June 14, 2021
De parte de Grup Antimilitarista Tortuga
205 puntos de vista


El riu Serpis o d鈥橝lcoi, com tants altres, no t茅 un naixement 煤nic sin贸 que resulta de la conflu猫ncia d鈥檜na nodrida x脿rcia d鈥檃ig眉eres, regalls, barrancs i rierols que drenen les aig眉es de la foia de Polop i de la Canal d鈥橝lcoi, entre les ombries del Carrascal de la Font Roja i les solanes de Mariola

El riu Serpis, un riu menut amb a penes 75 quil貌metres, 茅s el riu per excel路l猫ncia de la Safor, el Comtat i l鈥橝lcoi脿, en el cor de les comarques centrals del Pa铆s Valenci脿.

Tot i que hui dia se鈥檒 coneix amb el nom de Serpis, al llarg de sis segles (des de la colonitzaci贸 catalana de les nostres terres, en el segle XIII, fins el segle XIX en qu猫 va fer fortuna el nom de Serpis) se l鈥檋a anomenat generalment riu d鈥橝lcoi; i, encara abans els nostres avantpassats isl脿mics el conegueren amb el nom de riu Blanc.


Naixement del riu Molinar (Alcoi)

Simplificant molt, podem dir que el riu Serpis o riu d鈥橝lcoi naix de la conflu猫ncia dels rius Molinar i Riquer; aquest, el Riquer, 茅s el resultat de la uni贸 dels rius Polop i Barxell.

El riu Molinar, a m茅s de l鈥檃igua del seu potent brollador, baixa les aig眉es de pluja del pla de la Sarga a trav茅s del barranc de la Batalla. El naixement del Molinar, que actualment es troba regulat, d贸na lloc a un petit rierol (sec durant llargs per铆odes) que avan莽a, profundament encaixat en les margues miocenes, per la partida que rep el significatiu nom de les Solsides, per ajuntar-se, poc despr茅s, amb el Riquer i formar el Serpis. El dif铆cil conreu de les seues ribes i el cabal relativament important va ser determinant per a la instal路laci贸, ja en 猫poca musulmana, de diversos molins fariners. Des del segle XIV es produeix la progressiva conversi贸 de molins en batans i posteriorment en molins de paper, fins que el Molinar esdev茅 un important nucli fabril, basat en l鈥檃profitament de l鈥檈nergia de l鈥檃igua, que representa un magn铆fic exemple d鈥檃rqueologia industrial.

El riu Riquer, que d贸na nom a la partida alcoiana del mateix nom, naix de la fusi贸 dels rius Polop i Barxell a l鈥檃ltura de la masia de la Mesquita, prop de la font del Quinzet; travessa Batoi, passa per baix dels ponts de Fernando Reig i de Maria Cristina i travessa la subpartida de Tints, on est脿 documentada la pres猫ncia d鈥檌nd煤stries del tint des del comen莽ament del segle XV (tot i que s鈥檕mpli de nous tints a partir del segle XVII, per assolir la seua 猫poca de major esplendor en el XIX). En eixa subpartida rep les aig眉es mariolenques del rierol Uixola i, abans de passar sota l鈥檃ntic pont de Cocentaina, a Alcassares, i unir-se despr茅s al Molinar per a formar el riu Serpis o d鈥橝lcoi, rep les aig眉es del rierol Benissaid贸.

El riu Polop naix en la punta sud-oest de la partida rural que du el mateix nom, en la zona del mas del Troncal, a partir de la uni贸 de dos fils d鈥檃igua: el que baixa del mas de l鈥橝lquerieta i el del barranc de l鈥橝ig眉eta Amarga. Aquest riu menut forma els tolls anomenats Els Canalons, en la partida de les Llacunes, travessa el paratge conegut com a Rac贸 de Sant Bonaventura i segueix per baix del pont de les Set Llunes fins a unir-se amb el Barxell.

El Barxell pr貌piament dit naix com una pura continuaci贸 del barranc de Bocairent, art猫ria principal dels barrancs i barrancons que arrepleguen les aig眉es de les nombroses fonts de bona part de l鈥檌nterior i la solana de la serra de Mariola. A conseq眉猫ncia de l鈥檈xtracci贸 de les seues aig眉es per al prove茂ment urb脿 d鈥橝lcoi, el llit del riu est脿 sec fins la font dels Patos, des d鈥檕n, normalment, porta aigua. El Barxell continua avall per la zona del Mol铆 Pay脿, forma -en anys de pluges abundants- l鈥檃nomenat 鈥渪orro鈥 d鈥橢l Salt, passa per la Glorieta del Salt i s鈥檜neix finalment al riu Polop, a l鈥檃ltura de la masia de la Mesquita, prop de la font del Quinzet.

Fonts utilitzades:

BA脩脫 ARMI脩ANA, Ricard, Manual de la hist貌ria d鈥橝lcoi, Ed. Mis猫ria i Companyia, Alcoi, 1999.

NEBOT, J.R., TORR脫, J., MANSANET, C.M. i MART脥NEZ, A., L鈥橝lcoi脿 i el Comtat. Guia natural, hist貌rica i cultural, Ed. Joyer铆a y Relojer铆a Nebot, Alcoi, 1993.

PELLICER I BATALLER, Joan, De la Mariola a la Mar. Viatge pel riu Serpis, Ed. Col路lectiu de Mestres de la Safor, Bellreguard, 1997.

Font: https://www.carrasca-ecologistesena…




Fuente: Grupotortuga.com