November 25, 2021
De parte de Nodo50
177 puntos de vista


Inma Cerd脿 (Vila-real, 1966) t茅 gravada en la seua ment la primera pallissa que va rebre per part de la seua exparella, un home que va arribar a la seua vida quan encara no s鈥檋avia recuperat de la seua anterior relaci贸. 鈥淓l que volia era estar amb mi mateixa, per貌, de manera molt subtil, ell insistia molt, i un dia es va plantar en ma casa amb la seua filla鈥, recorda. A poc a poc, la va comen莽ar a anul路lar. Controlava cada pas que donava, li prohibia mostrar els seus sentiments, alhora que els manipulava per fer-la sentir culpable dels comportaments masclistes de l鈥檃gressor. 鈥淎vergonyida鈥 pels crits, els colps i les mentides que havia de contar, Cerd脿 va comen莽ar a distanciar-se de la seua xarxa afectiva. L鈥檃茂llament encara es va intensificar m茅s quan l鈥檋ome va decidir que marxarien a viure a un mas a mig fer, a la muntanya. 鈥淣o hi havia ni llum ni aigua, per貌 deia que hav铆em de viure all脿 fins que s鈥檃cabaren les obres, perqu猫 si no ens entraven a robar鈥, relata. 鈥淯n dia 鈥攃ontinua鈥, ell estava molt nervi贸s. Li vaig dir que es tranquil路litzara i, de sobte, es va abalan莽ar sobre mi i em va ofegar en una pastera plena de formig贸鈥. L鈥檕brer que estava all脿 treballant va aconseguir aturar el que podia haver acabat en un feminicidi m茅s. Seguint a la perfecci贸 el cicle de la viol猫ncia masclista, despr茅s de l鈥檌ntent d鈥檃ssassinat, arrib脿 el penediment de l鈥檃gressor i, despr茅s, el suposat perd贸 de la v铆ctima. Cerd脿 va decidir posar punt final a la seua relaci贸 i fugir quan va tornar a sentir que podia perdre la seua vida. 鈥淓m vaig amagar en cases de coneguts, per貌 havia de recuperar les meues coses, els meus documents, perqu猫 havia marxat amb el posat. Aleshores, acudisc a la comissaria鈥, conta. Aix铆 inicia, en 2017, un proc茅s judicial que va finalitzar el passat 25 de gener, despr茅s de passar pel Tribunal Suprem 鈥攍a primera resoluci贸 declarava innocent l鈥檃gressor鈥 i aconseguir que el condemnaren a un any i nou mesos de pres贸, una pena que no haur脿 de complir si paga 1.500 euros a la supervivent, si respecta l鈥檕rdre d鈥檃llunyament 鈥攄e m铆nim 500 metres durant quatre anys鈥 i la prohibici贸 de comunicar-se amb ella; i si no posseeix armes en el mateix per铆ode de temps.


Quina valoraci贸 fas de la sent猫ncia?

L鈥檕rdre d鈥檃llunyament i la seua durada, ara per ara, em sembla raonable. La indemnitzaci贸 茅s mis猫ria pura. Jo em vaig arru茂nar. Vaig marxar amb el que portava damunt i, fins i tot, vaig haver de demanar diners a la gent que em va ajudar per poder menjar, perqu猫 no tenia ni per menjar al dia. L鈥檌x molt barat haver-me fet la guitza durant 15 anys. En un principi, van demanar 3.000 euros, per貌 com no tenia antecedents es va rebaixar a 1.500.


Les advocades especialitzades en viol猫ncies masclistes defensen que el m茅s important 茅s que la mateixa supervivent reconega que ha patit o est脿 patint eixa viol猫ncia. Quan i com t鈥檃dones que est脿s sofrint viol猫ncia i que cal actuar per a salvar la teua vida?

Quan vaig prendre dist脿ncia de la situaci贸. Quan van passar molts mesos des que vaig decidir denunciar la meua exparella. Aleshores, al meu cap comencen a arribar-me imatges del que havia passat i comence a ser conscient que era una v铆ctima de viol猫ncia. Quan interposes la den煤ncia, vas relatant el que t鈥檋a succe茂t, per貌 no ho dius amb una convicci贸 forta, perqu猫 encara carregues amb part de la culpa que ell t鈥檋a anat posant a dins teu. Et fan denunciar massa prompte.


Quan vas decidir anar a comissaria, en el teu cas, et van escoltar i et donaren suport. Per貌, t鈥檌maginaves que la den煤ncia penal seria l鈥櫭簄ica via que et proposarien? Qu猫 茅s el que necessitaves?

