April 12, 2021
De parte de La Haine
218 puntos de vista


12/04/2021 :: Pa铆s Valenci脿
x N煤ria Cadenes
Pedro Cuevas, assass铆 conf茅s de Guillem Agull贸, 茅s exemple de la impunitat amb qu猫 ha pogut comptar la viol猫ncia dels grups d’ultradreta

La hist貌ria sinistra de Pedro Cuevas, assass铆 conf茅s de Guillem Agull贸, 茅s exemple de la impunitat amb qu猫 ha pogut comptar, especialment al Pa铆s Valenci脿, la viol猫ncia dels grups d’ultradreta

Una pistola simulada, una daga-punyal, dues navalles de papallona, una navalla autom脿tica i una altra que no ho era, un tirador de precisi贸, un puny americ脿, un matxet, una ma莽a, una destral grossa de doble full, una bola met脿l路lica amb punxes, una altra navalla encara, oscada, que qui sap per qu猫 la devia guardar.

Aquestes s贸n les armes que van requisar a Pedro Cuevas, 脿lies 鈥榚l Ventosa鈥, durant l鈥檕peraci贸 Panzer, i que aquest individu, assass铆 conf茅s, va reclamar despr茅s que li tornessin.

Assass铆 conf茅s, hem escrit, s铆. Ell fou qui va apunyalar el jove Guillem Agull贸 i Salvador, l鈥11 d鈥檃bril de 1993, a Montanejos (Alt Millars). Amb Gerardo Mora, Juan Manuel S谩nchez, 鈥榚l Picha鈥, Jos茅 Cu帽at, 鈥榚l Pollo鈥, Francisco Garcia, 鈥榚l Mody鈥. Mentre els uns l鈥檃ssenyalaven i els altres l鈥檃guantaven, el colpejaven, ell el va assassinar.

Des del primer moment, la fam铆lia, l鈥檃cusaci贸 popular, entitats i partits (llevat dels representants de la dreta espanyolista) van denunciar els fets com un crim pol铆tic. Les vinculacions dels assassins amb l鈥檈xtrema dreta espanyola, amb els grupuscles violents que operaven al Pa铆s Valenci脿, van ser una evid猫ncia que els tribunals espanyols es van negar a considerar. I qu猫, que els criminals, un grupet del barri valenci脿 de Marxalenes, s鈥檃utoanomenessin 鈥楰omando Marchalenes IV Reich鈥?, i qu猫, que identifiquessin Guillem com a antifeixista i independentista i per aix貌 entre tots el volguessin acorralar?, i qu猫, que despr茅s de la punyalada se n鈥檃nessin al莽ant el bra莽 en s貌rdida salutaci贸 feixista o cridant el 鈥楥ara al sol鈥? La q眉esti贸 era presentar l鈥檃ssassinat pr脿cticament com un accident, com una 鈥榖aralla entre joves鈥, cap relaci贸 amb les bandes feixistes que trobaven camp per c贸rrer al Pa铆s Valenci脿.

Despr茅s d鈥檜n judici que hauria de passar a la hist貌ria com a exemple de vergonya, quatre dels acusats van ser absolts, i 鈥榚l Ventosa鈥, que havia confessat ser l鈥檃utor material de la punyalada assassina, fou l鈥櫭簄ic condemnat. Catorze anys de pres贸. En va complir quatre.

Quatre.

鈥榁a ser bestial, els mitjans encara no s鈥檋an disculpat de la brutalitat de criminalitzar Guillem鈥: entrevista als pares de Guillem Agull贸

Operaci贸 Panzer

El judici va ser el 1995. Un parell d鈥檃nys despr茅s, Cuevas sortia en llibertat. La pista del sinistre personatge es va deixatar. Fins que, l鈥檃ny 2005, va tornar a sortir als diaris. El Ventosa, que segons aquell tribunal de l鈥橝udi猫ncia Provincial de Castell贸, no tenia res a veure amb els grupuscles nazis violents, era detingut, juntament amb prop d鈥檜na vintena d鈥檌ndividus m茅s, en l鈥檃nomenada 鈥榦peraci贸 Panzer鈥 contra, precisament, un grupuscle nazi violent que operava al Pa铆s Valenci脿 i que es feia dir Frente Antisistema (FAS). L鈥檃cusaven d鈥檃ssociaci贸 il路l铆cita i tinen莽a d鈥檃rmes. Ell, segons els informes dels gu脿rdies civils, era l鈥檈ncarregat de distribuir les armes.

