November 26, 2020
De parte de Collectiu Anticarcelari Rossinyol Girona
181 puntos de vista


No entenem una vida digna dins els centres de privaci贸 de llibertat (pres贸, CIE, centres de menors) per貌 encara menys amb les mesures imposades pel confinament. Donada l鈥檈xcepcional conjuntura, cal analitzar la situaci贸 de les persones tancades, i poder garantir el seu dret fonamental d鈥檃cc茅s a la salut, un dret que ja de per si, abans de la crisi de la Covid-19, no es prestava amb les condicions m铆nimes; per aix貌 creiem fermament que l鈥櫭簄ica possibilitat de garantir aquest dret es fora d鈥檃quests espais.

Aix貌 ho diem quan observem el superpoblament d鈥檃lguns d鈥檃quests centres, amb unes caracter铆stiques f铆siques que de ben segur impossibiliten el manteniment de la dist脿ncia m铆nima recomanada, molts presos i preses viuen compartint cel路les, la quantitat enorme d鈥檈spais comunitaris que propicien la transmissi贸 o com la prohibici贸 de vis a vis, de locutoris i de paqueteria; tenint en compte que alguns d鈥檃quests drets restringits s贸n tan necessaris com vitals per a les persones tancades. Per un altre costat ens segueix sorprenent la restricci贸 dels locutoris, ja que no implica el contacte directe amb persones externes com s铆 que ho 茅s l鈥檈ntrada dels carcellers i carcelleres, sent el principal vector de transport del virus dins els centres.

Argumentant-nos en diverses fonts exigim:

1 鈥 Excarceraci贸 immediata de les persones amb m茅s de 65 anys i amb greus malalties per constituir grup amb doble risc.

2 鈥 Excarceraci贸 immediata amb l鈥檃plicaci贸 dels articles 104.4 i 196 RP de totes les persones amb malalties cr貌niques i/o incurables. Ja que, a m茅s de formar part d鈥檜n col路lectiu vulnerable, han de poder ser tractades i cuidades dignament, situaci贸 particularment dif铆cil amb l鈥檈stat actual de les presons.

3 鈥 Excarceraci贸 immediata de les persones amb patiments psicol貌gics i patologies duals, i ingr茅s si fos necessari en centres especialitzats, traspassant els seus tractaments a professionals de l鈥櫭爉bit de la salut psicol貌gica i mental. Les condicions d鈥檈mpresonament, sumades a les actuals faltes de comunicacions, vis a vis, locutoris i l鈥檃ugment de les mesures d鈥檃茂llament, afecten molt negativament sobre el seu estat de salut, augmentant el risc de sofrir greus crisis i sent un risc per a les seves pr貌pies vides.

4 鈥 Excarceraci贸 de poblaci贸 preventiva, de mares embarassades i/o amb fills menors de tres anys. Encara que l鈥檃rrest domiciliari o la llibertat provisional haur脿 de ser decidit pel Jutge del qual depenguin, exigim a la Secretaria General d鈥橧nstitucions Penitenci脿ries i a tots els Jutges que competeixi (Jutjats Penals i Jutjats de Vigil脿ncia Penitenciaria) al fet de revisar les situacions en les quals aquestes possibilitats han d鈥檃rticular-se en la situaci贸 excepcional en la qual ens trobem i que aix铆 ho comuniquin.

5 鈥 Progressions a tercer grau per motius humanitaris i de dignitat personal. Despr茅s de la reforma del 2015, el Codi Penal (CP) atribueix l鈥檃dopci贸 d鈥檃questa mesura al tribunal o jutge de vigil脿ncia penitenci脿ria. Del mateix temps, tamb茅 t茅 la compet猫ncia per a la concessi贸 de la llibertat condicional humanit脿ria de l鈥檃rticle 91 CP, per la qual cosa exigim a l鈥橝dministraci贸 penitenci脿ria que avalu茂 tals casos i insti a l鈥櫭瞨gan judicial a la seva adopci贸.

6 鈥 Excarceraci贸 de les persones classificades en segon grau amb condemnes de poca durada, i compliment del r猫gim obert fora dels establiments amb les possibilitats que la normativa penitenci脿ria preveu. Referent a aix貌, la Secretaria General d鈥橧nstituciones Penitenciarias (SGIP) t茅 a la seva m脿 la progressi贸 al tercer grau a trav茅s dels articles 86.4 i 100.2 del Reglament Penitenciari. el 100.2.

