February 27, 2021
De parte de Antagonistas
134 puntos de vista


Isaac Arriaza*

Parem atenci贸 a una informaci贸 publicada a El Pa铆s i que he descobert gr脿cies al company Javier Liste Lim茅s, membre de la redacci贸 d鈥檃questa revista. Es tracta d鈥檜na breu recerca que mostra la distribuci贸 del vot, a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, segons origen i renda de les persones que van exercir el sufragi el passat 14 de febrer, creuant els resultats electorals i les dades de l鈥橧NE que reflecteixen la distribuci贸 de la renda per secci贸 censal. Val a dir, com ha estat recollit per la majoria dels mitjans generalistes, que l鈥檃bstenci贸 ha assolit una fita remarcable i que, a m茅s, aquesta tamb茅 s鈥檋a distribu茂t de forma desigual segons renda, 茅s a dir, en funci贸 de la classe social a la qual es pertany.

Nom茅s Junts, el partit escombra del trumpisme catal脿, que compta entre les seves files amb supremacistes que menystenen els castellanoparlants, m茅s aviat 茅s que no els (ens) consideren part de la seva Catalunya homog猫nia; nom茅s el partit de Puigdemont i Torra, i el PDCat, el partit d鈥橝rtur Mas, que no ha obtingut representaci贸, han aconseguit m茅s suports entre les persones de rendes altes i mitjanes-altes que la CUP-Guanyem. 脡s per fer-s鈥檋o mirar profundament. Per comen莽ar, recomano psicoan脿lisi. Despr茅s, ja es veur脿.

Anem a pams. Rescatem all貌 que 茅s de p煤blic coneixement en relaci贸 amb els principis fonamentals que constitueixen la proposta pol铆tica de l鈥橢squerra Independentista (EI). Els mitjans han acceptat l鈥檃utoasignaci贸 de la CUP com anticapitalista, quan en realitat el seu programa 茅s, a voltes simplement socialdem貌crata, a voltes estatalista, d鈥檌nspiraci贸 sovi猫tica. 脡s conegut, per l鈥檈vid猫ncia emp铆rica i perqu猫 ja molt abans de 1968 ho va deixar dit l鈥橢scola de Frankfurt, que els fonaments de la dominaci贸 capitalista i sobretot els efectes nocius sobre la personalitat, sobre el subjecte, el qu猫 s鈥檋a anomenat les patologies de la ra贸, 茅s a dir, l鈥檈stranyament, l鈥檃lienaci贸, i, per tant, el treball abstracte, assalariat, la centralitat de la mercaderia i els diner, categories fonamentals que sostenen i reprodueixen el mode de producci贸 capitalista, no desapareixien pel simple canvi de titularitat dels mitjans de producci贸. Gr脿cies a Fromm, Marcuse, Adorno i, despr茅s, Debord i H茅ller, entre d鈥檃ltres, sabem que el socialisme real no va ser una altra cosa que capitalisme d鈥橢stat. 

Sintetitzant l鈥檃nterior, doncs, no em queda una altra que constatar com la CUP ha falsificat absolutament l鈥檃nticapitalisme, 茅s a dir, ha fet d鈥檃questa pr脿ctica antagonista, concreta i centrada en el rebuig a la quotidianitat alienada, una simple abstracci贸, una idea, un esl貌gan, una determinada posici贸 est猫tica. En concret, des de 2012, l鈥檈xpressi贸 parlament脿ria de la CUP no ha fet o impulsat cap iniciativa que s鈥檃propi a una cr铆tica coherent de les categories i institucions que suporten l鈥檚tatu quo. I ho hauria tingut f脿cil: la dissoluci贸 del parlament i la fi de la pol铆tica separada, professionalitzada. La fi de l鈥檈spectacle. Al llarg d鈥檃quests anys, ha tingut l鈥檕portunitat d鈥檃bandonar els seus seients, per貌 no nom茅s no ha fet sin贸 que s鈥檋a abonat a l鈥橝VE, que et deixa a deu minuts de la Carrera de Sant Jer贸nimo.

Qu猫 succeeix, doncs, en realitat? M鈥檌nteressa especialment l鈥檃proximaci贸 de Miquel Amor贸s, qui ho ha anomenat 鈥榚fecte pantalla psicol貌gic鈥. El discurs, de tant insistir-hi, conforma una mena de realitat paral鈥ela. Primer en els individus que s鈥檋i troben ficats. A for莽a de repetir que som anticapitalistes, ens ho acabem creient. El mirall alienat sempre ens torna all貌 que nosaltres li llencem. D鈥檃ltra banda, l鈥檈spectacle, en una barreja d鈥檌nteressos (pol铆tic i folkl貌ric) i donat que ning煤 te l鈥檈spai ni la capacitat per impugnar la mentida, amplifica el missatge fals. El mateix diari El Pa铆s, per posar un exemple, per貌 ni molt menys l鈥櫭簄ic, comen莽a sovint les informacions referides a les cuparies amb la f贸rmula 鈥榚ls anticapitalistes鈥. No obstant aix貌, i en contrast, mereix atenci贸 la publicaci贸 freq眉ent, per part del mitj脿 propietat de Prisa, d鈥檌nformacions on es recullen aproximacions i plantejaments de tall neo-socialdem貌crata, no pas radicals, ni de bon tros, les quals demostren sobradament, i per assimilaci贸 imperfecta, que l鈥檃nticapitalisme de l鈥橢I 茅s un fake (1). I no perqu猫 ho digui qui escriu, en absolut. Sense anar m茅s lluny, seguint Anselm Jappe en una entrevista recent, personalitat destacada de la Wertkritic, o cr铆tica del valor, 茅s f脿cil deduir que les categories centrals i les institucions que sostenen l鈥檚tatu quo, com comentava m茅s amunt, mai s鈥檋an impugnat de soca-rel per part de la CUP, ni tan sols aquesta impugnaci贸 radical, que seria desitjable des d鈥檜na posici贸 antagonista, forma part de la seva tradici贸 pol铆tica, sense dubte massa vinculada al dirigisme de tall leninista que, com sabem, reserva un paper central a l鈥橢stat. 

