January 16, 2022
De parte de Nodo50
200 puntos de vista

El relat medi脿tic sobre el cas no va identificar l鈥檃ssassinat com a viol猫ncia masclista de manera contundent, tal i com ho sol fer quan el feminicidi 茅s com猫s per homes amb qui les v铆ctimes tenien o havien tingut una relaci贸 sexoafectiva. Les expertes consultades lamenten la falta d鈥檃tenci贸 period铆stica a l鈥檋ora d鈥檈xplicar com opera el masclisme, tamb茅, en les relacions entre mares i fills.

El passat 31 d鈥檕ctubre una dona fou assassinada pel seu fill al municipi de Ripoll. Era el dotz猫 feminicidi de l鈥檃ny 2021 segons el recompte de l鈥橧nstitut Catal脿 de les Dones (ICD), i el tercer perpetrat per un fill. Tot i tractar-se d鈥檜n homicidi d鈥檜n home cap a una dona, amb viol猫ncia extrema i antecedents d鈥檃menaces per part del feminicida, el fet que es tract茅s d鈥檜n crim com茅s fora de la parella va fer que els mitjans no el cataloguessin com a viol猫ncia masclista, o ho fessin amb m茅s tebiesa que en altres ocasions.

鈥淨uan Marcela Lagarde va popularitzar el terme feminicidi parlava del fet de ser assassinada per ser dona. El rol de la mare, amb tota la c脿rrega de submissi贸, de viol猫ncia que implica, potser est脿 menys explicat. Igual que fa temps hi havia m茅s desconeixement sobre els feminicidis dins la parella, la tasca dels mitjans seria aprofundir en aquest camp鈥, apunta la periodista i investigadora experta en g猫nere, Joana G. Grenzner.

El feminicidi va tenir lloc un diumenge al mat铆 quan la dona va arribar a casa de treballar en horari nocturn. El seu fill la va assassinar despr茅s d鈥檜na discussi贸 i va fugar-se armat. Els serveis d鈥檈merg猫ncies m猫diques no van poder salvar la vida de la dona, agredida greument a ganivetades. 

Actualment, la llei estatal de mesures de protecci贸 integral contra la viol猫ncia de g猫nere (la 1/2004) nom茅s reconeix aquesta viol猫ncia quan s鈥檈xerceix en el si de la parella, tot i que el degoteig d鈥檃ssassinats deixen pal猫s que la viol猫ncia d鈥檋omes envers dones es dona tamb茅 quan hi ha altres vincles. 鈥淓s tracta d鈥檜n marc conceptual molt redu茂t. Si b茅 la llei en el seu moment va ser pionera, retrata una viol猫ncia masclista nom茅s en la intimitat de la parella, i aix貌 no 茅s aix铆鈥, exposa l鈥檃dvocada S貌nia Ricondo. 

Un crim masclista fora del recompte

Segons les dades de l鈥橧CD, emparades en el marc legislatiu catal脿 -que si b茅 recull una mirada m茅s completa sobre les formes de viol猫ncia masclista, no t茅 transcend猫ncia en els jutjats, on opera la llei estatal-, dels tretze feminicidis de 2021, tres van ser comesos pels fills de les dones assassinades, a m茅s d鈥檜n assassinat m茅s per part d鈥檜n pare que va matar el seu fill de dos anys en un acte de viol猫ncia vic脿ria el passat agost. Per contra, el recompte del Ministeri d鈥橧gualtat nom茅s comptabilitza nou feminicidis a Catalunya, tal va recollir recentment en aquest article el 324, en el qual citen com a exemple el matricidi que analitzem.

