July 12, 2021
De parte de Nodo50
238 puntos de vista


Estem en un bar, conversant amb un amic. Vibra el tel猫fon. Obrim la pantalla. Atenem la notificaci贸. Continuem la conversa. Desconnectem. Entrem a Twitter. La veu de l鈥檃companyant queda en segon pla. Tornem a la conversa. Vibraci贸. Contestem uns missatges. Entrem a Instagram. Ens acomiadem. Tornem a obrir el m貌bil al metro. Llegim tuits. Canviem d鈥檃plicaci贸. Mirem stories. Canviem. I aix铆, ad infinitum. Segur que us sona.

Tamb茅 us sonar脿 un cert ennuvolament mental, una sensaci贸 d鈥檈star per tot i no estar per res a la vegada. Potser us sentiu dins d鈥檜na vor脿gine d鈥檌mmediatesa que us va xuclant i que us fa sentir obligats a continuar lliscant la pantalla. Hi ha qui, fins i tot, no pot parar, perqu猫 aferra la vida al consum indiscriminat de continguts des que es lleva fins que es va a dormir, hi ha qui s鈥檋a convertit sense voler-ho en un veritable ionqui de la informaci贸.

El negoci de les grans empreses tecnol貌giques est脿 en la captaci贸 de l鈥檃tenci贸 i del temps. En mostrar-nos productes publicitaris mentre nosaltres som el producte. El capitalisme tecnol貌gic (o, citant Yanis Varoufakis, el tecnofeudalisme) fa gaireb茅 vint anys que treballen en una experi猫ncia d鈥檜suari cada cop m茅s instintiva, m茅s estimulant, amb m茅s capacitat de generar sorpresa i, per tant, m茅s addictiva.

Totes aquestes aplicacions estan dissenyades perqu猫 segreguem dopamina, la mol猫cula del plaer, de la motivaci贸 i de l鈥檃ddicci贸, en quantitats industrials. Si voleu saber com funciona aquest mecanisme en aplicacions com Twitter, Instagram o 鈥揺ntre altres鈥 Tinder mireu aquesta minis猫rie d鈥橝RTE.

Tothom, qui m茅s qui menys, 茅s v铆ctima d鈥檃quest sabotatge vital, d鈥檃questa angoixa de perdre鈥檚 alguna cosa o de ser rellevant铆ssim en un minut de gl貌ria. Amb el temps, aquestes necessitats s鈥檋an convertit en el cavall de Troia de la concentraci贸 i de la capacitat d鈥檃prenentatge. A la m铆nima sensaci贸 d鈥檃vorriment o de frustraci贸, l鈥檃nalg猫sic 茅s a la pantalla. I, malauradament, les empreses editorials han apr猫s a competir per la nostra atenci贸 i pel nostre temps emulant les t脿ctiques agressives de les xarxes. L鈥檈xemple m茅s paradigm脿tic d鈥檃ix貌 s贸n els Marca stories, on la cap莽alera esportiva copia el format d鈥stories a Instagram.

El consum desbordant de continguts ennuvola els sentits i col路loca al consumidor en una paradoxal situaci贸 d鈥檌ndefensi贸: Tot li sona, no sap res del cert. L鈥檈xc茅s d鈥檌nformaci贸 funciona com el cloroform: ens seda, ens desconcentra i no ens permet aprofundir en res. Recordem nebuloses i ens deixem guiar per tend猫ncies i pol猫miques, per hist貌ries amb narratives potents que apel路len als nostres instints i emocions m茅s primaris. La cr貌nica negra i els successos estan convertint-se en novel路les per fascicles, on cada detall 茅s una 煤ltima hora imprescindible per no perdre perspectiva del cas.

La creaci贸 de continguts i materials de qualitat s贸n una part fonamental per resoldre el problema. Continuem necessitant l鈥slow journalism, periodisme fet des del servei p煤blic, cuinat amb dedicaci贸 i enfocat a entendre la realitat i dotar els ciutadans d鈥檈ines suficients per comprendre (i combatre) els abusos de poder. Per貌 茅s cada cop m茅s urgent aconseguir vacunar-nos contra la manca d鈥檃tenci贸 i l鈥檈xc茅s d鈥檌nformaci贸 sup猫rflua. I aix貌 nom茅s s鈥檃consegueix adquirint cultura medi脿tica i eines de consum de continguts perqu猫 qualsevol persona sigui capa莽 de saber descartar la palla i nodrir-se del gra.

Si en l鈥櫭╬oca dels mitjans tradicionals la tend猫ncia era informar-se al m脿xim, en aquesta era, on la informaci贸 intoxica i angoixa, la premissa ha de ser informar-se b茅. I b茅 significa amb consci猫ncia, amb perspectiva, amb profunditat i respectant-se el temps d鈥檜n mateix. Perqu猫 si la informaci贸 茅s poder, el temps 茅s vida. I ens l鈥檈stan robant per fer negoci.

Els articles d鈥檕pini贸 expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perqu猫 coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l鈥橭bservatori M猫dia.cat.



Fuente: Media.cat