January 25, 2021
De parte de Nodo50
216 puntos de vista



Pau Llonch

Introducci贸

Aparentment, bufen temps de canvi en la gesti贸 econ貌mica de la crisi de la pand猫mia, almenys comparada amb la de la Gran Recessi贸. Almenys, aix貌 diu tothom. Els estats membres de la UE van suspendre el Pacte d鈥橢stabilitat i Creixement el passat 23 de mar莽 i aix貌 ha anat acompanyat d鈥檜na unanimitat total entre els experts econ貌mics que podem llegir en qualsevol mitj脿 de masses sobre la necessitat d鈥檈levar el d猫ficit contra la crisi. Merkel s鈥檋a empassat all貌 de 鈥渘o hi haur脿 eurobons mentre jo visqui鈥 i l鈥檈missi贸 de deute europeu 茅s un fet. Alhora, els objectius estrat猫gics que planteja l鈥檌nstrument de recuperaci贸 temporal de 750.000 milions d鈥檈uros anomenat Next Generation EU (sobre el qual versar脿 aquest article) semblen fets a la mida de qualsevol consci猫ncia progressista segons el que afirma la mateixa Comissi贸 Europea: 鈥渁judar脿 a reparar el dany econ貌mic i social immediat provocat per la pand猫mia del coronavirus鈥 i despr茅s de la seva execuci贸 鈥淓uropa ser脿 m茅s verda, m茅s digital, m茅s resistent i s鈥檃daptar脿 millor als desafiaments actuals i futurs鈥. Aix铆, malgrat que la crisi subseg眉ent a la pand猫mia ha suposat la p猫rdua de 495 milions de llocs de treball, segons l’OIT, Europa encara amb garanties el futur a merc猫 d鈥檜n aparent canvi de tim贸 de l鈥檕rtod貌xia econ貌mica. Malgrat que un 99,7% de les gaireb茅 68.000 empreses que s’han destru茂t durant l鈥檈xercici 2020 a l鈥檈stat espanyol compta amb menys de 50 treballadors a la seva plantilla, s鈥檈spera que el man脿 del BCE arribi a temps per salvar la situaci贸. L鈥檈squerra de concertaci贸 -sindical i pol铆tica- est脿 aplaudint amb les orelles 鈥渆l final de l鈥檃usteritat鈥. Les grans centrals sindicals, emborratxades des de fa d猫cades amb el discurs de la competitivitat, combreguen ara a ulls clucs -de la m脿 de la patronal- amb la 鈥渘ova鈥 doctrina de la Comissi贸 Europea i exigeixen al Govern que els fons europeus de reconstrucci贸 se centrin en la digitalitzaci贸, la lluita contra el canvi clim脿tic, i l’educaci贸 per la digitalitzaci贸, entre altres. Tot 茅s nou i tot est脿 per fer. Hmmm… segur?
Tot aix貌 ocorre, 茅s clar, en aparen莽a. Aix貌 no vol dir que no estiguin canviant coses; conv茅 recordar que les aparences en el capitalisme no s贸n producte d鈥檜na falsa consci猫ncia sin贸 una inversi贸 efectiva de la realitat: les categories amb les quals l鈥檈conomista vulgar analitza la realitat 鈥渘o constitueixen deliris sense fonament o errors qualsevol de coneixement, sin贸 que recullen el car脿cter cosificat, invertit, tergiversat de l’exist猫ncia real d’aquestes relacions de producci贸鈥[1]. Per aix貌 el coneixement com a ci猫ncia seria superflu 鈥渟i la forma d’aparici贸 i l’ess猫ncia de les coses coincidissin immediatament鈥 [2] i el problema de l鈥檈conomista burg猫s sempre 茅s que 鈥渆l seu limitat cervell no 茅s capa莽 de separar la forma d鈥檃parici贸 d鈥檃ll貌 que en ella apareix鈥 [3]. Seria absurd defensar que res ha canviat, i evidentment convindr脿 entendre en quin sentit la manera d鈥檃frontar l鈥檃ctual crisi per part de les elits europees 茅s diferent de l’anterior. Alguns autors defensen que les repercussions de la pand猫mia de la covid-19 trastoquen la relaci贸 capital-treball assalariat de manera irreversible, i que aix貌 ens situa davant d’un doble escenari: l’inici d’una fase postneoliberal de desenvolupament capitalista o la g猫nesi d’un proc茅s de transici贸 cap a un altre r猫gim d’organitzaci贸 social [4]. 脡s a dir, estan canviant coses. Per貌 茅s imprescindible mirar m茅s enll脿 de les aparences per interpretar qu猫 ens pot deparar el futur. Qu猫 茅s all貌 que avui est脿 apareixent en realitat sota la forma aparent del que alguns han anomenat 鈥渘ou pla Marshall鈥 per Europa? Man脿 o regal emmetzinat? 
Per poc que afinem una mica l鈥檃n脿lisi, les ofrenes d鈥檃questa UE conv茅 entomar-les com Virgili a la c猫lebre frase de l’Eneida, quan afirmava tenir por als grecs fins i tot quan portaven regals. Som davant del rescat del capital m茅s gran de la hist貌ria del continent i bona part de l鈥檈squerra est脿 esperan莽ada, quan no esperant que l鈥檃preciat man脿 tamb茅 els caigui a ells. Els riscos que es refermin els interessos de les elits econ貌miques i financeres s贸n gaireb茅 imparables i poques organitzacions rellevants (hi ha excepcions lloables) estan q眉estionant l鈥檈strat猫gia i pensant com afrontar la reestructuraci贸 capitalista que ve. Una din脿mica que s鈥檃ccentua per la brevetat dels temps de gesti贸 dels fons i les restriccions en la reflexi贸 i el debat que imposa l鈥檃茂llament social que patim. Aix铆 doncs, cal una cr铆tica al pla. 

