May 24, 2022
De parte de Grup Antimilitarista Tortuga
263 puntos de vista

Les persones sense llar s贸n molestes per a l鈥檕rdre del sistema, perqu猫 ens enfronten a les seues car猫ncies. Per aix貌 es continuen promulgant lleis que les expulsen del centre de les ciutats i les criminalitzen.

Rosella Alonso Frau

En les 煤ltimes setmanes, ha estat not铆cia la implantaci贸 d鈥檜na ordenan莽a municipal de l鈥橝juntament d鈥橝lacant, segons la qual la policia ha comen莽at a multar a les persones que viuen al carrer, aix铆 com a les treballadores sexuals. Es tracta d鈥檜na norma impulsada pel PP i Ciutadans amb el suport de Vox, que ha rebut el rebuig dels col路lectius socials. Des de l鈥橝juntament la defensen amb l鈥檃rgument que 芦ajuda a la conviv猫ncia c铆vica禄, des dels col路lectius la qualifiquen d鈥櫬玱rdenan莽a de la vergonya禄. A partir d鈥檃ra, l鈥檃dministraci贸 p煤blica alacantina pot desallotjar dels carrers i multar fins amb 3.000 euros a les persones sense llar. Per貌 aquesta prohibici贸 no ve acompanyada d鈥檃lternatives d鈥檋abitatge o habilitaci贸 d鈥檃ltres espais. Les persones afectades denuncien que 茅s una nova forma de cronificaci贸 de la pobresa.

Es tracta de l鈥櫭簂tim cas d鈥檃porof貌bia de l鈥橢stat espanyol, per貌 no 茅s la primera vegada que una legislaci贸 criminalitza la mis猫ria. Ja en el segle XIX, en Europa, proliferen els discursos que relacionen pobresa, vici i crim i s鈥檈stenen les propostes moralitzadores que tracten de combatre la primera. Era una 猫poca, tal com diu l鈥檋istoriador de la ci猫ncia Ricardo Campos, en qu猫 es donava una explicaci贸 biol貌gica a la pobresa, naturalitzant el seu origen i obviant les explicacions socioecon貌miques.

Ens trobem davant una ideologia que s鈥檈mmarca dins de l鈥檋igienisme, un corrent de pensament que naix al segle XIX, amb la industrialitzaci贸 i creixement de les ciutats, segons la qual els metges higienistes defensaven que la pobresa era una malaltia social causada per la degeneraci贸 f铆sica i moral de les classes obreres. Buscaven l鈥檕rigen de la mis猫ria econ貌mica en els h脿bits de vida de qui la patia i no en el sistema que les oprimia, ni en la mancan莽a de les infraestructures necess脿ries per a neutralitzar les profundes desigualtats econ貌miques i socials que s鈥檈staven produint.

Igualment, catalogaven a les classes obreres com a perilloses. Defensaven, com a soluci贸, el sanejament dels llocs on habitaven i treballaven, per貌 tamb茅 el seu adoctrinament moral. Podem identificar ac铆 un dels or铆gens de l鈥檈stigma i rebuig contra les capes m茅s pobres de la poblaci贸. Aix铆 com de la persecuci贸 legal de la pobresa i altres manifestacions considerades com immorals, tals com l鈥檋omosexualitat o la prostituci贸.

Enlla莽a, tamb茅, amb el concepte de 芦mala vida禄, que va introduir la criminologia italiana en la mateixa 猫poca, entesa com una inadaptaci贸 moral de la conducta, un situar-se fora de la moral imperant que decidia quines conductes eren o no eren acceptables. Baix el paraigua de 芦mala vida禄 s鈥檈nquadrava a prostitutes, homosexuals, captaires, rodamons, estafadores, gitanes, etc. Persones a les quals es considerava desviades.

Aix铆, enfront de la burgesia, a la qual es definia com neta, sana i honesta, situaven a les classes obreres, a les quals titllaven d鈥檌mmorals, subversives i perilloses. Amb aquestes definicions, la burgesia era identificada amb la normalitat, en contraposici贸 a aquelles persones que havien de ser normalitzades i governades.

Emparades en aquestes idees, s鈥檌ntrodueixen reformes penals arreu d鈥橢uropa basades en la prevenci贸 del delicte. Com hi ha una part de la poblaci贸 a la qual es considera perillosa per causes naturals, es legisla buscant una estrat猫gia preventiva del delicte al qual es considera que aquesta poblaci贸 茅s procliu. Per貌 en cap cas s鈥檕fereixen millores materials.

