramon Cunillera cobra 116.359’96 鈧 i encara demana m茅s autonomia de gesti贸.

Al portal de transpar猫ncia del Hospital Parc Taul铆, estan penjats els sous de directius. El director general Joan Mart铆 L贸pez cobra 108.000鈧.

Nom茅s el personal directiu del Departament de Salut ja representa el 21% del total de retribucions previstes pel 2020. 脡s a dir, cinc gestors de la sanitat concertada cobren m茅s que el president Torra i els c脿rrecs de vint centres m茅s tamb茅 reben salaris superiors als de la consellera de Salut. Es pot dir ja que s贸n 鈥淐onxorxis鈥? Acabem amb la parasitaci贸 de la privada dins la p煤blica!

Volem una sola Sanitat de titularitat, provisi贸 i gesti贸 100% p煤blica. Derogaci贸 de la LOSC 1995 i reversi贸 del model p煤blico-privat. Igual treball, iguals condicions.

@SanitariesL




Fuente: Ppcc.lahaine.org