脡s precisament en aix貌 煤ltim, a la centralitat atorgada a qu猫 anomenen 鈥榣a cosa p煤blica鈥, on podem trobar una de les causes de l鈥檃tractiu que exerceix la posada en escena de les cupaires sobre estrats socioecon貌mics allunyad铆ssims de la poblaci贸 proletaritzada a qui diuen interpel路lar. Resulta una obvietat que no ho aconsegueixen pas. Des del meu punt de vista, 茅s del tot leg铆tim preguntar-se si realment ho persegueixen honestament. En contrast, arrepleguen simpatitzants entre el funcionariat (a l鈥檈scola tenen el seu fil贸), determinats professions liberals i part de l鈥檈mprenedoria vinculada amb l鈥橢conomia Social i el Tercer Sector. Exagerant -malauradament tota generalitzaci贸 cont茅 una part de veritat-, persones blanques que gaudeixen d鈥檜n nombre significatiu de privilegis. Dit d鈥檜na altra manera, i sobretot a l鈥檜rb, les cupaires interpel路len la nova classe mitjana, una classe que tradicionalment ha fugit espaordida de qualsevol modificaci贸 m铆nimament disruptiva de l鈥檕rdre de coses existent. Sense anar m茅s lluny, el substrat hist貌ric de la reacci贸 a l鈥橢uropa durant el primer ter莽 del segle XX. I com va passar llavors, l鈥檈strat social m茅s susceptible al populisme, al dogmatisme i a les adscripcions identit脿ries. Si aix貌 li sumen una socialitzaci贸 pol铆tica abandonada a l鈥檈f铆mer, colonitzada tecnol貌gicament i on la reflexi贸 s鈥檋an restringit a un nombre determinat de car脿cters, obtenim el substrat ideal per la falsificaci贸 i, per tant, la desnaturalitzaci贸 i la desactivaci贸 de qualsevol plantejament dirigit a fer trontollar els fonaments de la dominaci贸 contempor脿nia.

En aquest punt, i fent refer猫ncia a la potencialitat percebuda de l鈥檃posta institucional 鈥榓nticapitalista鈥, val a dir que existeix una mena d鈥檕ptimisme infantiloide, un xic neur貌tic i, per tant, absolutament il路lustratiu del car脿cter social propi del seu votant probable, un autoengany sostingut per un bon grapat de persones properes a l鈥橢squerra Independentista, que vindria a defensar el seg眉ent: 茅s molt bona not铆cia que les persones de posici贸 acomodada votin la CUP, puix aix貌 voldr脿 dir que han virat cap a posicions rupturistes鈥 Qu猫 dir d鈥檃questa candidesa? D鈥檃questa inversi贸 argumental que pren l鈥檃paren莽a per realitat i es queda tan ample? Per descomptat, la concepci贸 que subjau a aquest raonament cau en un doble error. En primer lloc, sobreestima la incid猫ncia de la propaganda (pseudo) anticapitalista. En segon lloc, i relacionat directament amb l鈥檃nterior, subestima la capacitat de la classe dominant per a prendre les decisions encertades que, efectivament, comportin la defensa dels seus interessos. Dit d鈥檜na altra manera, la distribuci贸 socioecon貌mica del vot cuparie ens d贸na molta informaci贸 respecte a l鈥檈ss猫ncia de la seva proposta pol铆tica, el p貌sit pol铆tic real que roman quan s鈥檈vaporen els posicionaments altisonants i les samarretes amb missatge. 

La CUP, al llarg d鈥檃quests nou anys de parlamentarisme espectacular, despr茅s de la hist貌rica assemblea celebrada a Molins de Rei el 2012, ha creat un producte de consum pol铆tic, una mercaderia, embolcallada d鈥檜n paper buf贸, ple de consignes que actua com a ter脿pia (molt econ貌mica, per cert), dirigida a expiar els privilegis de qui la consumeix, per tal de poder obtenir un reflex m茅s amable quan, al mat铆, abans de comen莽ar una feina amb la qual ens identifiquem absolutament, ens posem davant el mirall. 

Finalment, crec que l鈥檈xposat m茅s amunt explica una part del suport electoral que, malgrat defensar plantejaments aparentment rupturistes, obt茅 l鈥橢squerra Independentista entre un perfil concret de gent acomodada. La resta, no requereix una explicaci贸 tan elaborada. A imatge de qu猫 succeeix amb Junts, ho podem resumir amb una paraula: nacionalisme.


(1) Qu猫 dir, i en aquest punt tindr铆em tema, de l鈥檃llunyament cr貌nic, la profunda desconnexi贸 emocional de la CUP, mai m茅s ja les CUP, respecte els espais d鈥檃utogesti贸 i autonomia que encara resisteixen, malgrat les dificultats, prop nostre.


*Forma part de la redacci贸 d鈥橝ntagonistes.org




Fuente: Antagonistas.org