November 23, 2021
De parte de Nodo50
212 puntos de vista


La investigaci贸 pel cas Identitats Suplantades avan莽a. Dem脿, 24 de novembre, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informaci贸 (CTTI) de la Generalitat de Catalunya est脿 citat a declarar en qualitat de querellat. Les dilig猫ncies pr猫vies ordenades pel jutjat d鈥檌nstrucci贸 n煤mero 3 de l鈥橦ospitalet de Llobregat deriven de la segona querella per la trama d鈥檈spionatge digital, presentada per Alerta Solid脿ria el novembre del 2020, que agrupa els diversos casos d鈥檈spionatge digital contra l鈥檕rganitzaci贸 pol铆tica juvenil La Forja. El de la seva portaveu, Lluna Berlanga, protagonitza una querella a banda perqu猫 es tracta d鈥檜n falsejament d鈥檃dre莽a de correu electr貌nic personal. La magistrada ja ha pres declaraci贸 a la titular dels dominis i allotjament de La Forja en qualitat de querellant i dem脿 茅s el torn del querellat.

Aquesta trama d鈥檈spionatge digital destapada per la Directa fa un any afecta almenys catorze adreces electr貌niques i inclou m茅s d鈥檜na seixantena de correus falsos d鈥檕rganitzacions de l鈥檈squerra independentista, moviments socials i sindicats llibertaris. Almenys en un dels casos, les connexions del suplantador es van realitzar des de l鈥檈mpresa p煤blica CTTI. L鈥檕rigen es va descobrir perqu猫 La Forja va col路locar 鈥揳 tall d鈥檈squer鈥 la suposada documentaci贸 sol路licitada pel suplantador de la territorial del Baix Empord脿 a Pau Turr贸, un militant de l鈥橝lt Empord脿, en un n煤vol que permetia rastrejar les IP 鈥搈atr铆cula digital que identifica inequ铆vocament un dispositiu connectat a la xarxa.


Egara, al darrere

Si b茅 茅s cert, tal com va explicar el Departament de Pol铆tiques Digitals i Administraci贸 P煤blica de la Generalitat de Catalunya, que 鈥渓es connexions a internet de qualsevol ordinador, com una escola, delegaci贸 o depend猫ncia, apareixen amb el nom CTTI鈥, la Directa va poder confirmar que la primera IP del CTTI tamb茅 est脿 vinculada a Mossos d鈥橢squadra, i concretament al complex Egara. Aquesta matr铆cula digital ha estat utilitzada anteriorment per diversos organismes ubicats a la seu central de la policia catalana: la Comissaria General d鈥橧nvestigaci贸 Criminal, la Unitat Central de Delictes Inform脿tics i la Unitat Central d鈥橧nvestigaci贸 Forense i, recentment, l鈥櫭rea Central de Mitjans T猫cnics i Suport Operatiu (ACMTSO), que dep猫n jer脿rquicament de la Comissaria General d鈥橧nformaci贸. Alhora, aquest mitj脿 tamb茅 va destapar que una altra IP est脿 ubicada dins del complex central de la policia catalana i ha estat usada tamb茅 per l鈥橝CMTSO.

Les dilig猫ncies pr猫vies ordenades pel jutjat deriven de la segona querella per la trama d鈥檈spionatge digital, presentada per Alerta Solid脿ria el novembre del 2020, que agrupa els diversos casos d鈥檈spionatge digital contra l鈥檕rganitzaci贸 pol铆tica juvenil La Forja

A la querella tamb茅 es recullen tres adreces m茅s de correu electr貌nic de La Forja falsejades i suplantades. En el cas de relacionspolitiques@laforja.cat, el suplantador va fer servir diversos DNI per explicar a La Forja de l鈥橝lt Empord脿 que 鈥渦n grup de jovent de Vic (Osona) se鈥檔s ha posat en contacte amb la intenci贸 de crear una assemblea local a la seva localitat鈥 i demanar si es podien posar 鈥渆n contacte amb ells a causa de la proximitat i enviar-los les pon猫ncies organitzatives de la nostra formaci贸 i ajudar-la en els seus dubtes鈥. Almenys en un dels casos, la Directa va poder corroborar que la seva utilitzaci贸 es va produir sense el consentiment de la persona que hi apareix, a qui havien robat el carnet d鈥檌dentitat.