Per貌 per si alg煤 est脿 impacient per saber qui 茅s l鈥檃ssass铆 abans d鈥檃rribar al final, n鈥檃van莽o breument les conclusions:

(1) El paquet d鈥檃judes NGEU no servir脿 per salvar la immensa majoria dels sectors econ貌mics durament afectats per la crisi, ni tampoc el sector de l鈥檈conomia social. Els fons del NGEU poden semblar ingents, per貌 tant per la seva quantia com per la seva direccionalitat i temporalitat s贸n completament insuficients per aturar l鈥檋emorr脿gia econ貌mica que patim. 

(2) Malgrat l鈥檋eterod貌xia que implica haver susp猫s temporalment el PEC i les normes de la compet猫ncia, el NGEU no implica una modificaci贸 rellevant de la pol铆tica econ貌mica ortodoxa, i la recepci贸 que el Gobierno n鈥檈st脿 fent 茅s encara m茅s prudent i convencional que la que imposa Brussel路les. Aix铆, el NGEU no arribar脿 a canvi de res, sin贸 amb una forta condicionalitat (apuntalar la reforma laboral del PP, retallar el sistema de pensions鈥), i una de les institucions m茅s poderoses d鈥橢uropa (el Bundesbank) ja ha dit que fins i tot les transfer猫ncies directes haurien de comptar-se amb els criteris de Maastricht. 

(3) La digitalitzaci贸 i la innovaci贸, sempre sacralitzades i incompreses per l鈥檕rtod貌xia econ貌mica, (a) des de la l貌gica del valor d鈥櫭簊 no comportaran m茅s benestar per la poblaci贸 i accentuaran un sistema d鈥檈xplotaci贸 extractivista de recursos naturals completament incompatible amb la presumpta transici贸 verda que es diu perseguir i (b) des de la l貌gica del valor (explicarem qu猫 vol dir aix貌 a continuaci贸, no conv茅 patir ara) nom茅s accentuaran el proc茅s de contracci贸 general de la rendibilitat d鈥檜n capitalisme que no est脿 estancat per poc productiu sin贸 -precisament- per ser-ho massa. El NGEU 茅s l’embolcall de l’en猫sim intent de reactivaci贸 econ貌mica dels beneficis capitalistes a partir de la privatitzaci贸 d’una quantitat ingent de recursos p煤blics. Un capitalisme de partenariats publicoprivats que recorda el corporativisme feixista. 

(4) El Green New Deal, i el NGEU com a primera materialitzaci贸 del mateix a Europa, est脿 basat en un mite: el de la desmaterialitzaci贸 o el desacoblament, que sost茅 que l’economia pot seguir creixent i, simult脿niament, reduir el consum d’energia i els impactes ambientals de la producci贸. Un mite, com veurem, tecno-optimista i emborratxat d鈥檈fici猫ncia i innovaci贸. 