El nom que els gu脿rdies civils van posar a l鈥檕peraci贸 provenia, de fet, de Cuevas mateix: ell fabricava els punys americans que despr茅s comercialitzaven via internet per finan莽ar la banda violenta i autoanomenada Frente Antisistema. La investigaci贸 s鈥檋avia engegat estirant el fil d鈥檃quella web de venda d鈥檃rmes. I els punys americans que fabricava el Ventosa hi tenien etiqueta nominal: Panzer.

Entre els detinguts i companys d鈥檃quest Ventosa, crescut en els ambients marginals i assidu dels grupuscles feixistes, hi havia Sergio Guti茅rrez Prats, que col路laborava amb Cuevas al taller clandest铆 de fabricaci贸 dels punys americans 鈥榩anzer鈥 i que dormia en un ta眉t; Pedro Costa Mora, 脿lies 鈥楲ofer鈥, considerat el comptable del grup nazi, a qui van requisar una escopeta, una navalla amb una esv脿stica al puny, v铆deos i propaganda nazi, i que despr茅s, entre el 2008 i el 2014, va treballar en un centre privat d鈥檃tenci贸 a joves amb risc d鈥檈xclusi贸 i tutelats per la conselleria de Benestar Social; dos militars, Pedro David Montiel Garcia, 脿lies 鈥楥r谩neo鈥 i Jos茅 Andr茅s Orts, Erik, a qui van requisar un veritable arsenal que guardava a casa (l鈥檃ny 2016, el van condemnar a dos anys de pres贸 per maltractament a la seva ex-parella, tamb茅 militar); Ignacio March, que abans de quedar paral铆tic arran d鈥檜n accident, havia estat condemnat a pres贸 per haver pegat una pallissa brutal a dos joves; Carlos Rueda, 脿lies 鈥楥ountry鈥, vigilant de Levantina de Seguridad, empresa de l鈥櫭瞨bita de l鈥檜ltranacionalista espanyol Jos茅 Luis Roberto; Sergio Beneyto, que quan feia de disc-j貌quei es feia dir 鈥楧J Kiolo鈥; Alejandro Serrador Ferrer, 鈥榚l Silla鈥, conegut de la ultradreta valenciana, condemnat per una pallissa a un jove de setze anys, que tamb茅 havia estat vigilant de Levantina i que era regidor d鈥橢spa帽a 2000 (el partit de Jos茅 Luis Roberto) a Silla (Horta); Sandra Rentero, que tamb茅 anava a la llista de Silla per Espa帽a 2000; Joaquin Saludes, que treballava en el camp de la retolaci贸 (vehicles polic铆acs, per exemple, retolava); o els dos individus que no es van presentar al judici, Facundo Esteban, 鈥楨scorpi贸n鈥, que hom situava a l鈥橝rgentina, i Juan Manuel Soria, un assaonador de pells, antic vell agitador de l鈥檈xtrema dreta i que sembla que havia fugit a T脿nger.

Els informes de l鈥檃cusaci贸 consideraven que aquest Soria era el l铆der pol铆tic del grupuscle. A casa seva, a Xiva (Foia de Bunyol), hi van trobar tamb茅 armes de foc i munici贸 de calibres diversos. L鈥檃ny 2007, Pedro Cuevas, assass铆 de Guillem Agull贸, que 茅s de Val猫ncia, va ser candidat a les eleccions municipals a Xiva, precisament, com a cap de llista per la formaci贸 ultra Alianza Nacional.

En tot cas, el lloguer de la seu del FAS a Val猫ncia, un local anomenat 鈥楾hule鈥, era responsabilitat d鈥檃quest Soria, igual com ho era la captaci贸 de nous membres per a Alianza Nacional (AN), la nova marca en qu猫 es fonia l鈥檃ntiga Alianza para la Unidad Nacional (AUN) de Ricardo S谩ez de Ynestrillas. I com que un fil en porta a un altre i sempre s贸n el mateix, apuntarem tan sols un parell de dades m茅s: que el president d鈥檃questa 鈥榥ova鈥 AN, Pedro Pablo Pe帽a, va acabar a la pres贸 despr茅s d鈥檌ntentar atemptat amb explosius contra un autocar de familiars de presos bascs; i que al mateix local que havia estat seu del FAS, i acompanyat per Soria i pel nazi Pedro Varela, l鈥檃ny 2007 hi va fer un acte l鈥檈x-cap del Ku Klux Klan David Duke.