鈥淓l que haguera necessitat 茅s que la policia m鈥檋aguera acompanyat a ma casa a recollir els meus objectes personals i no haver d鈥檃nar sola a recuperar les meues coses, despr茅s d鈥檋aver fugit d鈥檈ll pensant que era jo qui li estava amargant la vida鈥

No, no, no. No m鈥檋o imaginava. A m茅s, jo no em sentia v铆ctima de res. Com et poden dir que has de passar primer per aquest tr脿mit perqu猫 ells puguen fer un altre tr脿mit i et puguen donar una mena de suport? Ara mateix, si a una persona li passa alguna cosa, crida a la policia i aquesta acudeix, no? El que haguera necessitat 茅s que la policia m鈥檋aguera acompanyat a ma casa a recollir els meus objectes personals i no haver d鈥檃nar sola a recuperar les meues coses, despr茅s d鈥檋aver fugit d鈥檈ll pensant que era jo qui li estava amargant la vida. Si m鈥檋aguera passat alguna cosa, haguera cridat a la policia, per貌 potser no hagueren arribat a temps. Necessitava un acompanyament policial en eixe moment perqu猫 ell no em matara, per貌 aquest acompanyament nom茅s el tens quan interposes la den煤ncia i comen莽a tot un proc茅s judicial, en qu猫 la jutge o jutgessa de torn et pot donar la ra贸 o no. Tamb茅 necessites un acompanyament psicol貌gic, perqu猫 tu ixes d鈥檜na relaci贸 en qu猫 havies sigut la seua marioneta i, de sobte, ja no tens eixos fils. Per tant, necessites un suport psicol貌gic fins que ja no depens de ning煤.


S贸n moltes les dones que se senten revictimitzades durant el proc茅s judicial, comen莽ant per les preguntes, que segueixen un patr贸 culpabilitzador. Malgrat la por, tu vas decidir denunciar. Com vas viure el proc茅s judicial?

Estava acollonada. Mai ho he passat tan malament, i mira que he passat males estones. El que m茅s por em feia era haver de compartir sostre amb ell. Estava enfonsada, perqu猫 les preguntes s贸n molt dures. En el meu cas, per part de la jutgessa no vaig sentir-me violentada amb cap pregunta, a excepci贸 de quan et fan recordar els maltractaments f铆sics i quan l鈥檃dvocada de l鈥檃ltra part em va preguntar si jo em considerava feminista. Et pregunten fins a quin dia van oc贸rrer els maltractaments, per貌 les dates ballen pertot arreu. No saps si van ser abans o despr茅s, no pots dir dates concretes, perqu猫, fins i tot, durant eixos anys perds la noci贸 del temps. Tenia molt clar que havia de posar de la meua part i intentar dir les coses clares, concises i concretes, perqu猫 un jutge no 茅s un psic貌leg. Un jutge 茅s un jutge i et far脿 preguntes perqu猫 contestes de manera directa i precisa. No li pots contar la teua vida, perqu猫 no serveix de res, al contrari. En el meu cas, la sent猫ncia va ser desfavorable. No acabava d鈥檈ntendre el perqu猫 i vaig contactar amb la meua advocada, que em va dir que no pod铆em fer res. En llegir-la, alguna cosa em va grinyolar i li la vaig comentar a la meua professora de Dret Rom脿, que em va dir: 鈥淐orre, parla amb el teu advocat i digues-li que a莽貌 segueix, que pots anar al Suprem鈥. Es veu que era una sent猫ncia molt poc habitual i l鈥檃dvocada no havia sabut com procedir. La veritat 茅s que em vaig enfadar molt amb ella, per貌 bo, vam anar al Suprem i al final he guanyat, el 25 de gener de 2021, despr茅s de tres anys. I mentrestant la meua vida ha continuat, perqu猫 la vida 茅s all貌 que passa mentre fas uns altres plans.

Com has contat, la primera resoluci贸, que despr茅s vas rec贸rrer en el Tribunal Suprem, declarava innocent al teu agressor. Qu猫 falla en el sistema judicial a l鈥檋ora de jutjar els agressors i protegir les supervivents?

