July 15, 2021
De parte de Nodo50
295 puntos de vista


En l鈥檃ltipl脿 guatemalenc, viu el poble Maia KIch茅, d鈥檕n 茅s la ind铆gena Leiria Teresa Vay. Defensora dels drets laborals, de les dones i de la Mare Terra, Vay forma part del Comit茅 de Desenvolupament Camperol (CODECA), un moviment social amb implantaci贸 arreu de tota Guatemala que va ser fundat pel seu pare, Mauro Vay, en l鈥檃ny 1992. Fruit de la seua milit脿ncia, ha patit moltes viol猫ncies i s鈥檋an obert diversos procediments penals en contra seua. Ara, es troba a l鈥橢stat espanyol, sota la protecci贸 del programa de Defensores dels Drets Humans del Pa铆s Basc, i en els darrers dies ha visitat Val猫ncia per explicar la repressi贸 que es viu a Guatemala.


Com s贸n els teus inicis en la milit脿ncia pol铆tica?

Vaig n脿ixer l鈥檃ny 1978 i, justament, els anys huitanta van ser els m茅s sagnants a Guatemala. Mon pare es va vincular a la lluita per conquerir drets laborals; van fer una vaga i els van perseguir en helic貌pter per tractar de matar-los. A ell i al seu compare no els van matar, per貌 a la resta els van assassinar. Despr茅s d鈥檃ix貌, van assassinar el meu avi matern perqu猫 els donava molt de suport. Quan jo tenia 3 anys, ma mare va tenir un pressentiment, i un dia ens va dir que hav铆em d鈥檃nar-se鈥檔 de casa. Vam marxar i, poc despr茅s, va arribar l鈥檈x猫rcit a casa nostra. Va emportar-se鈥檔 tot el que ten铆em, ens vam quedar nom茅s amb la roba que port脿vem posada. Despr茅s, vam haver de viure amagades, perqu猫 no sab铆em quan podia tornar a vindre l鈥檈x猫rcit a casa. I ens vam refugiar a la muntanya fins que jo vaig complir 7 anys. Per aix貌, he desenvolupat un car脿cter t铆mid, perqu猫 no parlava amb ning煤, i perqu猫 ma mare, sempre que est脿vem amagats, em deia: 鈥淐alla, no parles!鈥, perqu猫 no ens descobrira l鈥檈x猫rcit. Abans d鈥檃magar-nos, van assassinar tamb茅 el germ脿 del meu iaio, la dona del meu oncle i la meua cosina, que en eixe moment tenia 7 anys. I aix貌 s贸n coses que et marquen. Quan vam tornar al poble, just en temps de l鈥檃mnistia, jo vaig entrar a l鈥檈scola. Malgrat tot, mon pare va continuar lluitant. Junt amb d猫sset companys m茅s que exigien terres i drets laborals van fundar CODECA. Jo passava la major part del temps amb mon pare. Ell a penes sabia llegir i escriure, per tant, sempre em deia que escriguera cartes, que prenguera notes i estava amb tot. Poc despr茅s em va proposar participar en un esdeveniment de joventut i, a partir d鈥檈ixe moment, vaig comen莽ar a participar fins hui. No s茅 dir-te quan va ser aix貌 ni quan vaig comen莽ar a agafar m茅s responsabilitats, per貌 m鈥檃grada molt el que faig i aix貌 茅s el m茅s important.


Quin 茅s el teu treball com a integrant de la direcci贸 pol铆tica de CODECA?

鈥淰am haver de viure amagades, perqu猫 no sab铆em quan podia tornar a vindre l鈥檈x猫rcit a casa. I ens vam refugiar a la muntanya fins que jo vaig complir 7 anys鈥

La direcci贸 pol铆tica 茅s el nucli de direcci贸 nacional del moviment, que est脿 integrat per set persones, que s贸n revalidades cada tres anys per l鈥檃ssemblea. La funci贸 de l鈥檈quip de la direcci贸 pol铆tica 茅s assumir la conducci贸 pol铆tica del moviment, donant seguiment a les decisions de l鈥檃ssemblea; per貌 tamb茅 fent an脿lisi del context nacional, per impulsar la lluita d鈥檃cord amb aix貌 i per adequar-la i posicionar-la de cara a la nostra principal agenda, que 茅s la confecci贸 de l鈥橢stat plurinacional per al 鈥渂on viure dels pobles鈥. CODECA 茅s un moviment assembleari, i cada vegada tenim m茅s pres猫ncia en tot el pa铆s. Treballem des d鈥檃ll貌 comunitari, regional i nacional i des de les nostres xarxes internes, que s贸n jovent, dones i comunicadors comunitaris; per a fer una tasca comuna encaminada a la construcci贸 de l鈥橢stat plurinacional.