Ens trobem en un moment, els anys 20 i 30 del segle XX, en la qual la criminologia i la psiquiatria treballen de la m脿 desenvolupant el concepte de 芦perillositat social禄. A Espanya hi ha dos entitats, fortament entrella莽ades, que encap莽alen aquest debat: l鈥橝ssociaci贸 Espanyola de Neuropsiquiatria i la Lliga d鈥橦igiene Mental.

La primera va ser fundada en 1924 a Barcelona, amb l鈥檕bjectiu de regular i desenvolupar els coneixements de la incipient disciplina psiqui脿trica a l鈥橢stat espanyol. La segona va ser creada dos anys despr茅s a inst脿ncies de l鈥檃nterior i el seu objectiu era difondre els postulats higienistes entre la poblaci贸. Mentre la primera estava formada exclusivament per metges psiquiatres, la segona integrava tamb茅 a higienistes, psic貌legs, militars, juristes, etc.

La Lliga d鈥橦igiene Mental parlava, expl铆citament, de la necessitat d鈥檌mplantar mesures sanit脿ries que protegirien a la poblaci贸 de les malalties mentals i que previndrien la criminalitat, la delinq眉猫ncia i la vagabunderia. Amb aquesta finalitat, defensava la necessitat d鈥檌mplantar un Codi Penal que recollira el concepte de perillositat potencial d鈥檃lgunes persones.

A莽貌 es va materialitzar en la reforma penal de 1928 propugnada per la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). I es va ampliar amb noves lleis instaurades per la II Rep煤blica (1931-1939), com ara la ley de defensa de la Rep煤blica o la ley de orden p煤blico. Per貌 especialment amb la ley de vagos y maleantes de 1933.

Fruit de les circumst脿ncies b猫l路liques que acabaren amb la Rep煤blica i del r猫gim dictatorial que vingu茅 despr茅s, es tendeix a pensar, des de les esquerres, que el per铆ode republic脿 va ser un espai de llibertat, toler脿ncia i igualtat on la dissid猫ncia pol铆tica era totalment respectada. Per貌 la realitat 茅s que tamb茅 la Rep煤blica va tindre les seues ombres.

Si b茅 es van introduir certes dosis de llibertat i toler脿ncia en alguns aspectes, tamb茅 va ser un temps de repressi贸 en diversos 脿mbits. Aix铆, per exemple, tot i que en 1931 s鈥檃bolia el Codi Penal de 1928 al que f茅iem al路lusi贸 abans, va ser substitu茂t per l鈥檃nterior de 1870, que castigava tota conducta sexual adversa com 芦abusos deshonestos禄.

El 4 d鈥檃gost de 1933 les Corts de majoria socialista aprovaven la ley de vagos y maleantes, que suposava aprofundir i remarcar la idea de perillositat social. Aquesta llei, segons el seu propi text explica, perseguia a 芦ganduls禄, 芦rufians i proxenetes禄, persones que cometien xicotets robatoris, 芦rodamons professionals禄, jugadors, 芦bevedors i toxic貌mans habituals禄, persones que feien servir identitats falses, estrangers amb ordres d鈥檈xpulsi贸, persones que no justificaven la possessi贸 de diners o b茅ns i persones amb 芦inclinaci贸 al delicte禄.

De la mateixa manera, tamb茅 va servir per a arrestar a militants anarquistes i comunistes amb diverses detencions en manifestacions o batudes. De fet, a partir de final de 1933, amb l鈥檃rribada al govern dels partits de la dreta, la indiscriminaci贸 a l鈥檋ora d鈥檃plicar aquesta llei a qualsevol dissident pol铆tic es va incrementar significativament, mostrant el grau de control social al qual s鈥檃spirava.

Una de les coses que propugnava el text legal era que les persones 芦en estat perill贸s禄 havien de ser rehabilitades apartant-les de la societat, per a la protecci贸 d鈥檃questa. Amb aquest motiu obria en 1934 el primer camp de concentraci贸 republic脿 en Alcal谩 de Henares, al que seguirien altres, funcionant com una col貌nia on les persones detingudes per aquest motiu complirien la seua pena.

