March 8, 2021
De parte de La Haine
296 puntos de vista


Sonen bromes sobre si la CUP ha d鈥檃ssumir la conselleria d鈥橧nterior per aix铆 donar exemple, per mostrar que un model policial d鈥檈squerres 茅s possible. Sonen veus de canvi de model policial, de si calen m茅s agents o si s鈥檋an d鈥檜tilitzar gasos lacrim貌gens o tanquetes d鈥檃igua per seguir desnonant els de sempre. En cap moment es planteja un canvi en l鈥檕rientaci贸 de la repressi贸, no es planteja desnonar els banquers, 茅s a dir, nacionalitzar la banca i els sectors estrat猫gics. Les esquerres tenim teoria i exemples pr脿ctics a cabassos per estar ben orientades. Aqu铆 van quatre elements per tenir en compte:

El primer 茅s un breu rep脿s hist貌ric sobre la relaci贸 que hi ha entre cada forma de domini i l鈥檈xpressi贸 ideol貌gica i organitzativa de la seva for莽a material. Quan Felip V va trastocar la realitat peninsular va institucionalitzar tamb茅 la seva viol猫ncia d猫spota il路lustrada en la forma Mossos d鈥橢squadra el 1722. Quan a partir de 1833 arbitra Maria Cristina, 茅s a dir, amb el gir liberal, hi ha tamb茅 un ajustament de la for莽a militar i policial a la gen猫tica dels nous interessos de classe, apareixent amb la Mil铆cia Nacional. Gaudim de les valuoss铆ssimes ensenyances dels 猫xit del Batall贸 de la Brusa que van culminar en la Jam脿ncia de 1843 on els dos models de naci贸, i de for莽a militar, queden definits. Quan Narv谩ez comen莽a la D猫cada Moderada el 1844, per diferenciar-se de i imposar-se als progressistes, crea la Gu脿rdia Civil, 茅s a dir, reorganitza la viol猫ncia legal adequant-la als interessos de classe del moment, dissolent l鈥檃nterior Mil铆cia Nacional que reapareixer脿 m茅s tard. La II Rep煤blica Espanyola crea la Gu脿rdia d鈥橝ssalt justament pel mateix motiu, adaptaci贸 de la for莽a militar al car脿cter de classe del nou poder. I el que m茅s interessa: la viol猫ncia popular va ser la for莽a de xoc de la noves institucions sorgides el juliol de 1936, el Comit猫s de Mil铆cies Antifeixistes, les veritables nostres institucions.

El segon element s贸n unes indicacions de Marx i Engels. Al seu Missatge del Comit猫 Central a la Lliga dels Comunistes de 1850 els dos amics deixen per terra aquelles falses interpretacions en que suposadament la seva doctrina no diu res sobre el poder: 鈥淓s procedir脿 immediatament a armar tot el proletariat amb fusells, carabines, canons i municions; caldr脿 oposar-se al ressorgiment de la vella mil铆cia burgesa dirigida contra els obrers. On no puguin ser preses aquestes mesures, els obrers hauran de tractar d鈥檕rganitzar-se independentment com a gu脿rdia prolet脿ria, amb caps i un Estat Major Central triat per ells mateixos, i posar-se a les ordres no del Govern, sin贸 dels consells municipals revolucionaris creats pels mateixos obrers. On els obrers treballin en empreses de l鈥橢stat, hauran de procurar-se el seu armament i organitzaci贸 en cossos especials amb comandaments triats per ells mateixos o b茅 com a unitats que formin part de la gu脿rdia prolet脿ria. Sota cap pretext lliuraran les seves armes i municions; tot intent de desarmament ser脿 rebutjat, en cas de necessitat, per la for莽a de les armes. Destrucci贸 de la influ猫ncia dels dem貌crates burgesos sobre els obrers; formaci贸 immediata d鈥檜na organitzaci贸 independent i armada de la classe obrera; creaci贸 d鈥檜nes condicions que, en la mesura que sigui possible, siguin les m茅s dures i comprometedores per a la dominaci贸 temporal i inevitable de la democr脿cia burgesa: aquests s贸n els punts principals que el proletariat, i, per tant, la Lliga, han de tenir presents durant i despr茅s de la pr貌xima insurrecci贸鈥.

