October 19, 2020
De parte de Obrim Fronteres
138 puntos de vista


(Enlla莽 a la info de la iniciativa)

(Enlla莽 al formulari d鈥檃dhesi贸 de col.lectius)

(Versi贸 en Castell脿)

Un estiu m茅s, centenars d鈥檃ctivistes ens desplacem des dels pobles i ciutats on vivim per a acostar-nos als espais de no dret, a aquests nous escenaris de guerra en qu猫 s鈥檋an convertit les fronteres, on es deixa morir a les persones, es violenten els cossos i es criminalitza als qui defensen la vida i els drets humans
.
脡s el quart estiu consecutiu que Caravana Obrint Fronteres viatja a la trobada de les persones i organitzacions que habiten les fronteres. Primer va ser Gr猫cia, despr茅s Melilla i It脿lia, i ara tornem a la frontera sud d鈥橢uropa, a Andalusia i Ceuta.

Tornem a la Frontera Sud perqu猫 la situaci贸, lluny de solucionar-se, s鈥檋a anat agreujant. Ho hem vist en l鈥櫭簂tim any en el caos i l鈥檃bsoluta falta de previsi贸 per a organitzar l鈥檃colliment de les persones que han arribat a aquestes costes per part de les institucions, la qual cosa ha provocat un tracte indigne i inhum脿. Del nou govern andal煤s, conformat per PP i Ciutadans amb el suport de Vox, convertit en referent de les pol铆tiques neofeixistes i antiimmigraci贸, no cal esperar cap intenci贸 de pal路liar aquesta desatenci贸
.
La Frontera Sud 茅s la segona ruta migrat貌ria en nombre de morts des de principi d鈥檃ny segons l鈥橭IM (Organitzaci贸 Internacional de Migracions), nom茅s superada en el m贸n per la ruta del Mediterrani Central que parteix de L铆bia cap a It脿lia.
.
M茅s de 100 organitzacions i col路lectius de la pen铆nsula sostenim la Caravana Obrint Fronteres, aquesta iniciativa que busca denunciar les pol铆tiques migrat貌ries, econ貌miques, comercials i mediambientals de la Uni贸 Europea.
En aquesta caravana participem al costat de CarovaneMigranti amb les i els testimonis d鈥橝lg猫ria, Tun铆sia i M猫xic que els acompanyen, els qui amb les seves viv猫ncies ens permetran connectar la realitat migrat貌ria del Mediterrani amb la centreamericana. Volem visibilitzar el protagonisme de les persones migrants, del qual el seu m脿xim exponent 茅s l鈥櫭▁ode de persones despla莽ades que han conformat les caravanes centreamericanes en l鈥櫭簂tim any, una un nou moviment social de resist猫ncia que camina per una vida vivible.

El nou desordre mundial i els drets humans

El model del nou desordre mundial anteposa l鈥檕btenci贸 del m脿xim benefici a curt termini d鈥檜na minoria a la vida de totes les persones i la sostenibilitat del planeta. Pol铆tiques depredadores que acaparen els recursos i la terra, que la degraden i contaminen fins a deixar-la erma, provocant fam, inestabilitat pol铆tica, conflictes b猫l路lics i desastres mediambientals, amb conseq眉猫ncies que afecten especialment els pa茂sos del Sud Global, i que guarden una estreta relaci贸 amb les causes que obliguen les persones a migrar i buscar refugi. Pol铆tiques que deshumanitzen a les persones migrants, que les despullen dels seus drets i que les exploten com a m脿 d鈥檕bra barata.