El que segueix 茅s un primer article -del tot insuficient- amb el que intentar茅 desenvolupar aquestes 4 idees clau. Provar茅 de fer-ho amb voluntat divulgativa, intentant no abusar del llenguatge cr铆ptic i obscur que massa sovint utilitzen molts economistes -i tamb茅 alguns activistes- perqu猫 pensis que la cosa 茅s m茅s dif铆cil d鈥檈ntendre del que realment 茅s, i perqu猫 pensis que s贸n m茅s intel路ligents del que realment s贸n. Som-hi. 

Qu猫 茅s el Next Generation EU?

Comencem amb algunes dades fredes. El NGEU 茅s un fons de car脿cter temporal, addicional al pressupost plurianual de la Uni贸 Europea (UE) per a 2021-2027. En contraposici贸 al pressupost ordinari, que es finan莽a mitjan莽ant aportacions dels estats membres i alguns impostos comuns, el NGEU es finan莽ar脿 mitjan莽ant l’emissi贸 de deute en els mercats de capitals per part de la Comissi贸 Europea (CE). Per si no saps qu猫 significa aix貌: l’emissi贸 de deute 茅s una forma de finan莽ament que consisteix en l’emissi贸 de t铆tols financers que prometen un pagament futur a canvi d’un preu. M茅s planerament encara: consisteix a manllevar diners a grans fons de capital –majorit脿riament bancs– a canvi d鈥檜ns paperets (t铆tols financers) que et comprometen a tornar-los. 
Fem un primer par猫ntesi aqu铆. El primer que has d鈥檈ntendre 茅s que efectivament aix貌 suposa una novetat respecte del que venia passant fins ara: l鈥檈missi贸 de deute es mutualitza per primera vegada: es fa conjuntament en l鈥櫭爉bit de la Uni贸 Europea, i no nom茅s dels estats. Aix貌 pot ser ent猫s com una passa cap a una integraci贸 fiscal m茅s gran de la UE i tamb茅 com una eventual p猫rdua de sobirania dels estats. En qualsevol cas, la mutualitzaci贸 del deute del NGEU no suposar脿 una modificaci贸 substancial de la capacitat d鈥檈ndeutament de l鈥檈stat espanyol, que si ara com ara 茅s molt elevada -i li permet fins i tot fer-ho a inter猫s negatiu– 茅s perqu猫 el BCE ha estat gastant milers de milions en el mercat secundari de deute: nom茅s el 2020, el BCE va comprar 120.000 milions de deute espanyol, l’equivalent a l’emissi贸 neta del pa铆s durant el mateix any. 
Seguim amb les dades. L’import m脿xim que pot emetre el NGEU ascendir脿 a 750.000 milions d’euros, entre els anys 2021 i 2026. Per a Espanya, en els cinc anys vinents, la xifra d’inversions a desemborsar podria superar el 3% del PIB anualment, aix貌 茅s, 140.000 milions d鈥檈uros. La xifra pot semblar estratosf猫rica, per貌 no ho 茅s tant si es compara amb la caiguda del PIB postpand猫mia a l鈥檈stat, i si es t茅 en compte que nom茅s es rebran els fons si s鈥檋i presenten prou projectes, cosa que tothom admet no est脿 gens clara. Tampoc 茅s excessiu si pensem que a finals de 2020 el BCE ja tenia 465.000 milions d鈥檈uros en bons de deute p煤blic espanyol. En qualsevol cas, un 42% del total dels fons es far脿 via transfer猫ncies directes als estats membres, un 10% ser脿 per programes paneuropeus i el 48% restant est脿 previst que es concedeixi a trav茅s de pr茅stecs bilaterals. El deute em猫s per la CE en el marc d’aquest fons es pagar脿 a partir de 2028 i fins a 2058, i es contempla, per a poder tornar-lo, la possibilitat de dotar la Comissi贸 Europea de nous recursos propis (a trav茅s, per exemple, de noves figures impositives en els 脿mbits digital i mediambiental). 
Segon par猫ntesi. S鈥檈st脿 posant molt 猫mfasi en el fet que la meitat dels fons, en el cas espanyol, arribaran com a transfer猫ncies directes i no generaran d猫ficit, per貌 la cosa no est脿 tan clara: en el seu darrer informe mensual, els capitostos del Bundesbank han llan莽at la idea d鈥檃plicar els funestos par脿metres de Maastricht sobre el deute i el d猫ficit tamb茅 als recursos que es distribuiran des de Brussel路les als estats membres amb el NGEU. Qu猫 vol dir aix貌? Condicionalitat per totes bandes: amb posterioritat a l鈥檃rribada dels fons, en forma de consolidaci贸 fiscal (retallades) en el moment -indeterminat encara- que s鈥檃ixequi la suspensi贸 del PEC. I condicionalitat tamb茅 abans que arribin els fons, ja que per obtenir-los els estats membres estan obligats a dissenyar uns 鈥減lans de recuperaci贸 i resili猫ncia鈥 que hauran de cenyir-se a les recomanacions espec铆fiques que la CE elabora per a cada pa铆s en el context del semestre europeu. Implicacions en el cas espanyol? Com a m铆nim, no revertir la reforma laboral del PP i practicar retallades en el sistema de pensions, entre altres imposicions.

