July 24, 2022
De parte de Nodo50
157 puntos de vista

La Barcelona ol铆mpica 茅s coneguda per l鈥檈uf貌ria i l鈥櫭▁tasi que va generar, una imatge d鈥櫭▁it que va ser difosa en milions de televisors de tot el m贸n ara fa tot just 30 anys. L鈥檕bertura al mar, la remodelaci贸 urban铆stica i el llan莽ament de la ciutat com a dest铆 tur铆stic global s贸n alguns dels resultats de la transformaci贸 pr猫via al 1992.

Per貌 l鈥檈speculaci贸, la privatitzaci贸 de s貌l p煤blic i la conversi贸 de la ciutat en un producte de mercat s贸n l鈥檃ltra cara de la moneda del fenomen, que diverses veus ja advertien a l鈥櫭╬oca: “Van fer un negoci rod贸”, afirma Andr茅s Naya, activista hist貌ric del moviment ve茂nal de Nou Barris i exvicepresident de la Federaci贸 d鈥橝ssociacions Ve茂nals de Barcelona (FAVB).

L’oposici贸 va ser “minorit脿ria” davant del “tsunami publicitari”

L鈥檕posici贸 al projecte ol铆mpic va ser “minorit脿ria” i va tenir poc marge d鈥檃ctuaci贸 davant del “tsunami publicitari” desplegat per l鈥檃dministraci贸. Ho rememora Joan Maria Soler, activista del Poblenou i membre tamb茅 de la FAVB, una de les organitzacions que va liderar-la. “Tot va quedar bastant ofegat per la gran euf貌ria dels Jocs”, afirma en una entrevista al local de la FAVB entre cartells, revistes i manifestos de l鈥櫭╬oca. Un diagn貌stic que corroboren Naya i Albert Recio, economista i tamb茅 activista de Nou Barris: “La gent estava obnubilada”.

Albert Naya i Albert Recio, activistes ve茂nals de Nou Barris, davant del Casal de la Prosperitat.
Albert Naya i Albert Recio, activistes ve茂nals de Nou Barris, davant del Casal de la Prosperitat en motiu de l’entrevista pels 30 anys de l’aniversari dels Jocs Ol铆mpics.  P煤blic

Trenta anys despr茅s, per貌 tamb茅 molt abans, els cr铆tics a com es va plantejar la transformaci贸 de Barcelona pels Jocs han vist com els seus temors van ser, a poc a poc i un a un, confirmats. Per a Manuel Delgado, catedr脿tic d鈥橝ntropologia Social a la Universitat de Barcelona (UB), en aquell moment “Barcelona va comen莽ar a ser el paradigma d鈥檜n principi: reformar 茅s expulsar”.

L鈥檃ntrop貌leg va publicar en aquell moment un article que posteriorment es convertiria en el llibre titulat La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del 鈥榤odelo Barcelona鈥 (Catarata) en qu猫 sost茅 que la transformaci贸 de la ciutat va ser una “colossal estafa”: “Tot era cartr贸 pedra. El que mai es va dir que 茅s que tot all貌 estava al servei de l鈥檃propiaci贸 capitalista de la ciutat. Era un negoci”, afirma en una entrevista amb P煤blic en una terrassa tocant a la Monumental, al seu barri.

Operaci贸 especulativa “sense precedents”

L鈥檈speculaci贸 urban铆stica i les creixents dificultats per l鈥檃cc茅s a l鈥檋abitatge van ser dos dels focus centrals de l鈥檕posici贸 del moviment ve茂nal. Una de les principals batalles va ser per aconseguir que almenys una part dels pisos constru茂ts a la Vila Ol铆mpica es convertissin en habitatge social un cop els atletes haguessin marxat. Al cap i a la fi, havien estat constru茂ts parcialment amb diners p煤blics. Naya rememora com el llavors alcalde, Pasqual Maragall, es va comprometre a qu猫 un 25% es destinessin a aquest 煤s, per貌 nom茅s verbalment. Un acord que mai es va complir i el conjunt dels habitatges es van vendre per entre 20 i 50 milions de pessetes (de 120.000 a 300.000 euros).

El juny de 1990, quan s鈥檈staven construint, es va convocar una manifestaci贸 per exigir que almenys el 40% fossin socials: “La Vila Ol铆mpica 茅s una operaci贸 especulativa sense precedents”, afirmava el cartell.

Cartell de la manifestaci贸 de 1990 contra el model projectat per la Vila Ol铆mpica.
Cartell de la manifestaci贸 de 1990 contra el model projectat per la Vila Ol铆mpica. Cedida

Soler, Naya i Recio van formar part de la Comissi贸 Ic脿ria, col路lectiu ve茂nal que es va centrar precisament en confrontar el model ideat per la Vila Ol铆mpica: “En aquell moment ja vam dir que l鈥檈speculaci贸 s鈥檈scamparia com una taca d鈥檕li per tot el barri”, apunta Soler. Molt s貌l p煤blic, com per exemple, on hi havia hagut les vies del tren a Poblenou, va ser traspassat a mans privades i es va permetre la seva edificaci贸.

