September 18, 2021
De parte de Nodo50
183 puntos de vista


Des de fa un temps s贸n m茅s notoris els efectes d鈥檜n canvi clim脿tic sever al nostre planeta. Aquest estiu s鈥檋an batut tots els r猫cords de temperatura a molts indrets de la Terra. El planeta s鈥檈scalfa i tot deriva en sequeres, aridesa, incendis, per貌 tamb茅 en grans tempestes, inundacions o nevades inesperades. La vida de milions de persones corre perill i ja hem conegut les primeres refugiades clim脿tiques o som testimonis dels primers conflictes internacionals per l鈥檃igua (Turquia 鈥 Rojava o Egipte-Etiopia).

El clima 茅s una aut猫ntica espasa de D脿mocles sobre els nostres caps. Sabem que d鈥檃qu铆 a uns anys la situaci贸 ser脿 irreversible. L鈥檌nforme de l鈥橧PCC, que ser脿 publicat el febrer de 2022 per Nacions Unides, assegura que el canvi clim脿tic 茅s r脿pid, generalitzat i s鈥檈st脿 intensificant. 脡s a dir que qualsevol mesura que apliquem la haurem d鈥檃plicar ara mateix o sino farem tard. Som conscients de la lentitut dels canvis legislatius o d鈥檋脿bits de les societats, aix铆 que tothom intueix que farem tard i que el canvi global ser脿 inevitable i terrible. Estem veiem l鈥檕nada del tsunami aproximar-se amb tota la seva grandesa i f煤ria incontrolable i ens hem quedat paralitzats, incr猫duls.

La segona q眉esti贸 que destaquem 茅s estructural tamb茅. El nostre model econ貌mic i de vida implica un consum massiu de mercaderies de tota mena. La ind煤stria global proveix gaireb茅 de tot, per貌 ara s鈥檋a trobat amb greus problemes d鈥檃bastiment de minerals i de recursos. De cop i volta es fa pal猫s la impossibilitat de seguir produint al ritme que exigeix un mercat sempre en expansi贸. Comencen els coll d鈥檃mpolla de la distribuci贸 ara que es reactiva el consum despr茅s de la pand猫mia. Degut a aix貌, les grans pot猫ncies comencen a acaparar reserves. Ara mateix hi ha dificultats per produir prou urani, coure, liti, alumini o petroli i els seus derivats (microxips, pl脿stics o fertilitzats, per dir uns exemples).

El sistema capitalista 茅s tan cec, i tan inv脿lid per gestionar el planeta, que en comptes de preparar-se per conting猫ncies negatives, segueix al mateix ritme. Creiem que la pand猫mia hauria canviat alguna cosa. Ara veiem que no, que la nostra societat est脿 encaminada a consumir fins a l鈥檈sgotament dels recursos, la contaminaci贸 de l鈥檃ire, els oceans o fins i tot de l鈥檈spai exterior鈥 i, per tant, condemnada al desastre total que es materialitza res menys que en la sisena extinci贸 d鈥檈sp猫cies m茅s important de la hist貌ria del planeta! Aix貌 茅s la gran her猫ncia de l鈥檃ntropoc猫.

A Catalunya acabem de veure quines expectatives tenen les elits: Creuers, Jocs Ol铆mpics d鈥檋ivern o ampliaci贸 de l鈥檃eroport de El Prat en s贸n alguns, d鈥檈xemples. Per aquesta gent el creixement 茅s infinit. El territori est脿 al servei dels seus desitjos de fer diners. Tenen del seu cant贸 el sector de l鈥檋osteleria, que ja hem vist com ha actuat durant la pand猫mia, for莽ant els governs a obrir locals malgrat els milers de morts sobre la taula. Els diners estan molt per sobre de l鈥檌nter猫s general. 

En resum:     

  • Des de la pand猫mia s鈥檋a pogut entendre per fi quines s贸n les 鈥渇eines essencials de la societat鈥: aquelles que garanteixen la vida. Sovint feines prec脿ries, feminitzades i perilloses. 
  • Amb la questi贸 del canvi clim脿tic es veu que amb el sistema capitalista estem condemnant la humanitat a una cat脿strofe sense precedents. D鈥檜na escala mai vista. 
  • Amb la q眉esti贸 de l鈥檈sgotament de recursos, desforestaci贸, aridesa del s貌l o la contaminaci贸 dels oceans, entre d鈥檃ltres, estem fregant els l铆mits f铆sics de producci贸. El model neoliberal de la societat de consum ja est脿 arribant al seu l铆mit. Pitjor encara, ja que alguns d鈥檃quests recursos s贸n clau per la producci贸 d鈥檃liments.