Som davant d鈥檜na repetici贸 d鈥檜n escenari a-la-Syriza, amb la difer猫ncia que en lloc de tenir una esquerra pol铆tica enfrontada al proc茅s la tenim venuda a la compassi贸 europea sense entendre absolutament res del que est脿 en joc, i embriagada per un pret猫s canvi de rumb de l’ortod貌xia econ貌mica que, per ara, no es pot veure per enlloc. 

Com molt b茅 ha explicat Alfons P茅rez, conv茅 entendre el NGEU com una segona ronda d鈥檃judes orientades a transformar l鈥檈structura productiva m茅s que no pas a aturar la sagnia econ貌mica en curs. Aquesta ronda arriba despr茅s del qu猫 ha estat una primera fase de rescat intensiu que el BCE ha canalitzat a trav茅s del seu Programa de Compra d鈥橢merg猫ncies de Pand猫mia (PEPP), i observar a qui va beneficiar sobretot la primera fase de rescat (de mar莽 a juliol de 2020) ens podria donar pistes de qui podrien ser els receptors d鈥檃questa segona fase d鈥檃judes: pel que fa al programa de compres de bons corporatius, se鈥檔 van realitzar 256 nom茅s de mar莽 a juliol de 2020 destinades a 139 empreses entre les quals, en el cas espanyol, trobem Iberdrola, CEPSA, ACS, Telef贸nica, Repsol, Ferrovial o la Socimi Merl铆n Properties.
Per貌 si aix貌 no 茅s prou indicatiu de quina pot ser l鈥檕rientaci贸 de la segona fase d鈥檃judes a trav茅s el NGEU, una ullada al Reial Decret-llei 36/2020 aprovat a finals del passat desembre 茅s del tot concloent. Com han analitzat a El Salto, el decret coincideix sobre manera amb la proposta de continguts que va fer al seu dia la patronal CEOE, elaborada entre advocats de Cuatrecasas, Garrigues, Ur铆a-Men茅ndez i PwC. S贸n els representants de les grans empreses els que han establert les bases del repartiment dels fons. 

Un nou pla Marshall per a Europa?

Discutir la hip貌tesi que som davant d鈥檜n nou Pla Marshall 茅s interessant en termes did脿ctics. 脡s cert que els grans grups empresarials tamb茅 en van ser els grans beneficiaris, i que durant la seva implementaci贸 Europa va viure el per铆ode de m脿xim auge econ貌mic de la seva hist貌ria, amb unes taxes de creixement del 5% anual de mitjana. Efectivament, de 1948 a 1952, la producci贸 industrial s’increment脿 un 35%, i la producci贸 agr铆cola sobrepass脿 fortament els nivells d’abans de la guerra, per貌 aix貌 va ser possible sobretot per la destrucci贸 general de valor que supos脿 la Segona Guerra Mundial: el creixement que visqu茅 Europa durant els anomenats 鈥渢renta gloriosos鈥 fou producte de la destrucci贸 massiva de capital instal路lat durant la guerra. Per altra banda, el benestar que acompany脿 aquest creixement al continent va ser resultat d鈥un pacte social redistributiu de postguerra en una 猫poca de sindicats i partits comunistes en auge i de forta pressi贸 de l鈥檈conomia moral sovi猫tica. Aquest pacte va traduir-se en una forta regulaci贸 del que Karl Polanyi anomen脿 鈥渓es tres mercaderies fict铆cies鈥, per la destrucci贸 econ貌mica, social i antropol貌gica que implicava la seva mercantilitzaci贸: el treball, el diner i terra. L’embridament del capital financer i del conjunt dels rendistes i una forta regulaci贸 del mercat de treball plasmada en regulacions obreres i el reconeixement dels sindicats com a prove茂dors monopol铆stics de la for莽a de treball van ser claus en el repartiment dels fruits del creixement de postguerra. I aquests tres fen貌mens van ser molt m茅s importants que no pas les aportacions monet脿ries ianquis a trav茅s del Pla Marshall. S鈥檋a d鈥檈star molt necessitat d鈥檋oritzons possibles per fer un paral路lelisme entre el m贸n econ貌mic, institucional i pol铆tic de llavors i el d鈥檃ra. 