El moviment ve茂nal demanava que part dels habitatges de la Vila Ol铆mpica es destinessin al parc p煤blic

Naya ho etiqueta amb el concepte d鈥”urbanisme confabulat”, que es refereix a la pr脿ctica on qui marca el rumb de l鈥檃ctuaci贸 urban铆stica a la ciutat 茅s la iniciativa privada. Les alarmes ja havien saltat quan es va presentar en primera inst脿ncia la proposta per la Vila Ol铆mpica i el moviment ve茂nal el va llegir com un ressorgiment del fracassat Pla de la Ribera. Ideat encara per l鈥橝juntament franquista, als anys 70, i amb els propietaris industrials de la zona al darrere, tamb茅 buscava la urbanitzaci贸 de la costa del Poblenou, tot i que llavors s铆 que va ser aturat.

Imatge amb qu猫 es va presentar la Comissi贸 Ic脿ria.
Imatge amb qu猫 es va presentar la Comissi贸 Ic脿ria. Arxiu Andr茅s Naya / Cedida

El Poblenou, epicentre de les transformacions

El Poblenou va ser un dels barris m茅s afectats per la transformaci贸 ol铆mpica, amb l鈥檈nderrocament de les ind煤stries de la zona, l鈥檕bertura al mar, la construcci贸 de la Vila Ol铆mpica i tamb茅 de la Ronda Litoral. “Entre el 1985 i el 1995, el Poblenou va viure els canvis m茅s grans en els seus 200 anys d鈥檋ist貌ria”, apunta Soler. Un dels 猫xits ve茂nals va ser que almenys una part de la nova ronda es cobr铆s amb el Parc del Poblenou i aix貌 imped铆s, de facto, una altra barrera amb el mar. A Nou Barris, dos dels principals 猫xits tamb茅 van ser la cobertura de la ronda, aix铆 com la construcci贸 d鈥檈quipaments com Can Drag贸.

Soler: “El Poblenou va viure els canvis m茅s grans en els seus 200 anys d鈥檋ist貌ria”

La principal demanda dels ve茂ns del Poblenou, per貌, no va ser escoltada. Volien un pla global per millorar el barri, no un per a la Diagonal, un altre per a la Vila Ol铆mpica i un m茅s per al front litoral. “Calia urbanitzar-lo perqu猫 estava obsolet en moltes zones, per貌 no necessitava plans urban铆stics en base als propietaris del s貌l sin贸 segons les necessitats de tot el barri”, defensa Soler. Precisament, el tancament en banda de les institucions a qualsevol tipus de participaci贸 i aportaci贸 ciutadana als canvis ol铆mpics tamb茅 va motivar les cr铆tiques dels moviments socials, que es van sentir “menyspreats”.

Manifestaci贸 contra el projecte ol铆mpic passant pel Pla de la Catedral, amb el Col路legi d'Arquitectes al fons.
Manifestaci贸 contra el projecte ol铆mpic passant pel Pla de la Catedral, amb el Col路legi d’Arquitectes al fons. Arxiu Andr茅s Naya / CEDIDA

En aquella 猫poca, el Poblenou experimentava un “sentiment dual”. D’una banda, hi havia l鈥檕posici贸 a com s鈥檈staven fent les coses, per貌 de l’altra, es va posar un barri molt desconegut fins llavors al centre del m贸n: amb els Jocs i tamb茅 amb la s猫rie hom貌nima de TV3, estrenada el 1994. Una mica com tamb茅 hi va haver al conjunt de Barcelona, en qu猫 els habitants tamb茅 van ser figurants del decorat ol铆mpic: “Tothom era per definici贸 feli莽. Era un univers de ciutadans nets, amables i col路laboradors. En una ciutat en qu猫 tot est脿 al servei d鈥檜na imatge coherent i bella, qualsevol cosa que ho pogu茅s contradir autom脿ticament havia de desapar猫ixer. Aix铆 va morir la Barcelona popular”, afirma Delgado.

L鈥檈xpulsi贸 del ve茂nat va ser una de les principals preocupacions del moviment antiol铆mpic. Els 2.000 habitatges de la Vila Ol铆mpica eren d鈥alt-standing i des del principi aix貌 va alertar un moviment ve茂nal que ja es feia seu el lema “Volem seguir vivint al Poblenou”, molt actual. La substituci贸 de la poblaci贸, en aquell moment majorit脿riament de classes populars, per nouvinguts amb m茅s poder adquisitiu estava anunciada: “No tenim res en contra els que puguin venir a les zones renovades, com ara la Vila Ol铆mpica, per貌 s铆 que reclamem les mateixes oportunitats per accedir-hi per als nostres fills, que al pas que va hauran de marxar del seu barri”, afirmava un manifest amb data del 26 de mar莽 del 1992.