En el cas d鈥橢uropa les pol铆tiques exteriors estan generant un estat d鈥檈xcepci贸 respecte als drets humans consagrats pel dret internacional. Aquesta terrible i indecent minvament dels est脿ndards de protecci贸 dels drets humans instaura una situaci贸 de vulneraci贸 sistem脿tica de la normativa nacional i internacional en mat猫ria de protecci贸 dels drets m茅s fonamentals de les persones migrants. El Mediterrani i el desert del S脿hara convertits en una gran fossa comuna, la compravenda d鈥檋omes i dones migrants en r猫gim d鈥檈sclavitud a L铆bia, s贸n alguns dels exemples m茅s crus d鈥檃questa realitat.
A aix貌 se li uneix el constant creixement de la despesa en mat猫ria securit脿ria i de control fronterer, la qual cosa est脿 fent cada vegada m茅s lucratiu el 鈥渘egoci de les fronteres鈥, a m茅s del ja cl脿ssic de les guerres, del qual es beneficien un grup redu茂t d鈥檈mpreses que acapara la majoria de les licitacions p煤bliques en aquesta mat猫ria. 脡s necessari continuar exigint la fi del comer莽 d鈥檃rmes dels pa茂sos de la UE amb els governs que violen els drets humans.
I, en aquest moment, exigim tamb茅 el cessament del suport dels governs de la UE, els Estats Units, Fran莽a, R煤ssia, Ar脿bia Saudita i Egipte, a l鈥檃ctual guerra a L铆bia, que est脿 provocant la mort de civils, el despla莽ament de desenes de milers de persones refugiades dins del pa铆s i que, segons l鈥橭NU, posa en perill la vida de milers de migrants que es troben en els camps de detenci贸 libis.

L鈥檃scens de l鈥檈xtrema dreta agreuja la situaci贸 dels drets humans

A pesar que en les 煤ltimes eleccions europees els partits d鈥檈xtrema dreta, no han aconseguit les expectatives que tenien, el seu avan莽 ha estat clar en diversos pa茂sos (It脿lia, Hongria, Pol貌nia i Gran Bretanya). El mateix ocorre en el continent americ脿 on els Estats Units i el Brasil s贸n l鈥檈xpressi贸 m茅s coneguda d鈥檃questa ultradreta que emergeix amb un discurs profundament neoliberal, xen貌fob, racista, misogin i hom貌fob.

Han aconseguit que els seus prejudicis calen en una part de la poblaci贸 que vincula l鈥檃rribada de persones migrants i refugiades a la deterioraci贸 del sistema p煤blic de protecci贸; a la delinq眉猫ncia, el terrorisme i el masclisme.

Es tracta d鈥檜n racisme cultural que alerta del perill de la destrucci贸 d鈥橢uropa i els seus hipot猫tics valors de l鈥檋umanisme europeu quan s贸n precisament aquests partits els que volen fer desapar茅ixer els valors del mestissatge, la multiculturalitat, la democr脿cia o els drets humans, substituint-los per valors profundament neocolonialistes, violents i patriarcals.

La situaci贸 en l鈥橢stat espanyol

Les pol铆tiques dominants en el m贸n i a Europa s贸n les mateixes que aplica el Govern espanyol. El Govern espanyol ha estat pioner en el disseny d鈥檃cords d鈥檈xternalitzaci贸 de fronteres amb el Marroc (1992), un pa铆s on es violen sistem脿ticament els drets humans i de pobles com el sahrau铆 i el rifeny. El govern de Pedro S谩nchez, lluny de retirar les concertines com va prometre, ha aprofundit en aquests acords amb el Marroc, provocant m茅s viol猫ncia i repressi贸 policial en els llocs on sobreviuen les persones que esperen l鈥檕portunitat de travessar la frontera.
A Motril, un dels punts de majors arribades de migrants en els 煤ltims mesos, el govern ha decidit construir un Centre d鈥橝colliment Temporal d鈥橢strangers (CATI), 茅s a dir un CIE encobert, decisi贸 que 茅s rebutjada per les organitzacions solid脿ries locals i que des de la Caravana Obrint Fronteres denunciarem sobre el terreny.

Als governs espanyol i europeu els exigim:

  • Suspendre els acords de retorn i readmissi贸 amb tercers pa茂sos (L铆bia, Turquia, N铆ger o el Marroc) que no respecten els drets humans. Cap persona ha de ser enviada a un pa铆s en el qual pot sofrir tortura, persecuci贸 o amenaces a la seua vida. L鈥檈xternalitzaci贸 de fronteres beneficia a governs corruptes que no garanteixen els drets humans i a les m脿fies que actuen amb la seua conniv猫ncia.
  • Acabar amb les devolucions en calenta contr脿ries al dret internacional.
  • Eliminar les batudes racistes i la fustigaci贸 i la criminalitzaci贸 de les persones i organitzacions solid脿ries amb les persones migrants. Els casos m茅s coneguts de la nostra companya Helena Maleno i el dels tres bombers sevillans -Manuel Blanco, Enrique Rodriguez i Julio Latorre- jutjats en Lesbos tamb茅 per tr脿fic d鈥檌mmigrants resolts favorablement despr茅s d鈥檜n llarg proc茅s.
  • Vies legals i segures per a les persones en tr脿nsit que es garantesquen els seus drets als pa茂sos receptors, evitant l鈥檈xplotaci贸, els abusos, la viol猫ncia, la tracta i el tr脿fic de persones.
  • Que es respecten les disposicions del dret internacional, en particular la Convenci贸 de Ginebra relativa a les persones refugiades, i les normes que protegeixen a les persones migrants.
  • La dissoluci贸 de FRONTEX, la defensa de Salvament Mar铆tim en la frontera sud com a servei p煤blic i salvaguarda de la vida en el mar, i l鈥檈stabliment d鈥檜n operatiu de salvament mar铆tim al Mediterrani.
  • Protecci贸 per a les i els menors de Ceuta i Melilla, que es garantisquen els seus drets i atenci贸, evitant la viol猫ncia, l鈥檃band贸 i les devolucions il路legals.
  • Garanties espec铆fiques per a persones en situaci贸 d鈥檈special vulnerabilitat establertes en la Directiva Europea de procediments comuns per a la concessi贸 de la protecci贸 internacional: dones que han sofert viol猫ncia sexual, v铆ctimes de tr脿fic, menors, persones LGTBI, etc.
  • Autoritzaci贸 per qu猫 als vaixells Aita Mari i Open Arms puguen realitzar lliurement la seua labor de rescat per a salvar vides al Mediterrani.
  • Pol铆tiques d鈥檃colliment dignes i efectives.
  • El tancament dels CIE i el desenvolupament de les alternatives a l鈥檈xpulsi贸 coercitiva, sempre amb una especial atenci贸 a la situaci贸 d鈥檃rrelament de les persones migrades al nostre pa铆s. A m茅s, denunciem la creaci贸 de les noves infraestructures que ha posat en marxa el govern del PSOE: els CATI (Centres d鈥橝tenci贸 Temporal d鈥橢strangers) i els CAAT (Centres d鈥橝tenci贸 i Acolliment Temporal)
  • Processos de regularitzaci贸 per a totes aquelles persones que es troben en situaci贸 administrativa irregular. Tamb茅 exigim que es garantisquen les reagrupacions familiars.
  • Que es permeta en la pr脿ctica l鈥檃cc茅s a les oficines d鈥檃sil a les fronteres de Ceuta i Melilla, sense cap discriminaci贸.
  • La derogaci贸 de la Llei i el Reglament d鈥橢strangeria
  • La derogaci贸 del Reglament de Dubl铆n i de la Directiva Europea de Retorn, coneguda com la directiva de la Vergonya.
  • Demanem que se seguesquen les recomanacions del Tribunal Permanent dels Pobles en les seues sessions sobre la violaci贸 dels drets de les persones migrants i refugiades de Barcelona, Palerm, Par铆s i Londres (2017-2019), les propostes de la relatora de l鈥橭NU en el seu informe sobre desaparicions for莽ades en la ruta migrat貌ria i les de diverses organitzacions no governamentals, com les d鈥橝mnistia Internacional (informe de desembre de 2017) sobre la violaci贸 de drets a L铆bia.
  • Proposem l鈥檃provaci贸 del Tractat Vinculant sobre el control de les Empreses Transnacionals i altres empreses en mat猫ria de respecte dels Drets Humans, negociat en el marc del Consell de Nacions Unides a Ginebra.
  • I, finalment, ratificar la Convenci贸 Internacional sobre la protecci贸 dels drets de tots els treballadors migratoris i dels seus familiars.

Una caravana feminista.

