April 29, 2021
De parte de A Las Barricadas
136 puntos de vista


Feixisme i antifeixisme

Els mitjans de comunicaci贸 s贸n la veu del seu amo i del gran capital que els finan莽a. Els desacreditats, falsaris i corruptes socialistes i populars del partit 煤nic PP-PSOE necessiten desesperadament l’espantall feixista per a mantenir-se en l’escenari pol铆tic, i, a m茅s, com si fossin opcions diferents.

Drets i llibertats democr脿tiques han entrat en contradicci贸 amb la defensa dels interessos del capital per part de l’Estat. Aquesta contradicci贸 condueix a la burgesia a renunciar a la seva pr貌pia ideologia democr脿tica i revela el car脿cter repressiu de l’Estat, que ha de defensar els interessos del gran capital per TOTS ELS MITJANS, inclosos els que suposen l’abolici贸 dels drets i llibertats democr脿tics.

Democr脿cia i feixisme no s’oposen, sin贸 que es complementen; ja sigui de manera alternativa o a l’un铆son. Podemos i la seva proposta d’alian莽a antifeixista es complementa amb el feixisme de Vox: es tracta de sotmetre el proletariat a l’alternativa entre feixisme o antifeixisme, obstruint qualsevol via anticapitalista.

Podemos fa una crida a defensar la democr脿cia capitalista, atiant l’espantall feixista de Vox: Cura que ve el llop! Defensem aquest sistema corrupte i explotador, perqu猫 pitjor seria el feixisme!

El desdoblament pol铆tic de la burgesia, davant la constant amena莽a del proletariat, sota els seus dos aspectes de feixisme (l’ultradret脿 Vox, per貌 tamb茅 de PP i Ciutadans) i democr脿cia parlament脿ria (PSOE, Podemos i nacionalistes) convergeixen en una estrat猫gia comuna de la burgesia, en defensa dels seus interessos hist貌rics de classe.
La funci贸 de la socialdemocr脿cia (PSOE i Podemos) 茅s la de desviar les lluites del proletariat del seu objectiu hist貌ric d麓emancipaci贸 classista i, per tant, anticapitalista, per a portar-lo cap a la defensa de la democr脿cia burgesa. 脡s necessari preparar l’altar de la sagrada unitat antifeixista de totes les classes, per a procedir a efectuar tots els sacrificis econ貌mics 鈥渘ecessaris鈥, incloses les llibertats democr脿tiques i el nivell de vida dels treballadors.

Vox manca de programa, perqu猫 als cent punts del seu pret猫s projecte pol铆tic nom茅s se li pot denominar via lliure al capitalisme salvatge i esclavitzaci贸 del proletariat: el franquisme com a soluci贸. El feixisme no 茅s un producte de les capes reaccion脿ries de la burgesia, ni producte d’una societat feudal, sin贸 per contra producte d’un capitalisme avan莽at que, davant la galopant crisi econ貌mica que s’ave茂na, passa a l’ofensiva.
Hi ha una continu茂tat essencial entre democr脿cia i feixisme, d’igual manera que en el segle 19 va existir una continu茂tat b脿sica entre liberalisme i democr脿cia. Els m猫todes socialdem貌crata i feixista en lloc d’alternar-se en el govern tendeixen a fusionar-se. Podemos i Vox s贸n dues veus diferents per a defensar els mateixos interessos: els del gran capital financer i de les multinacionals.

PSOE i Podemos, i d麓altres, ens demanen que acceptem joiosament l’actual capitalisme salvatge, corrupte i caduc per a salvar-nos del feixisme.

Feixisme i democr脿cia eren nom茅s dues formes diferents de govern del capitalisme. Per貌, avui, el capitalisme 茅s un sistema obsolet, que nom茅s pot oferir-nos mis猫ria, horror i mort. Per primera vegada en la hist貌ria es planteja la possibilitat de la desaparici贸 en el planeta de l’esp猫cie humana i de tota mena de vida, a causa de l’explotaci贸 incontrolada i excessiva dels recursos naturals per un capitalisme salvatge i su茂cida. Tanmateix, com aix貌 afecta als beneficis immediats de les multinacionals, els governs no poden fer res davant una cat脿strofe anunciada.

L’alternativa no 茅s feixisme o antifeixisme, perqu猫 tots dos defensen el sistema capitalista, mentre ens enganyen amb un fals enfrontament.

Fa vuitanta anys, feixisme i democr脿cia eren dues formes diferents de govern de l’Estat capitalista; fa quaranta, eren dues formes alternatives, que els Estats aplicaven en funci贸 de la relaci贸 de forces existent; avui, s’han fusionat i a penes s贸n diferents tarann脿s del mateix m猫tode de govern, explotaci贸 salvatge de la natura i atac generalitzat a les condicions de vida del proletariat.

La globalitzaci贸 canvia lleument les regles de joc. Sorgeix una nova classe corporativa (inferior a l鈥檜n per cent de la poblaci贸), gestora de les multinacionals, de car脿cter, 脿mbit, vida, h脿bits i interessos internacionals, oposada i diferent a la classe empresarial de car脿cter i 脿mbit nacionals. Aquest enfrontament provoca nous fen貌mens, com el Brexit o l’independentisme catal脿. Els Estats nacionals son incapa莽os de conciliar o representar els interessos d麓una classe mitjana proletaritzada i unes burgesies nacionals en perill d麓extinci贸. La democr脿cia parlament脿ria dona pas a un totalitarisme democr脿tic, buit de drets i llibertats reals.

Entre els proletaris s’incrementa fins al paroxisme l’atur, la indig猫ncia i la precarietat. Sorgeixen fen貌mens nous i descarnats com el treballador pobre, amb sous de fam i mis猫ria. Aquesta nova classe corporativa manca d’arrelament geogr脿fic i 茅s totalment indiferent i aliena a la q眉estions socials, ecol貌giques o laborals. Els governs democr脿tics es converteixen en ostatges d’aquesta nova classe corporativa, que no controlen de cap manera, com poden fer encara amb les empreses de car脿cter nacional.

D’aquesta forma, l’aparen莽a formal de les democr脿cies occidentals oculta la gesti贸 tir脿nica de l’economia internacional per aquesta minorit脿ria i elitista classe corporativa, independent dels febles Estats nacionals, que ho sotmet i subordina tot als beneficis i interessos de les grans signatures multinacionals, que ni paguen impostos, ni compleixen la legislaci贸 vigent, contaminen sense l铆mits ni mesura, o amenacen amb anar-se a un altre lloc.

Aprofundim, depurem i afilem la teoria, perqu猫 les batalles del dem脿 s贸n d’una magnitud gegantesca i ens juguem l’exist猫ncia com a esp猫cie humana.

En el capitalisme no hi ha futur.

Agust铆n Guillam贸n




Fuente: Alasbarricadas.org