September 22, 2021
De parte de Nodo50
235 puntos de vista


Portem quinze r猫cords hist貌rics des de l鈥檃gost. A les grans el猫ctriques els hi cauen els beneficis del cel i, alhora, demanen m茅s de 50.000 milions d鈥檈uros als fons europeus de recuperaci贸 de la COVID-19. 脡s l貌gic que en aquesta situaci贸 de 鈥済uanys inusitats鈥 estiguin entre les m脿ximes sol路licitants de fons p煤blics?

Aquesta pregunta, que el sentit com煤 resoldre en una d猫cima de segon, es torna altament complexa quan parlem de l鈥橭ligopoli el猫ctric 鈥揺l conglomerat corporatiu format principalment per Iberdrola, Endesa i Naturgy. Per contestar-la, cal rebobinar la hist貌ria, revisar la conjuntura actual d鈥檕portunitat i oportunisme, i projectar cap a quin futur ens porta.


La g猫nesi del poder de les el猫ctriques i la seva perpetuaci贸

El conglomerat que conforma avui l鈥檕ligopoli el猫ctric t茅 els seus or铆gens en cognoms il路lustres com Oriol i Urquijo (Hidrola), March (FECSA), Careaga (Iberduero) i Barri茅 de la Maza (Fenosa). Aquestes fam铆lies van mantenir una relaci贸 fluida amb la dictadura i algunes d鈥檈lles fins i tot van finan莽ar l鈥檃l莽ament. I aix貌 els va oferir avantatges comparatius: entre el 1948 i el 1960 Hidrola, part de l鈥檃ctual Iberdrola, va multiplicar per vint el valor dels seus actius nets. Iberduero, per nou.

El conglomerat que conforma avui l鈥檕ligopoli el猫ctric t茅 els seus or铆gens en cognoms il路lustres com Oriol i Urquijo (Hidrola), March (FECSA), Careaga (Iberduero) i Barri茅 de la Maza (Fenosa)

Amb la fi del r猫gim franquista, l鈥檃ny 1978, el ministre Fuentes Quintana va emprendre el Pla energ猫tic Nacional amb idees estatalitzadores. Un mes despr茅s de fer p煤bliques les seves intencions va haver de dimitir i va ser substitu茂t per Rodr铆guez Sahag煤n que les va desestimar. Ni tan sols les Directives Europees per la liberalitzaci贸 del sector han pogut esquerdar el poder gran铆tic de l鈥橭ligopoli el猫ctric. A m茅s, el suport de les institucions p煤bliques va permetre als anys noranta la seva internacionalitzaci贸, sobretot a Am猫rica Llatina, generant nombrosos conflictes al seu pas.

Per acabar de reblar el clau, les portes girat貌ries han establert una mena de jubilaci贸 d鈥檕r a les primeres l铆nies pol铆tiques. Jos茅 Mar铆a Aznar i Elena Salgado han passat per Endesa; Felipe Gonz谩lez i Narc铆s Serra per Gas Natural i 脕ngel Acebes per Iberdrola. La llista 茅s molt m茅s llarga i els seus sous suculents.

Aquests elements permeten afirmar amb certa rotunditat que el poder de les el猫ctriques a l鈥橢stat espanyol no 茅s com en altres pa茂sos europeus. A l鈥檋ora de fer comparacions, cal anar amb compte perqu猫 les condicions inicials s贸n diferents. El grau de control t猫cnic, tecnol貌gic, econ貌mic, financer i pol铆tic de l鈥橭ligopoli el猫ctric espanyol s鈥檋a forjat en una hegemonia centen脿ria i que depassa de molt el fet el猫ctric.


El paper de les institucions p煤bliques

La reacci贸 de les institucions p煤bliques davant els impactes de la COVID-19 ha estat injectar grans quantitats de diners p煤blics a l鈥檈conomia en diferents formes: compra de bons del Banc Central Europeu, pr茅stecs i avals per empreses del Banc Europeu d鈥橧nversions i l鈥橧nstitut de Cr猫dit Oficial, etc猫tera. El m茅s singular d鈥檃questa reacci贸 茅s que la recuperaci贸 econ貌mica s鈥檋a caracteritzat com a recuperaci贸 verda haurien de contribuir a la transformaci贸 verda i digital de l鈥檈conomia.

