October 13, 2020
De parte de CNT-AIT Vinalopo Mitja
381 puntos de vista


−Comunicat de CNT-AIT davant el 1r de maig de 2020−

“L’Estat ens protegeix”, “els empresaris són els que creen la riquesa”, ” protegim l’Estat de benestar ”, ” hem de remar en la mateixa direcció ”.

Des dels mitjans de propaganda del Poder i els poders econòmics i polítics escoltem consignes com aquestes una vegada i altra. Tracten d’encoratjar a una unitat interclassista de tota la societat, busquen un consens ciutadà que legitime el seu sistema i les seues crisis. No obstant això, les crisis cícliques del sistema capitalista en general, i la crisi de la COVID−19 en particular, demostren que la classe obrera és la que tira endavant la societat −serveis sanitaris, transports, cures, producció i distribució d’aliments …−, i que és la que crea la riquesa amb el seu esforç tant físic com intel·lectual, i que tot i això, els mitjans de producció i els béns de consum no estan al servei de la humanitat, sinó que la burgesia els fa servir per enriquir-se, de forma miserable i egoista, protegida i legitimada per l’Estat.

El capitalisme és a les treballadores i al planeta el mateix que un virus per a l’organisme, un sistema basat en l’explotació d’una classe social sobre l’altra, en la divisió sexual de la feina i les -encara invisibles- cures. És un virus que genera violència, desigualtat, guerres, migracions i desastres naturals. Un virus que quan no ens mata ens debilita i ens empeny a una vida precària i de misèria. És evident que no podem esperar res de la classe política, atès que la seva funció és vendre’ns falses solucions i servir a la classe dominant i, d’aquesta manera, legitima les desigualtats socials.

La crisi sanitària que vivim a escala mundial donarà pas a una crisi econòmica d’una magnitud enorme i les conseqüències de la qual recauran, un cop més, i com no pot ser d’una altra manera, en la classe obrera: precarització de l’ocupació, desnonaments, milions de persones aturades, dones que compaginen treball domèstic no remunerat amb treball precari… A més, l’Estat d’Alarma donarà pas a una normalitat més controlada i a un rearmament autoritari de l’Estat, que aprofitarà per retallar en drets i llibertats. Ens sona, veritat? Atur, repressió, desnonaments, tortures, presó, control social, etc.

Però no tot està perdut; davant l’eix Estat-Capital tenim l’única vacuna possible: l’organització i la lluita.

En un moment d’absoluta desmobilització i de desorganització generalitzada, cal que prenguem consciència de la capacitat i força que tenim per transformar la societat, cal que busquem un model en el qual la justícia social, el treball cooperatiu i el repartiment del benestar i la riquesa triomfen davant la competitivitat, l’individualisme i l’opressió que fomenta la burgesia capitalista. Cal organitzar-se i organitzar-se de veritat, sense mitges tintes i, com es deia abans, anar a totes. Des de baix, sense concessions i amb l’articulació d’organitzacions fortes, que no queden en moviments ambigus i fàcilment manipublables pel poder. L’anarcosindicalisme ha de ser un mur de contenció davant tot allò que s’esdevindrà i ens perjudicarà, però hem d’anar més enllà, no podem ni hem de quedar-nos a assumir les contradiccions, no serem els serveis socials de el sistema. Hem de construir una alternativa real que aconseguisca mobilitzar el carrer i que busque fronts col·lectius de lluita. L’anarcosindicalisme, en definitiva, ha de ser una alternativa revolucionària.

Fem memòria, recordem com van lluitar les companyes i els companys d’antany i com les grans conquestes de la classe treballadora s’han aconseguit, històricament, mitjançant l’organització i la contundència. Deixem de banda la creença de ser classe mitjana i lluitem per eixir d’aquesta realitat que ens aliena. Prenguem consciència que és des del pensament i l’acció col·lectiva, antiautoritària i de classe, des d’on cal canviar radicalment la nostra realitat.

Amb tot, aquest 1r de Maig fem una crida a la classe treballadora perquè isca d’aquest confinament ideològic i cultural en què es troba sumida, i prenga consciència que només una classe obrera organitzada i conscient podrà plantar cara a la tirania.

O donem mort al capitalisme o aquest mata la humanitat.

Tornarem als carrers.

CNT-AIT




Fuente: Cntaitvinalopomitja.wordpress.com