January 3, 2021
De parte de Grup Antimilitarista Tortuga
1,667 puntos de vista

鈥淎 l鈥橝rxiu Comarcal de l鈥橝lt Pened猫s conservem el fons d鈥檌matges del periodista angl猫s Henry Buckley, corresponsal de guerra del diari The Daily Telegraph鈥︹ Aix铆 comen莽ava el correu que Josep Maria Masachs i Suriol escrivia aquest dilluns dia 7 de desembre al director de VilaWeb. Masachs havia llegit el reportatge sobre els sondatges al camp de concentraci贸 d鈥Albatera, al Baix Segura, que aquest diari havia publicat un dia abans. Tamb茅 havia observat amb deteniment les fotografies de l鈥櫭╬oca fetes per Luis Vidal i va veure que podrien tenir una certa semblan莽a amb onze imatges que conserven a l鈥橝rxiu i que, probablement, no estaven ben documentades.

Una llauna de sardines i un crost贸 de pa (cada dos dies o tres)

El proc茅s de confirmaci贸

Les onze fotografies s贸n consultables pel p煤blic a la web de l鈥檃rxiu, per貌 al principi nom茅s enviem una captura de pantalla en baix铆ssima qualitat a l鈥檃rque貌leg Felipe Mej铆as, director dels treballs arqueol貌gics al camp d鈥橝lbatera. Volem que l鈥檃nalitze. La primera resposta que envia per Whatsapp 茅s una exclamaci贸: 鈥淢鈥檋eu alegrat el dia!鈥  Amb aquesta xicoteta mostra ja n鈥檈st脿 pr脿cticament segur, per貌 vol veure-les totes i en millor qualitat.

I s铆, aquestes fotos, inicialment documentades com a Camp de Concentraci贸 d鈥橝rgelers, s贸n d鈥橝lbatera. El barrac贸 de fusta, les palmeres, l鈥檃paren莽a dels presos, les espardenyes blanques, les muntanyes鈥 I acabava amb una altra exclamaci贸, ja sense cap prevenci贸: 鈥溍塻 Albatera segur!鈥

La seg眉ent passa de l鈥檃rque貌leg, que tamb茅 茅s historiador i fa la tesi doctoral sobre aquest camp inicialment republic脿 i despr茅s franquista, 茅s escriure a Josep Maria Masachs: 鈥淒espr茅s d鈥檈studiar detingudament les imatges et puc assegurar sense cap dubte que es tracta del camp de treball republic脿 d鈥橝lbatera. La veritat 茅s que ha estat molt emocionant per a mi. No et pots imaginar l鈥檃legria que he sentit quan les he vistes. Estic molt familiaritzat amb l鈥檈ntorn i l鈥檃paren莽a original del camp, l鈥檋e estudiat mil路lim猫tricament durant els 煤ltims anys per documentar la meua tesi i per programar l鈥檃ctuaci贸 arqueol貌gica que hem fet en novembre. Comprovar que hi ha onze imatges noves d鈥檃quest lloc 茅s com descobrir un tresor.鈥

El correu continua descrivint el camp, les tasques que s鈥檋i feien, els tallers, i assegurant la utilitat que la descoberta, i la correcta adscripci贸 de les imatges, tindr脿 per a la historiografia.

Masachs, el director de l鈥Arxiu Comarcal de l鈥橝lt Pened猫s que aquesta mateixa setmana ja es jubila, li respon tamb茅 per correu electr貌nic: 鈥淓n relaci贸 amb el vostre correu, he de dir-vos que estic content de poder documentar finalment aquestes fotografies. Per a nosaltres era desconcertant el fet que enmig de fotografies de la guerra civil apareguin uns camps amb palmeres. Per aix貌, sabent que el fot貌graf va participar en la invasi贸 d鈥橧t脿lia pels aliats, enten铆em que podria ser perfectament que les imatges corresponguessin a algun lloc indeterminat del nord d鈥櫭frica [鈥 El que em desconcerta 茅s el temps de la fotografia. De fet, no sabia que hi haguessin camps republicans!鈥

Qui 茅s Henry Buckley?

Henry Buckley vestit de militar (Fons Buckley, ACAPGC).

Henry Buckley 茅s un periodista, no fot貌graf professional, del diari The Daily Telegraph amb unes profundes conviccions religioses i republicanes. Va n脿ixer a Manchester l鈥檃ny 1902 i va morir a Sitges l鈥檃ny 1972. Va escriure la batalla de l鈥橢bre i la del Segre, i va ser a Terol i a l鈥橢spluga de Francol铆 i va beure xampany amb Ernest Hemingway i Robert Capa quan eren al front. 脡s l鈥檃utor d鈥檜n llibre titulat Vida i mort de la Rep煤blica, tradu茂t a diverses lleng眉es.

