September 15, 2021
De parte de Nodo50
198 puntos de vista


El mes de juny, el Mas de Noguera, un centre pioner en educaci贸 ambiental i agroturisme amb quaranta anys de traject貌ria situat a la comarca de l鈥橝lt Pal脿ncia, va denunciar que la companyia Movistar 鈥搇鈥櫭簄ica empresa que dona servei en la zona鈥 els havia deixat sense acc茅s a internet i tel猫fon, un servei necessari per al desenvolupament de la cooperativa, on treballen desenes de persones. El centre ha tingut acc茅s a la xarxa telef貌nica des de finals dels anys huitanta, quan va ser instal路lada per Telef貌nica. 鈥淟a l铆nia funcionava b茅, llevat d鈥檃lguna avaria, i internet era lent, per貌 estable鈥, explica Marcelino Herrera, un dels impulsors del projecte. El mes de mar莽, l鈥檈mpresa els va enviar un burofax avisant-los que deixarien de prestar servei a les xarxes tradicionals de coure, com 茅s la del Mas de Noguera, per貌 que els donarien una alternativa. Tot i la promesa, els t猫cnics enviats per l鈥檈mpresa van acabar afirmant que no era viable implantar la nova tecnologia en eixe terreny. Finalment, al mes de juny, Movistar els va deixar sense cobertura i cap mena de soluci贸. 鈥淎ix貌 va oc贸rrer just quan an脿vem a reprendre l鈥檃ctivitat i les col貌nies, despr茅s de la pand猫mia, que va ser molt dura perqu猫 vam haver de tancar鈥, lamenta Herrera.

El centre va comen莽ar una campanya a les xarxes per denunciar la situaci贸 i va pressionar l鈥檃dministraci贸 p煤blica i l鈥檈mpresa perqu猫 els oferiren una alternativa. Finalment, van aconseguir que els retornaren la l铆nia, per貌 a trav茅s de connexi贸 per r脿dio, la qual, segons denuncien, 鈥溍﹕ molt deficient鈥. 鈥淢oltes vegades la gent crida i els ix el contestador dient que eixe n煤mero no existeix. Altres vegades resulta impossible parlar a causa de les interfer猫ncies鈥, matisa Herrera. El centre demana que els retornen la l铆nia anterior o que els posen fibra 貌ptica, i a m茅s a m茅s, asseguren que 鈥渉i ha moltes iniciatives artesanals o xicotets comer莽os que tenen el mateix problema鈥, declara Herrera.

En gran part de les zones rurals de l鈥橢stat espanyol, l鈥櫭簄ica empresa que opera 茅s Movistar. El motiu d鈥檃quest fet es remunta al segle passat, quan Telef貌nica, encara com a empresa p煤blica, va construir gran part de la infraestructura i el cablejat telef貌nic

En gran part de les zones rurals de l鈥橢stat espanyol, l鈥櫭簄ica empresa que opera 茅s Movistar. El motiu d鈥檃quest fet es remunta al segle passat, quan Telef贸nica, encara com a empresa p煤blica, va construir gran part de la infraestructura i el cablejat telef貌nic que actualment arriba a les zones m茅s despoblades i que continua sent de la seua propietat. Tot i que als anys noranta l鈥檈mpresa p煤blica estava en auge i donava treball al voltant de 80.000 persones, el govern de Felipe Gonz谩lez i posteriorment el de Jose Mar铆a Aznar van vendre progressivament les accions de l鈥檈mpresa fins que en 1999 va quedar totalment privatitzada, en mans de Juan Villalonga, amic d鈥橝znar en la inf脿ncia. Des d鈥檃leshores, a trav茅s de successius expedients de regulaci贸 d鈥檕cupaci贸 i subcontractacions de serveis, la companyia ha redu茂t la seua plantilla a 20.000 treballadores, aix铆 com ha empitjorat les seues condicions laborals. Un canvi que contrasta amb l鈥檃ugment de la facturaci贸 i els beneficis de l鈥檈mpresa, la qual hui dia 茅s una multinacional que opera en diversos pa茂sos d鈥橝m猫rica Llatina. Des del moment en qu猫 es privatitza la companyia, apareixen noves grans empreses de telecomunicacions, les quals s鈥檈stendrien, sobretot, per les zones urbanes, de manera que Telef貌nica, va quedar com a 煤nica companyia que arribava a gran part de les zones rurals, la qual cosa continua en l鈥檃ctualitat. 鈥淓n moltes zones rurals t茅 el monopoli i, com a empresa privada, busca maximitzar els beneficis, no el benestar de la gent鈥, declara Ram贸n Roca, impulsor de la xarxa de telecomunicacions oberta i lliure Guifi.net i expert en telecomunicacions.

