July 8, 2021
De parte de Nodo50
294 puntos de vista


El poble kurd t茅 una de les hist貌ries m茅s dures i, alhora, desconegudes de l鈥橭rient Mitj脿. Les zones muntanyoses que donen naixement al Tigris i l鈥橢ufrates han vist com els conqueridors passaven i jugaven amb les seues terres durant milers d鈥檃nys, de grecs a romans, de sass脿nides a 脿rabs, o incl煤s, d鈥檕tomans a francesos i brit脿nics; i encara aix铆, el poble kurd continua resistint. I no sols aix貌, en els 煤ltims anys, ha sigut famosa la seua vict貌ria contra tot pron貌stic, quan es van enfrontar a l鈥橢stat Isl脿mic i es va desencadenar un gran suport a la seua causa, per貌 que mai va arribar a l鈥檃genda pol铆tica de cap pot猫ncia. Faruk Eyyup Doru forma part d鈥檃quest poble, de la part que, ara mateix, els kurds anomenen nord o Bakur, el territori que es troba dins de les fronteres turques. Doru ha sigut portaveu del Partit Democr脿tic dels Pobles (HDP) a la Uni贸 Europea i, en l鈥檃ctualitat, representa el moviment kurd a l鈥橢stat espanyol i Portugal.


Qu猫 passa al Kurdistan? Quina 茅s la situaci贸 actual?

Hi ha guerra o viol猫ncia en quasi totes parts. A l鈥橧ran, s鈥檈stan assassinant els joves i, a m茅s a m茅s, hi ha una pol铆tica d鈥檃茂llament total, que ens divideix encara m茅s com a poble. Pol铆tics o premsa internacional no poden entrar en la zona, i col路laboren tamb茅 amb Turquia. Es consideren enemics, per貌 poden col路laborar contra els kurds. Aix貌 ho hem vist a S铆ria, on conjuntament bloquegen les possibles ajudes internacionals al Kurdistan. Rojilat (Kurdistan iran铆) 茅s la segona regi贸 m茅s poblada del Kurdistan i una zona bastant polititzada, per貌 actualment la majoria dels militants estan centrats en les situacions del nord (Bakur, Kurdistan turc) i de Rojava (Kurdistan siri脿). Ara mateix, Turquia 茅s qui m茅s ataca, contra tot el seu entorn. D鈥檜na banda, en les seues relacions internacionals amb l鈥橭TAN i amb R煤ssia, amb les quals est脿 jugant sempre, amb l鈥檃mena莽a dels refugiats, les amenaces a la frontera de Gr猫cia o Xipre. D鈥檃ltra banda, les seues forces militars han arribat fins a L铆bia; t茅 ambicions pol铆tiques imperialistes, de crear un nou espai d鈥檃cci贸 com l鈥檃ntic otom脿, i aspira a un lideratge de l鈥橧slam. Per貌, per a complir amb els seus objectius, el poble kurd 茅s un impediment. Turquia 茅s un estat criminal que utilitza el potencial militar de tota l鈥橭TAN contra la poblaci贸 civil, bombardejant on volen: Kurdistan siri脿, el de l鈥橧raq, i fins i tot, camps de refugiats com el de Makhmour; bombardeja tamb茅 els iazidies, que ja van ser massacrats per l鈥橢stat Isl脿mic. Tamb茅 roman ocupada una part del Kurdistan de l鈥橧raq, amb la complicitat del Partit Dem貌crata del Kurdistan (PDK) de l鈥橧raq. Est脿 avan莽ant amb la seua estrat猫gia d鈥檌ntentar recuperar les fronteres otomanes d鈥檃bans de la Primera Guerra Mundial, per貌 ac铆 troben la resist猫ncia del poble kurd, que sembla dels pocs agents que tracta de resistir davant el seu avan莽. S鈥檈scuda amb la complicitat de la Uni贸 Europea, diu que protegeix les seues fronteres d鈥檕nades de refugiats, i per aix貌 tenen suport econ貌mic i pol铆tic dels estats europeus.

Quina 茅s la situaci贸 interna de Turquia?