Soler reconeix la “clarivid猫ncia” del moviment per denunciar el que, finalment, va acabar passant, per貌 constata que en aquell moment aquest discurs no va penetrar ni en la poblaci贸 ni en les institucions: “脡rem els que 茅rem”. Delgado qualifica “d鈥檈xtravag脿ncia” la visi贸 que es tenia dels opositors: “L鈥檃posta est猫tica va ser molt forta, Barcelona va trencar amb tots els referents que havien ofert els Jocs Ol铆mpics pr猫viament”, sost茅.

Per a l鈥檃ntrop貌leg, una de les claus d鈥檃questa perspectiva va ser l鈥檃ssociaci贸 de la ciutat amb un sistema de valors universals, entre els quals la diversitat cultural, la pau, la conc貌rdia i la sostenibilitat, que s鈥檈sgrimien en contrast amb el que passava simult脿niament a l鈥檃ltra riba de la Mediterr脿nia, on tenia lloc el setge de Sarajevo durant la guerra de B貌snia. “Hi havia la voluntat de generar un model moral”, defensa.

L'antrop貌leg Manuel Delgado, en una imatge d'arxiu.
L’antrop貌leg Manuel Delgado, en una imatge d’arxiu. Creative Commons

Les operacions especulatives no es van quedar nom茅s a la Vila Ol铆mpica, sin贸 que van replicar-se amb el Pla d鈥橦otels, que va multiplicar els establiments hotelers per la ciutat a costa de la requalificaci贸 de terrenys i la p猫rdua de s貌l p煤blic. La prioritzaci贸 del transport privat, amb la dedicaci贸 del 27% del pressupost a les rondes, davant del p煤blic, amb nom茅s un 1% d鈥檌nversi贸 en el metro, tamb茅 va motivar cr铆tiques.

Trampol铆 tur铆stic

M茅s enll脿 d鈥檃ix貌, per a Delgado el quid de la q眉esti贸 茅s que es va aprofitar el trampol铆 dels Jocs per incorporar Barcelona al “mercat de ciutats”, un fenomen universal al llarg del segle XX i que ja s鈥檋avia intentat amb d鈥檃ltres esdeveniments, com l鈥橢xposici贸 Universal de 1888 o la de 1929, aix铆 com la fallida de 1982. Amb la desindustrialitzaci贸, “les ciutats ja no produeixen res” i aix貌 s鈥檋avia de suplir amb l鈥檃tracci贸 d鈥檜na nova activitat com 茅s el turisme.

Recio: “Els Jocs van suposar la gran venda de la ciutat”

“Els Jocs van suposar la gran venda de la ciutat”, constata Recio. Despr茅s de tota la campanya d鈥檕posici贸, ell va decidir marxar fora durant part dels dies dels Jocs per no formar-ne part. L鈥檃ventura ol铆mpica va actuar com a “aparador” per la ciutat, que des de llavors va anar escalant posicions en el r脿nking mundial de ciutats.

La situaci贸 actual, per貌, amb una gentrificaci贸 galopant, l鈥檈scalada dels preus del lloguer i la turistificaci贸 de cada vegada m茅s zones de la ciutat no es pot atribuir en exclusiva als Jocs, mantenen tots els entrevistats. Recio apunta a la transici贸 d鈥檈conomia industrial al sector serveis, l鈥檃uge de les classes mitjanes, el paper de les migracions i tamb茅 de la bombolla immobili脿ria com alguns factors que han tingut un rol determinant en situar-nos on som. Tot i aix貌, assenyala que el projecte ol铆mpic va marcar un precedent: “Les elits no tenien un projecte clar [de ciutat] abans, i el dels Jocs va tenir 猫xit”.

Cartell del moviment ve茂nal de Nou Barris en contra dels Jocs Ol铆mpics de Barcelona '92.
Cartell del moviment ve茂nal de Nou Barris en contra dels Jocs Ol铆mpics de Barcelona ’92. Arxiu Andr茅s Naya / Cedida

A posteriori, aix貌 s鈥檋a intentat reeditar amb d鈥檃ltres esdeveniments, com el F貌rum de les Cultures, el que m茅s clarament va fracassar, per貌 tamb茅 amb les reiterades fallides candidatures als Jocs d鈥橦ivern o la Copa Am猫rica de Vela que tindr脿 lloc el 2024, entre d鈥檃ltres. “Les elits segueixen pensant en aquests termes”, apunta Recio.

脡s innegable el proc茅s de millora que va viure Barcelona la d猫cada dels 90, per貌 aix貌 va tenir conseq眉猫ncies molt visibles pel ve茂nat, progressivament expulsat de cada vegada m茅s barris: “A partir del boom tur铆stic que comen莽a amb els Jocs, ja no anem a les Rambles”, sintetitza Naya. Amb l鈥檃cceleraci贸 econ貌mica del tombant de segle, la financiaritzaci贸 de l鈥檈conomia i l鈥檃baratiment dels costos del transport, el nou model estava servit: “Ara Barcelona 茅s molt millor, per貌 ja no 茅s meva. La part positiva 茅s que han millorat Barcelona, la part negativa 茅s que literalment l鈥檋an destru茂t“, conclou Delgado.




Fuente: Publico.es