La infraestructura constru茂da per Telef貌nica va continuar sent propietat seua despr茅s de ser privatitzada, de manera que la resta d鈥檕peradores no poden fer-ne 煤s. Per a Roca, 茅s 鈥渁bsurd que una empresa siga propiet脿ria de la infraestructura鈥. 鈥溍塻 com si un taxista 鈥攃ontinua鈥 fora l鈥檃mo de la carretera i no deixara cap altre circular per ella鈥. Aquesta situaci贸 ha comportat que, tot i l鈥檕bertura del mercat, Movistar es trobe en una posici贸 dominant respecte a les altres companyies. Quan aix貌 es dona, l鈥檕rganisme encarregat de regular la situaci贸 per tal que hi haja una compet猫ncia igualada 茅s la Comissi贸 Nacional dels Mercats i la Compet猫ncia (CNMC), per貌 segons opina Roca, 鈥渉a sigut molt inefica莽, el que ha fet ha sigut respectar el monopoli de Telef貌nica鈥. Aix铆 mateix, considera que a les ciutats la situaci贸 tampoc 茅s millor: 鈥淓l que hi ha 茅s un oligopoli de grans empreses que controlen la infraestructura i no deixen utilitzar-la a les empreses menudes鈥, denuncia. 鈥淟a infraestructura hauria de ser un b茅 com煤 que pogueren utilitzar totes les entitats鈥, conclou.

Els interessos econ貌mics de l鈥檕ligopoli telef貌nic no acaben ac铆. Molts pobles denuncien que la connexi贸 a internet i a la xarxa telef貌nica 茅s molt prec脿ria, amb talls de cobertura constants que poden durar fins a diversos dies, una connexi贸 a internet molt lenta o a vegades inexistent. Segons explica Roca, el motiu d鈥檃questa desconnexi贸 no est脿 relacionat amb unes suposades dificultats d鈥檌nstal路lar una millor infraestructura a la zona, ja que 鈥渋nstal路lar fibra 貌ptica als pobles no 茅s dif铆cil, i si ho van fer fa trenta anys amb cablejat de coure, que 茅s m茅s car, ho podrien fer ara amb fibra鈥, explica. Aix铆 mateix, assegura que les empreses de telefonia traurien una rendibilitat a llarg termini, per貌 鈥渆ls surt m茅s rendible deixar-los desconnectats, perqu猫 aix铆 la gent marxa a les ciutats, on ja est脿 tota la inversi贸 feta鈥. 鈥溍塻 a dir, els interessa que hi haja despoblament, i ells tenen una ferramenta molt gran per a provocar-lo, perqu猫 en la pr脿ctica si no hi ha internet i tel猫fon, no hi ha serveis, i es va despoblant el territori鈥, afegeix.

Molts pobles denuncien que la connexi贸 a internet i a la xarxa telef貌nica 茅s molt prec脿ria, amb talls de cobertura constants que poden durar fins a diversos dies, una connexi贸 a internet molt lenta o a vegades inexistent

Un altre dels motius pels quals Movistar conserva el seu domini en les zones rurals 茅s el m猫tode de concessi贸 d鈥檃judes de la Uni贸 Europea, que les destinen majorit脿riament a les mans d鈥檃questa empresa. Per exemple, el passat mes de maig, el govern espanyol va publicar la resoluci贸 de les ajudes del Programa d鈥橢xtensi贸 de Banda Ampla (PEBA) per a aquest any, les quals sumen un total de 66 milions d鈥檈uros, dels quals 54 s鈥檋an concedit a Movistar, a qui a m茅s li han assignat onze de les dotze prov铆ncies on arribaran les ajudes. Segons considera Roca, 鈥渓鈥檈mpresa t茅 la capacitat de dur la fibra a aquests llocs, per貌 li interessa no fer-ho, perqu猫 aix铆 li arriben les ajudes i la Uni贸 Europea li paga la inversi贸鈥. A a莽貌, segons explica, se suma el fet que instal路lar fibra 貌ptica als pobles costa molt menys que la quantitat econ貌mica rebuda en les subvencions, de manera que aconsegueixen un benefici net. 鈥溍塻 un negoci rod贸鈥, conclou l鈥檈xpert, qui recorda que s鈥檋an donat casos en qu猫 els mateixos ajuntaments accedeixen a pagar la instal路laci贸, perqu猫 l鈥檈mpresa els comunica que no els ix rendible. 鈥溍塻 una estafa, perqu猫 qui t茅 la propietat de la instal路laci贸 i li trau benefici 茅s l鈥檈mpresa, no el poble鈥, denuncia.

