September 26, 2021
De parte de Nodo50
356 puntos de vista


Si s鈥檋a de llegir a David Harvey, un dels autors marxistes m茅s coneguts i citats al tombant del segle XX i XXI, 茅s pel seu inter猫s en l鈥檈xplicaci贸 del desenvolupament del capitalisme de les darreres cinc d猫cades, vist des de la geografia, i obert al mateix temps a un enfocament pluridisciplinari. Ara, l鈥檈ditorial Akal publica un recull de confer猫ncies que el ge貌graf brit脿nic va impartir durant l鈥檃ny 2004 a la Universitat de Hildelberg, sobre el neoliberalisme i el desenvolupament geogr脿fic desigual, aix铆 com un petit assaig sobre la import脿ncia de l鈥檈spai com a paraula clau.

El llibre Espacios del capitalismo global. Hacia una teor铆a del desarrollo geogr谩fico desigual (Akal, 2021), presenta una s铆ntesi de les idees i conceptes m茅s rellevants que conformen el pensament de Harvey, i que es troben m茅s desenvolupades en altres obres cabdals: pel que fa a l鈥檈xplicaci贸 del neoliberalisme com a projecte de restauraci贸 del poder de classe, les seves obres The New Imperialism (OUP 2003) i posteriorment A Brief History of Neoliberalism (OUP 2005) desenvolupen un argument hist貌ric i geopol铆tic replet de dades rellevants per entendre la composici贸 pol铆tica del capitalisme realment existent. Per a la segona part, les notes sobre el desenvolupament geogr脿fic desigual parteixen del seu estudi te貌ric The Limits to Capital (1982), teoria que mes tard aplic脿, com a cas pr脿ctic, a Paris, Capital of Modernity (2003). Pel que fa a l鈥檃ssaig sobre l鈥檈spai com a paraula clau, es basa en l鈥檃rgument desenvolupat a Explanation in Geography (1969) i a Social Justice and the City (1973), en el qual desglossa el concepte d鈥檈spai.

Aprofitem aquesta oportunitat per presentar una selecci贸 dels elements i els arguments m茅s rellevants de l鈥檃utor, per a una millor comprensi贸 del m贸n que ens envolta. Ens centrem en el neoliberalisme i el capitalisme realment existent, en els processos d鈥檃cumulaci贸 per despossessi贸, en la concreci贸 d鈥檃quests a la trama de la vida, i per 煤ltim, en les lluites i oposicions que sorgeixen en el potencial transformador de la quotidianitat. Ho fem afegint alguns comentaris i desenvolupant algunes de les idees de les quals el llan莽ament d鈥橝kal es troba impregnat.

El neoliberalisme o el capitalisme realment existent

Durant les darreres d猫cades, el terme neoliberalisme ha estat recorrent en les diferents an脿lisis pol铆tiques, econ貌miques i socials. Aquesta recurr猫ncia al terme, ha portat a un cert oblit o confusi贸 sobre el qu猫 realment hauria d鈥檃nar associat: el capitalisme realment existent i la seva evoluci贸 m茅s recent. Les explicacions de Harvey permeten comprendre el neoliberalisme, en primer lloc, com un projecte de restauraci贸 del poder de classe, mitjan莽ant les estructures estatals, amb l鈥檕bjectiu de rellan莽ar l鈥檃cumulaci贸 capitalista.

Aquest projecte neix com l鈥檈strat猫gia per fer front a la crisi de la decreixent taxa de benefici del capitalisme de postguerra (que dur脿 aproximadant entre 1945-1970), sobretot arran de la crisi del petroli de 1973. En ess猫ncia, el neoliberalisme 茅s una manera de gestionar aquesta crisi, imposant un model d鈥檃cumulaci贸 diferent al que havien aconseguit estabilitzar els acords de Bretton Woods (1944) amb la institucionalitzaci贸 del keynesianisme, i la construcci贸 dels estats del benestar a Occident.

