October 21, 2020
De parte de CNT-AIT Levante
171 puntos de vista

Al desembre de 2019, l鈥橝ssociaci贸 Internacional de Treballadors (AIT) en el seu Congr茅s a Melbourne, Austr脿lia, va decidir promoure una Setmana Internacional contra els Salaris Impagats. Les seues Seccions van acordar dur a terme activitats durant la tercera setmana d鈥檕ctubre per a cridar l鈥檃tenci贸 sobre el fenomen generalitzat dels salaris impagats i les eines que tenim per a combatre鈥檒. I 茅s que si els treballadors i les treballadores treballarem 茅s perqu猫 se鈥檔s pague, no per a enriquir volunt脿riament als empresaris.

Desafortunadament, vivim en una societat on hem de treballar per a guanyar un sou per a sobreviure. Necessitem diners per a menjar, habitatge, educaci贸, salut, etc. Molt sovint, els salaris que guanyem s贸n insuficients per a cobrir les nostres necessitats essencials. Per tant, quan no se鈥檔s paga pel nostre treball les conseq眉猫ncies poden ser dram脿tiques per a nosaltres i les persones que depenen de nosaltres.

Durant aquesta setmana internacional volem recordar que els treballadors i les treballadores tenim les nostres pr貌pies armes per a defensar-nos dels empresaris.

脡s molt habitual que la gent nom茅s confie en els tribunals per a resoldre els conflictes laborals. Les lleis difereixen d鈥檜n pa铆s a un altre i, encara que 茅s important con茅ixer-les, no podem confiar en elles. Sovint, no s贸n suficients per a protegir-nos.

Imagina que treballes sense contracte, com demostres que has treballat per a alg煤 i t鈥檋a de pagar? I si no tens contracte i t鈥檃comiaden, com exigeixes la indemnitzaci贸 i la prestaci贸 per desocupaci贸 si 茅s que la llei et reconeix aquest dret? I quan t鈥檕bliguen a fer hores extres i no les paguen, a cas aix貌 no 茅s treballar gratis? I si en el teu contracte posa que treballes de pe贸 per貌 en realitat eres un expert operaris de maquin脿ria amb alta qualificaci贸 se t鈥檈st脿 pagant el que exigeix el conveni col路lectiu, si 茅s que existeix? I si eres una dona que cobra menys que un home que fa el mateix treball no 茅s aix貌 un impagament parcial del salari? I si est脿s acabant els teus estudis universitaris i est脿s treballant com a becari per un sou molt baix perqu猫 en teoria est脿s aprenent per貌 en realitat fas el mateix treball que qualsevol altre company amb m茅s experi猫ncia, no t鈥檈stan enganyant? I si et poses malalt i no tens dret a una paga per malaltia, 茅s culpa teua? no no necessites els diners? I si t鈥檃comiaden cada any al juny i et contracten de nou al setembre qui et paga a tu les vacances? I si nom茅s trobes treballs temporals una setmana cada 2 mesos, a cas els teus fills no mengen cada dia?

I 茅s que la llei no est脿 feta per a protegir-nos, sin贸 per a posar-li les coses f脿cils als empresaris. Ells s贸n els vertaders promotors de les lleis, no els diputats dels parlaments. 脡s per aix貌 que nosaltres no lluitem pel que 茅s legal sin贸 pels nostres interessos. I ho fem enfrontant-nos directament amb qui ens ataca i ens tracta com a persones sense drets.

Perqu猫 encara que la llei a vegades ens done la ra贸, la majoria de vegades no exigim que es respecten els nostres drets perqu猫 ens sentim soles i tenim por de perdre-ho tot. Ens sentim sols perqu猫 els Estats, amb l鈥檃juda de sindicats controlats per partits pol铆tics, han aconseguit que els treballadors i les treballadores no confiem en l鈥檃cte-organitzaci贸 i en la solidaritat per a defensar-nos. Els empresaris prefereixen que els conflictes laborals se solucionen negociant amb representants professionals dels treballadors perqu猫 saben que als representants se鈥檒s pot comprar per貌 茅s impossible comprar a un grup de treballadores i treballadors que decideixen en les seues pr貌pies reunions com lluitar contra el patr贸.

Si volem defensar els nostres interessos hem de socialitzar la lluita perqu猫 tota la comunitat s脿pia que problemes patim i aix铆 puguem desenvolupar un sentiment de solidaritat en adonar-nos que els nostres problemes s贸n els mateixos problemes dels nostres ve茂ns.

Els empresaris han de veure que quan deixen de pagar a un treballador o una treballadora no s鈥檈nfronten a un individu a茂llat, sin贸 que s鈥檈nfronten a una comunitat solid脿ria disposada usar les seues pr貌pies armes.

No podem confiar en el di脿leg amb els empresaris per a defensar-nos. Perqu猫 no hem d鈥檕blidar que als empresaris sol els importa els diners i la manera de lluitar contra ells 茅s fer-los perdre beneficis. I com li fem perdre diners a un empresari? Deixant de treballar per a ell, deixant de comprar el que ven i destruint f铆sicament la infraestructura que els permet produir i vendre. En altres paraules: vaga, boicot i sabotatge. Aquestes s贸n les nostres armes.

Per貌 no ens enganyem, no lluitem per  un 鈥渟alari just鈥, perqu猫 el sistema salarial es basa en l鈥檈xplotaci贸 i l鈥檕btenci贸 de beneficis. Els empresaris et contracten perqu猫 et necessiten per a guanyar diners i sempre et pagaran una xicoteta part de tots els diners que el teu treball els ha fet guanyar.

La lluita di脿ria contra els salaris impagats 茅s una resposta directa a un problema immediat. Encara que la considerem una lluita defensiva, al mateix temps forma part de la nostra lluita a llarg termini per un canvi profund en la societat per a impedir que uns visquen del treball dels altres. I a aquest canvi radical de la societat li diem revoluci贸 social.

El m贸n en el qual vivim est脿 ple de sofriment causat per les desigualtats socials, econ貌miques, racials i de g猫nere. L鈥檈conomia capitalista est脿 causant una crisi clim脿tica que est脿 destruint el planeta. Aquesta 茅s la realitat per a milers de milions. No obstant aix貌, el problema no s贸n un grapat d鈥檌ndividus cobejosos o malvats. D鈥檜na banda, el problema 茅s una economia basa d鈥檈n els beneficis, i no en les necessitats de les comunitats: el capitalisme. D鈥檃ltra banda, el problema s贸n les jerarquies de tots els nivells de la vida social les que ens divideixen artificialment i s贸n font de desigualtat i opressi贸. I no hem d鈥檕blidar que l鈥檈stat sempre ha sigut un fidel aliat del capitalisme i que mai ser脿 un instrument per a la just铆cia social, encara que alguns socialistes creguen que l鈥檈stat ens portar脿 la igualtat i la llibertat.

Si volem un m贸n diferent, hem de construir una nova societat i una nova economia centrada en les necessitats de les persones i no en les necessitats del capital. I per a viure vides felices i dignes i desenvolupar les nostres capacitats, no necessitem ni capitalisme ni estat.

Aix铆 茅s com ho veiem. Si ho veus de la mateixa manera, posa鈥檛 en contacte amb el grup de l鈥橝IT m茅s pr貌xim. Constru茂m coses juntes. La lluita contra els salaris impagats 茅s nom茅s una de les moltes en les quals participem i guanyem gr脿cies a l鈥檃cci贸 directa, la solidaritat i el suport mutu.

El Secretariat Internacional.




Fuente: Levantecntait.wordpress.com