En el cas de Ripoll, la contund猫ncia a l鈥檋ora de catalogar-ho com a viol猫ncia masclista a per part dels mitjans va ser escassa. En s贸n exemples les peces web de RAC1, on utilitzen els paraig眉es 鈥渃rim鈥 o 鈥渟uccessos鈥 per encap莽alar dues de les informacions del feminicidi, al contrari del que habitualment fan amb altres not铆cies sobre assassinats masclistes, on utilitzen l鈥avant铆tol 鈥渧iol猫ncia masclista鈥. Tamb茅 ho 茅s una extensa cr貌nica sobre la detenci贸 de l鈥檋omicida a El Peri贸dico, on s鈥檕pta per utilitzar un sol cop el terme 鈥渧iol猫ncia dom猫stica鈥 al text. 鈥溍塻 cert que en el m贸n anglosax贸 aquest terme s鈥檜tilitza de manera m茅s quotidiana o m茅s ample, per貌 aqu铆 vam lluitar per parlar de viol猫ncia masclista per evitar desdibuixar el component de g猫nere鈥, explica Sonia Herrera, professora i investigadora d鈥檈studis de g猫nere i comunicaci贸. Pocs mitjans van destacar que es tractava d鈥檜n feminicidi, com s铆 que ho va fer, entre d鈥檃ltres, RNE, incloent el crim en la llista de feminicidis de l鈥檃ny.

Tampoc es va mencionar la lluita contra la viol猫ncia masclista quan es va informar de la concentraci贸 en rebuig al feminicidi davant l鈥檃juntament de Ripoll celebrada l鈥1 de novembre. Molts dels mitjans, com ara la SER, El Punt Avui o Antena 3, s鈥檋i van referir com un acte de rebuig contra 鈥渓鈥檃ssassinat鈥, tot i que el consistori va esmentar al seu compte oficial de Twitter que la manifestaci贸 havia estat convocada 鈥減er condemnar qualsevol acte de viol猫ncia dom猫stica i de g猫nere鈥. 

Encara menys cobertura va rebre la marxa convocada pel col路lectiu feminista La Sarja sota el lema 鈥淒isculpin les mol猫sties ens estan assassinant. Ens volem vives!鈥, que va aplegar nom茅s una vintena de persones. Hi van ser l鈥Ag猫ncia Catalana de Not铆cies i mitjans com ara Telecinco.

Parricidi, matricidi o feminicidi?

La paraula m茅s emprada per referir-se al crim masclista de Ripoll ha estat 鈥減arricidi鈥, que segons la definici贸 de l鈥橧nstitut d鈥橢studis Catalans (IEC) es refereix a l鈥檃ssassinat 鈥渄el pare o la mare鈥, o b茅 鈥渄鈥檜n ascendent, un descendent o el c貌njuge鈥. 鈥淓l problema en utilitzar aquesta paraula 茅s que se separa l鈥檕rigen de la viol猫ncia que estem analitzant鈥, explica Ricondo. En comptades ocasions s鈥檋a utilitzat tamb茅 el mot 鈥渕atricidi鈥, que es refereix en espec铆fic al 鈥渄elicte de matar alg煤 la seva mare鈥, segons l鈥橧EC. 

Ambd贸s termes s鈥檋an utilitzat com a sin貌nims, com ho fa el diari ARA en la seva pe莽a sobre l鈥檃ssassinat, tot i que, tal com indica Grenzner, les 鈥渁rrels鈥 de la viol猫ncia siguin diferents: 鈥淯n matricidi pot ser un feminicidi. S鈥檋a parlat molt de l鈥檃mor rom脿ntic, per貌 poc de l鈥檃mor de mare, que tamb茅 s鈥檋a romantitzat. L鈥檃mor de mare tamb茅 t茅 components d鈥檃utoimmolaci贸 per amor, d鈥檈xplotaci贸, de viol猫ncia constant cap a les dones鈥. En aquest cas, el mateix diari relaciona els fets al final del text amb una pe莽a pr貌pia del maig de 2021, on alertaven de la quantitat de crims masclistes comesos en nom茅s cinc mesos, i cita el precedent del feminicidi com猫s per un fill cap a la seva mare el gener a Badia del Vall猫s.

