April 2, 2021
De parte de Nodo50
48 puntos de vista


El col路lectiu editor de la revista d鈥檋ist貌ria S脿piens ha engegat una campanya de reparaci贸 i dignificaci贸 de totes aquelles dones reprimides i assassinades sota les acusacions de bruixeria entre els s.XV i XVII a Catalunya. Sota el nom 芦No eren bruixes, eren dones禄, la campanya ja porta m茅s de 10.000 adhesions i es preveu realitzar actes de desgreuge arreu del territori catal脿, involucrant les administracions i institucions p煤bliques per tal que la dignificaci贸 es faci al m茅s alt nivell, tal com ho han fet altres pa茂sos d鈥橢uropa com Esc貌cia, Noruega o Su茂ssa.

Portem molts anys de retard. S鈥檈stima que m茅s d鈥檜n miler de dones van ser represaliades sota l鈥檃cusaci贸 interessada i fan脿tica de bruixeria durant els segles XV i XVIII. La campanya propulsada per l鈥檈quip de S脿piens es fonamenta en l鈥檃mpli reportatge que ofereix la revista aquest mes de mar莽: un recull de totes les investigacions entorn la cacera de bruixes de les 煤ltimes d猫cades a Catalunya i la publicaci贸 d鈥檜n cens complet dels judicis per bruixeria. Per acompanyar tot aquest treballa divulgatiu, es va pensar en fer un pas m茅s cap a la reparaci贸 hist貌rica. Tal com explica la directora de la revista S脿piens, Cl脿udia Pujol, Catalunya ha de sumar-se a aquest moviment continental de dignificaci贸 hist貌rica 芦per una q眉esti贸 de precocitat i d鈥檌ntensitat禄. I 茅s que a Catalunya 茅s on m茅s repressi贸 i assassinats va haver-hi per bruixeria en tot l鈥檈stat espanyol, juntament amb Navarra i Arag贸, i a m茅s, va ser a les Valls d鈥櫭neu (Pirineu) on es va redactar la primera Llei contra la bruixeria (1424) que es t茅 const脿ncia a tot Europa.

La campanya est脿 apostant fort perqu猫 els ajuntaments s鈥檌nvolucrin i organitzin actes de desgreuge a nivell oficial i per facilitar-ho, s鈥檋a generat una moci贸 gen猫rica per poder-la portar als plens municipals. De moment, el primer acte agendat ser脿 el del 8 d鈥檃bril a Reus, on es recordaran i es dignificaran les dones que van ser jutjades per bruixeria pel Consell Municipal de Reus en el judici de 1548.

No eren bruixes: eren v铆dues, remeieres, dones independents, dones migrades, llevadores, dones pobres, marginades鈥 dones que no complien amb el seu rol normatiu de g猫nere i que van servir de boc expiatori per justificar desastres naturals, epid猫mies i tota classe de malures. Van ser tres-cents anys de tortura i repressi贸, un dels majors episodis de feminicidi de la nostra hist貌ria, el qual va servir per controlar i usurpar la pr脿ctica reproductiva i el coneixement medicinal ancestral de les dones. En la l铆nia de recerques hist貌riques com la de Silvia Federici o Mona Chollet, el reportatge tamb茅 fa pal猫s la desvaloraci贸 social del subjecte dona i els intents de monopolitzaci贸 masculina vers els esmentats coneixement. Cristina Masan茅s, autora d鈥檜n dels textos del reportatge, documenta com, paral路lelament a la cacera de bruixes, es va fer forta la nova Ci猫ncia M猫dica Moderna i enaltir el gremi d鈥檃potecaris amb la creaci贸 del Col路legi d鈥橝potecaris a Arag贸 i Catalunya, ambdues amb exclusivitat masculina.

Importants recerques historiogr脿fiques

Tot i que la repressi贸 s鈥檈stima que va colpir a m茅s d鈥檜n miler de dones, en el reportatge s鈥檋an pogut documentar i situar m茅s de 700 processos per bruixeria en m茅s de 200 poblacions (es pot consultar a la publicaci贸 del cens interactiu). Aquest llistat in猫dit representa una novetat historiogr脿fica, ja que 茅s el cens m茅s complet sobre els processaments per bruixeria que s鈥檋a publicat mai a Catalunya entre els segles XV i XVIII.

