March 14, 2021
De parte de Nodo50
423 puntos de vista


El 13 de mar莽 del 2021 es compleix el 98猫 aniversari de la mort de Francesc Comas Paronas, vidrier anarcosindicalista que caigu茅 el 10 de mar莽 de 1923 al costat de Salvador Segu铆, conegut com el noi del sucre. Malgrat els oblits interessats, per貌 sempre viva en la mem貌ria popular del pa铆s, la figura de Segu铆 茅s creixentment reivindicada com un dels art铆fexs de l鈥檃narcosindicalisme catal脿 de les primeres d猫cades del segle XX. Fou, efectivament, un dels protagonistes carism脿tics i indiscutibles de les noves estrat猫gies que saberen articular el proletariat catal脿 entorn l鈥檃narcosindicalisme i el moviment llibertari. El seu paper al Congr茅s de Sants de 1918, amb l鈥檈nfortiment organitzatiu dels Sindicats 脷nics, o la intervenci贸 el mar莽 de 1919 al m铆ting de les Arenes, per la vaga de la Canadenca, s贸n dos dels moments que apuntalen l鈥檈stima popular cap a una traject貌ria excepcional. Tanmateix, malgrat les qualitats personals de Segu铆, la construcci贸 de l鈥檃narcosindicalisme catal脿 fou 鈥揺videntment- obra de centenars de milers de treballadores an貌nimes, que es deixaren literalment la pell en la temptativa d鈥檃ixecar una societat sense classes ni Estat. Francesc Comas Paronas 鈥揳mic i membre del grup de Segu铆鈥 fou un d鈥檃quests an貌nims imprescindibles que ha restat al peu de p脿gina de la hist貌ria del moviment obrer catal脿. La seva mort al costat del Noi del Sucre, si b茅 l鈥檋a associat per sempre m茅s a la figura de Segu铆, tamb茅 l鈥檋a situat 鈥損otser inevitablement鈥 a la seva ombra. Per貌 qui fou en Paronas?


Un vidrier sindicalista de Sants

Francesc Comas i Pag猫s, conegut com Paronas (1896-1923), obrer vidrier i sindicalista santsenc, fou assassinat en el mateix atemptat que li cost脿 la vida al Noi del sucre. Per貌 aix铆 com el l铆der de la CNT catalana mor铆 immediatament al c猫ntric carrer de la Cadena de Barcelona, pels trets dels pistolers patronals, Paronas no mor铆 fins al 13 de mar莽. Prohibit l鈥檈nterrament de Segu铆 per evitar l鈥檈sclat social, el comiat de Comas fou secundat per 200.000 persones, que desfilaren des de l鈥橦ospital Cl铆nic fins al cementiri de Sants. Amb nom茅s 27 anys en el moment del seu assassinat, la curta i intensa vida de Comas simbolitza el comprom铆s social dels joves obrers manuals catalans de principis del segle XX, sovint amb un final tr脿gic a causa de la repressi贸 patronal que ensangon脿 la ciutat.

Prohibit l鈥檈nterrament de Segu铆 per evitar l鈥檈sclat social, el comiat de Comas fou secundat per 200.000 persones, que desfilaren des de l鈥橦ospital Cl铆nic fins al cementiri de Sants

Comas nasqu茅 el 1896 i de ben petit visqu茅 a la carretera de la Bordeta. El 1916 treballava de vidrier a les Cristalleries Planell de les Corts, on tingu茅 un paper actiu en diferents vagues i en l鈥檕rganitzaci贸 sindical a l鈥檈mpresa. A partir de 1916 escrigu茅 nombrosos articles a El Vidrio, 貌rgan de la Federaci贸 Espanyola de Vidriers i Cristallers, dirigit aleshores per Joan Peir贸, el seu primer mentor i l铆der dels vidriers a l鈥橢stat espanyol. El desembre de 1916, Comas particip脿 en el congr茅s vidrier celebrat a l鈥橝teneu Racionalista de Sants, on la Uni贸 Vidriera, on militava, tenia la seu i organitzava actes sindicals i culturals. I el 1918 represent脿 els vidriers barcelonins al c猫lebre Congr茅s de Sants de la CNT catalana. Tal com explic脿 la seva filla Rosa, es cas脿 el febrer de 1919 amb Dolors Sabater i Moray i an脿 a viure al domicili d鈥檃questa del carrer de Hartzenbusch. Un mes despr茅s, en ple conflicte per la Vaga de la Canadenca, hi fou detingut de matinada i fou empresonat a la Model de Barcelona.