Presos en Alcal谩
Foto de presos en el Camp de Concentraci贸 d鈥橝lcal谩 de Henares. Revista Estampas n潞 345, 18 d鈥檃gost de 1934. J. Quilez Vicente.

Per tant, observem que els individus perseguits per aquesta llei coincideixen amb els que assenyalava la doctrina de la 芦mala vida禄 i l鈥檋igienisme, alhora que declarava que tindre feina era el principal indicador de normalitat social. La conseq眉猫ncia 煤ltima era la criminalitzaci贸 de la pobresa.

Durant els primers mesos de la Guerra Civil, quan t茅 lloc la revoluci贸 social anarquista, trobem certa obertura en temes referents a la moralitat i la sexualitat. Com explica l鈥檌nvestigador de moviments pol铆tics dissidents i radicals Piro Subrat, entre les files llibert脿ries continua imposant-se com a norma l鈥檋eterosexualitat i la defensa de la fam铆lia, per貌 茅s on trobem una major apertura que en qualsevol altre postulat pol铆tic coetani. Prova d鈥檃ix貌 s贸n les revistes de contingut sexol貌gic publicades -per exemple Estudios-, l鈥檈xtensi贸 del nudisme, l鈥檌ncrement de la toler脿ncia sexual o les cr铆tiques al matrimoni.

Aquesta obertura moral t茅 com a conseq眉猫ncia un canvi en el tracte cap a la prostituci贸, que si fins ara havia estat perseguida per les lleis abans nomenades, ara comen莽a a llegir-se en termes de classe, com una explotaci贸 econ貌mica, i no tant en termes morals o legals. Des d鈥檕rganitzacions com Dones Lliures es treball脿 per la dignificaci贸 de les dones que es dedicaven a la prostituci贸, a trav茅s de la formaci贸, evitant la criminalitzaci贸 imperant en moments anteriors.

Explica Marta Venceslao, al seu llibre Putas, rep煤blica y revoluci贸n, que les treballadores sexuals, si b茅 es van sumar a les mobilitzacions obreres i a les mil铆cies, sempre foren vistes com a classe obrera subalterna, situades fora de la norma i necessitades de 芦redempci贸禄. Aquesta paraula no 茅s casual, beu de l鈥檋er猫ncia cat貌lica que continuava manifestant-se en l鈥檌maginari al voltant de les dones, el cos de les quals era considerat contaminat. Exemple d鈥檃莽貌 s贸n els cartells de guerra que es feien des del b脿ndol anarquista, on trobem diversos casos que mostren a prostitutes en actitud provocativa i a homes com a v铆ctimes i que adverteixen contra els perills de les malalties ven猫ries que 芦contagien禄 les dones.

Si b茅, per una banda, la revoluci贸 comport脿 canvis en el tractament de la pobresa i rebaix脿 el pes de la moralitat, no tingu茅 temps de materialitzar una ruptura radical amb els postulats defensats durant la Rep煤blica i continu脿 arrossegant visions masclistes. Les dones continuaven sent l鈥檃lteritat i les treballadores sexuals eren victimitzades i desposse茂des de veu. Dins l鈥檃narquisme no es parla de perillositat social ni s鈥檈xplica la pobresa en termes de malaltia o biologia, sin贸 a conseq眉猫ncia de l鈥檈structura socioecon貌mica d鈥檜n sistema d鈥檕pressi贸, per貌 alguns estigmes no s贸n complement erradicats. Pel que fa a l鈥檕rdre b猫l路lic impulsat pel govern republic脿, observem canvis pol铆tics i econ貌mics, per貌 tant la ley de vagos y valeantes com el Codi Penal es van mantenir intactes.

La dictadura franquista (1939-1975) no es va desfer d鈥檃questa llei, que va continuar vigent fins a 1995 -si b茅 despr茅s del franquisme no va ser aplicada-, per貌 va introduir algunes modificacions. Concretament, en 1954 es va incloure expl铆citament l鈥檋omosexualitat com a delicte. Aquestes modificacions suposen un perfeccionament de les formes de control social, que queden completament instaurades en 1970 amb la promulgaci贸 de la ley de peligrosidad y rehabilitaci贸n social. En el punt de mira feixista estava l鈥檃dversari pol铆tic, per貌 tamb茅, quasi amb tanta obsessi贸, la mendicitat, la prostituci贸 i l鈥檋omosexualitat, aix铆 com altres v铆ctimes de la llei anterior.

