September 29, 2021
De parte de Nodo50
389 puntos de vista


Un past铆s amb forma de caseta i un 鈥-5,5 %鈥 gravat a la fa莽ana. Aquest 茅s el 鈥渞egal鈥 que el Sindicat de Llogateres ha fet arribar al portal immobiliari Idealista per celebrar un any de regulaci贸 del preu dels lloguers. El percentatge indica el descens dels preus de lloguer als municipis regulats a Catalunya el segon trimestre de l鈥檃ny, segons dades de l鈥橝g猫ncia de l鈥橦abitatge. Una xifra que contrasta amb una baixada molt m茅s moderada all脿 on els preus no estan regulats, d鈥檜n 2,7%. De mitjana, en comparaci贸 amb l鈥檃ny anterior, els lloguers han caigut un 3% als municipis amb regulaci贸. Tirar endavant la llei 11/2020 no ha estat un cam铆 f脿cil. El setembre de l鈥檃ny passat el Parlament de Catalunya va aprovar-la, despr茅s d鈥檜n acord in extremis amb Junts per Catalunya 鈥搎ue es negava a votar-hi a favor si no s鈥檋i introdu茂en una s猫rie d鈥檈smenes鈥, i d鈥檜n any de negociacions. En aquest per铆ode, una seixantena de municipis de m茅s de 20.000 habitants l鈥檋an aplicat amb l鈥檕bjectiu de congelar els preus dels lloguers vigents de cara als nous contractes i abaixar els que estan per sobre del preu de l鈥櫭璶dex de refer猫ncia quan es renovin. Com tantes altres normes catalanes, est脿 sota la lupa del Tribunal Constitucional des que el PP la va rec贸rrer quan nom茅s tenia uns tres mesos de vida. El govern espanyol va seguir les passes dels populars i tamb茅 va portar la llei al Constitucional, per貌 no va demanar-ne la suspensi贸 immediata. Mentre el tribunal delibera sobre la llei catalana, dem脿, dijous 30 de setembre, registraran al Congr茅s espanyol la Llei de Garantia del Dret a l鈥橦abitatge, que inclou la regulaci贸 dels lloguers a l鈥橢stat espanyol, elaborada conjuntament entre el Sindicat, la PAH, Nadie sin hogar, sindicats de treballadores i altres organitzacions.

De quines maneres s鈥檋an beneficiat les llogateres de la llei de regulaci贸 durant aquest darrer any?

Aquesta llei neix en un context on el 80% de les persones arribaven a l鈥檃ssemblea del Sindicat de Llogateres perqu猫 se鈥檒s acabava el contracte, i o b茅 els demanaven una pujada abusiva o simplement es trobaven amb una finalitzaci贸 de contracte. L鈥檃rrendador no volia renovar perqu猫 sabia que la fam铆lia no podria assumir la pujada que volia fer. Els primers quatre anys, el Sindicat va desenvolupar una campanya que es deia 鈥淓ns quedem鈥, que consistia a dir: 鈥淎ix貌 茅s casa nostra, no marxem鈥 i organitzar-se amb la resta de ve茂ns de la mateixa propietat, el Sindicat i obrir una negociaci贸 col路lectiva i aconseguir una renovaci贸 de contracte sense pujades. Aix貌 茅s una prefiguraci贸 de la regulaci贸, una llei de contenci贸 de rendes que no nom茅s afecta col路lectius vulnerables o a un sector de la poblaci贸, sin贸 que conquereix drets universals. Ara, el preu del lloguer no pot apujar quan s鈥檃caba el contracte, tant si es queda el mateix llogater com si canvia, i aix貌 茅s molt important perqu猫 els propietaris deixen de tenir incentius per fer fora les fam铆lies de casa seva. 脡s un primer pas per punxar la bombolla dels lloguers. La regulaci贸 fomenta baixades moderades i si comparem trimestre a trimestre, els preus als municipis regulats segueixen baixant, i als no regulats s鈥檈ncareixen. La baixa de lloguers est脿 liderada pels municipis regulats. A Barcelona per exemple, l鈥檃baixada de lloguers 茅s del 7,8%, 茅s a dir, els barcelonins estalvien 912 euros anuals amb la regulaci贸, 76 euros mensuals. Per貌, a m茅s, no nom茅s es tracta d鈥檃ssequibilitat sin贸 tamb茅 d鈥檃conseguir que viure de lloguer sigui una opci贸 m茅s segura i permanent. Amb la regulaci贸 no incentives la rotaci贸, la 鈥渄inamitzaci贸 del mercat鈥 鈥揷om ho anomena la patronal immobili脿ria鈥, sin贸 que estimules que viure de lloguer sigui una opci贸 molt m茅s estable, que la gent pugui quedar-se a casa seva, al seu barri, i pugui seguir portant els seus fills a la mateixa escola.


