January 28, 2021
De parte de Nodo50
1,326 puntos de vista

Jos茅 Antonio, ve铆 d鈥橝lmenara (Plana Baixa), s鈥檋a dedicat a l鈥檃gricultura des que era ben jove. Ha compaginat la producci贸 de taronja amb el seu treball com a dependent i propietari de la tenda del poble, la qual va tancar nom茅s es va jubilar, despr茅s d鈥檃cumular diversos anys de p猫rdues. 鈥淟a construcci贸 d鈥檜n supermercat al costat ens va perjudicar molt鈥, recorda. Ara, continua conreant les seues tres parcel路les de Clemenules (varietat lliure de mandarina), encara que cada any li resulta m茅s complicat obtenir un benefici. Els motius s贸n diversos. D鈥檜na banda, una bona part dels fruits els ha de tirar per les deformacions que els provoca la plaga del cotonet, un insecte provinent de Sud-脿frica anomenat aix铆 pel seu aspecte, similar al d鈥檜na borla de cot贸. D鈥檃ltra, l鈥檃ugment de mandarines i taronges procedents de Sud-脿frica; i s鈥檃fegeix un tercer motiu, relacionat amb aquelles varietats lliures, per les quals les agricultores no han de pagar cap llic猫ncia d鈥檈xplotaci贸, per貌 no s鈥檃sseguren que la seua varietat triomfe durant la campanya. 鈥淓nguany, haurem perdut un miler de quilos de clemenules鈥, assegura.

Segons un estudi t猫cnic de l鈥橝ssociaci贸 Valenciana d鈥橝gricultors (AVA-Asaja), en la campanya citr铆cola actual, l鈥檌mpacte del cotonet 鈥搎ue al Pa铆s Valenci脿 es va detectar per primera vegada l鈥檃ny 2009, en la localitat de Benifair贸 de les Valls (Camp de Morvedre)鈥 superar脿 els 113 milions d鈥檈uros en p猫rdues directes. En concret, l鈥檃ssociaci贸 xifra una p猫rdua de 78,7 milions d鈥檈uros per als productors del nord del territori, 31,5 milions per als de les comarques de Val猫ncia, i 3,6 milions en el sud. Quant al volum de producci贸, AVA-Asaja preveu un total de 380.000 tones de mandarines i taronges abandonades en els camps. Als efectes devastadors que cada any provoquen les plagues 鈥揺n els darrers anys, han arribat fins a sis plagues per la manca de controls sanitaris鈥, se suma la compet猫ncia deslleial del sector, principalment, des de l鈥檈ntrada en vigor, en l鈥檃ny 2016, del macroacord de lliure comer莽 entre Europa i Sud-脿frica.

Segons l鈥橝ssociaci贸 Valenciana d鈥橝gricultors (AVA-Asaja), en la campanya citr铆cola actual, l鈥檌mpacte de la plaga del cotonet superar脿 els 113 milions d鈥檈uros en p猫rdues directes

Tal com ja va explicar la Directa, aquest acord va permetre ampliar en un mes i mig el per铆ode d鈥檈xportaci贸 de c铆trics de Sud-脿frica, on els salaris i condicions laborals prec脿ries abarateixen el producte i, de retruc, es despla莽a la producci贸 valenciana. En concret, mentre que abans del tractat de lliure comer莽, Sud-脿frica nom茅s podia enviar taronges al conjunt de pa茂sos europeus fins al 15 d鈥檕ctubre, ara ho pot fer fins al 30 de novembre i, a m茅s a m茅s, s鈥檌mplanta que l鈥檃ranzel del 16% es reduir脿 progressivament fins que, l鈥檃ny 2025, no pague res per exportar els seus c铆trics. Les dades donen fe de l鈥櫭▁it del tractat. L鈥櫭簂tim butllet铆 de seguiment refor莽at de les importacions de c铆trics a la Uni贸 Europea, elaborat pel Ministeri d鈥橝gricultura espanyol, mostra com, respecte a la campanya anterior, l鈥檈xportaci贸 de c铆trics de Sud-脿frica a la Uni贸 Europea va augmentar en un 8% en 2020, malgrat que les vendes de la resta de pa茂sos van caure en un 3,4%. Principalment, afecta la pagesia que cultiva varietats primerenques, entre les quals destaquen varietats lliures 鈥損ropietat de l鈥橧nstitut Valenci脿 d鈥橧nvestigacions Agr脿ries, de la Generalitat Valenciana鈥, com la Clemenules o la Navelina.