Despr茅s de passar per la universitat, on vaig estudiar primer i segon de Dret, em vaig adonar de seguida del que est脿 fallant. Hi ha una falta de preparaci贸, d鈥檌nter茅s. Es necessita molta m茅s formaci贸 i especialitzaci贸, que es faciliten els mitjans perqu猫 puguen tractar i jutjar les viol猫ncies com correspon. En el meu cas, el jutge o jutgessa que havia d鈥檈star, perqu猫 era especialista en viol猫ncies masclistes, no estava i se鈥檓 va posar un altre que no controlava del tema. Aix貌 no es pot consentir, perqu猫 la v铆ctima s鈥檋o est脿 jugant tot. Quan anava a la universitat, ja havia assimilat que havia sigut una persona maltractada, aleshores, volia informaci贸 i assistia a algunes pon猫ncies. I saps el que vaig veure? Per a comen莽ar, que entre l鈥檃ssist猫ncia no hi havia homes, i a m茅s a m茅s, no acudia molta gent. Si t鈥檈st脿s formant com a advocat o advocada t鈥檋as de preparar. Unes altres coses que han de canviar? Es podrien fer els judicis quan la v铆ctima ja s鈥檋a recuperat o facilitar poder gravar el testimoni de la v铆ctima i que no calga repetir-lo. Tampoc s鈥檋aurien d鈥檃cceptar proves o preguntes que q眉estionen la v铆ctima. Quan la seua advocada em va preguntar si jo era feminista 鈥搎ue per descomptat li vaig dir que no, tot i que s铆 que ho soc鈥 qu猫 em volia q眉estionar? Es van aferrar a eixe clau, eixe era l鈥檃rgument principal per a protegir-lo. Ell i la seua advocada sabien que jo havia comen莽at a formar part de cercles feministes per eixir del cercle de viol猫ncia. Aleshores, van tirar per ac铆.

鈥淨uan la seua advocada em va preguntar si jo era feminista 鈥搎ue per descomptat li vaig dir que no, tot i que s铆 que ho soc鈥 qu猫 em volia q眉estionar?鈥 |Ester Fayos

Hi ha una construcci贸 determinada sobre com s鈥檋an de comportar les v铆ctimes?

Clar. Hi ha una construcci贸 del patr贸 que hem de seguir. Sofrim una estigmatitzaci贸 i el que volem 茅s oblidar i que no ens assenyale ning煤. No tenim cap malaltia ni hem de ser la 鈥減obra dona鈥 que ha sofert viol猫ncia. Ser v铆ctima et converteix en una persona que es mereix la protecci贸 i acompanyament i no t鈥檋as de sentir jutjada en cap moment, per貌, a vegades, et fan sentir com si t鈥檋agueres comportat malament.


No nom茅s fan mal els colps, el maltractament psicol貌gic o la revictimitzaci贸 viscuda durant el proc茅s judicial, tamb茅 les seq眉eles que es queden. Com vas comen莽ar a recuperar-te?

Per mi, un moment clau va ser l鈥檈ntrada a la universitat i l鈥檃rribada dels ex脿mens [riu]. La meua psic貌loga em va animar a complir el meu somni, que sempre havia sigut poder anar a la universitat. Vaig aconseguir accedir-hi i, una vegada dins, vaig con猫ixer gent que em va animar a apuntar-me a una carrera, Gesti贸 i Administraci贸 d鈥橢mpresa P煤blica. Comences amb l鈥檃fany d鈥檃prendre i deixar-te ensenyar. Vaig anar educant la meua ment i fent passes a poc a poc. Durant aquest trajecte, vaig con猫ixer persones que em van donar suport i que van valorar l鈥檈sfor莽 que estava fent. Quan t鈥檃llunyes de la viol猫ncia, quan ning煤 et xiscla, ning煤 est脿 a punt de鈥, ning煤 est脿 amb la m脿 al莽ada, ning煤 et persegueix, quan no has de justificar res, aix貌 et genera una pau i t鈥檈leva. A poc a poc, vaig anar guanyant confian莽a en mi mateixa i vaig comen莽ar a ser jo, perqu猫 durant el temps que havia estat amb la meua exparella, havia sigut un mirall d鈥檈ll. Per貌, lliurement soc qui soc des de fa quatre anys. Tinc un compte de Facebook, tinc un m貌bil, tinc un ordinador, el meu ordinador, tinc un projecte de formaci贸 i una professi贸, soc administrativa.


Un dels problemes a l鈥檋ora de tractar amb supervivents 茅s que, moltes vegades, no es treballa perqu猫 prenguen un rol actiu i protagonista en la ruptura dels cicles de la viol猫ncia i en la planificaci贸 d鈥檜n nou projecte vital. Quin tipus d鈥檃tenci贸 i acompanyament creus que s鈥檋a de fer?

