March 9, 2021
De parte de Antagonistas
352 puntos de vista


Isaac Arriaza | Oleguer Vall i Font*

Dimarts passat a la tarda, als Jardins Manuel Torrente, al barri de Gr脿cia, va quedar ben pal猫s que la mem貌ria de Salvador Puig Antich continua ben viva, a Barcelona, passats quaranta-set anys de la seva ignominiosa execuci贸, a un magatzem de la pres贸 Model. El mat铆 del 2 de mar莽, el garrot vil va apagar la lluita del jove militant llibertari del Movimiento Ib茅rico de Liberaci贸n (a partir d鈥檃ra, MIL), despr茅s que el r猫gim el condemn茅s a mort. Puig Antich, que el 1974 comptava vint-i-cinc anys. En aquells moments, el tardofranquisme bullia gr脿cies a l鈥檃ctivitat radical, l鈥檃cci贸 directa, dels grups aut貌noms escampats arreu de l鈥檈stat espanyol, les vagues salvatges protagonitzades per assemblees de treballadores, com la de la Roca a Viladecans-Gav脿, el renaixement de l鈥檃narcosindicalisme i la nodrida pres猫ncia de grupuscles esquerranosos d鈥檌nspiraci贸 pintoresca. Al MIL, cal afegir un bon grapat de grups armats com l鈥橭LLA, els GARI o els Comandos Aut贸nomos Anticapitalistas. Per altra banda, i m茅s enll脿 de l鈥檕posici贸 oficial al r猫gim, mao铆stes, trostkistes, leninistes i estalinistes declarats, pugnaven per l鈥檋egemonia ideol貌gica i control pol铆tic dins la classe treballadora del moment (1). De fet, era habitual la pres猫ncia de persones provinents de l鈥檈squerra autorit脿ria que actuaven com a infiltrades a les organitzacions obreres de caire aut貌nom. En el Marc d鈥檃questa complexitat, i reconeguda la diversitat de formes d鈥檕posici贸 a la dictadura, no hi ha dubte que la impugnaci贸 aut貌noma i antiautorit脿ria protagonitzada per militants com Salvador Puig Antich, davant una transacci贸 comandada per les elits del r猫gim i l鈥檕posici贸 democr脿tica, que condu茂a el pa铆s del capitalisme al capitalisme, i de l鈥橢stat a l鈥橢stat, va fer que el r猫gim s鈥檋i volgu茅s tornar amb tota la crueltat de qu猫 era capa莽.

Despr茅s de la introducci贸 a c脿rrec de Xavi Bou, membre del Grup de Mem貌ria Hist貌rica de l鈥橝teneu Llibertari de Gr脿cia, col路lectiu al capdavant de l鈥檃cte, l鈥檕bligada pres猫ncia testimonial va ser protagonitzada per Ricard de Vargas Golarons, exmembre del MIL i l鈥橭LLA. Val a dir, a tall de puntualitzaci贸, que l鈥橭LLA no fou pr貌piament una organitzaci贸 armada, sin贸 un invent de la policia a partir d鈥檜ns fulls volants on es parlava de la necessitat de constituir una 鈥渙rganitzaci贸 de lluita armada鈥. En qualsevol cas, de Vargas Golarons comen莽脿 la seva intervenci贸, visiblement emocionat, significant la lluita anticapitalista del MIL en els anys del tardofranquisme, amb la intenci贸 d鈥檃ccelerar una transformaci贸 radical de la societat. Advoc脿 per rescatar la mem貌ria de les lluites d鈥檃quells anys per rescatar aquell esperit per enfrontar-se a la dominaci贸 contempor脿nia. L鈥檈x-MIL, glorific脿 per un moment la lluita en qualsevol sentit, i la seva necessitat en el moment actual amb l鈥檕bjectiu de canviar la societat. Directament, defens脿 l鈥檃profitament les contradiccions, les esquerdes de la dominaci贸 per a, literalment, transformar i avan莽ar. Per貌, en quin sentit? Per un moment semblava que l鈥檈x MIL s鈥檋avia apuntat a l鈥檕portunisme propi de la nova pol铆tica de tall ciutadanista. 脡s innegable que deix脿 a l鈥檃mbient un punt d鈥檌ndefinici贸 significatiu i precisament aix貌 va ser el qu猫 ens va emp猫nyer a escriure aquesta cr貌nica. De Vargas Golarons ressegu铆 el seu recorregut per la traject貌ria militant de Puig Antich, significant que el MIL estava format per gent compromesa i amb grau elevat de consci猫ncia.