Aquesta sobreproducci贸 de taronges i mandarines durant els primers mesos de campanya, l鈥檃rribada de plagues, aix铆 com la crisi dels preus, que semblen instal路lades en la citricultura valenciana, fan cr茅ixer l鈥檌nter茅s cap a les varietats protegides, la producci贸 i comercialitzaci贸 de les quals est脿 regulada per evitar una saturaci贸 en el mercat. Mostra d鈥檃ix貌 s贸n els anuncis de creaci贸 de noves varietats per part de les principals entitats espanyoles especialitzades en el sector. En una entrevista a la Directa, Jorge Garcia, gerent de Garcia Ballester SL, empresa productora i exportadora de c铆trics, i president de l鈥橝ssociaci贸 Professional d鈥橢xportadors de Fruita de la Prov铆ncia de Castell贸 (Asociex) 鈥搃ntegrada en Investigaci贸n Citr铆cola de Castell贸n SA (ICCSA), que se centra en la investigaci贸, creaci贸 i desenvolupament de noves varietats鈥, afirma que, junt amb una desena d鈥檈mpreses, 鈥渢enim al voltant de 14.000 noves l铆nies d鈥檌nvestigaci贸 de varietats鈥. 鈥淗i ha molt d鈥檌nter猫s perqu猫, quan una cosa 茅s exclusiva, t茅 un valor superior; i perqu猫 es controla l鈥檕ferta i la demanda鈥, confessa.


El club de la taronja privada

Una bona part de les varietats de mandarines i taronges existents en el mercat procedeixen de mutacions naturals. El principal exemple es troba en varietats com la Clemenules, l鈥橭ronules o l鈥橭roval, que procedeixen de la Clementina fina. Fa d猫cades, aquestes van ser trobades per la pagesia i, posteriorment, van ser sanejades i registrades per l鈥橧nstitut p煤blic, qui es va llan莽ar a l鈥檕btenci贸 de noves varietats. Segons recorda Ferran Gregori, productor i t猫cnic de la Uni贸 de Llauradors i Ramaders del Pa铆s Valenci脿, l鈥檕bjectiu inicial de la creaci贸 de noves varietats era 鈥渆vitar una sobreproducci贸 de taronja durant els mesos de novembre, desembre i gener, per铆ode en qu猫 es concentra el 70% de la nostra producci贸; i intentar repartir-la entre desembre i mar莽鈥. 鈥淓l prop貌sit era interessant 鈥揷onsidera鈥, per貌 el que ens haguera agradat 茅s que fora una investigaci贸 totalment p煤blica鈥. La realitat, per貌, 茅s que en aquest escenari de progr茅s en la investigaci贸 gen猫tica de c铆trics, un gran nombre d鈥檈mpreses privades descobriren una nova forma de fer negoci i desembarcaren com a noves llicenciat脿ries de varietats. 鈥淗an imposat la seua pol铆tica de fer grans clubs; i les varietats privades han guanyat protagonisme, mentre que tot all貌 p煤blic ha sigut descartat鈥, rebla amb rotunditat Gregori.

Integrades en el grup Gocitrus, Anecoop S.Coop, Eurosemillas SA, GCM Citrus, Source Citrus Genesis SL o Investigaci贸n Citr铆cola de Castell贸n SA (ICCSA) s贸n alguns dels principals grups empresarials explotardors de varietats protegides, formats per empreses posse茂dores d鈥檜na bona part del past铆s de negoci en qu猫 s鈥檋a convertit el sector. Per exemple, GCM Citrus est脿 constitu茂da per quatre dels principals productors i exportadors de c铆trics: Martinavarro SA 鈥搎ui tamb茅 forma part d鈥橧CCSA a trav茅s d鈥橝sociex鈥, Vicente Giner SA, Ca帽amas Hermanos SA i Hermes谩n Agr铆cola SLU. Fam铆lies com la dels Martinavarro, Dealbert i Ballester, a la comarca de la Plana Baixa; o la de Vicente Giner, a la Safor, van fundar les primeres companyies que apostaren per un model oligopol铆stic. El cas m茅s paradigm脿tic de l鈥檈speculaci贸 citr铆cola 茅s el de Martinavarro, qui va vendre part de les seues participacions al fons d鈥檌nversi贸 Miura Private Equity, impulsor del gegant C铆tricos Global (Citri&Co). Un altre exemple 茅s l鈥檈ntrada dels fons d鈥檌nversi贸 GPF Capital i Label Investments en l鈥檃ccionariat dels grups Fruxeresa i Frutas Naturales, especialitzats en mandarines, taronges i llimes.