N煤ria Cadenes: 鈥楨l que va passar amb en Guillem Agull贸 va ser una aut猫ntica pel路l铆cula de terror, amb una maquin脿ria que trinxava persones鈥

鈥榁oy a hacer pupa鈥

鈥楳e llevo un pincho. Voy a hacer pupa.鈥 Aix铆 s鈥檈xpressava l鈥檃ssass铆 de Guillem Agull贸 per tel猫fon, segons transcripci贸 de la Gu脿rdia Civil. Era la seva manera de presumir. Quedaven per anar 鈥榙e cacera鈥, que aquest 茅s el terme que empren els feixistes quan surten a apallissar, i ell hi duia el 鈥榩incho鈥. Aquestes mateixes transcripcions mostraven com s鈥檕feria com a prove茂dor d鈥檜n 鈥榝erro鈥 (pistola, en argot) o proposava de vendre punys americans (aquells que ell mateix fabricava, se suposa) a criatures (鈥榗hiquillos鈥, deia, literalment). I el vinculaven amb una pallissa a Villena, i amb alguns robatoris, tamb茅.

Van ser absolts. El tribunal va anul路lar els enregistraments telef貌nics com a prova acusat貌ria i, quan van mirar l鈥檃rsenal d鈥檃rmes que els havien requisat鈥 havia desaparegut. Un 鈥榝uncionament anormal de l鈥檃dministraci贸 de just铆cia鈥, segons el mateix Consell General del Poder Judicial. Una 鈥榙estrucci贸 anticipada鈥 de les armes a causa del 鈥榝uncionament anormal鈥 etc猫tera. Les tenien custodiades a la comand脿ncia de la Gu脿rdia Civil de Val猫ncia. Com a proves. Per貌 alg煤 es va 鈥榙espistar鈥 i les va destruir. El 31 d鈥檕ctubre de 2013. Abans del judici.

Per貌 la hist貌ria no va pas acabar amb les absolucions. Com per reblar el clau dels desprop貌sits, els detinguts a l鈥檕peraci贸 Panzer encara van reclamar que els tornessin les armes. Que els indemnitzessin per les que els havien destru茂t i que els tornessin tota la parafern脿lia nazi. La llista del militar de l鈥檈x猫rcit espanyol, Jos茅 Andr茅s Ort, Erik, era inacabable: de l鈥檈scorcoll que la Gu脿rdia Civil havia fet a casa seva, el setembre de l鈥檃ny 2005, n鈥檋avien requisat una pistola, dos rifles, dues carrabines, dos carregadors, dos visors, una escopeta, tres punts de mira, una canana de cacera, un ganivet, una funda d鈥檃ixella per a arma curta, una armilla antibales, tres matxets (un dels quals, com les baionetes de l鈥檈x猫rcit espanyol de l鈥檃ire, amb funda reglament脿ria), tres espases (una de les quals, tornem-hi, d鈥檕ficial de l鈥檈x猫rcit espanyol), quatre-cents cartutxos amb bala, una daga de la Wafen SS, un casc i una sivella de soldat alemany i medalles i escuts i creus tot de simbologia nazi. Tot ho va reclamar. I una indemnitzaci贸 de 16.531 euros. Pel perjudici que li havien causat destruint-li les pistoles.

Pedro Cuevas, 鈥榚l Ventosa鈥, tamb茅 va reclamar les seves armes. N鈥檋em fet la llista en comen莽ar. I les seves parafern脿lies: un llibre, Regal铆a del Tercer Reich, un bust de Hitler, sis quadres amb simbologia nazi, fulls amb himnes paramilitars.

Tal com van raonar des de l鈥橝cci贸 Popular Contra la Impunitat, personada en aquell judici del cas Panzer, aquelles reclamacions van ser 鈥榰na cosa molt semblant a un acte de fanfarroneria i de desafiament envers la ciutadania, d鈥檋umiliaci贸 de la democr脿cia鈥. Els absolts van presumir, aix铆, 鈥榙e la seva condici贸 de nazis una volta aconseguida, novament, la impunitat鈥 i despr茅s d鈥檋aver negat 鈥榙urant anys les proves evidents del seu activisme en grups d鈥檌deologia nazi i especialment violents contra qui 茅s diferent鈥.

https://www.vilaweb.cat/noticies/la-impunitat-de-lassassi-de-guillem-agullo/amp/?__twitter_impression=true&s=09




Fuente: Ppcc.lahaine.org