El moment, l鈥檃ctualitat pol铆tica, l鈥檈spectacle, obligava a fer esment dels recents intents de recuperaci贸 de la figura de Puig Antich per part de diferents espais pol铆tics, absolutament aliens a la pr脿ctica i la inspiraci贸 te貌rica del MIL. I, de Vargas Golarons, no va trigar a referir-s鈥檋i de forma cr铆tica. L鈥櫭簂tim episodi t茅 a veure amb una exposici贸 on s鈥檈stablia un paral路lelisme entre Carles Puigdemont, autoexiliat a un palauet de Waterloo, amb Puig Antich. Segons l鈥檈x-MIL, Salvador Puig Antich va ser un catal脿 internacional que lluit脿 per l鈥檃lliberament de la classe treballadora i no t茅 cap sentit comparar-ho amb Puigdemont, ja que es tracta de lluites substancialment diferents (sic). Ja abans, el 2014, en el marc del proc茅s nacionalista esperonat per Artur Mas, focalitzat en aquell moment sobre la consulta del 9N, va succe铆 quelcom similar. Concretament, la imatge del militant llibertari s鈥檌ncorpor脿 a un video creat per la plataforma Ara 茅s l鈥檋ora -encara es pot consultar a internet- on les persones que protagonitzen el tall, manifesten la seva intenci贸 de participar en el refer猫ndum en nom de diferents personalitats, entre les quals hi apareix Salvador Puig Antich. No es tracta d鈥 actes innocents, en cap dels dos casos. Antagonistes en va deixar const脿ncia recentment. (2)

El torn obert de paraules va iniciar-se amb l鈥檈motiva lectura, per part d鈥檜n home gran, mirant de contenir les ll脿grimes, lleg铆 una breu carta que Puig Antich escrigu茅 a la seva germana petita poc abans de ser executat. L鈥檈scolta atenta del p煤blic assistent, el silenci absolut, i la lleugera fredor de la nit que comen莽ava a caure, juntament amb les paraules del militant anarquista, rescatades per una veu an貌nima, atorgaren la solemnitat merescuda a una vetllada que reun铆, mirant per sobre, una vuitantena de persones a la pista situada just davant de l鈥檃teneu gracienc. Unes de les intervencions posteriors, per la seva part, interrogaren de Vargas Golarons sobre els errors comesos, cercant un punt de reflexi贸 autocr铆tica per part del company de Puig Antich al MIL i que serv铆s d鈥檌nspiraci贸 per a persones que enfronten oponents similars en contextos molt diferents. L鈥檈xmilitant llibertari, al seu torn, va admetre un punt important d鈥檈xc茅s de confian莽a, una mena d鈥檃mbici贸 infinita, protagonitzada per joves decidits fermament modificar radicalment la societat. Potser l鈥檈xc茅s de voluntarisme, en paraules de Vargas Golarons, no els va permetre copsar fins a quin punt l鈥檃parell franquista estrenyeria el bra莽 repressor tan bon punt tingu茅s oportunitat. 

Front una interpel路laci贸 directa d鈥橝ntagonistas, que deman脿 aclarir quin tipus de lluites considerava de Vargas Goralons apuntaven en una direcci贸 clarament emancipat貌ria, l鈥檈xmembre del MIL s鈥檋i decant脿 n铆tidament per l鈥檃utoorganitzaci贸 i la generalitzaci贸 de pr脿ctiques dissidents, de modes de viure al marge d鈥檃quest sistema depredador (sic). Literalment, defens脿 la creaci贸 d鈥檜na alternativa al sistema fonamentada en l鈥檃utogesti贸, potser des de la desobedi猫ncia pac铆fica i la creaci贸 de petits nuclis que s鈥檈sdevinguin al marge del sistema.