Sou optimistes amb el cam铆 recorregut fins ara per a la construcci贸 de l鈥橢stat plurinacional per al bon viure dels pobles?

Tenim somnis. El 2012 v脿rem fixar la construcci贸 de l鈥橢stat plurinacional en l鈥檋oritz贸, perqu猫 ven铆em de fer una reflexi贸 pr猫via i una avaluaci贸 cr铆tica dels nostres avan莽os com a moviment. Ens vam adonar que si b茅 hav铆em guanyat terres per a algunes fam铆lies camperoles, o hav铆em guanyat alguns processos legals i penals a favor d鈥檃lguns treballadors que estaven sent fortament explotats en les finques, les condicions de vida de les fam铆lies no havien canviat, perqu猫 qui tenien el control de l鈥橢stat seguien sense moure鈥檚. Ens hav铆em il路lusionat molt amb la incid猫ncia, pensant que aix铆 millorar铆em la qualitat de vida de les fam铆lies, per貌 est脿vem assistint a un retroc茅s en l鈥檈xercici dels drets, perqu猫 cada vegada es vulneraven i es vulneren m茅s drets a Guatemala. Ens vam il路lusionar molt quan v脿rem signar la pau l鈥檃ny 1996, per貌 el que es va desenvolupar va ser una estrat猫gia per obrir les portes del pa铆s a les empreses transnacionals, que van entrar per a saquejar els b茅ns i recursos de la naci贸, per a sobreexplotar m茅s a les fam铆lies camperoles. L鈥櫭簄ic que hav铆em aconseguit amb aix貌 era la despulla de les nostres terres, discriminaci贸, racisme, sobreexplotaci贸 laboral, pobresa, i a l鈥檋ora d鈥檈xercir els nostres drets, major repressi贸 i mort. Per aix貌 vam comen莽ar a lluitar, per ser subjectes de drets i recon茅ixer la Mare Terra tamb茅 com a subjecta de drets. Quan vam iniciar el proc茅s cap a l鈥橝ssemblea Constituent ens tractaven de bojos, i ens deien que no hi havia correlaci贸 de forces. Ens deien que aix貌 de pensar en canvis estructurals era una utopia. Despr茅s d鈥檃questes experi猫ncies, el desembre de l鈥檃ny passat hi hagu茅 moltes mobilitzacions pel pressupost estatal, que evid猫ncia que cada vegada la corrupci贸 茅s major, i per a nosaltres va ser molt gratificant que altres persones, altres sectors i organitzacions, comen莽aren a defensar el projecte de l鈥橝ssemblea Constituent. Al principi no ens volien donar la ra贸, i ens veien com a bojos. Sabem que a莽貌 茅s una acci贸 a llarg termini, i ho plantegem com a un proc茅s participatiu dels pobles, des dels pobles i des dels territoris. Nosaltres estem somiant i alhora estem lluitant per aconseguir all貌 que somiem.


S贸n l鈥檈xtractivisme i les extensions de monocultiu la nova cara del colonialisme?

Totalment. Aquests projectes s贸n una pe莽a clau del colonialisme, perqu猫 des que es va signar la pau i arribaren amb la idea de desenvolupament, amb la il路lusi贸 de voler fer alguna cosa, ens estem adonant que ens deixen sense res. Malgrat aix貌, el colonialisme tamb茅 es difon des de l鈥檈scola, on ens diuen que all貌 que t茅 valor, que 茅s respectable, 茅s la modernitat que ve des d鈥橢uropa. Els mitjans de comunicaci贸 tamb茅 s贸n colonialistes en la seua manera de posicionar les not铆cies i les persones. A banda, el que fan els projectes extractius 茅s que les fam铆lies no tinguen temps per a reflexionar, per a participar en col路lectius, perqu猫 han d鈥檈star dia a dia treballant. No poden fer m茅s que treballar per menjar cada dia.