Quina 茅s la resposta a tot aix貌?

En primer lloc, ens cal m茅s formaci贸. Hem de conv猫ncer massa gent i ho hem de fer segures d鈥檃ll貌 que diem, amb dades.

En segon lloc, cal assumir que el canvi 茅s col路lectiu. 脡s a dir, que per molt que fem canvis individuals, hi ha un 1% de la poblaci贸 que consum un 50% dels recursos. Sabem que sense aquest 1% hi podem viure perfectament. Per貌 en realitat no canviem res, nom茅s hi guanyem temps. De res servir脿 traslladar el problema del col路lapse de la nostra civilitzaci贸 30 anys si al final arriba igual. 

Per tant, la q眉esti贸 del decreixement 茅s una necessitat immediata. S鈥檋a d鈥檃plicar a nivell multidimensional, des de les administracions a la vida de les persones. 

Ara b茅, siguem conscients que hi ha molts interessos en joc perqu猫 tot continu茂 tal com est脿. Aquests s贸n els aut猫ntics negacionistes del nostre segle. Aquests s贸n els ut貌pics. 

Les elits s鈥檈stan preparant: uns volen fugir del planeta Terra i preparen la conquesta de l鈥檈spai. Altres es preparen a mansions inaccessibles, protegides per ex猫rcits. De vegades els rics es pregunten per qu猫 el poble no es revolta m茅s sovint. 

Hi ha un creixement de l鈥檃utoritarisme arreu del m贸n, que est脿 esdevenint en ecofeixisme. Aquesta nova versi贸 del feixisme reconeixer脿 la realitat de crisi, per貌 a continuaci贸 dir脿 que nom茅s hi ha lloc per un petit percentatge d鈥檈legits, mentre la majoria social patir脿 les conseq眉猫ncies. 脡s la pitjor de les distopies. 

Des d鈥檜n punt de vista economicista, cal una relocalitzaci贸 industrial immediata, tot i que el problema posterior ser脿 aconseguir mat猫ries primeres. Vivim a una societat tan dependent dels combustibles f貌ssils que el conflicte entre Marroc i Alg猫ria pot implicar un desastre econ貌mic per l鈥檈stat espanyol. En un m贸n de Business As Usual, els guanys a curt termini est脿n davant les necessitats estrat猫giques, fins i tot dins la l貌gica estatal, com hem vist amb les grans empreses el猫ctriques espanyoles aquest estiu. 

Malgrat tot, hi ha una sortida diferent. 

La sortida 茅s col路lectiva. A m茅s hi ha una gran urg猫ncia que cada any es fa m茅s evident: o reaccionem ara o tindrem seriosos problemes. Tot apunta al fet que la sortida requereix d鈥檜nagran transformaci贸 social. 脡s a dir, que 茅s revolucion脿ria

Per tant apel路lem a tothom a organitzar-se. Totes les actuals organitzacions socials amb una visi贸 de transformaci贸 social han de multiplicar la seva afiliaci贸 i milit脿ncia. No es podran fer canvis efectius sense un poble organitzat. Fem la crida a nodrir-les i extendre la seva influ猫ncia. Fem crida a militar-hi, a fer-les efectives i ambicioses. Les organitzacions han de ser prou grans i tenir prou milit脿ncia per engegar lluites. Fem crida a superar el derrotisme i la par脿lisi del gran 鈥榮hock鈥 que patim.

Ara m茅s que mai, la soluci贸 茅s el poble: fort, organitzat, conscient, resilient, solidari i combatiu. 

Arriba una crisi existencial i nom茅s hi ha dos camins: Socialisme o Barb脿rie.

Prenem partit. La milit脿ncia 茅s una necessitat col路lectiva i, cada cop m茅s, tot un deure hist貌ric.




Fuente: Embat.info