April 19, 2021
De parte de CNT-AIT Vinalopo Mitja
325 puntos de vista


1r DE MAIG.

ORGANITZA鈥橳 I LLUITA

Aquest 1r de Maig est脿 marcat pels atacs repressius que organitzacions obreres i moviments socials han patit  per part de l鈥橢stat els 煤ltims mesos, que ha instrumentalitzat per als seus interessos la situaci贸 de pand猫mia global per la COVID-19.

L鈥橢stat, per mitj脿 dels seus cossos de repressi贸, sempre s鈥檋a oposat violentament als avan莽os en drets tant socials com laborals, sexuals i de tota mena. No oblidem que el reconeixement dels drets humans i socials ha sigut i 茅s una conquesta dels moviments obrers i socials al carrer, no un regal estatal o patronal, i que pel que fa a la pr脿ctica, s贸n vulnerats cont铆nuament.

Els Estats utilitzen les lleis per a legitimar el sistema d鈥檈xplotaci贸 basat en les desigualtats de classe, pels quals una classe social t茅 el control de l鈥檈conomia i, per tant, el control del govern, dels mitjans de producci贸, dels mitjans de comunicaci贸 i de la just铆cia. Mentre que una altra classe social, la nostra, sacrifica la seua vida, est脿 sotmesa a un sistema productiu que permet a la burgesia acumular riqueses de manera infinita a costa del nostre sofriment.

Mentre la classe treballadora est脿 patint una de les pitjors crisis del capitalisme en el territori espanyol, amb quasi 4 milions de persones a l鈥檃tur, 900.000 persones encara amb ERTO i unes condicions cada vegada m茅s prec脿ries en el mercat laboral, tot aix貌 agreujat per la situaci贸 de pand猫mia i la gesti贸 que des de les administracions se n鈥檋a realitzat. No deixem de veure com la fam铆lia Borb贸, la classe pol铆tica, empresaris i altres membres de l鈥檃lta societat, d鈥檌deologia liberal alguns, altres feixistes, socialdem貌crates, etc鈥 reben tracte de favor per part de la just铆cia davant els seus multimilionaris crims. Al seu torn, les nostres germanes i germans de classe obrera s贸n perseguides, agredides, mutilades i tancades per reivindicar drets i just铆cia social als carrers. Tal 茅s el cas del nostre company de Granada, Cristian Mestre, que ha patit pres贸 preventiva sols per portar un pot d鈥檈sprai en la motxilla durant una manifestaci贸 per la llibertat d鈥檈xpressi贸, el darrer mes de febrer. O de dos companys, detinguts a la seua casa el passat 8 d鈥檃bril acusats de participar en la manifestaci贸 del 30 de gener a Barcelona. O els companys sancionats a Alacant pel mateix motiu. Tots ells en espera de judici o sanci贸 per aquestes acusacions.

Des dels mitjans de comunicaci贸 no deixen d鈥檈nviar missatges propagand铆stics, que tenen com a objectiu demonitzar i deslegitimar la protesta. Tant 茅s aix铆 que equiparen a actes criminals el trencament d鈥檃paradors i la crema de contenidors, i creen una opini贸 p煤blica contr脿ria a les reivindicacions que acompanyen aquestes manifestacions. Els mitjans de desinformaci贸 van actuar de la mateixa manera amb les marxes del passat 8 de mar莽. Les van criminalitzar i assenyalar d鈥檌rresponsables, i van instrumentalitzar, una vegada m茅s, la pand猫mia. No importava que es compliren amb totes les mesures sanit脿ries necess脿ries. Mentre exigeixen a l鈥檃dversari moderaci贸, les ideologies feixistes, socialdem貌crates i liberals, amb el seu model econ貌mic capitalista, no tenen res de moderades. Tal com vam poder veure en els seus m铆tings populistes, on la irresponsabilitat sanit脿ria era evident; tanmateix, ac铆 no passa res. 

El binomi capitalisme-patriarcat 茅s en l鈥檃ctualitat la major amena莽a per a la superviv猫ncia en el planeta. Destrueix la naturalesa, destrueix la cultura dels pobles, destrueix les relacions personals, etc. En una paraula: destrueix la LLIBERTAT. Nom茅s vol acumular capitals sotmetent, esclavitzant i explotant qualsevol cosa que li permeta continuar creixent. I 茅s aleshores quan l鈥橢stat utilitza la viol猫ncia, la repressi贸, la por i la manipulaci贸 per a acabar amb la dissid猫ncia.

