September 21, 2021
De parte de CGT Pais Valencia I Murcia
322 puntos de vista



L鈥橧MPACTE DE LES GRANS INFRAESTRUCTURES

Experts en transport ferroviari posen en dubte la necessitat de la nova plataforma d鈥檃lta velocitat que ha de connectar Val猫ncia amb Castell贸 pels seus alts costos econ貌mics i ambientals

Joan Canela. P煤blic

Quan va inaugurar-se fa gaireb茅 30 anys 鈥揺l 1992- l鈥橢uromed entre Val猫ncia i Barcelona trigava dues hores i 45 minuts a fer el recorregut. Hui, quan arriba puntual, ho fa en tres hores i 25, i aix貌 perqu猫 el nou enlla莽 a l鈥檃ltura de Cambrils li permet esquivar quatre poblacions i reduir vint minuts. El deficient manteniment de la l铆nia, amb diferents punts en qu猫 cal reduir la velocitat per q眉estions de seguretat i, sobretot, la instal路laci贸 del tercer fil en el tram entre Castell贸 i Val猫ncia, que obliga a reduir la velocitat des dels 220 quil貌metres per hora fins a tan sols 160, en s贸n els principals responsables.

Una possible soluci贸 a aquest desgavell seria la projecci贸 d鈥檜na nova plataforma ferrovi脿ria d鈥檃lta velocitat entre Val猫ncia i Castell贸. Un cop all铆, el tren enlla莽aria amb la via normal fins a Tarragona, on torna a haver-hi alta velocitat fins a Barcelona. Per貌, 茅s una opci贸 viable? Els constants retards de l鈥檌nici de la infraestructura fan pensar que 茅s complicada i hi ha veus, com l鈥檈conomista i expert en mobilitat, Vicent Torres, que asseguren que aquesta l铆nia mai es far脿.

El principal problema, a banda de l鈥impacte sobre el territori que tindria una nova plataforma ferrovi脿ria, especialment en la ja saturad铆ssima horta nord de Val猫ncia, 茅s l鈥alt cost econ貌mic. El projecte est脿 pressupostat en 1.140 milions d鈥檈uros i el seu benefici 茅s molt discutible. 鈥淎mb un c脿lcul gener贸s suposar铆em que un AVE de Val猫ncia a Castell贸, tenint en compte que hauria d鈥檈ixir del t煤nel passant a no m茅s de 80 quil貌metres per hora i que nom茅s assoliria els 300 en un moment molt concret del recorregut, faria tot el trajecte en uns 28-29 minuts, que s贸n tan soles 8 menys del que trigava anteriorment l鈥橢uromed禄, explica Juan Ramon Ferrandis, maquinista i portaveu de la Plataforma en Defensa del Ferrocarril de CGT.

Al cost de la construcci贸 cal afegir-hi el del manteniment. Cada quil貌metre de via d鈥橝VE suposa entre cent mil i dos-cents mil euros anuals, dependent de l鈥檕rografia, ja que per aconseguir aquestes velocitats 茅s necessari alinear els ra茂ls de forma constant. 鈥淟鈥檃ugment de velocitat fa augmentar l鈥檈nergia cin猫tica per貌 al quadrat, el que suposa quadruplicar l鈥檈nergia necess脿ria, per貌 tamb茅 el fregament amb les vies, que es deterioren molt m茅s r脿pid鈥, detalla el professor de f铆sica i membre de Per l鈥橦orta, Josep Gavald脿. En comparaci贸, una via convencional per a mitja dist脿ncia que permet assolir els 220 quil貌metres per hora, una quarta part del cost en manteniment.

Aquest alt cost de l鈥檃lta velocitat provoca que, avui dia, siga un mitj脿 de transport altament subvencionat. 鈥淧er exemple, pagar la inversi贸 i l鈥檈xplotaci贸 a 30 anys, cada bitllet d鈥橝VE Val猫ncia Madrid hauria de costar entre 300 i 400 euros, i aix貌 tenint en compte que s鈥檕mpliren sempre tots els trens. Si ara mateix pot costar uns 30 euros, vol dir que la resta es paga a c脿rrec dels pressupostos generals de l鈥檈stat鈥, explica Ferrandis. I Gavald脿 afegeix: 鈥淢entre tenim unes rodalies car铆ssimes, estem subvencionant el transport de la gent m茅s acomodada que 茅s la usu脿ria habitual de l鈥橝VE鈥.

El problema de les mercaderies

Els defensors del projecte argumenten que 茅s necess脿ria una connexi贸 ferrovi脿ria del Pa铆s Valenci脿 amb Europa per no hipotecar el futur industrial. Ferrandis, per貌, alerta que la plataforma prevista no permetr脿 aquest 煤s: 鈥Un tren de mercaderies arriba a suportar fins a 22 tones per eix, i aquesta infraestructura no est脿 pensada per aguantar-ho鈥. Aquest ferroviari, a m茅s, denuncia el desmantellament de les terminals de mercaderies a 脿rees industrials com Alzira i Vila-real, que estan quedant desconnectades per via f猫rria. 鈥淣om茅s estan quedant operatives les del Port de Val猫ncia i la Ford [a Almussafes], mentre que la connexi贸 amb el Port de Castell贸, ara mateix 茅s inviable i no sembla que hi haja cap projecte per arreglar-ho鈥.

Tots els experts consultats coincideixen que el benefici de l鈥橝VE recau principalment en la construcci贸 en si mateixa, i no en la seua utilitat posterior. 鈥淭ot el projecte en conjunt, que a m茅s de l鈥橝VE, ha d鈥檌ncloure el t煤nel passant i la nova estaci贸, pot arribar a costar m茅s de 5.000 milions d鈥檈uros i aix貌 interessa molt a les grans empreses contractistes d鈥檕bra p煤blica 鈥揺xplica Vicent Torres-, en aquest sentit encara som al segle XIX, quan el motor econ貌mic era, b脿sicament, estirar dels pressupostos p煤blics. Per entendre la hist貌ria d鈥橢spanya n鈥檋i ha prou en entendre la hist貌ria dels seus ferrocarrils鈥.

Gavald脿 recorda que 鈥els diners p煤blics no s贸n infinits i que tot all貌 que va a l鈥橝VE es lleva d鈥檃ltres partides. I ara mateix 茅s molt m茅s urgent una xarxa de rodalies que vertebre el pa铆s o una pol铆tica de reverdiment de les ciutats que ens fa莽a m茅s resilients al canvi clim脿tic鈥.

Font: P煤blic




Fuente: Cgtpv.org