Aquesta nova legislaci贸 significava aprofundir en la relaci贸 entre psiquiatria i criminalitat, al concloure que el 芦defecte moral禄 genera patologies i les patologies generen delictes. Era un pas m茅s en el cam铆 de perseguir la dissid猫ncia moral i pol铆tica, ja que considerava com a perillosos i perseguia 芦a qualsevol que pose en perill la pau social o la tranquil路litat pol铆tica禄. El que buscava amb aquesta llei el r猫gim franquista era controlar qualsevol classe de desviaci贸 del sistema de valors imperant, gr脿cies a l鈥檃mpliaci贸 de les definicions de delicte i malaltia fetes a la seua mesura.

Les dones van patir especialment aquest auge moralitzador del feixisme. Aix铆, es va crear el Patronato de Protecci贸n a la Mujer en 1941, una instituci贸 depenent del ministeri de just铆cia que internava a dones joves per causes com ser denunciada per 芦vida alegre禄, prostituir-se, ser lesbiana, beure, drogar-se o ser considerada 芦boja禄. El seu objectiu era 芦la dignificaci贸 moral de les dones禄 d鈥檃cord amb ensenyaments cat貌lics i les seues formes fortament violentes. Aquesta instituci贸 no va desapar茅ixer fins a 1985.

No era aquest l鈥櫭簄ic organisme franquista ocupat en 芦reeducar禄 a dones. Van ser diverses les institucions on se les internava per motius relacionats amb pobresa, desestructura familiar, insubmissi贸 o rebel路lia. Tal com publicava la revista Vindicaci贸n Femenina, en un article de 1977, era habitual que en aquests llocs se les medicara i se les sotmetera a electroxocs, en un pas m茅s dins la persecuci贸 de la pobresa que, com hem vist, era la norma des de feia un segle. El franquisme va suposar un agreujament de la viol猫ncia i la repressi贸 utilitzades cap a les persones pobres i les que manifestaven qualsevol classe de desviaci贸 de la conducta etiquetada com a 芦normal禄.

Els temps han canviat i volem suposar que ens trobem en un millor moment per a les manifestacions dissidents. Els postulats higienistes ja no estan en vigor i la idea de la perillositat social ha quedat obsoleta. Per貌, continuem criminalitzant la pobresa en ple segle XXI? Sembla que l鈥檕rdenan莽a recentment aplicada per l鈥橝juntament d鈥橝lacant aix铆 ho demostra. Des del Sindicato de Personas Sin Hogar de Zaragoza denuncien invisibilitzaci贸 i assetjament policial i reivindiquen el dret a un habitatge digne.

El llibre Sin habitaci贸n propia, coordinat per la periodista Lula G贸mez, posa el focus en la feminitzaci贸 de la pobresa amb l鈥檕bjectiu de visibilitzar a les dones sense llar. Dos s贸n els motius principals que porten a les dones a aquesta situaci贸: la viol猫ncia masclista que les empenta a fugir de les seues cases i la precarietat de les treballadores de la llar internes, en la seua majoria dones migrants, que si s贸n acomiadades queden sense casa i sense dret a l鈥檃tur. El llibre explica, tamb茅, la viol猫ncia sexual que pateixen les dones que viuen al carrer i la doble situaci贸 de vulnerabilitat i invisibilitat que han de suportar.

Les persones sense llar s贸n molestes per a l鈥檕rdre del sistema, perqu猫 ens enfronten a les seues car猫ncies. Per aix貌 es continuen promulgant lleis que les expulsen del centre de les ciutats i les criminalitzen. Sembla que no 茅s casual que Alacant comence a desallotjar-les dels carrers ara que s鈥檃propen les Festes de Sant Joan que atrauran, previsiblement, un gran nombre de turistes. L鈥橢stat Espanyol no ofereix xifres oficials des de 2012, quan un informe de l鈥橧NE calculava 22.000 persones sense llar per al conjunt de l鈥橢stat. C谩ritas, en canvi, ampliava la xifra fins a 40.000. Preferim mirar cap a altre costat i oblidar-les, culpant-les de la seua situaci贸. Ens manquen, fins i tot des de les esquerres, an脿lisis profundes i solucions estructurals.

Font: https://www.pikaramagazine.com/2022…




Fuente: Grupotortuga.com