A m茅s del cas de suplantaci贸 del nucli del Baix Empord脿 i de relacions pol铆tiques, tamb茅 es van fer passar pel nucli de Badalona amb la intenci贸 d鈥檃ccedir al Document de l鈥櫭簂tim Congr茅s Nacional: 鈥淓stem tenint alguns problemes inform脿tics i ens ha petat el lloc on des脿vem els documents de l鈥櫭簂tim Congr茅s Nacional. [鈥 Ens han dit que ens podr铆eu ajudar. Ens els podeu fer arribar?鈥. Alhora, una ampliaci贸 de la querella tamb茅 va incorporar el cas del mitj脿 digital Vilaweb, a qui van falsejar un correu electr貌nic per sol路licitar informaci贸 a membres de l鈥檕rganitzaci贸.

La interlocut貌ria del jutjat del mes de juliol, a banda de la declaraci贸 de querellant i querellat, nom茅s va ordenar una part de les dilig猫ncies sol路licitades per l鈥檃cusaci贸: requerir a quina companyia pertany una de les IP i, a la companyia subministradora, el domicili on es va instal路lar la IP esmentada, les dades del titular, les del mitj脿 de comunicaci贸 utilitzat, el tel猫fon de contacte de l鈥檜suari, la tecnologia de connexi贸 a internet i les dades t猫cniques associades. Davant d鈥檃ix貌, l鈥檃dvocada d鈥橝lerta Solid脿ria, Eva Pous, va presentar un recurs, que encara no s鈥檋a resolt, perqu猫 s鈥檕rdenin les mateixes investigacions en relaci贸 amb dues IP m茅s, un n煤mero de tel猫fon, diversos correus electr貌nics, aix铆 com informaci贸 sobre els DNI adjunts en un dels correus del suplantador.


El precedent dels informes sobre activistes i periodistes

El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informaci贸 (CTTI) de la Generalitat de Catalunya ha saltat en dues ocasions a la portada dels informatius en els 煤ltims anys. L鈥檃ny 2017, pels escorcolls que hi van fer agents de la Gu脿rdia Civil en relaci贸 amb l鈥檕rganitzaci贸 del refer猫ndum de l鈥1 d鈥橭ctubre, per貌 tres anys abans tamb茅 ho va fer per una s猫rie d鈥檌nformes sobre l鈥檃ctivitat a les xarxes socials d鈥檃ctivistes i periodistes, encarregat pels Mossos d鈥橢squadra. Els informes es van elaborar en depend猫ncies del CTTI per part de funcionaris del Centre de Seguretat de la Informaci贸 de Catalunya (Cesicat) i d鈥檜n equip d鈥檃gents de l鈥櫭爎ea d鈥檌nformaci贸 de la policia catalana.

L鈥橝utoritat Catalana de Protecci贸 de Dades (ACPD) va concloure a partir d鈥檜na den煤ncia presentada pel fotoperiodista Jordi Borr脿s, que el Cesicat no estava autoritzat a tractar dades de car脿cter personal i per aix貌 va iniciar un procediment sancionador

Aix铆 ho va admetre l鈥檈xconseller d鈥橢mpresa i Ocupaci贸, Felip Puig, en una compareixen莽a parlament脿ria, el 24 de gener de 2014, tot i minimitzar l鈥檈sc脿ndol en dir que les dades recopilades als informes eren de 鈥渇onts obertes鈥 i que 鈥渜ualsevol de nosaltres podria fer aquests informes amb una certa dedicaci贸, per貌 el Cesicat disposava de les eines que permetien fer-ho amb rapidesa鈥. No obstant aix貌, l鈥橝utoritat Catalana de Protecci贸 de Dades (ACPD) va concloure a partir d鈥檜na den煤ncia presentada pel fotoperiodista Jordi Borr脿s, que el Cesicat no estava autoritzat a tractar dades de car脿cter personal i per aix貌 va iniciar un procediment sancionador. En paral路lel, un dels treballadors del Cesicat que havia destapat les irregularitats va denunciar el seu president, Carles Flamerich, qui el 19 d鈥檕ctubre de 2020 va ser absolt del presumpte delicte de revelaci贸 de secrets.




Fuente: Directa.cat