August 15, 2022
De parte de Grup Antimilitarista Tortuga
216 puntos de vista

La plataforma es defineix com a apolítica, però es comporta com el braç policíac de l’extrema dreta · Una de les seves obsessions és combatre l’independentisme.

Redacció

Apolítica i defensora dels drets dels agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Així es defineix la plataforma Jusapol, que amb l’excusa de la reivindicació de la igualtat salarial amb els Mossos d’Esquadra i l’Ertzaintza actua com a trinxera de l’extrema dreta, el nacionalisme espanyol i un model policíac reaccionari, que prioritza la impunitat dels agents –defensant la llei mordassa– a qualsevol fiscalització democràtica.

Jusapol va néixer el 2017 a la comissaria de la policia espanyola de Palència. La majoria de membres eren, sobretot, agents destinats a seguretat ciutadana. Però aquella plataforma, que havia de servir de suport als policies, de seguida va derivar –tot aprofitant el procés independentista català– cap a una organització política amb vincles amb les formacions més espanyolistes i extremistes, com ara Ciutadans i Vox.

Gràcies a aquest suport, però també a l’atenció mediàtica dels mitjans més conservadors, Jusapol va començar a créixer, i organitzava actes i manifestacions per tot l’estat. Cal destacar que Ciutadans va ser fonamental en aquestes primeres passes. Part de l’estratègia espanyolista d’Albert Rivera implicava instrumentalitzar els cossos policíacs i la plataforma li obria les portes a una bossa de vots de 150.000 agents.

Rivera “compra” un miting a Barcelona

El 20 de gener de 2018, Jusapol va convocar una manifestació a la plaça d’Urquinaona de Barcelona. Suposadament, la marxa havia de servir per a reivindicar la igualtat salarial entre policies, però es va convertir en un míting electoral de Rivera, que va rebre crits de “president”, amb la plana major de Ciutadans. L’ajuntament va xifrar en 35.000 els assistents, tot i que l’organització va dir que eren 160.000.

Més tard es va saber, gràcies al diari Público, que el partit havia pagat pràcticament totes les despeses –inclòs un dirigible amb l’eslògan “Equiparació ara!” i la mobilització d’autobusos amb gent de tot l’estat– a canvi d’imposar la presència de Rivera a primera fila i la de Societat Civil Catalana com a organitzadora.

El mateix diari va revelar que el gabinet jurídic Suárez Valdés, propietat del marit de Begoña Villacís (cap de Ciutadans a l’Ajuntament de Madrid) en aquell moment, va redactar i difondre els documents que van servir a Jusapol, en els primers mesos de vida, com a full de ruta per a plantar cara a la resta d’organitzacions policíaques.

Ortega
L’ex-secretari general de Jupol, José María García, abraça Javier Ortega Smith (fotografia: Europa Press)

Sindicalisme, persecucions i l’ombra de Vox

A mitjan 2018, Jusapol va fer un pas més en la seva estratègia de creixement i va crear els satèl·lits Jupol i Jucil amb la intenció de controlar els consells de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, que són els òrgans de mediació i resolució dels conflictes col·lectius amb l’administració de l’estat. L’aparició d’aquestes noves entitats, especialment Jupol, va radicalitzar encara més el col·lectiu.

Tot i ser suposadament apolítica, Jusapol i els seus satèl·lits van començar a perseguir i amenaçar l’independentisme. En aquest sentit, van presentar denúncies contra el president Quim Torra i el conseller Miquel Buch acusant-los d’incitar a l’odi i a la violència contra les seves manifestacions, les quals exaltaven sense problemes la repressió i la brutalitat policíaca del Primer d’Octubre.

A Catalunya, les contramanifestacions i les protestes contra els actes de Jusapol, com ara la famosa manifestació holi a la Via Laietana de Barcelona, han deixat desenes d’activistes represaliats, entre els quals, Marcel Vivet, condemnat a un any i mig de presó per desordres públics, tot i que en primera instància havia rebut una pena de cinc anys.

D’altra banda, a final del 2018, una delegació d’ultres de Jusapol va viatjar fins a Waterloo per assetjar el president Carles Puigdemont, i fins i tot van provar d’entrar a la Casa de la República, mentre proferien tota mena d’insults, com ara “gos fastigós”, “mira la casa del fill de puta”. Malgrat la gravetat dels fets, el govern espanyol se’n va rentar les mans i es va negar a investigar-ho.

Unes setmanes més tard, l’idil·li de Jusapol amb Ciutadans es va començar a esberlar. El motiu fou la sagnia de la formació de Rivera i la irrupció del partit d’ultradreta Vox al Parlament d’Andalusia. Els de Santiago Abascal representaven a la perfecció l’extremisme i el discurs bel·licós de la plataforma policíaca. De fet, segons que va explicar Público, membres de Jusapol –entre els quals, el policia i youtuber Jandro León, que ha rebut unes quantes sancions disciplinàries– van fer campanya de manera activa a favor de Vox a les xarxes socials.