Lluitadora pels drets laborals, de les dones i pel territori, Vay forma part del Comit茅 de Desenvolupament Camperol (CODECA), un moviment social amb implantaci贸 arreu de tota Guatemala |Ona Cano

Quan es va fer m茅s evident el pes de la repressi贸?

Quan nosaltres est脿vem construint idees des de les comunitats, per貌 no ten铆em capacitat de comunicar, no passava res. Per貌, a mesura que an脿vem creixent i tenint major pes en les comunitats, aix貌 anava incomodant m茅s als sectors de poder, que van encetar una campanya de difamaci贸 i estigmatitzaci贸 contra el moviment. Aquesta campanya va agafar bastant for莽a en 2014, quan l鈥檈xpresident Otto P茅rez Molina, que hui est脿 en la pres贸 per corrupci贸, va dir en una roda de premsa que 鈥淐ODECA 茅s un c脿ncer que creix i que cal exterminar鈥. A partir d鈥檃quest moment, creix la criminalitzaci贸, l鈥檈stigmatitzaci贸, l鈥檈mpresonament de dirigents del moviment. En 2018 ens van acceptar l鈥檌nstrument pol铆tic que junt amb altres organitzacions i col路lectius feia temps que est脿vem creant. Ells preveien que ja no ten铆em temps a presentar-nos a les eleccions pels temps que exigeix el Tribunal Suprem Electoral i la llei electoral. Per貌, en dos dies vam convocar assemblees al llarg de tot el pa铆s, per poder fer-ho. Es va generar un gran odi cap a CODECA, per atrevir-se a passar tots els l铆mits establerts per ells. De seguida, en una roda de premsa, va eixir Jimmy Morales [expresident de la Rep煤blica de Guatemala], tal com havia fet l鈥檃nterior president, dient que en CODECA 鈥溍﹔em delinq眉ents, que generem inestabilitat, subdesenvolupament鈥. I despr茅s d鈥檃ix貌 van comen莽ar els assassinats massius contra els dirigents de CODECA, amb la finalitat de frenar les lluites. Des de 2018 fins a l鈥檃ctualitat han assassinat vint dirigents guatemalencs i en cap cas s鈥檋a fet just铆cia. De fet, els assassinats els han emprat per a criminalitzar-nos m茅s, acusant-nos que ens matem entre nosaltres. El que veiem 茅s que no volen fer just铆cia, perqu猫 el 9 de maig de 2019 van matar a Lu铆s Marroqu铆n, integrant de la direcci贸 pol铆tica de CODECA. A ell el van assassinar en el poble on s鈥檃nava a celebrar una assemblea de CODECA i on hi havia 1.500 persones. Abans de l鈥檃ssemblea, va entrar a una llibreria a fer fotoc貌pies, i davant es va aturar el cotxe de l鈥檃lcalde. Van baixar els dos guardaespatlles, van disparar nou vegades contra el company, i se鈥檔 van anar. L鈥檃lcalde segueix lliure i els guardaespatlles no apareixen. Eixe 茅s el problema que tenim en Guatemala. Per aix貌 jo tamb茅 estic ac铆, per fer una tasca de den煤ncia de la repressi贸 i donar a con茅ixer les nostres lluites, perqu猫 nosaltres sabem que exigir drets per a la Mare Terra, exigir drets per a les treballadores, i apostar per la construcci贸 d鈥檜n Estat plurinacional i pel bon viure dels pobles no 茅s cap delicte, 茅s m茅s aviat un dret que hem d鈥檃conseguir. Per les nostres lluites ens criminalitzen, ens estigmatitzen i ens reprimeixen perqu猫 no avance el proc茅s emancipatori dels pobles.


Creix la repressi贸 contra les dones? Sotmetre-les 茅s sotmetre la comunitat sencera?