De fet, els sectors m茅s cr铆tics amb l鈥橭ligopoli pensaven que la transici贸 energ猫tica podria ser la gran oportunitat per escometre una veritable transformaci贸 del sector que acab茅s amb la seva hegemonia. La urg猫ncia de la descarbonitzaci贸, lligada a la necessitat d鈥檜na reducci贸 del consum, de la millora de l鈥檈fici猫ncia i del canvi de tecnologies de generaci贸, semblaven conjugar-se a favor. Tamb茅 l鈥檃ugment del valor estrat猫gic del sector el猫ctric per l鈥檈lectrificaci贸 de l鈥檈conomia i, concretament, de la mobilitat, feien veure una major necessitat de control.

En aquest punt d鈥檌nflexi贸, el paper de les institucions p煤bliques era clau. M茅s enll脿 de les declaracions d鈥檈merg猫ncia clim脿tica, els ministeris de transici贸 ecol貌gica i les lleis de canvi clim脿tic; la despesa p煤blica i la inversi贸 quantifiquen i concreten la intenci贸 de per on van les coses. Malauradament, les institucions europees i els estats membres van dissenyar uns fons de recuperaci贸 estructuralment injustos. Els 750.000 milions d鈥檈uros dels fons Next Generation EU s鈥檃conseguiran a trav茅s de l鈥檈missi贸 d鈥檈urobons, 茅s a dir, 茅s deute p煤blic que s鈥檋aur脿 de retornar en els pr貌xims trenta anys. Aquesta hipoteca europea es distribueix asim猫tricament entre els estats membres. A l鈥橢stat espanyol pot arribar a rebre 140.000 milions, 72.000 com a subvenci贸 i 68.000 com a pr茅stec. Per貌 per rebre-les ha d鈥檃ssumir la disciplina europea en forma de reformes com la laboral i la de les pensions. Les bestretes tindran la mirada atenta del Consell d鈥橢conomia i Finances de la Uni贸 Europea (Ecofin).

Els PERTE (Projectes Estrat猫gics per a la Recuperaci贸 i Transformaci贸 Econ貌mica) s贸n l鈥檃profundiment d鈥檜na agenda p煤blico-privada on la part p煤blica proveeix i assumeix riscos, i la part privada executa i recull beneficis

Malgrat que encara no sabem el repartiment final i tampoc coneixem el detall de les propostes presentades, l鈥檈squema preparat per l鈥橢stat 茅s d鈥檃lumne avan莽at de la UE. Els projectes tractors o PERTE (Projectes Estrat猫gics per a la Recuperaci贸 i Transformaci贸 Econ貌mica) s贸n l鈥檃profundiment d鈥檜na agenda publicoprivada on la part p煤blica proveeix i assumeix riscos, i la part privada executa i recull beneficis. Les empreses de l鈥橧BEX-35 no van perdre el temps i han proposat projectes per m茅s de 100.000 milions d鈥檈uros en alian莽a amb les grans consultores com a facilitadores necess脿ries per obrir 鈥渇inestres informals鈥. Tampoc l鈥橭ligopoli el猫ctric ha deixat passar l鈥檕portunitat. Endesa ha presentat 110 projectes per valor de 19.000 milions d鈥檈uros, Iberdrola 150 iniciatives per 21.000 milions i Naturgy 13.000 milions al fons europeus. Entre els projectes presentats destaquen els d鈥檋idrogen verd, la gran aposta de les empreses el猫ctriques, les petrolieres i les gasistes; la renovaci贸 cap a les xarxes de distribuci贸 intel路ligents, l鈥檈mmagatzematge, els parcs e貌lics marins, les centrals de bombeig, l鈥檈lectrificaci贸 de la calor i el reciclatge de components de tecnologies netes. Tamb茅 asseguren que involucraran les PIME, cosa que no suposa cap novetat, ja que no tenen capacitat d鈥檈xecuci贸 si no 茅s a trav茅s dels esquemes habituals de subcontractaci贸.

