April 14, 2021
De parte de Nodo50
336 puntos de vista


Aquest 14 d鈥檃bril se celebren noranta anys de la proclamaci贸 de la Segona Rep煤blica a l鈥橢stat espanyol, una rep煤blica proclamada pels partits d鈥檈squerres despr茅s de set anys de dictadura caracteritzada per una dura repressi贸 cap als sindicats i el moviment obrer en general. El nou sistema pol铆tic va generar un esclat d鈥檈uf貌ria en gran part de la societat valenciana. Les ciutats i els pobles del Pa铆s Valenci脿 es van omplir de gent que va baixar al carrer per a celebrar el canvi de r猫gim. Hi havia moltes il路lusions posades en la Segona Rep煤blica espanyola, i que es van consolidar en la nova constituci贸. En aquesta, es reconeixien diverses llibertats col路lectives i individuals, com la llibertat de premsa, el matrimoni civil o el divorci, a m茅s del sufragi universal despr茅s de tensos debats a les corts.

Es va obrir una finestra a la participaci贸 de les dones en la vida pol铆tica, alhora que tamb茅 se鈥檒s atorgava una major capacitat de decisi贸 en la vida privada. Tanmateix, potser degut a la curta vida del r猫gim republic脿 o per la f猫rria tradici贸 ancorada en la societat espanyola, aquestes reformes a penes tindrien impacte en les zones m茅s rurals. Malgrat aix貌, van ser moltes les dones amb principis pol铆tics que van participar activament en la vida p煤blica i intel路lectual durant aquests anys. Les seues vides, amb el comen莽ament de la Guerra Civil espanyola i la posterior dictadura, correrien diferents camins per sobreviure tant al r猫gim dictatorial com a l鈥檈xili.

Durant la dictadura de Primo de Rivera, quan encara era una adolescent, Soler va participar en les mobilitzacions en contra del dictador i va formar part d鈥檃questa oposici贸 dins de la Federaci贸 Universit脿ria Escolar

Entre les persones que van eixir al carrer el 14 d鈥檃bril de 1931 hi havia la militant comunista Alejandra Soler. La jove valenciana va ser una de les milers de ciutadanes i ciutadans que es dirigiren a la pla莽a d鈥橢mili Castelar 鈥搇鈥檃ctual pla莽a de l鈥橝juntament鈥 per celebrar aquest canvi. Nascuda en una fam铆lia benestant, des de molt jove li van inculcar uns principis basats en els valors de la llibertat. Durant la dictadura de Primo de Rivera, quan encara era una adolescent, Soler va participar en les mobilitzacions en contra del dictador i va formar part d鈥檃questa oposici贸 dins de la Federaci贸 Universit脿ria Escolar (FUE), que reivindicava una manera d鈥檈ducar m茅s moderna i progressista; una educaci贸 p煤blica i l鈥檃cc茅s universal a l鈥檈nsenyament. Seran aquests principis els que Alejandra Soler defensar脿 tota la seua vida, des dels anys vint fins a la seua mort, el 2017.

L鈥檈ducaci贸, una arma per a l鈥檈mancipaci贸 de les dones en la Segona Rep煤blica
Alejandra Soler va participar en les mobilitzacions en contra del dictador i va formar part d鈥檃questa oposici贸 dins de la Federaci贸 Universit脿ria Escolar (FUE), que reivindicava una manera d鈥檈ducar m茅s moderna i progressista |Arxiu

Soler va desafiar les normes del seu temps, una 猫poca en qu猫 estava prohibit que les dones competiren. Tal com afirma l鈥檃tleta i investigador Recaredo Agull贸, 鈥淎lejandra va decidir posar-se els pantalons curts i c贸rrer a les pistes del camp del Mestalla鈥. Ella, junt amb altres valencianes, opt脿 per fer esport perqu猫 s鈥檕posava a les normes que imperaven en la societat valenciana als anys vint.

Durant el per铆ode republic脿, es va dedicar al m贸n de l鈥檈ducaci贸. De fet, se la coneix com a una mestra de la Rep煤blica, fins que el 1939 va haver d鈥檈xiliar-se a la Uni贸 Sovi猫tica, passant abans per un camp de concentraci贸 de l鈥橢stat franc茅s. A l鈥橴RSS, exercir脿 tamb茅 com a educadora dels xiquets i xiquetes que arribaven de l鈥橢stat espanyol.

De professi贸 arxivera, va ser una de les primeres dones que va estudiar a la universitat als anys vint. El 1930, es va instal路lar, junt amb el seu marit i els seus fills, a la capital valenciana, on comen莽aria una de les millors etapes vitals i professionals de la seua vida

Els exilis, per貌, no sempre s贸n exteriors. Durant la dictadura franquista tamb茅 va haver-hi persones que el van patir d鈥檌nterior. Una d鈥檈lles va ser Mar铆a Moliner, una aragonesa que durant els anys de la Rep煤blica va dirigir 105 biblioteques rurals valencianes. De professi贸 arxivera, va ser una de les primeres dones que va estudiar a la universitat als anys vint. El 1930, es va instal路lar, junt amb el seu marit i els seus fills, a la capital valenciana, on comen莽aria una de les millors etapes vitals i professionals de la seua vida.