S贸n diverses estrat猫gies. Estan tractant d鈥檃tacar companys i companyes clau per al moviment. Malauradament, sotmetre les dones est脿 molt lligat al fet de fer malb茅 la imatge de la mateixa companya. A un home li peguen una pallissa, el criminalitzen, el porten a la pres贸 o l鈥檃ssassinen, que aix貌 ja 茅s massa. A una dona tamb茅 la colpegen, l鈥檃ssetgen, la violen鈥 El problema 茅s que a les mateixes dones els fa pena explicar-ho pel que poden dir els fills, l鈥檋ome, la fam铆lia de l鈥檋ome; i aix貌 ha estat un problema que ha dut a moltes dones a no denunciar, a no voler que el seu cas es fa莽a p煤blic. A les dones lideresses les veuen com a membres m茅s d猫bils, a qui poden atacar m茅s fort. Si s贸n dones casades tracten de clavar-se amb la seua relaci贸, i aix貌, junt amb el masclisme que hi ha a les comunitats, ocasiona problemes en la seua fam铆lia i tamb茅 els obliga a abaixar el seu perfil de defensora. Dels vint assassinats que hem patit, sols tres han estat a dones, per貌 aix貌 no vol dir que no pateixen menys viol猫ncia, perqu猫 en les dones la viol猫ncia es manifesta d鈥檃ltres maneres; i la viol猫ncia 茅s permanent contra les defensores. Si la dona 茅s la lideressa, hi ha m茅s fronts des d鈥檕n atacar-la. El 62% de la milit脿ncia de CODECA la formen dones, en canvi, als llocs de poder es redueix la seua participaci贸. No 茅s que no hi haja capacitat, 茅s perqu猫 tenen els fills, depend猫ncia econ貌mica moltes vegades, i tamb茅 por a exposar-se i perdre la fam铆lia, la llar i tot el que tenen.


Enfront de les viol猫ncies que patiu les defensores i les comunitats, com us defenseu, com resistiu?

鈥淎 mesura que an脿vem creixent i tenint major pes en les comunitats, aix貌 anava incomodant m茅s als sectors de poder, que van encetar una campanya de difamaci贸 i estigmatitzaci贸 contra el moviment鈥

Nosaltres vam comen莽ar a lluitar des del moviment per la terra, pels drets laborals. Mai pens脿vem que 茅rem defensores dels drets humans. El concepte de defensores va n脿ixer per ac铆 [l鈥橢stat espanyol]. La gent d鈥檜na comunitat a la qual, de sobte, li furten el seu riu, perqu猫 els enginyers de les sucreres l鈥檋an desviat per regar les plantacions de canya s鈥檃donen que tenen un problema. Comencen a mobilitzar-se i comencen a atacar-les, per貌 elles no saben que s贸n defensores dels drets humans, i menys, d鈥檈strat猫gies d鈥檃utoprotecci贸. A CODECA vam tenir el mateix problema. Per貌, enfront de tants atacs, i amb el creixement del col路lectiu, hem anat fent coses per protegir-nos. Per exemple, tindre implantaci贸 per tot el pa铆s i aconseguir que simult脿niament tot el pa铆s estiga mobilitzat, perqu猫 quan CODECA anuncia una aturada de carreteres a les cinc de la matinada ning煤 es pot menejar. Aix貌 ens dona molta for莽a per resistir. En 2014, quan van detenir mon pare i altres companys de CODECA, ens vam mobilitzar amb aturades per tot el pa铆s. Vam aturar la capital, vam prendre la Cort Superior de Just铆cia i la Cort de Constitucionalitat. Sempre hi havia relleu de gent i aix貌 ens ha donat molta for莽a per defensar-nos. De la mateixa manera, tindre un sistema assembleari i plurinacional tamb茅 ens ajuda a protegir-nos entre nosaltres. Cada comunitat elegeix el seu portaveu i mai hi ha nom茅s una dirigent i mai es repeteix. A m茅s a m茅s, 茅s tamb茅 una aposta pol铆tica per trencar eixes l貌giques de verticalitat i apostar per l鈥檋oritzontalitat, perqu猫 la nostra proposta de poble s鈥檋a de construir aix铆.


Teniu aliances entre defensores d鈥檃rreu d鈥橝bya Yala?