Des de l鈥檃ny 2016, The Enforcement Organization ha iniciat un total de 115 accions en els tribunals per posar fi a explotacions fora del seu control de la varietat d鈥橭rri. El febrer de 2020, es va con猫ixer la primera condemna

Source Citrus Genesis SL 茅s un altre cas destacable. Forma part del grup empresarial murci脿 AMC Fresh, que a l鈥橢stat espanyol 茅s llicenciatari de la varietat protegida m茅s cara, l鈥橭rri, a trav茅s de la societat The Enforcement Organization (TEO) SL. La mandarina Orri, d鈥檕rigen israeli脿, va ser desenvolupada i registrada pel centre de recerca agr铆cola Agricultural Research Organitzacion (ARO) d鈥橧srael. Va arribar a l鈥橢stat espanyol en l鈥檃ny 2013, quan es va registrar per al conjunt de pa茂sos europeus, atorgant-li protecci贸 i drets d鈥檕btenci贸 durant 30 anys, 茅s a dir, fins al 2043. Aix铆 doncs, el camperolat que vulga produir l鈥橭rri ha de pagar un royalty de 60 euros per planta i estar inscrit en l鈥檃ssociaci贸 Orri Running Comittee (ORC), creada per al 鈥渃ontrol, defensa i promoci贸 de la varietat鈥.

En el seu moment, la Uni贸 de Llauradors i Ramaders, fins i tot, va exigir la intervenci贸 del Ministeri d鈥橝gricultura en el proc茅s de regularitzaci贸 de la varietat Orri. Tal com van detectar, abans de ser protegida, l鈥橭rri, 鈥渋mportada des d鈥橧srael amb llic猫ncies per a dos operadors 鈥揂MC i Martinavarro鈥, havia estat difosa a agricultors particulars per obtenir un gran volum de producci贸 i, una vegada consolidada en el mercat, comen莽ar a reclamar els seus drets a trav茅s de sancions molt lucratives鈥, recorda Carles Peris, secretari general de la Uni贸. 鈥淓ra una producci贸 il路legal que ells mateixos havien perm茅s que cresquera鈥, matisa Peris, qui subratlla que el descontrol va arribar a tal punt que es desconeixia la superf铆cie d鈥橭rri plantada a l鈥橢stat espanyol, aix铆 com si la mandarina plantada en molts camps era realment l鈥橭rri o si, per contra, es tractava de varietats de les quals procedeix, com l鈥橭rah o l鈥橭r, varietats per les quals no es podia reclamar cap royalty.

La Uni贸 va estimar que el proc茅s de regularitzaci贸 els va suposar uns ingressos 鈥渄鈥檃lmenys 31 milions d鈥檈uros鈥 i, encara avui dia, The Enforcement Organization empr猫n accions legals per posar fi a les explotacions il路legals. Des de l鈥檃ny 2016, TEO ha iniciat un total de 115 accions en els tribunals, de les quals, el febrer de 2020, es va con猫ixer la primera condemna amb sent猫ncia de pres贸 per a un agricultor de Benifair贸 de la Valldigna (la Safor), per cometre un delicte contra la propietat industrial. Tanmateix, tal com explica Vicent Mol茅s, advocat d鈥橝groLegal, del grup d鈥檃dvocats Mol茅s i Mart铆, les condemnes relacionades amb plantacions il路legals han disminu茂t molt, perqu猫 鈥渄es que comencen a desenvolupar-se les varietats protegides i apareixen les primeres den煤ncies, junt amb els sindicats, s鈥檋a dut a terme un treball de formaci贸 als agricultors鈥. Ara, segons exposa, la major part dels conflictes entre la pagesia i les llicenciat脿ries es donen perqu猫 els contractes de llic猫ncia incorporen cl脿usules 鈥渕olt abusives鈥 o perqu猫 鈥渓es empreses denuncien un agricultor per cultivar una varietat protegida鈥. 鈥淎ix貌 genera una responsabilitat civil, per貌 no 茅s un delicte. El delicte 茅s reproduir el material vegetal, per貌 qui cultiva una varietat per comercialitzar la fruta, no t茅 cap responsabilitat penal鈥, sentencia.

L鈥檃ltra mandarina m茅s coneguda als jutjats 茅s la Nadorcott, registrada com a varietat protegida per Les Domaines Agricoles, empresa agroindustrial que gestiona i comercialitza els productes del rei del Marroc, Mohammed VI

L鈥檃ltra mandarina m茅s coneguda als jutjats 茅s la Nadorcott, registrada com a varietat protegida per Les Domaines Agricoles, empresa agroindustrial que gestiona i comercialitza els productes del rei del Marroc, Mohammed VI, i la seua fam铆lia. Fundada en l鈥檃ny 1960 per Hassan II, rei del Marroc fins al 1999, les varetes d鈥檃questa varietat comen莽aren a circular sense control pels pa茂sos europeus, fins que l鈥檈mpresa francesa Nadorcott Protection SARL, tamb茅 propietat de Mohammed VI, va aconseguir la patent en l鈥檃ny 2006. A l鈥橢stat espanyol, es va registrar amb llic猫ncia per a dues operadores, l鈥檈mpresa Carpa Dorada SL i la Compa帽铆a de Variedades Vegetales Protegidas AIE (agrupaci贸 d鈥檌nter茅s econ貌mic), que s鈥檈ncarregarien del seu control, defensa i promoci贸. El consell d鈥檃dministraci贸 d鈥檃questa 煤ltima, m茅s coneguda com 鈥渆l club Nadorcott鈥, est脿 format per les societats New Lemon Company SL 鈥損residida per l鈥檈mpresari Juan Antonio G贸mez Mar铆n i vicepresidida per Fernando Ballester Martinavarro鈥, l鈥橝nbgcm Material Vegetal SL, on tamb茅 tenen pres猫ncia les fam铆lies dels Martinavarro i de Vicente Giner; i la Navel M7, amb Vicente Giner i Antoncio Francisco Ca帽amas Tom谩s com a consellers, i Luis Trujillo Zafortea, president.