鈥溍塻 una situaci贸 general bastant complicada, Turquia busca una vict貌ria militar per a encoratjar els sectors m茅s nacionalistes, eliminar oposicions, i aix铆, tornar a guanyar les eleccions i manar cinc anys m茅s鈥

Turquia 茅s una dictadura. Es controlen tots els aspectes, des de la just铆cia a l鈥檈conomia. 脡s un Estat d鈥檜n partit, dirigit de forma personalista, i qualsevol oposici贸 a les seues accions s贸n qualificades de terrorisme, el que comporta pres贸 i robatori de tots els b茅ns. Tamb茅 es relaciona amb Erdo臒an amb tr脿fics d鈥檃rmes o de drogues. Sabem que gent relacionada amb el govern 茅s crucial en el tr脿fic de coca茂na i armes des d鈥橝m猫rica Llatina. Al final, la situaci贸 pol铆tica es veu tamb茅 des de fora, fins i tot als Estats Units hi ha processos contra ells, per貌 la Uni贸 Europea no s鈥檃treveix, perqu猫 Turquia amena莽a amb l鈥檃rribada de persones refugiades. Sempre ha jugat entre l鈥橭TAN i R煤ssia, per貌 sembla que novament ha fet un gir cap a l鈥橭TAN, despr茅s que les seues relacions amb R煤ssia molesten a diversos dels seus aliats. Aix貌 li dona m茅s for莽a per a continuar massacrant el poble kurd i l鈥檕posici贸 turca, perqu猫 al final han dit que accepten totes les peticions dels Estats Units a la regi贸, amb la condici贸 que els Estats Units no permeten una autonomia real kurda o la creaci贸 d鈥檜n estat. L鈥櫭▁it d鈥檃questa estrat猫gia es veu molt clar: cap dirigent nord-americ脿 o europeu ha criticat els bombardejos sistem脿tics de Turquia, ni tan sols contra els camps de refugiats. No hi ha cap declaraci贸 de condemna. 脡s una vergonya. Ara, a m茅s a m茅s, han obert un proc茅s contra la tercera for莽a pol铆tica, el Partit Democr脿tic dels Pobles (HDP). N鈥檋a sigut colpejat des de diverses parts, perqu猫 t茅 un projecte pol铆tic, el Confederalisme Democr脿tic, que consisteix en la participaci贸 directa de la ciutadania en les decisions pol铆tiques d鈥檃lcaldies, barris鈥  Tamb茅 est脿 en contra de la corrupci贸 i el colonialisme, i a favor d鈥檜n di脿leg amb els pobles ve茂ns. Erdo臒an ho veu com a un gran perill. Per exemple, en les 煤ltimes eleccions municipals l鈥橦DP va donar suport a l鈥檕posici贸, la qual cosa ha suposat que el partit d鈥橢rdo臒an, el Partit de la Just铆cia i el Desenvolupament (AKP), perda alcaldies de grans ciutats, com Istanbul, Ankara, Izmir, Antalya, Adana o Mersin; i un dur colp econ貌mic, en perdre recursos que utilitzaven de manera partid脿ria. Ara, l鈥橝KP ha demanat a la Cort constitucional la il路legalitzaci贸 de l鈥橦DP i el poder judicial ha accedit. Dels 15 jutges, deu han sigut posats a dit per Erdo臒an. 脡s una situaci贸 bastant complicada. Turquia busca una vict貌ria militar per a encoratjar els sectors m茅s nacionalistes, eliminar oposicions, i aix铆, tornar a guanyar les eleccions i manar cinc anys m茅s. Contra aquesta situaci贸 pol铆tica no hi ha cap reacci贸 de la Uni贸 Europea o els Estats Units, que continuen amb la venda d鈥檃rmes.


Les intervencions a Rojava, Bashur, L铆bia; l鈥檃ctitud amb les illes gregues, el suport directe a l鈥橝zerbaidjan鈥 A qu猫 es deu tanta agressivitat per part de Turquia?

Econ貌micament Turquia 茅s un caos total. No arriba a pagar el deute extern, el banc central no t茅 diners, no se sap on est脿 gran part dels diners de l鈥橢stat, el turisme est脿 inactiu i la pand猫mia ha colpejat molt fort. Com econ貌micament estan molt malament, i pol铆ticament, l鈥橝KP compta amb un suport molt menor que en altres ocasions, d鈥檜n 45% d鈥檌ntenci贸 de vot a un 27%; Erdo臒an necessita una vict貌ria, i la vict貌ria que cerca 茅s esclafar el poble kurd per a animar les bases ultranacionalistes i feixistes de Turquia. Amb la il路legalitzaci贸 de l鈥橦DP, aconsegueix una vict貌ria, ja que no podria existir cap alternativa per molt que baixe la seua intenci贸 de vot, i a m茅s eliminen l鈥櫭簄ica oposici贸 criminal a accions com les que han fet contra els armenis, a Bashur o Rojav脿, a L铆bia; o les provocacions contra els grecs. Podem dir que com econ貌micament i pol铆ticament est脿 molt malament, els pa茂sos 脿rabs, excepte Qatar, estan en contra seua. Necessiten aquesta vict貌ria contra els kurds, per aix貌 intenten ocupar zones del Kurdistan a S铆ria i l鈥橧raq, per a encoratjar els ultranacionalistes i poder repetir un mandat.