7 鈥 Tancament immediat i alliberament de les persones que es troben dins els CIE鈥檚, i excarceraci贸 immediata de les persones que es troben als Centres d鈥橧nserci贸 Social.

A la nova situaci贸 provocada per la Covid-19, 茅s necessari afegir el d猫ficit estructural de l鈥檃tenci贸 sanit脿ria dins les presons que s鈥檃rrossega des de fa anys: el 41,6% de les places de metges i metgesses dins les presons no estan cobertes, aix铆 com la pr脿ctica nul路litat d鈥檈specialistes en atenci贸 psicol貌gica. Cal esmentar que la majoria de la poblaci贸 carcer脿ria es troba greument afectada per malalties que per un costat s贸n fruit de la pobresa i l鈥檈xclusi贸 social, i de l鈥檃ltre costat, s贸n causa del mateix  desenvolupament de la vida dins les presons (entorns de gran estr猫s amb un consum massiu de psicof脿rmacs), que crea i amplifica diversos patiments sobre les ja  deteriorades condicions de salut d鈥檃lgunes persones.

Aix铆 doncs, un altre cop, exigim al col路lectiu de sanitaris dedicat en l鈥櫭爉bit penitenciari i al Col路legi de metges en general que, davant de l鈥檃ctual situaci贸 es reconegui la seva incapacitat per assegurar el dret a la salut a les presons, ens semblaria incongruent un altre tipus de posicionament i la manca d鈥檃quest. Els hi reclamem que com a m铆nim donin suport i pressionin amb les mesures d鈥檈xcarceraci贸 proposades, i que no tolerin les violacions de drets i els maltractaments. Aix铆 com a les associacions de psiquiatria i neuropsiquiatria, tant de dins les presons com en general, que han de vetllar per tractaments dignes i m茅s humans.

Tamb茅 al posicionament dels col路legis d鈥檃dvocats en garantir i pressionar pel compliment efectiu de les demandes de l鈥橭MS, l鈥橭NU, CPT i el S铆ndic de Greuges i a les mesures proposades per a l鈥檈xcarceraci贸 de quantes m茅s persones preses es pugi. Creiem que existeixen prou recursos per pronunciar-se a favor de les mesures proposades per diferents associacions i organismes institucionals. A m茅s a m茅s, s鈥檋a de tenir en compte que l鈥檈xcarceraci贸 d鈥檜na part de la poblaci贸 penitenciaria 茅s una  mesura que en molts estats europeus i no europeus estan adoptant ja, com It脿lia, Alemanya, Fran莽a i Regne Unit. Tenim l鈥檈xemple de la creaci贸 d鈥檜n model per a preventius per a facilitar la feina, argumentat en l鈥橝lt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, la OMS i el Consell d鈥橢uropa.

No volem oblidar el p猫ssim paper que la Conselleria de just铆cia de la Generalitat de Catalunya i la Secretaria de Mesures Penals, Reinserci贸 i Atenci贸 a la V铆ctima estan realitzant a trav茅s de les seves iniciatives. No ens volem estendre massa a fer un recull d鈥檃questes, per貌 ens sembla irrisori el repartiment de 230 m貌bils per a una poblaci贸 reclusa total de 8.391 persones repartides en 9 centres i els 205 m貌bils per a les  50.000, aproximadament, persones preses del territori Espanyol, aix铆 com la pres猫ncia de personal penitenciari durant les converses telem脿tiques, fetque vulnera el dret a la  intimitat. De les poques mesures que van encaminades en buidar les presons, i per tant realment minimitzar riscos per les persones preses, familiars i personal penitenciari, 茅s posar en arrest domiciliari al 70% de les persones classificades en regim de semillibertat; no podem entendre com no s鈥檃rriba ja al 100%, o com de les 101 persones en article 100.2 R.P. nom茅s s鈥檋an valorat positivament 15 casos.

PER SALUT, PER SEGURETAT, PER HUMANITAT, ES NECESSITA BUIDAR ELSCENTRES DE PRIVACI脫 DE LLIBERTAT
#DDHHenPrision

COORDINADORA ANTICARCER脌RIA CATALUNYA
La Corda-Grup Anticarcer脿ri del Camp de Tarragona
Grup de Suport a Presxs de Lleida
Grup Suport Amadeu Casellas
Col路lectiu Anticarcer脿ri Rossinyol (Girona)
Antirepre Mataro
Familiars de Presxs de Catalunya
Col路lectiu Anticarcer脿ri Fuig (Barcelona




Fuente: Rossinyolgirona.noblogs.org