March 6, 2021
De parte de Antagonistas
271 puntos de vista


Albert Hola (@holalbert)*

Com a bon fill del Mil路lenarisme encarnat per la Germandat del Lliure Esperit鈥 entre d鈥檃ltres exemples del per铆ode, m茅s que de la Il路lustraci贸, sempre he pensat que l鈥檈xplicaci贸 dels llargs i diversos camins de la humanitat s鈥檈sdevenen en les institucions socials i culturals (parentiu, creences i ideologia, normes i costums, obtenci贸 i organitzaci贸 dels recursos, interacci贸 amb el medi). En conseq眉猫ncia penso fermament que la clau de volta per transformar la realitat social i cultural que vivim en l鈥檃ctualitat mundial rau precisament en el desenvolupament aplicat de LA IDEA partint d鈥檃questes institucions i l鈥檈laboraci贸 de propostes conseq眉ents. L鈥檃lternativa 茅s seguir rebent els cops de mall de la crua realitat. 

 De jovenet, des de la meva infantil mirada laica i amb un punt anticlerical sempre m鈥檋avia sentit atret el comentari sentit al vol a la mare: 芦els Testimonis de Jehov脿 (que eren els que els caps de setmana venien a picar a la porta a intentar captar als ve茂ns en la seva secta) sempre s鈥檃juden entre ells quan tenen problemes, no com nosaltres. Mira en Tal i Pasqual, s鈥檋i van apuntar quan es van quedar sense feina i els van ajudar禄. 

 Quina empanada portava al cap: Secta fosca d鈥橧nquisidors que no creuen en Jesucrist per貌 s贸n cristians鈥 i a m茅s alguns eren ve茂ns normals i corrents. De tota manera sovint quan passava per davant de la seva seu social, al nostre carrer, mirava el r猫tol 芦Sal贸n del Reino de los Testigos de Jehov谩禄. I si eren oberts, sovint als vespres-nit, m鈥檌nspirava cert respecte鈥 per no dir por. 

 La Q眉esti贸 茅s que em grinyolava aquesta cohesi贸 social, solidaritat i reciprocitat en aquests col路lectius religiosos minoritaris -els cat貌lics quedaven al marge, al fons del pou cec-, ja que pensava i penso que la religi贸 茅s un parany de control ideol貌gic d鈥檈lits vers les majories. En algun lloc havia llegit que la filosofia, el pensament laic, tenia com a assignatura pendent donar resposta a preguntes existencials de la humanitat i a les que s铆 responien les religions. Tanmateix el pensament tampoc no m鈥檕bsessionava pas en exc茅s. 

 El cas 茅s que des de l鈥櫭╬oca de milit脿ncia juvenil i fins el present he conviscut amb all貌 millor dels valors de LA IDEA que pregonem (altruisme, generositat, solidaritat, respecte, abnegaci贸鈥) fins -tot i que molt m茅s minorit脿riament- all貌 m茅s fosc que podem engendrar les persones (personalisme i egoisme). Per貌 aquesta an脿lisi no 茅s l鈥檕bjectiu del text, almenys avui. 

  All貌 que sempre m鈥檋a incomodat fins a la repugn脿ncia (parlo sempre de la meva experi猫ncia personal) 茅s la manca d鈥檈mpatia generalitzada i preocupant cap a companys i companyes que havien donat tot pel b茅 com煤 i l鈥檕rganitzaci贸 i que acaben esgotats o enfonsats. En cas de c脿rrecs de gesti贸, molt al marge de l鈥檈fici猫ncia o magnific猫ncia de la mateixa, poc he vist valorar l鈥檈sfor莽 i temps dedicat; tot eren -i s贸n- 芦s鈥檃prova / no s鈥檃prova禄 amb felicitacions o recriminacions鈥 per貌 llevat d鈥檈xcepcions i dels vincles personals espec铆fics, la manca de sensibilitat i acompanyament hum脿* de les 芦organitzacions禄 cap a les seves pr貌pies persones ha estat d鈥檜na buidor preocupant. Potser 茅s producte de l鈥檋er猫ncia 芦racional禄 de la cara il路lustrada del moviment llibertari. * No he emprat el concepte emocions perqu猫 actualment est脿 prou banalitzat per la quotidianitat del seu 煤s buit com per la instrumentaci贸 que en fa el m贸n neoliberal (All貌 del Cuidat com a versi贸 3.0 del Dios le ampare i si tens problemes a la feina o a la vida busca un curs de mindfundness o un psic貌leg en lloc d鈥檋aver-te organitzat en un sindicat). 

 Pensant-hi, i amb la idea de recuperar la dignificaci贸 real de certs valors que pregonem 芦de boquilla禄, vaig demanar a un amic creient que participa activament amb humilitat en una esgl茅sia evangelista que em fes quatre ratlles de com actuen ells com a col路lectiu o comunitat quan alguns dels seus membres es queda sense feina o pateix una desgr脿cia vital que el faria almenys susceptible de ser ajudat. Aquesta va ser la seva resposta literal. Tot just despr茅s del seu testimoni continuem la reflexi贸.