En temps de pand猫mia, van comen莽ar a articular-se discussions virtuals per posicionar idees entre comunitats, per貌 tamb茅 pel que fa a Abya Yala. Cal saber que all貌 que hui anomenem Guatemala s贸n unes fronteres imposades pel colonialisme. Nosaltres mai vam dir que els de Salvador eren altres, que els nicarag眉encs eren diferents. Nosaltres som un poble, el poble maia que tamb茅 est脿 en M猫xic, i totes s贸n germanes, malgrat les fronteres; i cal que lluitem col路lectivament. CODECA aposta per articular relacions des d鈥檃ll貌 comunitari per la nostra experi猫ncia m茅s pr脿ctica i per les nostres viv猫ncies en Guatemala, i apostem per una articulaci贸 de lluites. A nivell intern hem avan莽at construint el model que ens agradaria impulsar, sabent que hi ha col路lectius que tenen altres visions i altres apostes, per貌 tenint el mateix horitz贸 de canvis estructurals. A m茅s a m茅s, la nostra aposta no t茅 fronteres, perqu猫 sabem que els interessos del sistema neoliberal no estan nom茅s en Guatemala, estan en tot el m贸n. En l鈥櫭爉bit d鈥橝bya Yala hem iniciat un nou espai que s鈥檃nomena Abya Yala Sobirana, que t茅 la finalitat de con茅ixer-nos, recon茅ixer-nos entre comunitats, entre germanes i entre pobles i lluitar juntes per a construir el bon viure dels pobles i defensar-nos de la repressi贸 que ens afecta a totes. Eixa 茅s la nostra aposta.


Una de les tasques que CODECA ha dut a terme 茅s l鈥檈xhumaci贸 de cementeris clandestins on van ser enterrades fam铆lies senceres i comunitats acusades de pert脿nyer a la guerrilla sense cap prova. Com s鈥檋a dut a terme aquest proc茅s de dol i mem貌ria col路lectiva?

A partir dels processos de pau de 1996 es va donar aquesta oportunitat, que 茅s una de les conseq眉猫ncies positives d鈥檃quests processos. CODECA es va vincular fortament a l鈥檈xhumaci贸 de cementeris clandestins en la costa sud. En la costa occidental, sempre hi ha hagut moltes organitzacions que han posat el focus, per貌 a la costa sud ha estat sempre invisibilitzat perqu猫 han anat perdent la vestimenta i se li ha dit a la gent que no era ind铆gena. I no 茅s que la gent no ho siga, 茅s que la gent 茅s cada vegada m茅s pobra i no pot comprar-se la vestimenta tradicional. Havent viscut en carn pr貌pia la massacre, i coneixent gent que havia estat segrestada, per貌 havia pogut escapar i sabia on havien soterrat a altres companyes, es va comen莽ar el proc茅s d鈥檈xhumar els llocs on abans havien estat els destacaments militars. En els cementeris vam col路locar memorials amb els noms de les persones que s鈥檋avien reconegut i les que no, per explicar que la guerra i les massacres afectaren en tot el pa铆s i per denunciar les barbaritats que va fer l鈥檈x猫rcit. Encara hi ha cementeris on no s鈥檋a pogut fer res, perqu猫 estan en finques privades. En altres llocs ha entrat maquin脿ria per a treballar la terra i sabem que s鈥檋a perdut molta informaci贸 i molta mem貌ria, per貌 seguim treballant per poder entrar en aquests espais. Des de CODECA es va fer un mapatge amb els cementeris que s鈥檋avien pogut documentar, per貌 茅s una tasca que costa molt i t茅 moltes limitacions.

Ara, es troba a l鈥橢stat espanyol, sota el programa de protecci贸 de Defensores de Drets Humans del Pa铆s Basc, i en els darrers dies ha visitat Val猫ncia per explicar la repressi贸 que es viu a Guatemala |Ona Cano


S鈥檋a depurat l鈥檈x猫rcit a partir dels processos de pau de 1996?

No, l鈥檈x猫rcit respon a interessos econ貌mics del sector empresarial, de la mateixa manera que la policia. Algunes persones sabem que estan all铆 per necessitat, i sabem com actuen. Per貌, d鈥檃ltra banda, en l鈥橝ssemblea Constituent som conscients que en prendre el poder pol铆tic tamb茅 necessitem policia i ex猫rcit. 脡s per aix貌 que estem organitzant-nos i creant consci猫ncia dins de la policia, dient-los que venen de les comunitats. Hi ha alguns policies que s铆 que estan organitzats. Som conscients que aix貌 茅s una arma de doble tall, per貌 hem d鈥檃rribar al punt d鈥檃conseguir el seu suport, perqu猫 en el moment que arribem al poder, necessitarem policia i ex猫rcit de confian莽a.


Com veus el futur de Guatemala?

Crec que, per molt que diguen que s贸n somnis, seguirem avan莽ant amb l鈥檃posta pels canvis estructurals, encara que siga a poc a poc, fins a arribar-hi.




Fuente: Directa.cat