La paraula menys escollida per referir-se al crim ha estat 鈥榝eminicidi鈥, utilitzada en alguns casos nom茅s per mencionar que la Conselleria d鈥橧gualtat i Feminismes de la Generalitat va activar el protocol d鈥檃ctuaci贸 davant els feminicidis en con猫ixer el cas. Per a Herrera, aquesta tria deixa fora el terme 鈥渕茅s ampli i treballat鈥 tant des de l鈥檃cad猫mia com des dels moviments socials: 鈥淓ns estem perdent una eina que ens arriba molt treballada, tamb茅 en mitjans de fora. Tenim un deute etern amb les companyes de l鈥橝m猫rica Llatina. Aqu铆 encara ens pensem que aix貌 del feminicidi 茅s una cosa que passa m茅s enll脿 d鈥橢uropa鈥.

El feminicidi com a 鈥渟ucc茅s鈥

Com 茅s habitual en casos de feminicidis i viol猫ncia sexual, el cas de Ripoll va ser tractat de manera majorit脿ria per periodistes de successos, i en nombroses ocasions, amb un elevat grau de detall en la narraci贸 del crim, incloent cites indirectes de l鈥檃n脿lisi del crim, l鈥檃ut貌psia, o l鈥檃testat policial. 鈥淨uan s鈥檃borda la informaci贸 des dels successos, no s鈥檃caba d鈥檈ntendre tot el proc茅s que hi ha darrere del feminicidi. No es tracta d鈥檜n fet puntual. Abans ja hi ha hagut molta viol猫ncia鈥, explica la periodista Isabel Muntaner, directora del m脿ster de G猫nere i Comunicaci贸 a la Universitat Aut貌noma de Barcelona. 

Muntaner defensa que caldria abandonar la cr貌nica policial per cobrir el feminicidi com a fenomen pol铆tic: 鈥淨uan parlem de feminicidi parlem de la implicaci贸 per part de l鈥橢stat, ni que sigui per omissi贸. Si volem acabar amb la viol猫ncia masclista s鈥檋a d鈥檌nformar del seu context i no tractar-la com a fets puntuals, com si afect猫s una determinada persona nom茅s, i no fos un fet social鈥. 

El grau de detalls escabrosos sobre el cas abunden en la cobertura d鈥El Peri贸dico o d鈥El Punt Avui, amb la policia o el poder judicial com a 煤nica font citada. L鈥檃bs猫ncia de fonts expertes es tradueix en manca de l鈥檃n脿lisi de g猫nere que es requereix per explicar el cas com a part d鈥檜n fenomen de viol猫ncia contra les dones pel fet de ser dones. 鈥淣o serveix de res explicar amb passes detallades com s鈥檃ssassina una dona鈥, denuncia Grenzner. Quant a detalls informativament irrellevants i, fins i tot, que vulneren la intimitat de la dona i l鈥檈ntorn, El Punt Avui arriba fins i tot a publicar l鈥檃dre莽a de l鈥檃ssassinada. 

鈥淎 banda de fer la informaci贸 policial de sang i fetge caldria dirigir-se a una entitat feminista, a una jurista feminista, una especialista en viol猫ncies masclistes, alg煤 que et doni una altra mirada鈥︹, diu Muntaner. En el cas de Ripoll, Grenzner assenyala que hi ha grans abs猫ncies en el relat dels fets: 鈥淗aurien d鈥檋aver parlat amb la Conselleria, que 茅s qui ho va catalogar com a feminicidi nom茅s con猫ixer el cas, o amb el servei d鈥檃tenci贸 a les viol猫ncies masclistes del municipi, ja que la fam铆lia s铆 que estava en seguiment per part de Serveis Socials鈥. 

En comptades peces s鈥檌nclou la declaraci贸 a mitjans que va fer la secret脿ria de Feminisme, Montse Pineda, durant la concentraci贸 institucional, mentre que una font habitual en aquest cas, com en altres cobertures de feminicidis, s贸n els ve茂ns del municipi. 

