May 2, 2021
De parte de Nodo50
308 puntos de vista


Cert progressisme moderat espanyol sembla haver descobert el perill que representa lextrema dreta durant lactual campanya de les eleccions a la Comunitat de Madrid. Ara que Vox truca a la porta del govern de lAssemblea de Madrid com a possible soci dIsabel Daz-Ayuso, els discursos dodi, lagressivitat en les formes i els plantejaments antidemocrtics del partit de Santiago Abascal a alguns els toquen ms de prop. Sn els mateixos que van trobar la mar de normal que Vox, quan ni tan sols tenia representaci, ocups hores i hores als mitjans com a acusaciparticular en el judici al Procs. Sels demanava lopini, sels escoltava, sels promocionava. Sels considerava un actor poltic vlid abans i tot de tenir cap esc. Ningno va qestionar-los la legitimitat del lloc que ocupaven i la funcique exercien. I, tanmateix, la ferum feixista era tan perceptible aleshores com ara.

Les reaccions desglai i dun sonor Aixdon baixa?al debat a la SER que la candidata de Vox va rebentar sn molt reveladores. Segons la moderadora i directora del programa, ngels Barcel, el problema principal s que en aquest pas, ni els mitjans ni la gent ni els poltics han afrontat el debat de qufer amb la ultradreta. Per a Barcel, el debat va significar un punt dinflexi贸禄 i va posar en evidncia que Vox s neofeixista i dultradreta. Per a uns quants, ha representat adonar-se finalment que existeix un problema. 

Som un bon grapat els periodistes a ms dels collectius que, pel sol fet dexistir, pateixen de forma directe el feixismeque ens dediquem a investigar lextrema dreta i que fa temps que alertem del perill que representa per a la democrcia. A Mdia.cat, sense anar ms lluny, fa anys que shi denuncien les males prctiques dels mitjans amb l鈥檈xtrema dreta i shi debat sobre com cal informar-ne. Aneu a dir-li a qui ms ha furgat en les entranyes de lextrema dreta del nostre pas, el fotoperiodista Jordi Borrs, que fa anys que rep agressions i amenaces de mort per alertar del perill i la pervivncia del feixisme espanyol, que tot just ara hi comena a haver un problema.

Si analitzem els discursos de bona part dels mitjans espanyols durant la campanya a les eleccions a la comunitat de Madrid veiem que, respecte a Vox, ha prevalgut el discurs pervers d鈥櫬els extrems es toquen, comparant el partit dextrema dreta amb Podemos. El problema s de base i rau a considerar el feixisme una opcipoltica ms. I no, amb qui pretn abolir els drets humans no hi ha res a debatre, si es vol preservar la democrcia de qui voldria destruir-la. El discurs d鈥櫬els extrems es toquenno s noms la mxima expressidel cunyadisme. Aplicat al feixisme, s la millor forma de minimitzar-lo i blanquejar-lo. I s, tamb, una de les coartades intellectuals de la Transici.

N鈥櫭s un bon exemple lexministre socialista JosBono, que va aparixer dijous al programa Al rojo vivo禄 de La Sexta per fer un elogi de la moderacii de lstatu quo. Ser antifeixista no et fa demcrata, va etzibar Bono, que, obstinat a construir una oracion sortissin junts Hitler i Stalin, va oblidar-se de pronunciar la frase que realment importa, que s que per ser demcrata cal ser antifeixista. Des daquest punt de vista a Itlia estem molt ms avanats: es tracta dun discurs que ha estat assumit fins i tot per la dreta democrtica; dreta que, ara mateix, des de laparicien escena de Silvio Berlusconi, s minoritria, perque en el seu moment va ajudar a bastir la Repblica.

 La democrcia italiana, amb tots els seus greus problemes actuals i amb lauge dun feixisme desbocat i desacomplexat, tuns fonaments diferents de lespanyola: lantifeixisme. A Itlia, el mot antifeixista no sona a vailet amb caputxa sospits de cremar contenidors desvalguts, com volia insinuar Bono. Pot sonar fins i tot a respectable cap destat: el president de la Repblica es declara antifeixista. La Constitucidiu que aixha de ser. Aixa la monarquia espanyola no ho veurem mai.

 La poblacin esthasta el moo de los extremos, repetia Bono. A mi Vox no me pone. Pero hay que echarles con votos, deia lexpresident de la Junta de Castella-la Manxa i del Congrs dels Diputats. De fet, no. El feixisme no hi ha de pintar res, en unes eleccions democrtiques. Els drets humans no poden posar-se a debat. Aquest hauria de ser el pilar duna democrcia sana: tenir clar que el feixisme sha daturar abans que pugui assaltar les institucions. 

Sobre les amenaces de mort rebudes per Pablo Iglesias, Bono va dir: Locos, trastornados, fascistasPonga usted la definicin que quiera: mala gente que pone balas en sobres. Pam. Aix, dun sol tret, lexministre de Defensa banalitzava el feixisme, estigmatitzava les malalties mentals i minimitzava les amenaces, desideologitzant-les. Perla cirereta del pasts va arribar al final. Bono va reconixer que va donar les grcies a Fraga quan aquest es va retirar perqu猫 芦supo embridar a la extrema derecha. I va anar al moll de los. Va dir que el que calia per sortir daquesta crispaci贸禄 era prendre dexemple la modlica Transici: En la Transicin con quien se tuvo que hablar fue con los ministros de Franco. Esto es actitud patritica. Deber patritico. Daquplora la criatura. Per entendrens: allpatritic a Itlia va ser penjar-los, al seu moment, els feixistes i els nazis. Acabem de passar el 25 dabril. Sen diu Festa della Liberazione i s festa nacional perques celebra aix: que el pas es va alliberar del feixisme i el nazisme.

Allque Bono considera exemplar de la Transici贸 茅s, en canvi, la prova que la democrcia espanyola ja va nixer torta, sense haver fet net. Sense ni un bri de justcia, amb lextrema dreta franquista i feixista a les institucions, a la magistratura, a les forces i cossos de seguretat. (A Itlia tambes van omplir de feixistes que van canviar de camisa de la nit al dia, peralmenys no de forma oficial.) Que Vox, costella dun partit dorigen franquista com el PP, acabs separant-se i cobrant vida prpia era noms qestide temps. La conjuntura mundial, amb tots els vents bufant a favor de lextrema dreta, li ha acabat de donar lembranzida necessria. 

La Transici贸 鈥aquesta no-justcia per antonomsia, aquest acceptar el franquisme vestit de democrcia dun dia per laltreexplica per quno sha donat importncia al feixisme i al franquisme incrustats a les costures de la democrcia espanyola: perquvan ser-ne tamb茅  fonaments. I el pitjor s que aquesta postura s la que defensa, en el fons, bona part del mainstream progressista espanyol. En una entrevista feta per la periodista Neus Toms a elDiario.es, lescriptor Javier Cercas deia el 20 de marpassat que ni el comunisme ni el feixisme sn avui cap perill. De nou, la teoria dels dos extrems que, a ms, no sn un problema real. Considerar que en lactualitat el feixisme no s cap perill noms s possible des del privilegi. Adonar-sen tard, que ho s, tamb. El feixisme no sermai un problema per a tusi tu no representes cap problema per al feixisme.

Qu猫 podem aprendre d鈥橧t脿lia per combatre l鈥檈xtrema dreta parlament脿ria?

Els articles d鈥檕pini贸 expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perqu猫 coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l鈥橭bservatori M猫dia.cat.



Fuente: Media.cat