Pots posar-ne algun exemple?

Azora, un fons voltor que t茅 propietats a tot l鈥橢stat, estava demanant apujades de fins al 40% a municipis de tota l鈥櫭rea Metropolitana. La lluita dels ve茂ns d鈥橝zora ha estat crucial per aconseguir la regulaci贸, i ara gr脿cies a aquesta s鈥檋an aconseguit renovacions sense cap pujada. L鈥檕rganitzaci贸 dels ve茂ns i la llei han estat molt importants per aconseguir renovacions sense pujades. O el cas de la Trini, per exemple, una mare soltera que pagava 550 euros de lloguer i feia vuit anys que vivia al pis. De sobte, li diuen que li renoven, per貌 a 750 euros. Viu amb una pensi贸 de 800 euros i, per tant, no pot assumir la pujada. La Trini diu a la propietat que no poden fer l鈥檌ncrement perqu猫 hi ha una regulaci贸 que la limita i el primer que fa la immobili脿ria 茅s dir-li: 鈥淒oncs no et renovem鈥. A trav茅s del Sindicat i amb la llei a la m脿, finalment, aconseguim que li renovin per cinc anys m茅s al mateix preu.

鈥淓l preu no pot apujar quan s鈥檃caba el contracte, tant si es queda el mateix llogater com si canvia, i aix貌 茅s molt important perqu猫 els propietaris deixen de tenir incentius per fer fora les fam铆lies de casa seva鈥


Per tant, m茅s enll脿 de l鈥檈xist猫ncia de la llei, 茅s molt important que la gent la conegui perqu猫 hi ha propietats que intenten esquivar-la?

Des que es va aprovar la llei, la patronal immobili脿ria 鈥揅ambra de Propietat, Col路legi d鈥橝gents de la Propietat Immobili脿ria (API), Asval [associaci贸 de propietaris d鈥檋abitatge en lloguer], Idealista i companyia鈥 van comen莽ar una campanya per intentar boicotejar-la. La Cambra de la Propietat i el Col路legi d鈥橝PI van elaborar un manual de possibles escletxes, per exemple. D鈥檃ltra banda, l鈥檃dministraci贸 tampoc ha dedicat pressupost suficient a fer difusi贸 de la llei i sancionar, per fer que la llei s鈥檌mplementi totalment. Per aix貌, la feina dels sindicats ha estat vital per fer con猫ixer la llei i perqu猫 la gent s鈥檃treveixi a reclamar els seus drets. Viure de lloguer 茅s una situaci贸 que es presta tant a l鈥檃b煤s, que incl煤s quan les persones coneixen els seus drets, se鈥檒s fa molt dif铆cil exercir-los. O sigui, a la gent li fa molta por que no li renovin el contracte i aleshores 鈥搎uan 茅s evident que la propietat no est脿 complint amb les seves obligacions de manteniment o est脿 cobrant un preu il路legal o no assumeix els costos d鈥檋onoraris de la immobili脿ria鈥, els fa por plantar cara. Sempre pesa l鈥檃mena莽a de no renovaci贸.

Carme Arcarazo, poratevu del Sindicat de Llogateres
Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres |Axel John Miranda


Abans de l鈥檃provaci贸, la patronal immobili脿ria alertava que provocaria una retirada massiva de l鈥檕ferta. No ha estat aix铆.

El nombre de contractes aquest trimestre ha baixat lleugerament a tot Catalunya, per貌 ha baixat molt m茅s en els municipis on no s鈥檋a regulat, un 7%, que all脿 on s铆 que preval la regulaci贸, un 1%. De fet, mai s鈥檋avien signat tants contractes nous com el trimestre passat. Un any 茅s suficient per desmentir el mantra de la patronal que va llan莽ar perqu猫 aquesta llei els fa mal. Una regulaci贸 de preus ha donat al猫 a la ciutadania, que acaba dedicant m茅s de la meitat del que guanya a pagar el lloguer. Els pocs que fa deu anys que inflen la bombolla dels lloguers i extorsionen fam铆lies comptaven en anar pujant el lloguer cada vegada que renovaven un contracte. La llei atura aquest proc茅s especulatiu. Abans que s鈥檃prov茅s, ja van comen莽ar una campanya en contra de qualsevol regulaci贸, perqu猫 no hi ha negoci m茅s rendible que llogar un pis en aquest pa铆s. Si han arribat fons d鈥檌nversi贸, no 茅s casualitat. Els fons dedicats al lloguer actuen a trav茅s de la figura jur铆dica de les socimis, que no paguen impostos. S鈥檋an fet una s猫rie de lleis que s贸n una catifa vermella per als fons d鈥檌nversi贸 cap al mercat de lloguer. La regulaci贸 茅s de les poques lleis que no es posa al cant贸 de qui especula sin贸 de qui viu de lloguer.