En acabar la guerra del 1936-1939 tamb茅 va cobrir la Segona Guerra Mundial. L鈥檃ny 1938 es va casar amb Maria Planas, filla d鈥檜na fam铆lia prou coneguda a Sitges i hi va establir la resid猫ncia, encara que els primers anys anava i tornava.

El seu fill, Ramon Buckley, ha estat professor als Estats Units, fa confer猫ncies i ha fet de guia tur铆stic. Ara est脿 jubilat i viu entre Sitges i Madrid. Fins ara estava conven莽ut que totes les fotos de son pare eren del camp de concentraci贸 d鈥Argelers. No els en va parlar mai, d鈥Albatera, diu. De la guerra, tampoc, com si volgu茅s oblidar aquells episodis. 鈥淎questes fotos estaven lligades a la seua vida. Ell no podia quedar-se a Espanya. El meu pare era un periodista fugitiu. Els corresponsals que estaven amb la rep煤blica havien de sortir. Marxa a Argelers a fer un reportatge que 茅s el que nosaltres sempre hem pensat que eren les fotos. A totes es veu sorra i d猫iem, Argelers, sense pensar gaire m茅s鈥, ens diu en una conversa telef貌nica, des de Madrid.

D鈥檈squerra a dreta: Hemingway, Capa, Vincent Sheean, Herbert Matthews i el coronel Hans Kahle, beuen xampany poc abans de creuar l鈥橢bre, fotografiats per Buckley (Fons Buckley, ACAPGC).

Qui va descobrir que les fotos de Henry Buckley tenien un alt valor documental pel testimoniatge de la guerra 茅s Patricia Buckley, la filla de Ramon. Va ser l鈥檃ny 2004, quan regirava els 脿lbums familiars perqu猫 una editorial les necessitava per a il路lustrar el llibre de l鈥檃vi. Van tenir molt d鈥檌mpacte, conta ell, perqu猫 el periodista apareix al costat de Robert Capa i d鈥Ernest Hemingway. Amb ells, amb Gerda Taro i amb Herbert Matthews, compartia cotxe i reportatges. 鈥淟es fotos del meu pare tenen coincid猫ncies amb les de Robert Capa. El meu pare era corresponsal, escrivia, per貌 afortunadament per a tots, de tant en tant treia la Leica i feia una foto.鈥

Josep Maria Masachs aprofundeix en aix貌 i explica que es pot comparar el fons de Buckley, no nom茅s aquestes fotos d鈥橝lbatera, amb algunes de les imatges de Capa. 鈥淗i ha fotos que s贸n id猫ntiques perqu猫 tots dos estaven a un metre l鈥檜n de l鈥檃ltre. Unes s鈥檋an convertit en icones mundials, i les altres s鈥檋an quedat aturades a Sitges. Un es va emportar la fama i l鈥檃ltre no鈥, diu.

Sobre la import脿ncia d鈥檃questes onze fotos ara documentades, Masachs lamenta que s贸n marginals perqu猫 fins avui no s鈥檋avia trobat la font d鈥檌nter猫s, perqu猫 ning煤 havia demanat mai cap foto d鈥Albatera. Ara deixaran de ser-ho.

Com sol passar en aquests casos, les fotos arriben a l鈥檃rxiu per casualitat. Carles Querol, primer batlle democr脿tic de Sant Sadurn铆 d鈥橝noia despr茅s de la dictadura, es va interessar per estudiar la guerra del 1936-1939 i alg煤 li va explicar que la fam铆lia Buckley de Sitges tenia uns 脿lbums de fotos. A partir d鈥檃c铆, Querol va reconstruir tota la vida i els recorreguts de Henry Buckley per l鈥橢spanya republicana i per l鈥橢spanya feixista.

Querol qualifica Henry Buckley de mestre del periodisme i explica en aquest extens article, que el principal atractiu del reporter 茅s que ell no va arribar a la guerra com a enviat especial d鈥檜n diari que avui 茅s ac铆 i dem脿 all脿, sin贸 que feia set anys que residia a l鈥檈stat espanyol quan va esclatar la revolta militar. Querol afegeix que coneixia tot el proc茅s pol铆tic que havia propiciat l鈥檃l莽ament feixista i tamb茅 la personalitat dels principals actors pol铆tics de l鈥櫭╬oca.