Una cursa per augmentar la productivitat鈥 quina productivitat?

S鈥檋a dit que la crisi de la COVID19 茅s ex貌gena a l鈥檈conomia, un xoc extern, i que amb el vacc铆 i la reobertura econ貌mica estimulada per aquest rescat milionari, conv茅 esperar una r脿pida i recuperaci贸 econ貌mica en forma de V. Aix貌 s铆, se鈥檔s diu tamb茅 que perqu猫 aix貌 ocorri 茅s necessari que les inversions s鈥檕rientin a sectors que puguin apuntalar l鈥檃nomenada revoluci贸 4.0, sumant-se a una onada digitalitzadora que s鈥檌mposa econ貌micament de forma acr铆tica i inq眉estionada. M茅s tard ens ocuparem del capitalisme verd, l鈥檃ltra gran aposta estrat猫gica darrere el NGEU, per貌 endinsem-nos primerament a esbrinar qu猫 s鈥檃maga rere tanta revoluci贸 tecnocient铆fica materialitzada en els fons NGEU. Realment confien els seus impulsors en aquesta reorientaci贸 estrat猫gica per obrir un per铆ode de creixement i benestar? Hi podem confiar nosaltres?

Si volem entendre qu猫 justifica aquesta intensificaci贸 de la digitalitzaci贸 capitalista cal parlar de productivitat, aix铆 que conv茅 una pr猫via sobre aquest concepte, que com ocorre sovint s鈥檈nriqueix enormement si incorporem les ulleres de l鈥檈conomia pol铆tica marxista: no 茅s el mateix parlar de productivitat en la producci贸 de valors d鈥櫭簊 que de productivitat en la producci贸 de valor. 脡s important insistir en aquesta contradicci贸 principal del sistema econ貌mic que patim. El capitalisme pot ser -i 茅s cada cop m茅s- hiperproductiu en la producci贸 de valors d鈥櫭簊 (b茅ns i serveis) i alhora estar estancat en la producci贸 de valor (i per tant de benefici). Quina 茅s la productivitat que preocupa als economistes ortodoxos, als inversors i al BCE? La productivitat en la producci贸 de valor. Explico aix貌 perqu猫 a qualsevol persona raonable li semblar脿 contradictori que, en un m贸n creixentment productiu -en l鈥櫭爉bit m茅s proper al sentit el com煤, el dels valors d鈥櫭簊-, malalt de sobreproducci贸, els economistes segueixin diagnosticant problemes generals de productivitat que conv茅 solucionar encara amb m茅s desenvolupament tecnocient铆fic, robotitzaci贸 i digitalitzaci贸. Com passa sovint, qualsevol persona raonable t茅 m茅s ra贸 que la majoria d鈥檈conomistes. Al capital com a relaci贸 social li 茅s relativament indiferent l鈥櫭爉bit dels valors d鈥櫭簊 (sempre que existeixi una demanda efectiva per a consumir-los) per貌 necessita revolucionar constantment l鈥櫭爉bit de la productivitat en la producci贸 de valor perqu猫 no persegueix produir coses sin贸 benefici. M茅s planerament: a l鈥檌nversor li importa un rave si inverteix en bons, mantega o canons, el que vol 茅s benefici. 

Dit encara d鈥檜na altra manera: en un sistema mercantil capitalista un augment de la productivitat material, que permet una producci贸 augmentada de valors d’煤s, pren la forma social espec铆fica d’una producci贸 restringida de plusv脿lua, 茅s a dir, de benefici. Els problemes de rendibilitat de les inversions no es deuen al fet que el treball sigui poc productiu, sin贸 al fet que ho 茅s massa! Aix铆 d鈥檌nvertida i absurda 茅s la realitat que ens plantegem transformar.