La restauraci贸 del poder de classe s鈥檋a donat de diferents maneres, d鈥檃cord amb les experi猫ncies del centre i la perif猫ria del sistema. A la perif猫ria, aquesta imposici贸 ha sigut majorit脿riament violenta. El cas xil猫 茅s l鈥檈xemple paradigm脿tic, amb la dictadura de Pinochet, 茅s una de les primeres experi猫ncies d鈥檌mposici贸 violenta del projecte neoliberal a trav茅s d鈥檜n cop d鈥檈stat i la imposici贸 d鈥檜na dictadura militar. Per貌 podr铆em seguir amb la invasi贸 militar dels EUA a l鈥橧raq per brindar-los la democr脿cia i la llibertat de mercat. En canvi, als centres del poder occidental, com 茅s el cas brit脿nic amb el thatcherisme la imposici贸 va venir acompanyada de l鈥檃rticulaci贸 d鈥檜n cert 芦consentiment democr脿tic禄. Mitjan莽ant aquestes difer猫ncies hist貌riques, Harvey ens porta a entendre el capitalisme com quelcom m茅s que un sistema d鈥檈quilibris econ貌mics i pol铆tics, afegint tota una l貌gica cultural pr貌pia. El neoliberalisme, recolzant-se sobre conceptes com l鈥檌ndividu i la responsabilitat individual, la llibertat, o la propietat, ha aconseguit generar una gran adhesi贸. Per exemple, Thatcher va aconseguir organitzar el 芦consentiment democr脿tic禄 partint d鈥檃questes idees, articulades contra el poder sindical o burocr脿tic de la socialdemocr脿cia que governava en aquell moment.

Foto: Akal.com

El neoliberalisme, econ貌micament, suposa tamb茅 un projecte de concentraci贸 de la riquesa en les elits, que resulta en una creixent desigualtat des dels anys vuitanta. En aquest sentit, les dades que ofereix Harvey mostren uns resultats oposats als que la doctrina neoliberal defensa: els estats i les pol铆tiques neoliberals no han generat un creixement econ貌mic sostingut, que hagi resultat en una millora de les condicions de vida de la majoria de la poblaci贸. L鈥檈conomia de degoteig (芦trickle down economics禄), segons la qual un enriquiment de les elits, vessaria sobre una millora de les condicions materials de les classes populars, simplement, no existeix. Es tracta doncs d鈥檜na distribuci贸 i no pas d鈥檜na generaci贸 de riquesa.

A m茅s, aquest projecte de distribuci贸 dep猫n totalment d鈥檜n augment de la intervenci贸 estatal i no d鈥檜na retirada de l鈥橢stat com s鈥檋a volgut fer creure. L鈥橢stat t茅 la missi贸 fonamental de 芦crear un bon clima empresarial, i optimitzar les condicions per a l鈥檃cumulaci贸 de capital sense que importin les conseq眉猫ncies pel treball o el benestar social禄 (p.31). Promou els interessos comercials a canvi d鈥檈xercir un control, vigil脿ncia i repressi贸 a qualsevol forma de solidaritat social o dissid猫ncia que pugui emergir. A m茅s, es tracta d鈥檜n Estat que interioritza les contradiccions capitalistes, ja que tota la seva pol铆tica est脿 al servei d鈥檈vitar els fracassos financers. L鈥檈xemple d鈥檃ix貌 煤ltim l鈥檋em viscut amb la gesti贸 de la crisi financera de 2008, i el massiu rescat bancari acompanyat d鈥檜na forta repressi贸 i imposici贸 de l鈥檃usteritat. El monetarisme emergeix, aix铆, com una doctrina i una arma imperial, recolzada en les institucions dels bancs centrals que escapen al control democr脿tic parlamentari: els diners i el deute s贸n, d鈥檃questa manera, les noves eines de subjugaci贸 d鈥檌ndividus, pa茂sos, i poblacions senceres. El neoliberalisme 茅s en definitiva, i en paraules de Harvey, un 芦Estat neoliberal禄.

Malgrat que la doctrina neoliberal descrita per Harvey segueix impregnant les pol铆tiques i institucions, en els darrers deu anys es poden identificar senyals que indiquen que aquest consens s鈥檈st脿 esquerdant. Des de l鈥檕posici贸 popular a l鈥檃usteritat als pa茂sos de l鈥橢uropa del sud al cicle 2008-2015, a les recents paraules del president Biden que afirm脿 davant del Congr茅s dels Estats Units que el 芦Trickle-down economics mai no ha funcionat禄.

L鈥檃cumulaci贸 per despossessi贸

La soluci贸 o el gir neoliberal no supera, doncs, els obstacles del capital per generar valor, sin贸 que genera mecanismes per a la redistribuci贸 desigual, augmentant les grans fortunes, restaurant aix铆 el poder de classe, o creant noves elits, a for莽a d鈥檈mpobrir i generar una gran desigualtat, a trav茅s de l鈥檃cumulaci贸 per despossessi贸.