Fou, per exemple, un recurs televisiu que va fer servir Telecinco el dia que informava del feminicidi i que, segons S貌nia Herrera, no acostuma a aportar cap informaci贸 rellevant per comprendre el cas. 鈥淔ent an脿lisis de cobertures, te n鈥檃dones que els periodistes porten a sobre din脿miques, pressions, uns tempos molt redu茂ts i un gran desconeixement sobre els recursos als quals poden acudir. En comptes d鈥檈ntrevistar a la ve茂na de torn, podrien trucar de cam铆 al PIAD [Punt d鈥橧nformaci贸 i Atenci贸 de Dones] de refer猫ncia!鈥, exemplifica la investigadora en g猫nere i comunicaci贸.  

Explicar els assassinats de dones com a exercicis de poder dels homes

Per altra banda, la majoria de mitjans van citar els antecedents que ja tenia el jove en amena莽ar la seva mare. Contrasta, per貌, la f贸rmula que utilitza La Vanguardia per explicar nombroses den煤ncies pr猫vies i amenaces amb viol猫ncia: 鈥淟a v铆ctima, de 46 anys, havia presentat diverses den煤ncies per maltractament contra el seu fill, amb qui mantenia una dif铆cil relaci贸. S貌nia Ricondo destaca que l鈥檈xist猫ncia de den煤ncies pr猫vies denota un alt nivell de viol猫ncia darrere del feminicidi: 鈥淓ls casos de viol猫ncia masclista d鈥檜n fill cap a la mare triguen molt en judicialitzar-se. Denunciar el teu propi fill 茅s molt dif铆cil. Si s鈥檋i arriba, 茅s que realment no es pot m茅s. Aquesta demora fa que l鈥檈scalada de viol猫ncia sigui m茅s gran que en altres casos鈥.

M茅s enll脿 dels fets, cap mitj脿 va abordar en profunditat les caracter铆stiques de la viol猫ncia masclista que afecta les mares, ni en el cas de Ripoll ni amb temes m茅s a fons a posteriori, una assignatura pendent segons Grenzner: 鈥淟es viol猫ncies masclistes tamb茅 tenen a veure amb un model familiar on els homes s贸n els reis de la casa, siguin fills, pares, tiets, o avis, amb una incapacitat nul路la per exterioritzar emocions que no sigui a trav茅s de l鈥櫭簄ica via leg铆tima per als homes, l鈥檃gressivitat. 脡s la pedagogia de la crueltat que anomenava Rita Segato, l鈥檃prenentatge de la crueltat com a factor constitutiu de la identitat masculina鈥. 

Un altre dels elements del cas de Ripoll que sorprenentment escasseja en la cobertura medi脿tica 茅s el fet que Mossos d鈥橢squadra trobessin elements d鈥檌deologia nazi a l鈥檋abitaci贸 del jove, a m茅s de ganivets militars, quelcom que s铆 van incloure mitjans com El Peri贸dico o l鈥ARA. Per a Joana G. Grenzner, es tracta d鈥檜n fet molt rellevant informativament: 鈥淰enim d鈥檜na cultura nacionalcatolicista, i el nacionalcatolicisme es va imposar utilitzant la viol猫ncia envers les dones per estendre el terror. Fora bo parlar dels ritus de pas dels grupuscles nazis perqu猫 tamb茅 passen per les agressions, i molts cops agressions amb arrel masclista鈥. 

Tot i aix貌, Muntaner apunta que cal anar amb compte de no refor莽ar una idea caricaturitzant o limitadora de qui s贸n els agressors masclistes. El que tenen en com煤 茅s el fet de ser homes que exerceixen poder basat en desigualtats de g猫nere. Fins a l鈥檈xtrem de decidir acabar amb la vida d鈥檜na dona, m茅s enll脿 de la relaci贸 que hi tinguin. 




Fuente: Media.cat