Victòria electoral, guerra interna i assalt al congrés

L’estiu del 2019, Jupol es va imposar amb contundència en les eleccions sindicals de la policia espanyola, de manera que va aconseguir vuit dels catorze llocs en el consell del cos. Tanmateix, aquest triomf va quedar marcat per la guerra entre el president de Jusapol, Natán Espinosa, i el secretari general del sindicat, José María, Chema, García, abans de la primera reunió amb el Ministeri d’Interior.

En aquesta trobada, Espinosa era partidari d’escoltar les propostes del ministeri, mentre que García, que va tirar pel dret, va deixar de banda qualsevol via conciliadora i va presentar batalla des del primer minut, i exigir la igualtat salarial entre policies. El conflicte entre els dirigents, segons whatsapps filtrats per El Plural, va arribar als insults i a les difamacions personals.

Espinosa, que va quedar arraconat, va acabar abandonant Jusapol i va fundar un sindicat anomenat EYA, actualment residual, amb la intenció de presentar-se a les pròximes eleccions al consell de la policia (2023). Amb García com a home fort, Jusapol i Jupol van aprofundir encara més en la sintonia amb Vox.

Les tàctiques agressives i les polèmiques es van accentuar. Després d’amenaçar un diputat d’EH Bildu al Parlament Basc, membres de Jusapol i Jupol també van muntar un escarn públic a Pablo Iglesias i a Irene Montero a casa seva. Ara bé, el punt culminant d’aquesta estratègia fou el 3 de març de 2020, quan van rebentar un cordó de la policia i van portar una protesta fins a la porta del congrés espanyol.

Uns quants diputats de Vox, com ara Javier Ortega Smith i Macarena Olona, es van fer fotografies amb els manifestants –que portaven passamuntanyes, màscares i grillons– i els van donar suport. Ara bé, el comportament va ser molt diferent amb altres càrrecs electes. Laura Borràs, llavors portaveu de JxCat, va ser assetjada i perseguida pels policies i guàrdies civils mentre li cridaven “catalans de merda” i “vine si t’atreveixes, filla de puta”.

Les corrupteles del secretari general

La manifestació al congrés espanyol va ocasionar desavinences dins la junta de Jupol, les quals van derivar en una assemblea extraordinària, el maig del 2021, per a destituir el secretari general, José María García. A més, sobre la taula hi havia la denúncia d’un afiliat per la manca de transparència en els càrrecs de la targeta corporativa del dirigent, en la qual s’havien carregat despeses personals, com ara àpats per valor de centenars d’euros, còctels en discoteques, Viagra i el renting d’un vehicle de gamma alta.

“Ha actuat de manera autoritària fins a imposar canvis en l’estructura del sindicat i en els estatuts per perpetuar-se en el càrrec i controlar el sindicat”, retreia un dirigent de Jupol a García, en declaracions a El País. A més, en el moment de la destitució, García havia estat suspès de sou i feina per la direcció general de la policia per una falta greu i una de molt greu.

Per si no fos prou, en el mateix article, fonts de la junta del sindicat explicaven que havien canviat els panys dels despatxos de la seu de Madrid per evitar que l’ex-secretari general i els seus acòlits hi entressin. D’altra banda, les despeses sense justificar a la targeta corporativa són investigades ara pel jutjat d’instrucció número 53 de Madrid.

El sindicat ha assenyalat públicament la diputada d’ERC Montse Bassa, que va denunciar la brutalitat de la policia espanyola al congrés, i ha portat als tribunals l’ex-consellera de Salut Alba Vergés, l’ex-secretari de Salut Pública Josep Maria Argimon i la coordinadora de la campanya de vaccinació contra la covid-19, Carmen Cabezas, tot assegurant que van discriminar els agents de la policia i de la Guàrdia Civil durant la vaccinació.

Victòria electoral amarga i dimissions

A final del 2021, en les eleccions al consell de la Guàrdia Civil, Jucil es va convertir en l’associació més votada i va aconseguir sis vocals (l’òrgan l’integren setze). Certament, va ser una victòria, però molt menor que la de Jupol el 2019 al consell de la policia. A més, pocs mesos després, va quedar tacada per la renúncia de la meitat dels vocals de Jucil.

Tot i que l’associació va assegurar que les renúncies es devien a raons estrictament personals, María Rosario Muñoz va escriure una carta als militants en què lamentava la lluita d’egos dins la cúpula de l’organització, “els cops de colze per a sortir a la fotografia”, i “les mentides per a devaluar altres amb la voluntat d’apartar-los”. A més, acusava alguns membres del comitè executiu d’haver vulnerat el codi ètic intern.

Un dirigent de Jupol a Ceuta també ha dimitit recentment dels seus càrrecs. Ramón del Campo, que era afí al secretari general derrocat, va escriure una altra carta en què denunciava l’opacitat de la cúpula del sindicat, que a parer seu pren decisions de manera autoritària i il·legal. I afegia: “S’assembla més a una dictadura que no pas a un sindicat democràtic.”

Font: https://www-vilaweb-cat.translate.g…




Fuente: Grupotortuga.com