May 21, 2022
De parte de Grup Antimilitarista Tortuga
209 puntos de vista

La lluita de 50.000 objectors i -posteriorment- insubmisos contra el servei militar obligatori va durar trenta anys i els va costar, en conjunt, m茅s de mil anys de pres贸. “Mil anys de pres贸, adeu a la mili” recupera una hist貌ria que ha estat oblidada massa aviat, tot i ser un dels canvis socials m茅s importants de la nostra traject貌ria recent.

“S鈥檃nticipa la suspensi贸 del servei militar obligatori”. Amb aquestes paraules, el ministre de Defensa del govern espanyol, Federico Trillo, anunciava el 9 de mar莽 de l鈥檃ny 2001 el suposat final de la mili. Suposat, perqu猫 la suspensi贸 no 茅s el mateix que la derogaci贸 constitucional del servei militar obligatori, que feia 230 anys havia posat en marxa el rei Carles III amb les tristament famoses quintes. En la pr脿ctica, per貌, acabava el malson dels milers i milers de joves cridats a files cada any, amb la p猫rdua de temps, el patiment i els perills que suposava, a m茅s dels problemes de consci猫ncia que per a molts representava la incorporaci贸 -ni que fos provisional- a l鈥檈x猫rcit.

La lluita contra el servei militar, del 1971 al 2001, va acabar doblegant l鈥橢stat (Documental “Mil anys de pres贸, adeu a la mili”)

La fi de la mili no va arribar sola, ni va ser fruit d鈥檜n acord democr脿tic entre partits. Era la culminaci贸 d鈥檜na lluita conjunta que durant trenta anys havien dut a terme els col路lectius d鈥檕bjectors i d鈥檌nsubmisos, iniciada en plena dictadura i que amb un enorme cost hum脿 -detencions, pres贸, judicis, batallons disciplinaris聟- va acabar doblegant l鈥橢stat, obligat a decretar la suspensi贸 del servei militar obligatori despr茅s de fer els canvis necessaris al Codi Penal espanyol. “Mil anys de pres贸, adeu a la mili” 茅s la hist貌ria d鈥檃questa lluita i dels que la van dur a terme, explicada pels seus protagonistes i glosada per un pallasso.

Tortell Poltrona posa en aquest documental el contrapunt sat铆ric que tota lluita antibel路licista ha de tenir (Documental “Mil anys de pres贸, adeu a la mili”).

Perqu猫 si aquest documental t茅 dos protagonistes s贸n, justament, el primer dels objectors per motius no religiosos, el valenci脿 Pepe Beunza, i el pallasso Tortell Poltrona, activista antimilitarista des de la joventut, que posa el contrapunt sat铆ric a la narraci贸, exposant l鈥檃bsurditat absoluta de la ret貌rica i les pr脿ctiques militars que durant d猫cades i segles s鈥檋avien normalitzat.

El nucli de la hist貌ria no fa riure gens, per貌. La lluita contra la mili va costar molts anys de pres贸 -en conjunt, un miler- a aquells qui la van iniciar en ple franquisme, i encara despr茅s. Si b茅 els Testimonis de Jehov脿 ja es negaven a fer el servei per motius religiosos (i entomaven sense protesta la pres贸 i les sancions corresponents), el valenci脿 Pepe Beunza va ser el primer a negar-s鈥檋i per motius pol铆tics i de consci猫ncia. Pacifista, antimilitarista, d鈥檃rrels cristianes i implicat en diversos moviments per la pau, Beunza va preparar-se a consci猫ncia per assumir les sancions derivades de la seva negativa. Va passar bona part de la seva joventut a la pres贸, va ser enviat a batallons disciplinaris a l鈥櫭frica, va afrontar detencions i judicis, que aprofitava per exposar -amb orat貌ria i arguments irreprotxables- els seus motius per negar-se a fer el soldat. Per negar-se a agafar les armes, en aquell moment, calia ser m茅s valent que per anar a la guerra.

L鈥檃l路legat de Pepe Beunza en el primer consell de guerra que se li va fer per negar-se a complir el servei militar obligatori: anar a la pres贸 era un pas necessari per difondre la seva lluita (Documental “Mil anys de pres贸, adeu a la mili”)

No van trigar a afegir-se-li nous objectors: primer cinc, despr茅s desenes, m茅s endavant milers i milers d鈥檕bjectors i insubmisos, organitzats en grups tan variats com actius i valents. Antimilitaristes, pacifistes i no violents, cristians o laics, que van voler demostrar que hi ha moltes maneres -totes m茅s 煤tils que agafar les armes- de servir la societat. Grups d鈥檃lfabetitzaci贸, de lleure per a nens i joves, de suport a diversos col路lectius marginats, de formaci贸 d鈥檃dults, es van escampar per diversos barris populars. Mentre aprofundien en la teoria i la pr脿ctica de la no-viol猫ncia, donaven el seu suport all脿 on calia m茅s.

“Mil anys de pres贸, adeu a la mili” recull en detall la hist貌ria d鈥檃questa lluita -i la seva continuaci贸 amb la insubmissi贸, l鈥檃ntimilitarisme i la no- viol猫ncia- a Catalunya, una lluita r脿pidament oblidada des de societat i institucions. Els seus protagonistes, i nombrosos representants de moviments socials, la recorden aqu铆 amb precisi贸 per貌 sense dramatisme, perqu猫 tot i els moments m茅s durs -que n鈥檋i va haver molts- tamb茅 van riure i van viure. I, mentre se la jugaven, van fer hist貌ria.

Fitxa t猫cnica

Direcci贸 i gui贸: Carles Caparr贸s i Obiols i Toni Marin Vila

Cap de producci贸: Lola Pedr贸s

Director fotografia: Oriol Bosch

So: Let鈥檚 Sound

Muntatge: Laila Romero i Torrent i Carles Caparr贸s i Obiols

Mescles de so: Dani Zacarias

Grafisme: Carlos Azagra

Veu en off: no

Amb la col路laboraci贸 especial de Jaume Mateu (Tortell Poltrona)

Producci贸 executiva Aigua Films: Carles Caparr贸s i Obiols

Producci贸 executiva La Ballesta: Toni Marin Vila

Producci贸 executiva TVC: S铆lvia Pair贸 Vila

Producci贸 delegada TVC: Joan Carles Villacreces Rodr铆guez

Direcci贸 executiva TVC: Montse Armengou Mart铆n

2022

“Mil anys de pres贸, adeu a la mili” 茅s una producci贸 de Televisi贸 de Catalunya produ茂da per Aigua Films i La Ballesta

Vore el v铆deo: https://www.ccma.cat/tv3/sense-ficc…

Pepe
Pepe Beunza, a un acte.



Fuente: Grupotortuga.com