Al capitalisme s鈥檌mposa aquesta l貌gica productivista de forma ineluctable, per貌 hauria de quedar clar ja en aquest moment que l鈥檃posta per la digitalitzaci贸 i la revoluci贸 constant de les forces productives seria una estupidesa en un m贸n racional. Si m茅s no, seria objecte de debat. Convindria debatre, per exemple, si 茅s sensat que els fons del NGEU es destinin a robotitzar les cures de les persones grans o a digitalitzar l鈥檈ducaci贸. Nom茅s un mico de fira -o un homo economicus amoral com semblen ser el 95% dels economistes- podria pensar que els reptes en el m贸n de la cura a les resid猫ncies d鈥檃vis o l鈥檈ducaci贸 es poden solucionar robotitzant i digitalitzant encara m茅s. Les persones necessitem afecte i relacions socials de qualitat, no robots. 
Sigui com sigui, aquest 茅s el viarany que est脿 seguint el capitalisme avui i aquesta 茅s una de les apostes estrat猫giques del NGEU amb l鈥檕bjectiu de sortir de l鈥檈stancament en l鈥櫭簄ica productivitat que els importa, que t茅 valors baixos des de fa d猫cades. Per貌 茅s que ni tan sols en l鈥檕bjectiu de recuperar camins de creixement i benefici mitjan莽ant l鈥檃ugment de la productivitat sembla estar funcionant el proc茅s de digitalitzaci贸 i robotitzaci贸. Artous [5] demostra que 鈥渓a substituci贸 de treball per capital hauria de comportar una acceleraci贸 de la productivitat del treball; per貌, contr脿riament, s鈥檈st脿 alentint鈥. El mateix autor troba una de les claus de l鈥檃nomenada paradoxa de Solow que poden explicar el fenomen: 鈥淟es empreses no han invertit prou per compensar l’acceleraci贸 de l’obsolesc猫ncia del capital, aix貌 explica el retroc茅s de l’augment de la productivitat鈥. Com diu Husson en un article magistral, 茅s necessari invertir molt, i sovint el mateix volum de la inversi贸 comporta augments de productivitat decreixents: 鈥渆l flux d鈥檌nnovacions tecnol貌giques no sembla esgotar-se per貌 el que est脿 en vies d鈥檈sgotar-se 茅s la capacitat del capitalisme per incorporar-les a la seva l貌gica鈥. Emprant els termes de l鈥檈nemic, es podria dir que hi ha una productivitat marginal decreixent de la robotitzaci贸.

I en el m贸n real de les classes populars, quines seran les conseq眉猫ncies d鈥檃questa cursa desenfrenada cap a digitalitzar m茅s i m茅s en un escenari de pand猫mia com el que vivim? Les ecol貌giques les veurem tot seguit, per貌 les econ貌miques poden ser devastadores. En primer lloc, quant a destrucci贸 d鈥檕cupaci贸: segons un estudi recent 5,4 milions de llocs de treball -nom茅s en el comer莽- estarien amena莽ats en l’脿mbit europeu per l鈥檃cci贸 combinada de la COVID19 i la robotitzaci贸 [6]. La incertesa en l鈥檈fectiva disponibilitat de la for莽a laboral a causa de les restriccions de mobilitat i la mateixa tend猫ncia a augmentar la productivitat accentuen la tend猫ncia digitalitzadora, tot i que la mateixa incertesa general que imposa la pand猫mia est脿 limitant les inversions per fer-la possible. 

En segon lloc, m茅s digitalitzaci贸 tamb茅 茅s monopolitzaci贸 i concentraci贸 empresarial: un augment de la productivitat del treball en aquelles branques que aconsegueixin automatitzar-se i apropiar-se de guanys extraordinaris dona pas a una major concentraci贸 i centralitzaci贸 del capital. I 茅s que, com escriu Marx, caiguda de la taxa de guany i acumulaci贸 accelerada s贸n “nom茅s s贸n diferents expressions del mateix proc茅s en la mesura que ambdues expressen el desenvolupament de la for莽a productiva” [7]. El NGEU 茅s un gran est铆mul p煤blic que far脿 que les grans petrolieres (per exemple) puguin convertir-se a la fi les propiet脿ries de totes les fonts d’energia del nostre temps. O que les grans automobil铆stiques tinguin prou fons per intentar trobar  la soluci贸 t猫cnica als seus problemes de sobreproducci贸 i d’adaptaci贸 al pic del petroli. Per貌 m茅s concentraci贸 empresarial implica la destrucci贸 del teixit productiu majorit脿riament petit (el catal脿 s鈥檈smicola en 627.000 empreses, de les quals no arriben a 34.000 les que tenen m茅s de 10 persones treballant-hi) i m茅s orientaci贸 a l鈥檈xportaci贸, cosa que implica desatendre les necessitats end貌genes del territori en la mesura que 茅s la capacitat de consum atrofiada d鈥檜na poblaci贸 en atur i poder adquisitiu decreixent la que obliga les empreses a exportar. 