芦Comen莽ar dient que dintre de les esgl茅sies evang猫liques trobem un ampli ventall de varietats i formes de fer i que, en gran part, cada esgl茅sia local actua de forma bastant independent, prenent les seves pr貌pies decisions en funci贸 dels talents, les sensibilitats, els recursos econ貌mics i humans dels que disposi i de la forma d鈥檈ntendre alguns aspectes doctrinals. Despr茅s, les esgl茅sies es relacionen entre elles o formen part d鈥檃lgun tipus de federaci贸 d鈥檈sgl茅sies en que s鈥檃juden m煤tuament o comparteixen recursos, per貌 no existeix una estructura piramidal com podria tenir l鈥檈sgl茅sia cat貌lica que dep猫n del Vatic脿.
Dit aix貌 totes les esgl茅sies evang猫liques coincideixen en que l鈥檃mor al pro茂sme 茅s un dels aspectes b脿sics de la fe cristiana i aix貌 s鈥檋a d鈥檈videnciar de forma pr脿ctica i que 鈥渜uan un membre es dol, tot el cos es dol鈥.
Coses pr脿ctiques que fan les esgl茅sies en cas de necessitat d鈥檜n dels membres (no vol dir que totes facin totes les coses, sin贸 que les esgl茅sies que jo conec fan coses com aquestes):
Moltes tenen banc d鈥檃liments per ajudar als barris i aquests aliments tamb茅 es destinen als membres de l鈥檈sgl茅sia local que els necessitin.
2. A l鈥檈sgl茅sia a la que assistia a Esc貌cia, quan una parella tenia un fill, la primera setmana tenien cada dia alg煤 a casa seva fent-los el dinar, netejant, etc perqu猫 la parella pogu茅s dedicar-se en exclusiva al nad贸.
Per a la pand猫mia del COVID 19 la meva esgl茅sia ha aprofitat les c猫l路lules (petits grups d鈥檈studi b铆blic que es reuneixen a les cases) perqu猫 l鈥檈ncarregat de cadascuna d鈥檈lles vetlli per saber si algun membre de la seva c猫l路lula t茅 alguna necessitat a nivell de salut, d鈥檃liments, etc (a l鈥檈sgl茅sia tenim metges i infermeres).
4. Hi ha un grup de whatsapp a trav茅s del que es comuniquen necessitats, motius d鈥檕raci贸 o possibles ofertes de treball.
5. Acompanyament malalts
6. S鈥檈stableix un sistema de visites a ancians o persones que es trobin soles de l鈥檈sgl茅sia, ja sigui a casa seva o a resid猫ncies.禄

Suprimint certes refer猫ncies divines aquest testimoni, pres com a mostra aleat貌ria per貌 que descriu pr脿ctiques reals, podria ser subscrit per qualsevol grup de suport mutu. Sorprenent? No ho s茅 pas. 

 All貌 que si que em sobta 茅s que col路lectius que accepten la jerarquitzaci贸 en forma de submissi贸 a un 茅sser superior com a ra贸 de ser contemplin dins de la normalitat pr脿ctiques solid脿ries, rec铆proques o d鈥檃cci贸 directa [insisteixo, deixant la l貌gica d鈥檃questes pr脿ctiques i la seva relaci贸 amb la instituci贸 de les creences al marge] mentre que en la cosmologia militant llibert脿ria que prediquem a grans veus l鈥檃utogesti贸, la democr脿cia directa, l鈥檃juda m煤tua i la solidaritat en massa situacions abandonem, no a aquell que nom茅s s鈥檃costa a demanar ajuda quan t茅 la soga al coll -que potser s鈥檋o mereix i tot-, sin贸 a aquells i aquelles companyes que havent-se deixat la pell, la seva energia, estabilitat emocional i fins i tot familiar per ajudar el com煤 (al marge que ho hagin fet amb un millor o pitjor encert subjectiu, estem parlant d鈥檃bnegaci贸) acaben en situacions de feblesa i fragilitat personal per causes molt diverses amb la indifer猫ncia maquinal generalitzada d鈥檃quells i aquelles amb qui havia compartit caliu, abnegaci贸, lluites鈥 Un paral路lelisme que es reprodueix tamb茅 amb els veterans a mesura que es van fent grans i les noves generacions els consideren una mena d鈥檈spelmes que serveixen per fer petar la batalleta, per obrir i tancar els locals, escombrar i netejar els lavabos. Poca empatia juvenil, per貌 tamb茅 poc comprom铆s de valoraci贸 i tractament de l鈥檃utoestima col路lectiva i la seva transmissi贸 al llarg del temps i les persones. 

 Aquesta mancan莽a no 茅s general i arreu, per貌 es d贸na massa sovint aquell company o companya que 芦cau禄 i el seu nom queda en l鈥檕blit鈥 ni una allau de trucades, ni de visites per AFINITAT COL路LECTIVA鈥 potser algunes per afinitat personal, potser alguna pregunta 芦on 茅s en鈥 que fa temps que no el veig鈥β amb una resposta igualment difusa鈥 

 S铆! Som els de l鈥檃cci贸 directa, les de la solidaritat, els de la reciprocitat, les de la democr脿cia directa, el roc a la sabata dels patrons, dels pol铆tics professionals i dels seus lacais鈥 per貌 no ens cuidem prou entre nosaltres en les situacions petites per貌 importants, concretes per貌 emocionals鈥 com a persones. 

 Tot plegat pret茅n ser una reflexi贸 per reprendre un punt de base -que no ens enganyem, existia fermament arrelat fa m茅s de 80 anys i hem deixat de conrear- per esmenar positivament una feblesa evident i per enfortir-nos col路lectivament: Deixem-nos del 芦cuida鈥檛禄 o el 芦dios le ampare禄, PER脪 CUIDEM-NOS ENTRE NOSALTRES, 芦BON DIA, COM EST脌S? COM ET TROBES? NECESSITES QUELCOM? QU脠 PODEM FER PER TU?禄 CUIDEM-NOS NOVAMENT ENTRE COMPANYS I COMPANYES.

Salut i a,


*Albert Hola 茅s membre de la redacci贸 d鈥檃ntagonistas.




Fuente: Antagonistas.org