Tot i que amb aquestes ajudes la connexi贸 de banda ampla ha anat augmentant els 煤ltims anys, a hui dia un 13% de les zones rurals de l鈥橢stat no tenen acc茅s a internet d鈥檃lmenys 30 megabytes per segon (Mbps), segons l鈥櫭簂tim informe del Ministeri d鈥橝ssumptes Econ貌mics i Transformaci贸 Digital. Aquest percentatge, sumat al de les zones urbanes, correspon a un total d鈥檜ns tres milions de persones que es troben en aquesta situaci贸. En concret, al Pa铆s Valenci脿, un 5,8% de la poblaci贸 no t茅 acc茅s a una connexi贸 d鈥檃lmenys 30 Mbps; a Catalunya, un 6,4%; i un 10,3% a les Illes, sent aquest 煤ltim un dels territoris amb pitjor connectivitat de l鈥橢stat. Malgrat aix貌, 鈥渓a gent dels pobles paga el mateix per internet i el tel猫fon que els que viuen a la ciutat鈥, denuncia Roca, qui posa l鈥檃ccent en la conseq眉猫ncia directa que t茅 la manca de connexi贸 a la despoblaci贸 rural, on ve茂nat i comer莽os veuen limitats els seus serveis.

La falta de connexi贸 i el despoblament d鈥檃lgunes zones

El cas del Mas de Noguera no 茅s un cas a茂llat, molts pobles denuncien talls de cobertura cada cert temps o dificultats per accedir a la connexi贸 a internet. 脡s per exemple el cas d鈥橦erb茅s, un municipi de la comarca dels Ports on nom茅s arriba Movistar, i que des de fa anys denuncia talls constants de cobertura. 鈥淎ix貌 genera molts problemes, hui en dia necessitem la telefonia, sobretot la gent major鈥 De vegades ens hem de despla莽ar a altres pobles per poder tindre cobertura鈥, lamenta Dani Pallar茅s, alcalde del poble. La l铆nia telef貌nica 茅s de coure i nom茅s arriba una cobertura 2G que 茅s molt inestable, 鈥渜uan hi ha tempesta o vent sovint es produeix alguna avaria i de vegades ens quedem dos o tres dies sense cobertura鈥, declara Pallar茅s. Tamb茅 explica que, en l鈥檃ny 2006, l鈥橝juntament va accedir a pagar l鈥檈lectricitat de la infraestructura per tal de facilitar a l鈥檈mpresa que els oferira el servei. 鈥淒amunt que els paguem nosaltres l鈥檈lectricitat ni tan sols ens donen un servei com cal鈥, denuncia Pallar茅s. Aix铆 mateix, considera que 鈥渕茅s que per ser un monopoli, el principal problema 茅s que 茅s una empresa privada i els ix poc a compte posar una l铆nia en condicions a un poble de pocs habitants鈥, lamenta. 鈥淧er貌 se鈥檒s hauria d鈥檕bligar perqu猫 encara que siguen una empresa privada estan oferint un servei b脿sic鈥, afegeix. D鈥檃ltra banda, destaca la import脿ncia d鈥檃quest servei en la lluita contra el despoblament, 鈥渘o 茅s l鈥櫭簄ic factor que afecta, per貌 茅s fonamental que les comunicacions siguen bones perqu猫 la gent es puga quedar al poble, o fins i tot, vinga gent nova鈥, declara.

La l铆nia telef貌nica a Herb茅s 茅s de coure i nom茅s hi arriba una cobertura 2G que 茅s molt inestable, 鈥渜uan hi ha tempesta o vent sovint es produeix alguna avaria i de vegades ens quedem dos o tres dies sense cobertura鈥, explica l鈥檃lcalde