Volem fer visible la pres猫ncia de les dones en els processos migratoris des d鈥檜na visi贸 que no revictimitze ni homogene茂tze els seus perfils ni els seus projectes migratoris. En 2018 s鈥檋a incrementat el percentatge de dones entre les persones migrants que han accedit a la pen铆nsula per aquesta zona de la frontera: d鈥檜n 7% en 2017 a un 17% en 2018: 10.901 dones, segons APDHA. Volem insistir que les dones s贸n protagonistes i subjectes pol铆tics, que no totes les dones subsaharianes s贸n v铆ctimes de tr脿fic i que no es pot fer discursos sobre el comprom铆s de lluita contra la tracta quan no es posen mitjans efica莽os. Denunciem tamb茅 al govern del Marroc que est脿 utilitzant la lluita contra la tracta com a pretext per a desmantellar els campaments en els boscos i els habitatges en les quals s鈥檕culten les dones, que s贸n detingudes i deportades en autobusos a la violenta frontera argelina.

Establir requisits assumibles per a la regularitzaci贸 administrativa o vies legals i segures posaria fi a la situaci贸 d鈥檈xplotaci贸 laboral i de viol猫ncia de moltes dones immigrants que han de pagar quantitats ingents de diners als passadors o els seus familiars, que els van prestar els diners per a poder complir el seu projecte migratori, per la impossibilitat d鈥檃conseguir un visat.

Volem denunciar especialment l鈥檈xplotaci贸 laboral i l鈥檃b煤s sexual de dones marroquines, temporeres en la recollida de la maduixa en els camps de Huelva, i situacions similars a Sic铆lia i en la Apulia a It脿lia.

Volem aix铆 mateix denunciar el tracte inhum脿 i l鈥檈xplotaci贸 de centenars de portadores marroquines i les empleades de llar a les ciutats de Ceuta i Melilla.

Rebutgem la manipulaci贸 del discurs contra el tr脿fic d鈥櫭﹕sers humans que s鈥檜tilitza amb l鈥櫭簄ica fi de dur a terme operacions repressives contra els qui migren i els qui els socorren. S贸n les pol铆tiques de tancament de fronteres les que aboquen a les persones a rec贸rrer a vies insegures; i 茅s la indifer猫ncia dels governs europeus la que aboca a les ONG a assumir la iniciativa per a complir amb els drets humans i les convencions internacionals.

Denunciem la viol猫ncia sexual que enfronten les dones tant als pa茂sos d鈥檕rigen com als pa茂sos de tr脿nsit i acolliment. Exigim que:

  • Es garantisquen els seus drets als pa茂sos receptors evitant l鈥檈xplotaci贸, els abusos, la viol猫ncia i la tracta amb finalitats d鈥檈xplotaci贸 sexual.
  • S鈥檃ssegure el seu dret a formular una sol路licitud d鈥檃sil independent de les seves parelles i a tenir un estatut jur铆dic independent del dels seus c貌njuges.
  • S鈥檃tenguen les seves necessitats espec铆fiques de salut i els seus drets sexuals i drets reproductius, incl貌s l鈥檃vortament.
  • Es garantisca l鈥檃tenci贸 a les dones i xiquetes que han sofert o corren el risc de sofrir abusos, viol猫ncia, mutilaci贸 genital femenina o matrimonis for莽ats.

Una caravana ecologista.

Grans 脿rees del planeta com el continent afric脿, fins i tot Andalusia, estan afectades per onades de calor i per la sequera, que empobreixen als qui viuen en les zones rurals. El canvi clim脿tic augmenta la mortalitat i milions de persones sofreixen escassetat d鈥檃igua aguda per causes econ貌miques i pol铆tiques, per l鈥檃cci贸 de les transnacionals i la privatitzaci贸 de l鈥檃igua, provocant migracions cap a grans ciutats que s鈥檋an fet insostenibles, agreujant les desigualtats socials i la viol猫ncia que sofreixen especialment les dones, que s贸n les encarregades de proveir aigua i conrear per a atendre les necessitats familiars.

Resist猫ncia solid脿ria

I tamb茅 volem recon茅ixer les noves formes de resist猫ncia, que unida a altres formes de lluita ja existents, han conformat una xarxa de grups diversos per tot l鈥檈stat, organitzats de m煤ltiples maneres, per a acollir, alhora que denunciar, la violaci贸 de drets fonamentals de les persones migrants.

Us animem a sortir a la trobada de Caravana Obrint Fronteres i sumar-vos a la proposta d鈥檃ccions i actes en la nostra ruta a Granada, Motril, Tarifa, Ceuta, Algesires, Jerez, Sevilla i Huelva.




Fuente: Obrimfronteres.org