Dius que tots els partits, excepte l鈥橦DP, donen suport a les accions b猫l路liques d鈥橢rdo臒an, creus que amb l鈥檈ixida d鈥橢rdo臒an podria haver-hi un canvi a Turquia?

No ho crec. Erdo臒an t茅 una alian莽a amb la ultradreta. Fa uns anys tan sols es llan莽aven insults, per貌 ara arriben a acords quan troben un enemic com煤. Crec que si Erdo臒an es veu en perill, pot arribar a col路laborar, fins i tot, amb els socialdem貌crates. Els socialdem貌crates podrien deixar caure a Erdo臒an en un futur, per貌 no s茅 quina alternativa construirien.

Doru ha sigut portaveu del Partit Democr脿tic dels Pobles (HDP) a la Uni贸 Europea i actualment representa el moviment kurd a l鈥橢stat espanyol i Portugal |Jaume Ferrando

La informaci贸 que arriba ac铆 de Rojava 茅s que Turquia est脿 bombardejant poblaci贸 civil i est脿 formant i enviant mil铆cies islamistes. 脡s aix貌 cert? Com 茅s la intervenci贸 turca a S铆ria?

Turquia bombardeja sistem脿ticament la regi贸, fins i tot, els camps de refugiats, sobretot, els que estan formats per la poblaci贸 d鈥橝frin, districte des d鈥檕n s鈥檋an despla莽at m茅s de 130.000 persones als camps de refugiats, que estan a uns deu quil貌metres. Turquia t茅 el pla d鈥檕cupar la ciutat d鈥橝yn Issa, per a poder dividir el territori de les Forces Democr脿tiques i a茂llar Afrin de Kobane. R煤ssia tamb茅 va intervindre. Va dir que o la ciutat es deixava en mans del Govern siri脿 o Turquia l鈥檕cuparia. Era una amena莽a, ja que la pres猫ncia russa en la zona assegurava que no hi haguera moviments en cap b脿ndol, i s鈥檋an retirat. Per貌, els kurds han resistit i no han deixat que Turquia avance en aquesta 脿rea. Despr茅s, quan els russos han vist que Turquia no avan莽ava han tornat per a no perdre la seua pres猫ncia i poder en l鈥櫭爎ea. Ells sempre demanen el mateix: retornar el territori aut貌nom al govern de S铆ria.


Quin 茅s el paper de les pot猫ncies internacionals? Hi ha m茅s estats involucrats a banda de R煤ssia i Turquia

鈥淭urquia bombardeja sistem脿ticament la regi贸, fins i tot, els camps de refugiats, sobretot, els que estan formats per la poblaci贸 d鈥橝frin, districte des d鈥檕n s鈥檋an despla莽at m茅s de 130.000 persones als camps de refugiats鈥

Podem dir que, en aquesta 脿rea, sempre hi ha un joc entre les pot猫ncies mundials. El territori siri脿 茅s el camp de batalla d鈥檜na nova guerra mundial. Les pot猫ncies posen les armes, per貌 les v铆ctimes les posem els pobles de la regi贸. Per貌, clar, en aquesta guerra, els fronts i aliances canvien cont铆nuament. Aix貌 ho hem vist amb els desacords entre R煤ssia i l鈥橧ran, que alhora s贸n aliats de S铆ria. Turquia est脿 contra el r猫gim siri脿, encara que ara han comen莽at a negociar amb el r猫gim d鈥橝l-Asad, contra qui tamb茅 lluiten els Estats Units, que 茅s un gran aliat de Turquia, per貌 no saben a qui donar suport directe. Tamb茅 hi ha pres猫ncia d鈥檌nteressos, armes o mil铆cies de pa茂sos com Ar脿bia Saudita, Xina o pa茂sos europeus. Aquesta guerra entre forces internacionals en el xicotet escenari siri脿 茅s real.


Hi ha poca condemna internacional oficial contra Turquia?