Un altre municipi afectat per la falta de connexi贸 telef貌nica 茅s Asc贸, un poble de la comarca de la Ribera de l鈥橢bre que denuncia que el servei que els ofereix Movistar 茅s molt deficient. 鈥淗i ha molts problemes de cobertura a tot el poble, i hi ha zones on directament no hi arriba鈥, lamenta Joan Mart铆nez, regidor al consistori d鈥橝sc贸. 鈥淢olta gent va a treballar al camp i hi ha molts llocs on no hi ha cobertura, i si hi ha alguna emerg猫ncia, 茅s impossible comunicar-se鈥, declara. Pel que fa a la connexi贸 a internet, segons explica Mart铆nez, durant molts anys han tingut una connexi贸 d鈥橝DSL que no arribava als 10 Mbps i donava molts problemes: 鈥淭enim, per exemple, uns ve茂ns que s贸n dissenyadors gr脿fics i ac铆 no podien treballar; per a enviar un v铆deo, a vegades, es podien tirar tres dies, si no fallava internet鈥, assegura Mart铆nez. Finalment, com que Movistar no tenia intenci贸 de millorar la xarxa en els pr貌xims anys, l鈥檃ny 2019 es van posar en contacte amb l鈥檃ssociaci贸 Guifi.net i amb la seua ajuda van aconseguir habilitar una xarxa de fibra 貌ptica que des de maig de l鈥檃ny passat abasteix tot el poble d鈥檜na connexi贸 a internet de qualitat. 鈥淎ra tenim intenci贸 d鈥檈stendre aquesta xarxa a la resta de pobles de la comarca鈥, expressa Mart铆nez.


Un altre model de connexi贸 茅s possible

L鈥檃ny 2014 naix a Catalunya un projecte col路lectiu de servei telef貌nic anomenat Som Connexi贸, que tracta de construir una alternativa transformadora en el camp de les telecomunicacions. 鈥淗o vam crear motivades per trobar un espai de consum que permetera a les persones que consumim tindre m茅s capacitat de prendre decisions en el nostre consum, tindre un consum m茅s sobir脿鈥, explica Merc茅 Botella, una de les impulsores del projecte. La cooperativa ja compta amb unes 7.500 s貌cies i dona servei a 15.000 usu脿ries arreu de l鈥橢stat, amb un 65% de la base social a Catalunya. 鈥淟a telefonia 茅s un b茅 de consum b脿sic amb el qual no s鈥檋auria de fer negoci, i hui dia est脿 en mans de multinacionals que decideixen com ha de ser el consum鈥, denuncia Botella. Des del col路lectiu detecten males pr脿ctiques per part de les grans empreses de telecomunicacions que fomenten un consum irresponsable amb un gran impacte social i ambiental, com 茅s el sistema de tarifes que fomenta un consum infinit, la producci贸 excessiva de tel猫fons i altres productes tecnol貌gics, o la il路l貌gica del desplegament d鈥檜na infraestructura per cada empresa en lloc d鈥檜na sola compartida. 鈥淪i s鈥檋agueren constru茂t amb la l貌gica d鈥檜n servei p煤blic, amb els diners que s鈥檋an gastat en multiplicar la infraestructura a les ciutats, ja estarien tots els pobles abastits鈥, considera Botella. Aix铆 mateix, tenen present la necessitat de connexi贸 a moltes zones rurals, 鈥渆ns hem proposat per al futur contribuir al desplegament d鈥檜na infraestructura oberta, lliure i neutral que arribe als territoris rurals on fa莽a falta鈥.

Per altra banda, Guifi.net, nascuda el 2004 a la comarca d鈥橭sona, 茅s una altra de les iniciatives que treballen per un model alternatiu de connexi贸, el qual t茅 com a objectiu la creaci贸 d鈥檜na xarxa oberta, lliure i neutral que facilite l鈥檃cc茅s a les telecomunicacions i a la connexi贸 a internet de banda ampla per a tothom, centrant-se sobretot en les zones rurals on hi ha m茅s dificultat de connexi贸. 鈥淣osaltres creem la xarxa, per貌 la pot utilitzar qualsevol prove茂dor de servei鈥, explica Roca. La manera de funcionar del projecte consisteix a assessorar els pobles perqu猫 es constru茂squen les seues pr貌pies xarxes de fibra 貌ptica o mitjan莽ant radioenlla莽os fets amb encaminadors wifi. 鈥淯n poble no necessita esperar que vinga Telef貌nica i li connecte, un electricista de la zona t茅 la capacitat de tirar un cable, connectar les cases, i nosaltres el que fem 茅s acompanyar-los i ajudar-los en eixe proc茅s鈥, declara Roca. El projecte arriba a m茅s de 50.000 persones arreu de tot l鈥橢stat espanyol. 鈥淓ns hem trobat amb moltes dificultats pel fet de clavar-nos en un mercat dominat per les grans empreses, ens han dit que el que f茅iem era il路legal, per貌 l鈥櫭簄ica cosa que estem fent 茅s aplicar el sentit com煤鈥, conclou Roca.




Fuente: Directa.cat