Tot seguit, l鈥檈x-MIL va donar-se el temps per recordar els fonaments te貌ric-pol铆tics de l鈥檃utonomia obrera a l鈥橢stat espanyol, forjats en part per la teoria situacionista acabada d鈥檃terrar a la pen铆nsula, que al seu torn recollia el consellisme teoritzat per Pannekoek i Rulhe, i la recuperaci贸 del llegat anarcosindicalista dels anys trenta, que comen莽ava a florir t铆midament a la tardana primavera de l鈥檃ntagonisme ib猫ric. B脿sicament, la pr脿ctica revolucion脿ria del MIL, segons el que va ser company de Puig Antich, resseguia un cam铆 il鈥uminat per dos principis fonamentals: la idea que l鈥檈mancipaci贸 de la classe treballadora nom茅s pot ser obra de les treballadores mateixes, el qu猫 porta impl铆cit, per tant, una oposici贸 radical al dirigisme i les jerarquies pr貌pies d鈥檃ltres organitzacions que apostaven per la instauraci贸 de la democr脿cia representativa; precisament el que despr茅s es va anomenar la transacci贸 de les elits. En segon lloc, i de forma complement脿ria, la lluita aut貌noma defensava fermament que l鈥檃lienaci贸, l鈥檈stranyament del subjecte respecte de si mateix, que, en paraules de Marx, est脿 en si quan no treballa i quan treballa fora de si, conseq眉猫ncia del domini mercantil; en s铆ntesi, la submissi贸 de la vida al treball assalariat i la contemplaci贸 espectacular no podia ser combatuda per mitjans alienats. Per tant, la seva milit脿ncia era necess脿riament una vida de comprom铆s en tots els 脿mbits de la quotidianitat, amb la intenci贸 de fet trontollar, sense soluci贸 de continu茂tat, els fonaments de la dominaci贸 capitalista i de l鈥檈stat, que en aquells moments mutava -el just i necessari de cara als nous aliats internacionals per貌 infligint una repressi贸 criminal- per garantir el manteniment de les relacions de producci贸 i, per tant, l鈥檈xplotaci贸 sagnant sobre la classe treballadora.

En resposta a la darrera intervenci贸 de les assistents a l鈥檃cte, de Vargas Golarons coment脿 que va haver-hi complicitat amb el r猫gim per part de l鈥檈squerra autorit脿ria, representada majorit脿riament pel PCE i el PSUC, a Catalunya, en el cas que va acabar amb l鈥檃ssassinat de Puig Antich, per貌 茅s cert, segons va aclarir, que tamb茅 va haver-hi persones d鈥檃questa orientaci贸 pol铆tica que s铆 que van denunciar l鈥檈xecuci贸 i se鈥檔 solidaritzaren. De Vargas, finalment, tingu茅 temps per impugnar l鈥檃nomenada transici贸, i mostr脿 la seva decepci贸 per no haver tingut l鈥檕portunitat de transformar la consci猫ncia democr脿tica i revolucion脿ria, molt estesa en aquella 猫poca, en canvis profunds, disruptius i que fessin trontollar de cap a peus l鈥檚tatu quo en aquell moment.

Pocs dies abans del 8 de mar莽, 茅s curi贸s que ning煤 pregunt茅s, i escrivint aix貌 nosaltres mateixos ens posem en evid猫ncia, sobre el paper de la dona i els rols de g猫nere, dins els grups aut貌noms. Bona prova de la feina que encara tenim al davant.

L鈥檃cte finalitzava donant pas a una lectura de poemes a c脿rrec de Rosa Grau, membre de l鈥橝teneu i del col路lectiu Los Violentos. Seguidament, va ser el torn de les actuacions musicals protagonitzades per l鈥橝ntoni Iranzo, un altre component de l鈥橝teneu Llibertari de Gr脿cia, i Juanito Piquete, acompanyat d鈥檜n guitarrista. Junts ens feren arribar a les vuit de la tard al ritme d鈥檃lguns himnes de l鈥檃narcosindicalisme ib猫ric.


*Oleguer Vall i Font 茅s autor del blog Alma Ap谩trida i Isaac Arriaza 茅s membre de la redacci贸 d鈥橝ntagonistas.org


Notes:

(1) El llibre Cr铆tica de la izquierda autoritaria en Catalu帽a: 1967-1974 茅s un magn铆fic testimoni de l鈥檈xpressat.

(2) http://antagonistas.org/index.php/2021/02/12/la-verdad-nacionalista/




Fuente: Antagonistas.org