En tercer lloc, i sense poder-hi entrar en profunditat aqu铆, la digitalitzaci贸 obre la porta a processos de financeritzaci贸 de la nostra vida quotidiana encara m茅s profunds, i pot catalitzar el projecte de la Uni贸 de Mercats de Capital: un projecte pol铆tic a gran escala per enfortir i integrar encara m茅s les finances basades en el mercat. Es tracta d鈥檜na iniciativa de la Comissi贸 Europea sota la direcci贸 de Jean-Claude Juncker, que malda per fer realitat un sistema financer en el qual els mercats de capitals puguin absorbir encara m茅s estalvis dels ciutadans i tinguin un paper m茅s important en les finances corporatives, en una aposta que de facto implica governar des dels mercats financers. Si al negoci del mercat de capitals li interessa que fins i tot una petita empresa pugui vendre participacions a un cop de clic amb el tel猫fon m貌bil, la digitalitzaci贸 tal com s鈥檈st脿 plantejant amb el NGEU esdev茅 una estrat猫gia indispensable. 

El Green New Deal com a aposta estrat猫gica per a sortir de l鈥檈stancament

Amb el Green New Deal que arriba en forma de NGEU es vol -en el marc d’un capitalisme altament competitiu- engegar una via cap a la sostenibilitat ecol貌gica amb un suport ingent del sector p煤blic i comptant amb el sector privat com a gran aliat. 脡s la consolidaci贸 definitiva i a gran escala de les Col路laboracions Publicoprivades (CPP). La utilitzaci贸 de les CPP s’ha est猫s com una forma de privatitzaci贸 encoberta, amb l鈥檕bjectiu d’equilibrar els pressupostos mitjan莽ant l’ocultaci贸 de l’endeutament. 

Per貌 m茅s enll脿 de la funesta forma de gesti贸 de les CPP, la gran contradicci贸 insalvable que afronta el Green New Deal 茅s f铆sica: no hi ha recursos materials per fer la transici贸 verda i 茅s impossible desacoblar el creixement verd del consum de mat猫ria i energia i de l鈥檈missi贸 de residus. Un programa 鈥渧erd鈥 que no contempli el proc茅s de descarbonitzaci贸 de l’economia a partir d’establir relacions econ貌miques de circuit curt basades en potents programes de planificaci贸 econ貌mica orientats a garantir la cobertura de les necessitats de la majoria de la poblaci贸 no 茅s m茅s que propaganda i extractivisme verd. A m茅s, alguns autors sostenen que una transici贸 ecol貌gica des de la l貌gica tecnof铆lica descrita a l鈥檃partat anterior 茅s impossible. I la creen莽a que s铆 que n鈥櫭﹕, de possible, es basa en una ideologia que est脿 fent estralls en la nostra era: la del tecno-optimisme. Aquesta ideologia -que ho travessa tot, des de programes de televisi贸 infumables a an脿lisis econ貌miques ortodoxes- sost茅 que la ci猫ncia i la tecnologia seran capaces de resoldre qualsevol dels problemes existents o per produir-se. Per貌 tal com apunten Ecologistes en acci贸 鈥渆l sistema tecnocient铆fic t茅 l铆mits: el primer 茅s que ja s’ha inventat el que era f脿cil d’inventar. Els descobriments actuals requereixen inversions temporals, materials, energ猫tiques, econ貌miques i humanes cada vegada m茅s grans. Per tant, contra el que podria semblar, el ritme d’innovacions reals 茅s cada vegada menor鈥. A m茅s, 鈥渦n segon problema 茅s que la tecnologia pot definir-se com a coneixement, mat猫ria i energia condensats, i els tres factors s贸n limitats. Per tant, tamb茅 ho s贸n les capacitats de sistema tecnocient铆fic鈥. Per si no fos prou, 鈥渆l que s’espera no 茅s que hi hagi un avan莽 gen猫ric, sin贸 que es descobreixi just el que calgui en el moment prec铆s (fonts d’energia que substitueixin els combustibles f貌ssils o solucions al canvi clim脿tic) i que es pugui implantar de forma immediata a escala mundial鈥. 