Els qui ens oposem i ens enfrontem a aquest sistema som persones conscients que busquem un futur millor per a les generacions futures i que aspirem, per damunt de tot, a la just铆cia social. La viol猫ncia ens ve imposada pels que porten l鈥檕fensiva, que s贸n el Capital, el Patriarcat i l鈥橢stat, sostenidors de totes les formes d鈥檕pressi贸 sobre l鈥櫭﹕ser hum脿. Davant la seua viol猫ncia opressora anteposem el leg铆tim dret a l鈥檃utodefensa.

El m茅s b脿sic que ens prometen les constitucions liberals 茅s viure amb dignitat i autonomia, lliures d鈥檈xplotaci贸, de maltractaments i de discriminaci贸, en condicions que facen possible el lliure desenvolupament de la personalitat i capacitat personal. Aix貌, que 茅s el prioritari segons les seues pr貌pies lleis, 茅s el primer que s鈥檌ncompleix. Desafiem a qui vulga acceptar el repte, a esmentar algun partit pol铆tic o govern en el m贸n, que haja complit amb aquesta m铆nima condici贸 de la vida humana. Tots, sense excepci贸, la vulneren, perqu猫 vivim en un sistema caduc, insostenible, tant des del punt de vista hum脿 com ambiental, i aix貌, cap govern ho canviar脿. La situaci贸 de crisi clim脿tica, pand猫mia sanit脿ria i de viol猫ncia sexual s贸n m茅s evid猫ncies d鈥檃ix貌.

El 1r de Maig 茅s una jornada en la qual es reivindiquen les conquestes socials gr脿cies a la lluita obrera, es commemora la lluita que van iniciar a Chicago obreres i obrers en favor de la jornada laboral de 8 hores. 脡s important no oblidar la forta repressi贸 que tamb茅 van patir els qui valentament van iniciar la lluita i els qui la van continuar despr茅s. Pres贸, tortura, persecucions i assassinats. Aquests m猫todes que utilitzaven ahir s贸n els mateixos que utilitzen hui. 

Al sistema poc li importa quins m猫todes o estrat猫gies utilitzem per a avan莽ar en drets i just铆cia social, ens reprimir脿 igualment. Perqu猫 la pau social que volen els nostres explotadors 茅s la pau dels cementeris: cementeris plens de xiquets que naixen i moren esclaus treballant per a les multinacionals, plens d鈥檕brers morts en les mines, a les f脿briques o als camps, per accidents o per extenuaci贸, plens de presos que la pres贸 assassina d鈥檜na manera o d鈥檜na altra, plens de xiquetes i dones traficades, violades i maltractades fins al su茂cidi o l鈥檃ssassinat, i de persones que moren per la seua condici贸 sexual o el seu color de pell, plens de v铆ctimes de les guerres, o de cat脿strofes i d鈥檈pid猫mies de les quals el capitalisme 茅s directament responsable鈥 El manteniment de l鈥檕rdre social, la pau social, no significa sota la seua perspectiva m茅s que sotmetre鈥檚 a les lleis i acceptar les profundes desigualtats socials i els crims que aquestes venen a legitimar. 

Enfront d鈥檃quest atac constant a la classe obrera, hui, igual que ahir, aquest 1r de Maig exigim: un repartiment just del treball i la riquesa, mitjan莽ant la reducci贸 de la jornada laboral sense reducci贸 salarial. Exigim just铆cia social, sense oblidar-nos de totes les persones detingudes i represaliades per exercir el seu dret a manifestaci贸, a la llibertat d鈥檈xpressi贸 i per enfrontar-se a un sistema que preval els beneficis i la rendibilitat per damunt de la just铆cia i la vida humana. Per aix貌, fem costat a les persones preses en lluita i la seua vaga de fam rotativa i exigim l鈥檃lliberament de tots els represaliats i les represaliades. Denunciem la situaci贸 de 芦nova normalitat禄 amb la qual pretenen retallar el reconeixement dels drets conquerits pels qui ens van precedir. Exigim una educaci贸 i una sanitat llibert脿ria, p煤blica i autogestionada. Reivindiquem l鈥檃mor lliure com a base de les relacions humanes, que pose fi a tota mena de discriminaci贸. En resum, hui com ahir, recordardem als qui ens van precedir i continuem lluitant. Perqu猫 la repressi贸 sempre la patim la classe obrera.

Per un 1r de Maig anarquista, antirepressiu i revolucionari!




Fuente: Cntaitvinalopomitja.wordpress.com