Segons Harvey, doncs, l鈥檃cumulaci贸 per despossessi贸 茅s el mecanisme central de reproducci贸 del capital en la fase hist貌rica actual. Aquesta consisteix en una renovaci贸 constant de la qual fou descrita per Marx com l鈥檃cumulaci贸 primitiva o origin脿ria, segons la qual es recullen i s鈥檌ntegren els actius preexistents, com la m脿 d鈥檕bra, la capacitat productiva, els diners o la terra, i es posen en circulaci贸 com a capital. O el que 茅s el mateix: es desposseeix a la societat dels elements comuns de la reproducci贸 social, a trav茅s de la seva mercantilitzaci贸.

El mecanisme desposse茂dor reorganitza, aix铆, l鈥檈xcedent socialment produ茂t, i extreu rendes a trav茅s de l鈥檈xplotaci贸 d鈥檃ll貌 preexistent. El rendisme, doncs, i no la creaci贸 de valor a trav茅s de l鈥檈xplotaci贸 del treball, es transforma en l鈥檈lement central, a ser prioritzat en l鈥檃n脿lisi del capitalisme neoliberal actual. Tot i aix貌, Harvey adverteix que aquest extractivisme, i no la creaci贸 de valor, han caracteritzat el capital des del seus or铆gens.

En aquest sentit, Harvey exposa els casos dels recursos naturals, aix铆 com de l鈥檃propiaci贸 de les cultures locals a trav茅s del turisme com a exemples de despossessi贸, als que podr铆em afegir el rendisme m茅s cl脿ssic, lligat a l鈥檈xtracci贸 de rendes del s貌l o immobili脿ries. A m茅s, els mecanismes de despossessi贸, i en el cas del turisme 茅s evident, generen un potencial de renda monopol铆stic, propi del car脿cter geogr脿fic 煤nic 鈥攗n cert fet cultural nom茅s pot ser consumit en un lloc concret鈥, fruit de l鈥檈specialitzaci贸 i la diferenciaci贸 espacial.

Pensar des de la trama de la vida

D鈥檃cord amb aquests exemples, els processos d鈥檃cumulaci贸 de capital no s贸n quelcom propi de les abstraccions i ficcions del capitalisme, sin贸 que s鈥檃rrelen i impacten a la vida quotidiana. La inserci贸 material dels processos socials a 芦la trama de la vida禄 茅s una manera de posar l鈥檃tenci贸 en la quotidianitat, cosa que permet explicar, aix铆, les regles de circulaci贸 i acumulaci贸 de capital, i la seva transformaci贸 mitjan莽ant processos socioecol貌gics.

Hi ha nombrosos exemples d鈥檃questa inserci贸, com el creixement de l鈥檃groind煤stria que ha portat a la destrucci贸 de gran part de l鈥檋脿bitat de poblacions ind铆genes a la regi贸 del Pantanal al Brasil, o la submissi贸 als deutes de la pagesia cotonera de les regions centrals de l鈥櫭峮dia, passant per l鈥檃terratge de fons d鈥檌nversi贸 immobiliaris a barris i ciutats de casa nostra, o la cadena de cures internacional que porta a l鈥檈xplotaci贸 de dones migrades a moltes llars dels pa茂sos centrals. Els exemples s贸n inesgotables, i els esmentats en cap cas s贸n paradigm脿tics, ja que l鈥檃ctual l貌gica de reproducci贸 del capital impregna la pr脿ctica totalitat de les nostres vides.

Aquesta relaci贸 entre abstraccions i processos concrets arrelats a la vida quotidiana porten a Harvey a algunes consideracions te貌riques. Ni un cas particular pot correspondre鈥檚 amb una abstracci贸, ni una abstracci贸 pot explicar tota la diversitat de casos (de formes que pren l鈥檈xplotaci贸). Per aix貌, l鈥檈sfor莽 te貌ric s鈥檋a d鈥檕rientar cap a la comprensi贸 de les variants geogr脿fiques i les particularitats i idiosincr脿sies en relaci贸 amb les tend猫ncies 脿mplies i generals de l鈥檃cumulaci贸 de capital. Aix铆 doncs, i segons Harvey, la teoria, lluny de ser un conjunt de teoremes fixos, ha de comprendre鈥檚 com una estructura evolutiva d鈥檃rguments sensibles al contacte amb formes complexes i materials de la vida quotidiana. En aquest sentit, la tasca principal de la investigaci贸 cr铆tica 茅s penetrar en el significat subjacent dels fen貌mens socials, explorar les seves conseq眉猫ncies per la vida quotidiana, per, finalment pensar i imaginar estrat猫gies de transformaci贸.