Negoci d鈥檜ns, crisi d鈥檃ltres

鈥淪i un vol tirar endavant en el m贸n de la citricultura, has de tenir aquestes varietats protegides. Per貌, a quin preu?鈥. Aix铆 de contundent es mostra Jos茅 Antonio, qui renega del model de negoci 鈥渜ue han imposat els grans鈥. Les llicenciat脿ries de varietats protegides exigeixen el pagament de royalties a un preu tan elevat que, dif铆cilment, el pot assumir l鈥檃gricultora que nom茅s posseeix unes quantes fanecades 鈥搖nitat de mesura d鈥櫭爎ea per a mesurar camps que equival a 833 metres quadrats. Segons un informe d鈥橝DN Agro Food, projecte de l鈥檈ntitat banc脿ria Cajamar per a millorar la competitivitat en el sector, els royalties de la varietat protegida Tangold 鈥揹esenvolupada i patentada per la Universitat de Calif貌rnia鈥 se situen al voltant dels 17.000 euros/hect脿rea; mentre que els de l鈥橭rri ascendeixen fins als 28.000 euros/hect脿rea. La Nadorcott, la Lenari o l鈥橫-7, del 鈥渃lub Nadorcott鈥, s贸n unes altres de les m茅s cotitzades.

La Uni贸 de Llauradors, conscient del creixement dels clubs de varietats protegides, aposten per fomentar la investigaci贸 p煤blica de noves varietats, revaloritzar les varietats lliures i arribar a acords per reduir el preu de les llic猫ncies

El control que caracteritza les varietats protegides fa que, dif铆cilment, les seues productores tanquen una campanya amb xifres negatives. D鈥檜na banda, les empreses obtentores limiten la multiplicaci贸 de varietats per evitar la sobreproducci贸 i mantenir uns bons preus. De l鈥檃ltra, el seu per铆ode de recollida i comercialitzaci贸 mai coincidir脿 amb els mesos de producci贸 massiva al territori, d鈥檕ctubre a desembre. I, per 煤ltim, un altre dels avantatges 茅s que les entitats especialitzades en la creaci贸 de noves varietats protegides cuiden molt la seua promoci贸, el seu aspecte, sabor o la perdurabilitat en els lineals de compra per garantir la compra de tota la producci贸. Tot aix貌 fa que aquestes varietats arriben a cotitzar-se fins a 1,05 鈧/kg-arbre, com en el cas de l鈥橭rri; a 0,85 鈧/kg-arbre la Nadorcott, o a 0,82 鈧/kg-arbre la Tango. En canvi, les 煤ltimes cotitzacions de la Clemenules descendeixen fins als 0,20 鈧/kg-arbre o a 0,40 鈧/kg-arbre, en funci贸 del per铆ode de la campanya; o en el cas de la Navelina, entre els 0,18 i 0,20 鈧/kg-arbre, segons dades de la Generalitat Valenciana.

Joana Todo, agricultora ecol貌gica a Llocnou de Sant Jeroni (la Safor), mai ha tingut inter茅s en el seu cultiu, malgrat l鈥櫭▁it assegurat de les varietats protegides. La ra贸 principal: el mercantilisme i l鈥檈xclusivitat que implanten en un sector en qu猫 cada vegada queden menys parcel路les en mans de la xicoteta agricultora. 鈥淎quest tipus de taronges no haurien d鈥檈xistir. Asseguren les collites als grans terratinents, per貌 el xicotet llaurador continua quedant-se amb els preus tirats per terra鈥, rebla amb rotunditat. Les membres de la Uni贸 de Llauradors, conscients del creixement del model oligopol铆stic i dels clubs de varietats protegides, aposten per fomentar la investigaci贸 p煤blica de noves varietats, revaloritzar les varietats lliures i arribar a acords amb les obtentores de varietats per reduir el preu de les llic猫ncies, aix铆 com l鈥檈xtensi贸 m铆nima cultivada a una hect脿rea perqu猫 la xicoteta pagesia puga accedir a elles.




Fuente: Directa.cat