A banda del 鈥渕antra鈥 de l鈥檕ferta, de quines altres maneres van intentar aturar la llei?

A banda de l鈥檈strat猫gia medi脿tica, est脿 en marxa una estrat猫gia judicial, ja que el PP va porta la regulaci贸 al Tribunal Constitucional fent l鈥檈nc脿rrec al bufet d鈥橝lbert Rivera. Alhora, van endegar de seguida una estrat猫gia pol铆tica i ara la continuen perqu猫 el govern espanyol no aprovi una llei a escala estatal per regular els preus, un comprom铆s que es recull en l鈥檃cord de govern amb Podemos i en el de pressupostos. Asval i Idealista estan cremant el tel猫fon. A m茅s, Idealista ha tret una s猫rie d鈥檌nformes basats en les seves pr貌pies dades i hi ha mitjans que els utilitzen. Oi que ning煤 es creuria un informe del c脿ncer de pulm贸 publicat per Marlboro? Doncs no ens podem creure un informe sobre la regulaci贸 de preus publicat per Idealista, que forma part del lobby. La patronal immobili脿ria ha intentat i intenta tombar la llei de regulaci贸 perqu猫 funciona.

鈥淟a llei ha d鈥檃nar acompanyada d鈥檜na inversi贸 seriosa i constant en habitatge p煤blic, perqu猫 estem en m铆nims europeus, i cal desmuntar tota la s猫rie de lleis que fomenten l鈥檈ntrada de fons d鈥檌nversi贸鈥


Si el Constitucional tomba la llei, qu猫 far脿 el Sindicat i qu猫 creu que hauria de fer la Generalitat de Catalunya?

No concebem que es pugui aprovar una ley de vivienda sense una regulaci贸 de preus, per貌 som molt conscients que aquesta regulaci贸 est脿 en perill i que 茅s una possibilitat que el Constitucional la tombi. 脡s molt important que tothom que viu de lloguer la faci efectiva en el dia a dia i s鈥檕rganitzi. Si amb 2.300 afiliats, el Sindicat ha aconseguit que s鈥檃provi una llei aix铆 a Catalunya, podr铆em fer molt m茅s. Ser moltes m茅s llogateres afiliades 茅s crucial davant els lobbys que la volen tombar. Tamb茅 comptem que els partits pol铆tics que la van registrar la defensaran davant de qualsevol atac. Aquest dijous anem a Madrid a registrar, conjuntament amb la PAH i grans sindicats, una ley de vivienda que es posi al costat de la gent que viu de lloguer.


Malgrat l鈥檈fecte de la regulaci贸, els preus continuen a nivells molt alts. Com a mesura parcial, de quines altres ha d鈥檃nar acompanyada?

La regulaci贸 de preus 茅s un primer pas molt important, per貌 ha d鈥檃nar acompanyada de moltes altres mesures. Pensem que 茅s molt important que els contractes puguin ser renovables de manera autom脿tica a no ser que necessiti l鈥檋abitatge per a si mateix o per a algun familiar, com ja passa a altres pa茂sos com Fran莽a o Alemanya. Tampoc t茅 cap sentit que els llogaters paguin els honoraris de les immobili脿ries. Per貌 sobretot, ha d鈥檃nar acompanyada d鈥檜na inversi贸 seriosa i constant en habitatge p煤blic, perqu猫 estem en m铆nims europeus, i cal desmuntar tota la s猫rie de lleis que fomenten l鈥檈ntrada de fons d鈥檌nversi贸 al nostre pa铆s, deixar de donar privilegis fiscals. A m茅s del vehicle de les socimis, es dona la situaci贸 que, mentre qualsevol treballador paga impostos sobre el 100% dels seus ingressos, qualsevol rendista nom茅s paga impostos sobre el 40% dels beneficis.




Fuente: Directa.cat