La Uni贸 Europea no ha arribat ni a condemnar els actes de Turquia. Cada vegada que lliges les seues declaracions diuen 鈥渆star preocupats鈥 pels atacs als civils, no arriben a condemnar mai els actes b脿rbars, feixistes i contra les lleis internacionals, convencions, els Drets Humans o els valors d鈥橢uropa i de qualsevol estat de dret. A m茅s a m茅s, Turquia sap que no s鈥檃plicaran restriccions i tampoc els preocupen aquest tipus de declaracions, que sempre queden en l鈥檃ire. Si la Uni贸 Europea deixara de vendre armes, sobretot Alemanya, els turcs no podrien seguir amb les seues matances de civils o les operacions militars, per貌 la tend猫ncia 茅s diferent. Veiem que l鈥橭TAN ha deixat que Turquia siga qui defense l鈥檈spai aeri de l鈥橝fganistan. Aix貌 significa deixar-la en mans dels turcs i mostra una gran confian莽a en els turcs, com ha passat a L铆bia, on Occident tampoc ha exigit la retirada turca. La Uni贸 Europea no vol tindre una posici贸 clara; prefereix mirar cap a una altra part i continuar amb la venda d鈥檃rmes i suport econ貌mic.


I quina 茅s la situaci贸 en Bashur (Kurdistan iraqui脿)?

Desgraciadament, el Govern del Kurdistan iraqui脿 no t茅 una unitat amb la resta del Kurdistan. 脡s un clan familiar i els Barzani controlen tot. Es tracta d鈥檜n govern familiar, que col路labora amb Turquia, encara que una part de la fam铆lia s鈥檋a comen莽at a dividir, perqu猫 no volen la pres猫ncia turca, ja que els bombardejos destrueixen els pobles i l鈥檈ntorn. La majoria de poblaci贸 de l鈥橧raq i partits estan en contra de l鈥檕cupaci贸, deixant nom茅s al govern del Kurdistan iraqui脿 en converses amb Turquia; i el poble kurd de l鈥橧raq comen莽a a estar molest. Tots saben que els turcs han sigut qui, en les 煤ltimes d猫cades, han assassinat m茅s kurds, i resulta molesta la relaci贸 del seu govern amb el de Turquia. Realment, 茅s una reculada, fins i tot dels Barzani. Quan en el Kurdistan iraqui脿 es va celebrar un refer猫ndum, els turcs van ser els primers a posicionar-se en contra, portant el seu ex猫rcit a la frontera per a demostrar poder i atemorir per si es declarava la independ猫ncia. Els Barzani diuen que els turcs nom茅s ataquen al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i no als kurds, per貌 despr茅s veiem com moren molts civils, i a m茅s els turcs van matar part de la fam铆lia Barzani fa vint anys.

Faruk Eyyup Doru forma part del poble kurd, de la part que, ara mateix, s鈥檃nomena nord o Bakur, el territori que es troba dins de les fronteres turques |Jaume Ferrando

Llavors, la lluita contra el PKK 茅s l鈥檈xcusa de Turquia per a camuflar la seua expansi贸 territorial i la neteja 猫tnica del poble kurd?

Exactament, 茅s nom茅s una excusa. Molts bombardejos s贸n en zones sense influ猫ncia del PKK, i fins i tot, en centres de pobles i entre civils. La seua estrat猫gia 茅s la de la terra cremada, que no quede res per a la superviv猫ncia del poble kurd.


Quina 茅s la situaci贸 d鈥橝bdul谩 脰calan, fundador i l铆der del PKK? I d鈥檃ltres presos pol铆tics?

No tenim cap informaci贸 sobre la seua situaci贸. Fins i tot, s鈥檋an fet preguntes des de governs estrangers, per貌 res. Turquia no deixa ni als seus familiars o advocats visitar-lo, contra tot dret hum脿. 脡s un ostatge en poder de Turquia. Existeix una vaga de fam des de fa molt temps de presos pol铆tics i familiars, per貌 Erdogan t茅 clar que el vol a茂llat. En els 煤ltims anys, hi ha hagut almenys 22.000 detencions de militants, c脿rrecs, diputats, alcaldes o regidors de l鈥橦PD, i encara queden uns 10.000 detinguts. 脡s una pol铆tica que t茅 com a objectiu eliminar tota la representaci贸 kurda en la societat. A m茅s a m茅s, som moltes les exiliades, les quals veiem que no tenim una protecci贸 real. Formes part d鈥檜n partit democr脿tic i tens dues vies, la pres贸 o l鈥檈xili; i en la segona, les pot猫ncies europees no ens protegeixen. Fa uns anys van ser assassinades tres companyes a Fran莽a per les forces d鈥檌ntel路lig猫ncia turques, i sembla que no passa res.




Fuente: Directa.cat