Nova generaci贸 de l鈥檃narcosindicalisme catal脿

M茅s jove que els seus dos mestres Segu铆 i Peir贸, Comas integr脿 la nova generaci贸 d鈥檕brers que assumiren responsabilitats en la direcci贸 col路lectiva del sindicat, formant part del Comit猫 barcelon铆 de la CNT. El desembre de 1919, com a delegat del Sindicat 脷nic del Ram del Vidre, integr脿 la delegaci贸 catalana que viatj脿 a Madrid amb Salvador Segu铆 al Congr茅s de la Com猫dia, on la CNT adopt脿 els postulats del comunisme llibertari. A m茅s de la tasca sindical, Paronas defens脿 fermament l鈥檈mancipaci贸 cultural del proletariat i el 1920, des del seu domicili, cre脿 una editorial vinculada als vidriers: El Cr谩ter Social. Hi public脿 el seu primer llibre 鈥隆A vosotras, mujeres!- un al路legat profeminista dedicat a les seves companyes de Brisas Libertarias, grup anarcofeminista de Sants on militaven dones com Llibertat R貌denas, Lola Iturbe o Roser Segarra.

Enterrament de Francesc Comas 鈥楶aronas鈥 |Arxiu

El 1920 viatj脿 a Mallorca amb Peir贸, al congr茅s dels vidriers espanyols, on feu una defensa activa de la supressi贸 de les jerarquies laborals al m贸n vidrier. El novembre d鈥檃quell any torn脿 a les Illes, aquesta vegada deportat i empresonat durant gaireb茅 dos anys al Castell de la Mola, a Ma贸, on compart铆 presidi amb Segu铆, Llu铆s Companys i una trentena d鈥檃narcosindicalistes com Camil Pi帽贸n o Josep Viadiu. El 1921, des del presidi, inici脿 les col路laboracions amb el peri貌dic Cultura Obrera de Mallorca, articles que foren publicats sota el t铆tol de Llagas sociales, llibre dedicat als fen貌mens que degradaven la vida dels treballadors de l鈥櫭╬oca. Alliberat el 1922, torn脿 a treballar de vidrier, ara de forma independent i per a entitats com la cooperativa Model del Segle XX, de la que n鈥檈ra soci. Tamb茅 reprengu茅 l鈥檃ctivitat sindicalista: el juliol del 1922 represent脿 del Sindicat 脷nic d鈥橭brers Vidriers de Barcelona al Congr茅s de Blanes; el novembre presid铆 el m铆ting d鈥檃firmaci贸 sindicalista del Teatre Bosc amb Llibertat R贸denas i Joan Peir贸; i com membre del Comit猫 Propresos de la CNT, exerc铆 la mateixa tasca al M铆ting Propresos de novembre de 1922. Enfront de la repressi贸 governamental, form脿 part del grup de Segu铆 que inici脿 converses amb pol铆tics com Francesc Layret i Llu铆s Companys per crear una gran alian莽a republicana i obrera.


Mort d鈥檈n 鈥楶aronas鈥

Fou tornant d鈥檜na d鈥檃quelles trobades amb Companys, que Segu铆 i Comas foren tirotejats. Segu铆 mor铆 a l鈥檃cte i Comas result脿 greument ferit, amb tres impactes a les cames, al pulm贸 i al fetge. Hospitalitzat, davant certa des铆dia dels metges, el seu company Sim贸 Piera amena莽脿 amb una pistola als facultatius perqu猫 fessin el possible per salvar-li la vida. No obstant Comas mor铆 el 13 de mar莽: la seva v铆dua Dolors Sabater estava embarassada i deixava orfe en Joan, de pocs anys.

La policia difongu茅 als diaris de l鈥櫭╬oca que Paronas era un 鈥減erill贸s sindicalista propagandista i d鈥檃cci贸鈥. El seu company Josep Viadiu el defin铆 com 鈥渦n noi barbamec, m茅s aviat alt que baix, de posat desimbolt, ulls penetrants, inquiet i amb un intens afany de superaci贸鈥. Tamb茅 deia 鈥渜ue estimava entranyablement a Segu铆鈥. Pocs dies despr茅s de la seva mort, Solidaritat Obrera reprodu铆 unes paraules de Comas: 鈥淧odran matar-nos, per貌 darrere nostre queden altres companys que seguiran amb la nostra tasca amb m茅s energia que nosaltres. Cada un que caigui ser脿 un incentiu m茅s per continuar la lluita amb m茅s ardor鈥.




Fuente: Directa.cat