Buckley, entrevistant un militar brasiler aliat durant la Segona Guerra Mundial (Fons Buckley, ACAPGC).

Sobre les anades i tornades del periodista, el seu fill explica que el va con猫ixer quan ja tenia quatre o cinc anys. 鈥淎l cap dels anys va aconseguir tornar perqu猫 el 1945, acabada la Segona Guerra Mundial, el diari volia que ell fos qui don脿s la not铆cia de la fugida de Franco d鈥橢spanya. Aix貌 茅s un poc c貌mic. Deien que sortiria i que no sabien si aniria a l鈥橝rgentina, acollit pel seu amic Per贸n, o a Irlanda, on tenia fam铆lia.鈥 Com que aquestes previsions no es van complir, Buckley va demanar la corresponsalia de Roma, per貌 l鈥檃ny 1951 va voler tornar. Tenia la fam铆lia a Sitges. Va ser corresponsal de Reuters: 鈥淓scriure per a una ag猫ncia de not铆cies tenia l鈥檃vantatge de poder donar informacions molt puntuals i no opinions pol铆tiques鈥, rebla Ramon Buckley, que fa constar, en un to mig sarc脿stic, que son pare va morir l鈥檃ny 1972, tres anys abans que Franco.

La visita al camp d鈥橝lbatera

Per a intentar datar les fotografies i, per tant, el viatge de Henry Buckley al Baix Segura, Felipe Mej铆as compara les imatges amb les que va fer Luis Vidal i que estan dipositades a la Biblioteca Nacional. Aquestes estan datades del mes de febrer del 1938 i, segons Mej铆as, s贸n anteriors a les de Buckley.

Felipe Mej铆as durant els treballs arqueol貌gics al camp d鈥橝lbatera (fotografia: Prats i Camps).

Mej铆as es fixa en la roba que porten els presos i en l鈥檈stat de la construcci贸 del camp: 鈥淣o semblen de la tardor del 1937, quan es constru茂a el camp, jo diria que poden ser de finals de l鈥檋ivern del 1938 o de la tardor d鈥檃quell mateix any. El que 茅s dif铆cil 茅s que siguen dels primers mesos del 1939, quan la guerra ja est脿 perduda, encara que no ho descartaria de pla.鈥

Qu猫 diuen les imatges ara recuperades?

Les fotografies recullen un dia de treball al camp de concentraci贸. Al Centre Documental de Mem貌ria Hist貌rica de Salamanca hi ha papers que documenten la construcci贸 i la posada en marxa del camp d鈥橝lbatera. El decret de creaci贸 dels camps de treball 茅s del desembre del 1936, per貌 les obres s鈥檌nicien a finals d鈥檈stiu del 1937. Es tractava de buidar les presons convencionals superpoblades.

Volien que aquest en concret f贸ra el model per a la resta i per aix貌 van deixar entrar premsa espanyola i estrangera. La intenci贸 era propagand铆stica: mostrar al m贸n que els republicans tractaven molt b茅 els presos revoltats.

A partir d鈥檃questa documentaci贸 es pot saber, per exemple, que els reclusos eren classificats per grups d鈥檈dat, per formaci贸 i, fins i tot, per la seua complexi贸 f铆sica.

La troballa d鈥檃questes noves imatges 茅s, per a Felipe Mej铆as, fonamental per a contextualitzar el camp. Arqueol貌gicament serveixen per a ubicar estructures. 鈥淨uan les excavem a finals de la primavera que ve o a principis d鈥檈stiu, amb les noves subvencions, podrem ubicar amb molta m茅s seguretat aquestes construccions. Pensant en una futura muse茂tzaci贸 d鈥檃quest espai, tindrem imatges de l鈥櫭╬oca que permetran de veure com eren els barracons, on eren i posar-les en relaci贸 amb la informaci贸 que traurem de l鈥檈xcavaci贸鈥, diu.

Una vista de les excavacions del camp el novembre del 2020 (fotografia Prats i Camps).

Les onze fotos del fons Buckley

En aquesta galeria hi ha les onze fotos que Henry Buckley va fer al camp de concentraci贸 d鈥橝lbatera i que formen part del fons dipositat a l鈥橝rxiu Comarcal de l鈥橝lt Pened猫s (Fons Buckley, ACAPGC). Els peus de foto els hem constru茂t a partir de la lectura que en fa Felipe Mej铆as.




Fuente: Grupotortuga.com