Conclusions

Certa esquerra desorientada vol somiar avui amb la quadratura del cercle: obrir un per铆ode de creixement econ貌mic, com el posterior a 1945, per貌 sense cap dels factors que el van fer possible, en una economia ja sobreproductiva en valors d鈥櫭簊 per貌 amb enormes dificultats per generar rendibilitat pels capitalistes, i que persegueix augments de productivitat mitjan莽ant un proc茅s de digitalitzaci贸 que no en pot oferir. Contr脿riament, el que s铆 que sembla presagiar-se 茅s m茅s concentraci贸 empresarial -i per tant encara m茅s poder pol铆tic en mans de les elits corporatives i financeres-, m茅s atur i precarietat laboral, una financeritzaci贸 encara m茅s profunda de la nostra vida fins als racons m茅s microecon貌mics, l鈥檃guditzaci贸 de l鈥檈merg猫ncia clim脿tica producte d鈥檜n extractivisme indestriable del capitalisme verd, i una m茅s que segura austeritat quan es ressusciti el PEC, que pot ser especialment devastadora en el cas de l鈥檈stat espanyol. Malauradament, l’esquerra no t茅 cap for莽a per imposar una agenda alternativa per a les inversions, i s’haur脿 de conformar en les engrunes de consorciar algunes cooperatives i encreuar els dits esperant que plogui caf猫 al camp. 

El capitalisme avui viu immers en una crisi altament complexa: als problemes de sobreproducci贸 previs a la pand猫mia s鈥檋i sumen ara tota mena de xocs d鈥檕ferta i demanda, trencament de les cadenes de valor i greus fractures metab貌liques com la crisi energ猫tica i clim脿tica, que generen un auge migratori que nom茅s far脿 que incrementar-se. La reorganitzaci贸 econ貌mica global s鈥檋a basat durant la darrera d猫cada en sostenir un model amb alta desigualtat social, desmantellament d鈥檃ll貌 p煤blic, privatitzacions i fiscalitat regressiva. Som davant d鈥檃questa enorme complexitat i ventall de problem脿tiques, i el programa NGEU nom茅s n鈥檌ncentiva les contradiccions i no en soluciona cap, i estem esperant el ver铆 amb il路lusi贸. 脡s realment desesperant. 

1.  La teor铆a de la apariencia en Marx y sus ra铆ces kantianas. Clara Ramas San Miguel. Araucaria. Revista Iberoamericana de Filosof铆a, Pol铆tica, Humanidades y Relaciones Internacionales, a帽o 22, n潞 43. Primer semestre de 2020. Pp. 169-195. ISSN 1575-6823 e-ISSN 2340-2199 https://dx.doi.org/10.12795/araucaria.2020.i43.08

2. Marx, K., Das Kapital. Kritik der politischen 脰konomie. Tercer Volum: Der Gesamtprozess der kapitalistischen Produktion, Marx-Engels Werke, Berlin. De l鈥橧nstitut per al marxisme-leninisme del Comit猫 Central de la SED, 1956 ff., Bd. 25, p脿g. 825.

3. ibid. p脿g 894.

4. Foladori, Guillermo & Delgado Wise, Ra煤l. (2020). Para comprender el impacto disruptivo de la COVID-19, un an谩lisis desde la cr铆tica de la econom铆a pol铆tica. Migraci贸n y Desarrollo. 18. 139-156. 10.35533/myd.1834.gf.rdw. 

5. Artus, Patrick (2020) 鈥淪ur le ralentissement de la productivit茅鈥, 25 de septiembre y 1 de octubre; disponible en http://reparti.free.fr/artus10-2.pdf

6. Del R铆o-Chanona, R. Maria et al. (2020) 鈥淪upply and demand shocks in the COVID-19 pandemic: an industry and occupation perspective鈥, Oxford Review of Economic Policy, Vol. 36, Sup. 1; disponible en http://reparti.free.fr/rio-chanona20.pdf

7. Elementos fundamentales para la cri虂tica de la economi虂a poli虂tica (Grundrisse) 1857-1858. 8 ed. Me虂xico: Siglo XXI, 1980). Volum VI, p脿gina 309.

Etiquetes de comentaris: , ,




Fuente: Bloc.realitat.cat