Lluites i oposicions

Harvey observa tamb茅 en la seva obra una gran diversitat de lluites. Aquesta diversitat es dona perqu猫 hi ha oposicions m茅s enll脿 del conflicte capital-treball, que 茅s el nus m茅s obvi pels marxistes ortodoxos, i que, afirma, segueix essent important. No obstant aix貌, la mirada a trav茅s del prisma de l鈥檃cumulaci贸 per despossessi贸 permet comprendre la totalitat d鈥檃questes lluites anticapitalistes situades fora de la relaci贸 d鈥檈xplotaci贸 capital-treball, en l鈥檃rticulaci贸 del conflicte capital-vida.

Els conflictes sorgeixen quan el capitalisme tracta com a mercaderies elements essencials per a la vida, que no han estat produ茂des com a tals (tot el que anomenem 芦natura禄, el treball, la cultura, la tradici贸, la intel路lig猫ncia). Fins i tot el cos es transforma en una 芦estrat猫gia d鈥檃cumulaci贸禄 donant pas a l鈥檃lienaci贸, que pot ser rebuda amb passivitat, o amb revoltes.

Harvey, fent refer猫ncia a Polanyi, explica com la implantaci贸 del mecanisme del lliure mercat acabar脿 fagocitant les dues fonts principals de la riquesa del capital: la terra i el treballador, expressi贸 que tamb茅 es troba en Marx, en el Volum 1 del Capital. 脡s en oposici贸 a aquesta for莽a destructiva que sorgeixen les lluites per protegir-se de les destruccions del capitalisme, en defensa del medi ambient, de les relacions socials, de la reproducci贸 social, dels records col路lectius i les tradicions culturals, i moltes ho fan en una direcci贸 anticapitalista, tenint tamb茅 un component de classe clau. Tots els moviments doncs es troben connectats en tant que deriven i se situen en contra de l鈥檃cumulaci贸 i la mercantilitzaci贸, i els seus fetitxismes associats.

La cerca d鈥檃lternatives, doncs, ha d鈥檃nar lligada i abordar de manera satisfact貌ria els problemes de la vida quotidiana. En aquest punt, Harvey es mostra cr铆tic amb el discurs dels drets (humans), ja que considera que l鈥檃bstracci贸 del dret com a conjunt liberal de privilegis i responsabilitats individuals 茅s totalment funcional als objectius d鈥檃cumulaci贸 de capital. Com b茅 deia Marx, referint-se a les lluites per la durada de la jornada laboral, 芦entre dos drets, 茅s la for莽a la qui decideix禄. Un discurs dels drets humans que sigui realment transformador ha de recon猫ixer all貌 que la concepci贸 idealista dels drets humans oculta: la connexi贸 entre el dret i els processos socials dominants sobre els quals aquest ideal descansa, i la necessitat del dret d鈥檜n aparell estatal i un poder pol铆tic que els faci realment efectius.

Foto: piqsels.com

A tall d鈥檈xemple, mostra com els sistemes legals reconeixen actualment les corporacions empresarials com a 芦individus禄 subjectes de dret, en una societat on el dret individual i inalienable a la propietat privada i la taxa de benefici passen per sobre de qualsevol altra concepci贸 dels drets. L鈥檃lternativa, doncs, nom茅s es pot articular a trav茅s de la lluita pol铆tica, i de la construcci贸 d鈥檜n contrapoder organitzat que, partint de la cr铆tica i la transformaci贸 de la quotidianitat, determini una concepci贸 m茅s adequada dels drets, obrint aix铆 noves possibilitats i facilitant 芦pr脿ctiques econ貌mico-pol铆tiques transformadores禄 (p.69).

Llegir Harvey ens fa veure amb claredat que les transformacions que el capitalisme ha patit en aquests darrers anys, necessitaven nous conceptes, que, recuperant el pensament marxista, ens dotessin d鈥檈ines per l鈥檃n脿lisi de les formacions socioespacials actuals. Avui, tenim al davant la tasca de seguir elaborant una cr铆tica de la vida quotidiana, un estudi cr铆tic de la realitat dels cossos i de la terra com a camps centrals de conflicte, i una mirada atenta al rendisme i als jocs d鈥檕mbres del sistema financer, d鈥檃quests 芦eixams de monedes禄 que devoren els vincles socials i ecol貌gics que ens mantenen en vida.

Foto de portada: Wikimedia Commons



Fuente: Catarsimagazin.cat