 El tercer element s贸n unes important铆ssimes reflexions de Rosa Luxemburg al seu Una vez m谩s el experimento belga de principis del XX on diu que 鈥渆l terreny de la legalitat burgesa del parlamentarisme no 茅s nom茅s un camp de dominaci贸 per a la classe capitalista, sin贸 tamb茅 un terreny de lluita sobre el qual ensopeguen els antagonismes entre proletariat i burgesia. Per貌 de la mateixa manera que l’ordre legal per a la burgesia no 茅s m茅s que una expressi贸 de la seva viol猫ncia, per al proletariat la lluita parlament脿ria no pot ser res m茅s que la tend猫ncia a portar la seva pr貌pia viol猫ncia al poder. Si darrere de la nostra activitat legal i parlament脿ria no hi ha la viol猫ncia de la classe obrera, sempre disposada a entrar en acci贸 en el moment oport煤, l’acci贸 parlament脿ria de la socialdemocracia es converteix en un passatemps tan espiritual com extreure aigua amb un colador. Els amants del realisme, que subratllen els 鈥減ositius 猫xits鈥 de l’activitat parlament脿ria de la socialdemocr脿cia per a utilitzar-los com a arguments contra la necessitat i la utilitat de la viol猫ncia en la lluita obrera, no noten que aquests 猫xits, per m茅s 铆nfims que siguin, nom茅s poden ser considerats com els productes de l’efecte invisible i latent de la viol猫ncia鈥.

 Quart. El 1916 al seu esb贸s popular sobre l鈥檌mperialisme, Lenin ens n鈥檈xplicava els detalls en termes econ貌mics i pol铆tics com a devenir del sistema capitalista. I el Che el 1965 ens tradu茂a aquesta necessitat econ貌mica de l鈥檌mperialisme en la corresponent ideologia dels qui subjectivament assumien aquesta din脿mica objectiva: 鈥淟a bestialidad imperialista, bestialidad que no tiene una frontera determinada, ni pertenece a un pa铆s determinado. Bestias fueron las hordas hitleristas, como bestias son los norteamericanos hoy, como bestias son los paracaidistas belgas, como bestias fueron los imperialistas franceses en Argelia. Porque es la naturaleza del imperialismo la que bestializa a los hombres, la que la convierte en fiera sedienta de sangre, que est谩n dispuestas a degollar, asesinar;…鈥.[1]

 Tenint en compte tot aix貌, i a quasi 150 anys de les importants lli莽ons teoricopr脿ctiques de La Comuna de Paris, la conclusi贸 l貌gica 茅s que no necessitem un nou model d鈥檕rdre p煤blic per mantenir el mateix ordre social. El poder de la classe treballadora no pot imposar-se amb un cos policial que no hagi sorgit del seu interior, d鈥檜n cos policial que els dies de vaga general protegeixi El Corte Ingl茅s en comptes dels interessos del poble o que apallissa els manifestants al crit de rojos de merda[2]. Aix铆 doncs, si les esquerres volen governar nom茅s ho poden fer de la m脿 d鈥檜n poder coherent als interessos de la classe treballadora, i els Mossos d鈥橢squadra no s鈥檋i ajusten. No 茅s q眉esti贸 nom茅s de la BRIMO o l鈥橝RRO, 茅s el cistell sencer, 茅s la ideologia de l鈥檃gent adoctrinador que amb pistola entra a les escoles i instituts per a legitimar l’organitzaci贸 armada en conjunt. No volem una policia judicial que desnoni fam铆lies per enriquir els bancs, sin贸 que volem acabar amb la propietat privada de la banca. Cal dissoldre els Mossos i constituir una Gu脿rdia Roja i Lila, la legalitzaci贸 i oficialitzaci贸 del poder popular. Un cop haguem canviat l鈥檕rdre social, ja debatrem el model m茅s adequat per reprimir la derrotada burgesia, i per descomptat reflexionarem sobre la idone茂tat o no dels gasos lacrim貌gens, les bales de foam o de goma, les tanquetes d鈥檃igua鈥

[1] https://rebelion.org/discurso-del-comandante-che-guevara-en-la-asamblea-general-de-las-naciones-unidas/

[2] https://www.vilaweb.cat/noticies/testimonis-denuncien-carrega-mossos-gracia/




Fuente: Lahaine.org