Una altre aspecte rellevant de l鈥檈studi 茅s la particularitat de les inst脿ncies que instigaven i jutjaven els crims de bruixeria a Catalunya, fet que explica la intensitat de la repressi贸 en els segles moderns. Al contrari que en altres indrets europeus, la Santa Inquisici贸 no va abanderar la cacera de bruixes. Catalunya, en tenir una descentralitzaci贸 del poder amb autonomia jurisdiccional de les elits locals, les autoritats seglars catalanes eren les qui ordenaven i jutjaven en el marc dels procediments d鈥檈xcepci贸. Per tant, 茅s en el context civil on es produeix aquesta persecuci贸 amb la implicaci贸 de la societat, sigui per acci贸 o per omissi贸, al llarg dels segles XV-XVIII. 芦Tamb茅 som les n茅tes d鈥檃quells homes i dones que per por, per ignor脿ncia, per mala fe鈥 van assenyalar altres dones com a bruixes, van testificar en els seus judicis i van assistir a les seves execucions amb aplaudiments禄, afirma Claudia Pujol. En aquest sentit, com ja ha teoritzat Federici, la demonitzaci贸 del subjecte bruixa no generava cap empatia ni solidaritat humana.

El reportatge tamb茅 documenta el negoci que comportava la 芦cacera de bruixes禄, detallant el paper dels ca莽adors de bruixes o la creaci贸 dels tribunals amb impostos extraordinaris (jutges, assessors, botxins, material de tortura, carcellers, notaris, escrivans鈥), tal i com relata el text d鈥Agn猫s Rotger.

Suscr铆bete a Pikara Magazine

Finalment, cal recordar, que actualment a diverses parts del m贸n com Ar脿bia Saudita, a les sectes evangelistes i pentecostals a Am猫rica Llatina o a diversos estats africans, es continua aplicant el delicte de bruixeria. Un exemple clar el trobem al documental The Letter de Maia Lekow i Christopher King, inclosa en el DocsBarcelona i que actualment es pot veure a diverses sales d鈥檃rreu de l鈥檈stat aquest mes de mar莽. Un documental que narra el drama i els interessos que hi ha darrere de les acusacions de bruixeria a les 脿vies i dones grans a Kenya. Una mostra m茅s que la cacera de bruixes est脿 a l鈥檕rdre del dia en moltes parts del m贸n. Un fenomen que, com b茅 explica Masan茅s, 芦encreua fonamentalisme religi贸s, intransig猫ncia social i patriarcat禄, comportant l鈥檃ssassinat i repressi贸 brutal de moltes dones.

Fi de campanya amb un gran acte de desgreuge

La campanya es va presentar el passat 6 de mar莽 amb un acte p煤blic i actualment es troba en per铆ode d鈥檃dhesions, tant individuals com col路lectives. S鈥檈spera que d鈥檃qu铆 a la tardor, tant administracions com entitats vulguin organitzar xerrades i actes de desgreuge i de reparaci贸 de la mem貌ria hist貌rica a les seves poblacions. D鈥檃questa manera, les organitzadores se sumen al moviment europeu de recuperaci贸 de la mem貌ria i dignificaci贸. Pa茂sos com Su茂ssa, on ja s鈥檋an produ茂t diverses exoneracions d鈥檃ssassinats, Alemanya o Noruega s贸n exemples de reparaci贸 hist貌rica. De fet, la campanya podria trobar moltes similituds amb l鈥檋om貌loga escocesa 鈥Witches of Scotland鈥 que es marca indultar totes les condemnades i generar un proc猫s de dignificaci贸 hist貌rica al m脿xim nivell institucional escoc猫s. A escala estatal, nom茅s trobem accions similars a Euskal Herria, on les Juntes Generals de Biscaia, ajuntaments de la comarca del Duranguesado o el Parlament de Navarra tamb茅 van impulsar accions de disculpa i reparaci贸 hist貌rica.

La campanya finalitzar脿 a la tardor amb la presentaci贸 d鈥檜na resoluci贸 al Parlament de Catalunya i amb un gran acte de desgreuge en l鈥櫭爉bit catal脿, 芦que serveixi, ni que sigui simb貌licament, per visibilitzar i denunciar aquest feminicidi en tota regla i per dignificar la mem貌ria de totes aquestes dones禄, explica Cl脿udia Pujol. Perqu猫 no nom茅s som les n茅tes de les bruixes que no van poder cremar, sin贸 de totes aquelles i aquells que van participar en aquesta atrocitat. Perqu猫 cal mirar al passat, per no reproduir el mateix ni en el present, ni en el futur.


Llegeix altres articles sobre la ca莽a de bruixes:

La caza de brujas en la Am茅rica colonial

La caza de brujas: un intento m谩s de disciplinar a las mujeres*

La Caza de Brujas de ayer, el feminicidio de hoy

Brujas, creadoras de ciencia y comunidad

芦No eren bruixes, eren dones禄




Fuente: Pikaramagazine.com