November 27, 2022
De parte de Grup Antimilitarista Tortuga
218 puntos de vista

Albert Alexandre

Determinar quan dedica l鈥檈stat a la guerra 茅s una tasca complicada. Mentre l鈥檈xecutiu intenta conv猫ncer la poblaci贸 que nom茅s la partida imputable al Ministeri de Defensa 茅s el que es destina a la ind煤stria b猫l路lica, el cert 茅s que com demostra un estudi fet pel Centre Del脿s d鈥橢studis per la Pau, titulat An脿lisi cr铆tica del pressupost de Defensa de l鈥檃ny 2021; de l鈥檕ptimisme social al pessimisme en Defensa, la despesa sempre 茅s molt major.

Sense tenir en compte el deute militar, caldria convenir que la quantitat que destina l鈥橢stat al sector b猫l路lic, se situar脿 el 2023 en els 27.617 milions d鈥檈uros. Segons el Centre Del脿s, el 2022, la xifra va arribar als 22.796 milions d鈥檈uros, suposant un augment del voltant del 7% respecte l鈥檃ny anterior. 脡s per aix貌 que resseguint els c脿lculs podem afirmar que la despesa de l鈥檃ny vinent s鈥檌ncrementar脿 en un 17% en comparaci贸 a la d鈥檈nguany. Alhora, segons aquest centre d鈥檌nvestigaci贸 per a la pau, el Ministeri de Defensa veur脿 incrementat el seu pressupost en un 26%. Val a dir que el de Sanitat i el d鈥橢ducaci贸 nom茅s ho faran una mica per sota del 7%.

A m茅s, segons un altre m猫tode de recompte, emprat pel Grup Antimilitarista Tortuga, la xifra real encara seria m茅s gran. 鈥淓stem parlant de 48.833 milions d鈥檈uros, una quantitat exagerada, una quantitat que supera amb escreix el 2% del PIB i s鈥檃costa gaireb茅 al 4%鈥, afirma l鈥檃ntimilitarista Juan Carlos Rois. L鈥檈xpert hi inclou les partides directament declarades per l鈥檈xecutiu espanyol del Ministeri de Defensa, la Casa del Rei o la Gu脿rdia Civil, per貌 hi suma els interessos de deute militar contrets en anys anteriors.

La 鈥渋nseguretat鈥 de R煤ssia i l鈥橭TAN

L鈥橭TAN ubica bases militars a Pol貌nia, Rumania i els pa茂sos b脿ltics. R煤ssia viola la sobirania d鈥橴cra茂na emparada pel dret internacional i les Nacions Unides. L鈥橭TAN demana als seus estats membres que inverteixin en armament per a defensar-se de R煤ssia. La l貌gica de l鈥橭TAN no deixa de ser sorprenent perqu猫, tal com afirmen des del Centre Del脿s, sota una ret貌rica de l鈥檃utoprotecci贸 i la defensa 茅s un organisme que genera inestabilitat i, cal afegir, obliga els governs a destinar majors volums pressupostaris en armament.

鈥淐al admetre que la perviv猫ncia de l鈥橭TAN nom茅s obeeix a l鈥檕bjectiu dels Estats Units de mantenir, com a pot猫ncia hegem貌nica, el control de l鈥檈conomia mundial鈥, denuncia el Centre Del脿s. 鈥淯tilitza la for莽a per doblegar, quan sigui necessari, les resist猫ncies d鈥檃ltres estats competidors鈥, afegeix tot referint-se a la compet猫ncia que tenen els Estats Units i la Xina.

脡s mitjan莽ant la guerra a Ucra茂na que el govern espanyol justifica la nova inversi贸 milion脿ria que, segons els c脿lculs de Juan Carlos Rois, representa una despesa de 鈥1.008 euros per persona o 133,8 milions d鈥檈uros al dia, m茅s del doble del ministeri amb un pressupost m茅s baix, el de consum, dirigit pel l铆der d鈥橢squerra Unida Alberto Garz贸n, per a tot l鈥檃ny鈥.

Un sector que contribueix a la crisi clim脿tica

Si l鈥檌mpacte de la despesa militar en plena crisi econ貌mica resultat preocupant, tamb茅 cal tenir en compte la problem脿tica mediambiental que la ind煤stria de la guerra genera en plena crisi clim脿tica.

Les investigadores Teresa de Fortuny i Xavier Bohigas del Centre Del脿s assenyalen que 鈥渆l sector militar mundial contribueix de manera significativa a l鈥檈merg猫ncia clim脿tica, tant per l鈥檈norme volum d鈥檈missions de gasos d鈥檈fecte hivernacle (GEI) com per la contaminaci贸 mediambiental鈥.

Cada guerra suposa una contaminaci贸 directa d鈥檈cosistemes tant terrestres com aqu脿tics 鈥渁mb subst脿ncies t貌xiques o materials perillosos鈥. A m茅s, la ind煤stria b猫l路lica consumeix 鈥渋ngents quantitats de combustibles f貌ssils en avions, vaixells i vehicles terrestres鈥 i 茅s responsable de 鈥渓a desforestaci贸 i de la p猫rdua de biodiversitat鈥. Alhora, entre l鈥1 i el 6% de les terres d鈥檃rreu del m贸n, depenent del pa铆s, s贸n finques d鈥櫭簊 militar.

Finalment, la ind煤stria de la guerra 茅s la causant d鈥檜n percentatge important de les emissions de gasos d鈥檈fecte hivernacle. A tall d鈥檈xemple: les forces armades dels Estats Units consumeixen m茅s fuel i emeten m茅s gasos d鈥檈scalfament global que la majoria de pa茂sos de mida mitjana.

Font: https://directa.cat/el-govern-psoe-…




Fuente: Grupotortuga.com