Moliner aconsegueix la vacant en l鈥檃rxiu de la delegaci贸 provincial d鈥橦isenda, per貌 la seua activitat no es limitar脿 煤nicament a aquest servei, sin贸 que impartir脿 gram脿tica a l鈥橢scola d鈥橝rtesans, col路laborar脿 amb diferents projectes de la Instituci贸 Lliure d鈥橢nsenyament i crear脿, junt amb altres intel路lectuals i amics, la delegaci贸 valenciana de les Missions Pedag貌giques, de la qual ella ser脿 nomenada vicepresidenta. La iniciativa va estar destinada a l鈥檃lfabetitzaci贸 i la millora del nivell educatiu i cultural de les classes socials m茅s baixes i de la poblaci贸 que vivia en llocs de dif铆cil acc茅s.

Aquesta passi贸 perqu猫 la cultura germinara a les zones rurals, als racons m茅s inaccessibles del territori valenci脿, no s鈥檃turar脿 durant els anys de la Guerra Civil espanyola, ja que va ser en aquest per铆ode quan Moliner va ser nomenada cap de la biblioteca de la Universitat de Val猫ncia i va reafirmar aix铆 el seu comprom铆s amb la Rep煤blica. La minuciositat i el respecte al treball que exercia es reconeix en Instruccions per al servei de xicotetes biblioteques, una mena de llibret d鈥檌nstruccions per a orientar als bibliotecaris i bibliotec脿ries rurals en la seua tasca professional.

L鈥檈ducaci贸, una arma per a l鈥檈mancipaci贸 de les dones en la Segona Rep煤blica
Maria Moliner, d鈥檕rigen aragon猫s, durant els anys de la Rep煤blica va dirigir 105 biblioteques rurals valencianes |Arxiu

Amb la vict貌ria del feixisme, tota la tasca de l鈥檃rxivera es truncar脿. Tant Moliner com el seu home van ser condemnats a l鈥檕stracisme m茅s absolut. En 1939 van ser expedientats i sancionats, i va ser aleshores quan la seua activitat p煤blica en favor de la cultura i l鈥檈ducaci贸 es paralitza. Durant aquesta aturada, Mar铆a Moliner comen莽ar脿 un proc茅s interior, un treball m茅s introspectiu. Aquesta activitat es traduir脿 en la creaci贸 del seu diccionari de l鈥櫭簊 de l鈥檈spanyol, m茅s conegut com el Mar铆a Moliner.


Els drets de les dones, secundaris per als republicans

El reconeixement de la ciutadania de les dones en l鈥檃rticle 36 de la Constituci贸 republicana no va ser f脿cil. La societat espanyola continuava sent profundament tradicional i en ella la pres猫ncia femenina estava relegada a l鈥檈spai dom猫stic i privat. Aquesta condici贸 va continuar en gran manera, tot i l鈥檃provaci贸 del sufragi universal. Segons afirma la historiadora Ana Aguado, 鈥渓es direccions masculines dels partits pol铆tics republicans continuaren considerant secund脿ries les reivindicacions femenines鈥.

Amb tot, en l鈥櫭╬oca republicana es van anar desenvolupant propostes igualit脿ries. Les feministes advocaven per la seua emancipaci贸 de l鈥橢sgl茅sia, del pare i del marit. Al remat, el que perseguien era la seua independ猫ncia i la seua pres猫ncia p煤blica en la societat. En aquest context, la socialista Maria Cambrils va ser una fidel defensora d鈥檈ixos principis, sempre lligats a la causa socialista. Per a ella, feminisme i socialisme aniran de la m脿, i no es podr脿 entendre un sense l鈥檃ltre.

A difer猫ncia de Soler i Moliner, Maria Cambrils va n脿ixer en el si d鈥檜na fam铆lia humil al barri del Cabanyal. La seua formaci贸 cultural i pol铆tica va ser autodidacta, de fet, el seu primer contacte amb els ideals socialistes es va produir gr脿cies a una amiga i ve茂na, Natividad, esposa i companya d鈥檜n obrer dels ferrocarrils. Aquesta la va introduir en les lectures de Marx, Pablo Iglesias o Bebel.

El reconeixement de la ciutadania de les dones en l鈥檃rticle 36 de la Constituci贸 republicana no va ser f脿cil. La societat espanyola continuava sent profundament tradicional i en ella la pres猫ncia femenina estava relegada a l鈥檈spai dom猫stic i privat

Anys m茅s tard, Maria Cambrils escriuria Feminisme Socialista, un assaig a favor de la igualtat entre homes i dones i en defensa del feminisme de classe, com ella ho definir脿. Durant el temps de la dictadura de Primo de Rivera, tamb茅 va anar desenvolupant tota una producci贸 te貌rica socialista i feminista reflectida en els seus articles de premsa.