Aix貌 succeeix alhora que es disparen els preus de l鈥檈lectricitat i es fa visible una vegada m茅s una configuraci贸 de mercat que permet beneficis caiguts del cel a les el猫ctriques. Sense entrar en detall perqu猫 s鈥檋a explicat a bastament, el mercat marginalista assigna el preu de la tecnologia m茅s cara que entra a generar a tot el ventall de tecnologies de generaci贸. Si entra una central de gas, en un moment on el gas t茅 preus molt alts als mercats internacionals, tothom cobra com el gas, sense importar els costos de producci贸. Cal recordar que la Comissi贸 Nacional de l鈥橢nergia va estimar l鈥檃ny 2008 que el cost de la generaci贸 hidroel猫ctrica era de 3 鈧/MW h. Recordeu que el pic m脿xim del preu va ser el 15 de setembre, amb 172,78 鈧/MW h i que cada dia es venen m茅s de 600.000 MW h.

El govern de l鈥橢stat ha mirat de posar peda莽os perqu猫 el preu de les factures no es dispar茅s. Ha rebaixat l鈥橧VA del 21% al 7% i l鈥檌mpost de l鈥檈lectricitat del 5,1% al 0,5%, i en 煤ltima inst脿ncia vol obligar les el猫ctriques a retornar uns 2.600 milions d鈥檈uros dels beneficis caiguts del cel. Amb tot aix貌 s鈥檃conseguir脿 rebaixar les factures al voltant del 30% amb el resultat final de qu猫 estiguin als valors de 2018. 脡s a dir, tot l鈥檈sfor莽 se centra en una intervenci贸 temporal perqu猫 les factures no pugin, per貌 no van al cor de la q眉esti贸 que 茅s el mateix mercat marginalista.


Qui paga, no mana. Qui no paga, mana

Tot i el moment de 鈥渞ecuperaci贸 econ貌mica鈥 i d鈥檃questa oportunitat hist貌rica de capgirar el sector, les el猫ctriques apuntalen la seva situaci贸 de privilegi i ens passaran dues factures: la que ja rebem habitualment i la del deute acumulat per les institucions p煤bliques a l鈥檋ora de donar suport a la seva transici贸 verda. Els m茅s de 900.000 milions d鈥檈uros d鈥檈urobons que emetr脿 la Uni贸 Europea fins a 2026 per finan莽ar els fons de recuperaci贸 son deute. Aquest deute, junt amb els altres mecanismes d鈥檈ndeutament p煤blic que s鈥檋an habilitat per la pand猫mia, s鈥檋aur脿 de retornar en els pr貌xims anys i suposar脿 un llast per les economies familiars.

Segurament aquesta 茅s una de les claus per enfrontar el poder de les el猫ctriques a l鈥橢stat: caracteritzar l鈥橭ligopoli com un aut猫ntic c脿rtel que extrau rendes a trav茅s d鈥檜n servei essencial 

La situaci贸 es torna tan injusta que depassa de molt el debat sectorial. Segurament aquesta 茅s una de les claus per enfrontar el poder de les el猫ctriques a l鈥橢stat: caracteritzar l鈥橭ligopoli com un aut猫ntic c脿rtel que extrau rendes a trav茅s d鈥檜n servei essencial com 茅s el subministrament el猫ctric utilitzant un sistema ben engreixat de poder i influ猫ncies. L鈥櫭簄ica difer猫ncia 茅s que ara ho far脿 amb un rentatge de cara verd.

Per enfrontar-lo no cal tenir coneixements t猫cnics del sector. Cal reivindicar l鈥檈nergia com un dret i no com una mercaderia, com ja fan grups socials com l鈥橝lian莽a contra la pobresa energ猫tica o la Xarxa per la sobirania energ猫tica. En el context actual, caldr脿 sumar-li esl貌gans com el 鈥渘o devem, no paguem鈥 perqu猫 l鈥檈ntrega dels diners p煤blics dels fons europeus a les el猫ctriques es dona en un moment de maximitzaci贸 de beneficis i amb uns mecanismes gens transparents i democr脿tics. Ja vam rescatar bancs, ara no ho farem amb les el猫ctriques.




Fuente: Directa.cat