Als anys vint, ja en els seus escrits denunciava la subordinaci贸 de les dones als homes en les lleis, aix铆 com la consideraci贸 que les dones eren jutjades com a uns 茅ssers inferiors als masculins. 鈥淓n la major part dels codis antics que es coneixen [鈥 veiem consignada i sostinguda en la lletra la inferioritat de la dona, 茅s a dir, el rebaixament injust de la seua personalitat humana鈥 o 鈥渓imitar-nos al paper de guardianes de la llar i a les naturals funciones fisiol貌giques de la maternitat 茅s tant com acceptar l鈥檈sclavitud a la qual se鈥檔s condemna en la societat鈥, s贸n algunes de les den煤ncies que redactava en els seus articles.

L鈥檈ducaci贸, una arma per a l鈥檈mancipaci贸 de les dones en la Segona Rep煤blica
Maria Cambrils va escriure 鈥楩eminisme Socialista鈥, un assaig a favor de la igualtat entre homes i dones i en defensa del feminisme de classe, com ella ho definir脿 |Arxiu

Durant l鈥櫭╬oca republicana, en el seu diari de cap莽alera, El Socialista, va continuar escrivint articles en defensa del vot de les dones i de la participaci贸 de les mateixes en la vida p煤blica, aix铆 com va exercir un intens activisme a favor dels drets educatius i laborals de les dones. Sempre al costat de les obreres, la seua tasca es va fonamentar en la formaci贸 pol铆tica i cultural d鈥檃questes dones, tenint com a horitz贸 l鈥檌deal del socialisme com a ferramenta per acabar amb la desigualtat pol铆tica, econ貌mica i de g猫nere imperant en la societat espanyola.

El final de Maria Cambrils es va produir en 1939, quan, afectada per una greu malaltia, va decidir traslladar-se a Pego, d鈥檕n eren els seus pares. All脿 va passar els 煤ltims dies de la seua vida, fins al 24 de desembre d鈥檈ixe mateix any.


Mujeres Libres al Pa铆s Valenci脿

Les traject貌ries femenines durant els anys de vida de la Rep煤blica s贸n molt nombroses, tant en l鈥櫭爉bit individual com en el col路lectiu. S鈥檋an esmentat les vides d鈥橝lejandra Soler, Mar铆a Moliner i Maria Cambrils, per貌 al Pa铆s Valenci脿 els exemples s贸n molt nombrosos. Destaca el testimoni de Mujeres Libres, com a grup cultural femen铆 del sindicat CNT, des d鈥檕n buscaven l鈥檈mancipaci贸 mitjan莽ant l鈥檈ducaci贸, a m茅s d鈥檃cabar amb una la triple esclavitud, la cultural, laboral i de g猫nere, que sotmetia les dones. La seua pres猫ncia al territori valenci脿 no va passar desapercebuda. Tal com indica l鈥檋istoriador Javier Navarro, les agrupacions de Mujeres Libres van rec贸rrer la geografia del pa铆s des dels Ports fins al Baix Segura.

L鈥檃ctivitat de l鈥檃grupaci贸 va estar molt activa des del 1934 fins al final de la Guerra Civil. El seu esperit incansable per acostar la cultura i la formaci贸 a les dones no es va aturar amb el context b猫l路lic. De fet, moltes proclames realitzades durant la guerra les van aplicar tamb茅 en temps de pau, com per exemple la millora de les condicions laborals o l鈥檕cupaci贸 de llocs de treball tradicionalment masculins.

L鈥檈ducaci贸, una arma per a l鈥檈mancipaci贸 de les dones en la Segona Rep煤blica
Mujeres Libres, com a grup cultural femen铆 del sindicat CNT, buscava l鈥檈mancipaci贸 mitjan莽ant l鈥檈ducaci贸, a m茅s d鈥檃cabar amb una la triple esclavitud, la cultural, laboral i de g猫nere, que sotmetia les dones |Mujeres Libres

A prop貌sit de l鈥檃niversari de la proclamaci贸 de la Rep煤blica, les historiadores recorden la import脿ncia de recollir el testimoni d鈥檃questes dones que van anar gestant els seus principis en favor de la llibertat i de la cultura durant els anys vint. Molts dels seus escrits i activitats tindrien una gran transcend猫ncia en l鈥檈tapa republicana, ja que desenvoluparien tasques significatives en l鈥櫭爉bit formatiu, pedag貌gic i social.

En un moment en qu猫 algunes posicions pol铆tiques pretenen vulnerar el dret a l鈥檈ducaci贸, privilegiant un model elitista i accessible nom茅s per a uns pocs, defensen recuperar la seua mem貌ria per entendre les vides de tantes persones que durant aquests anys van voler fer arribar la cultura i l鈥檈ducaci贸 a les classes populars com a eines emancipadores i revolucion脿ries.




Fuente: Directa.cat