鈥淪empre existeix un inter茅s en la imatge de dona vulnerable, de dona v铆ctima. Vivim en un sistema en qu猫 qualsevol dona, encara que no siga v铆ctima d鈥檜na viol猫ncia f铆sica, es pot trobar amb una imatge seua de dona d猫bil鈥

脡s fonamental el suport psicol貌gic. Necessites alg煤 que et vaja marcant el cam铆 i que t鈥檃companye en el proc茅s de trobar-te a tu mateixa i d鈥檈mpoderar-te. Tamb茅 envoltar-te d鈥檃migues. Mira, durant molts anys, jo vaig pensar que era tartamuda, per貌 quequejava perqu猫 sentia por. Quan la vaig deixar de sentir, em vaig adonar que la gent m鈥檈ntenia, que jo sabia parlar. Fins i tot, quan vaig comen莽ar a estar millor, em deien que em comportava com una adolescent, per貌 茅s que era com si haguera tornat a n脿ixer [riu]. Despr茅s d鈥檋aver viscut tot all貌, va ser molt important que no em deixaren sola. A mi no se m鈥檋a donat l鈥檃lta del centre de 24 hores fins fa poc. All脿, tenia un suport psicol貌gic per part d鈥檈specialistes que saben com s贸n els cercles de viol猫ncia, que s贸n molt pareguts en totes les dones que els hem patit.


Els agressors solen deixar sense xarxa a les seues v铆ctimes. Quina import脿ncia t茅 la xarxa afectiva per superar la viol猫ncia viscuda?

Durant tots aquells anys, vaig tenir vetat ajuntar-me amb la meua amiga. Ell m鈥檋avia a茂llat. Si volia alguna cosa d鈥檈lla, havia d鈥檃nar d鈥檃magat i tampoc ho feia, per com pensava, com em comportava i com em sentia, perqu猫, a vegades, en situacions de crits i retrets al carrer, arribes a sentir vergonya i t鈥檃llunyes dels teus cercles. Eixes xarxes et serveixen despr茅s, quan decideixes fer el pas. Amb elles, comence a descobrir-me, a formar-me com a persona, a entendre un poc els meus or铆gens. Cal tenir eixe vincle i tamb茅 buscar-lo, perqu猫 si tu no vols tenir-lo, encara que t鈥檋o diguen, no el tindr脿s. Tamb茅 茅s molt important saber quina educaci贸 rebem, les dones i els homes. El sistema normalitza una viol猫ncia i ja es queda implantada.

鈥淨uan interposes la den煤ncia, vas relatant el que t鈥檋a succe茂t, per貌 no ho dius amb una convicci贸 forta, perqu猫 encara carregues amb part de la culpa que ell t鈥檋a anat posant a dins teu. Et fan denunciar massa prompte鈥 |Ester Fayos

El discurs predominant sempre 茅s en clau de v铆ctima, no de supervivent. Per qu猫 no interessa la imatge d鈥檜na dona forta v铆ctima de viol猫ncia masclista?

Existeix un inter茅s en la imatge de dona vulnerable, de dona v铆ctima. Vivim en un sistema en qu猫 qualsevol dona, encara que no siga v铆ctima d鈥檜na viol猫ncia f铆sica, es pot trobar amb una imatge seua de dona d猫bil. Se鈥檔s vol mantenir sempre l鈥檈stigma de v铆ctimes, per貌 aix貌 ho 茅rem abans, ara ja no. Quan em pregunte qui s贸c jo o quina 茅s la meua condici贸, ja no dic que s贸c una v铆ctima, aix貌 ho vaig ser en una altra vida. Som persones amb capacitat per actuar i participar de la societat per a fer un m贸n millor. Com? Participant en associacions. Per exemple, ara soc la presidenta de l鈥橝ssociaci贸 d鈥檃turats i aturades de Vila-real. Les dones supervivents de la viol猫ncia formem part d鈥檜n col路lectiu invisible i hi ha milers de dones lluitant per superar una situaci贸 de viol猫ncia. A nosaltres mateixes, com a supervivents, tamb茅 ens dona por donar la cara, donar noms i cognoms, per貌 ho hem de fer. Hem de buscar una seguretat en nosaltres mateixes, creure en nosaltres i tirar endavant. Ara mateix, tinc una s猫rie de conviccions i necessite exterioritzar-les.


Creus que l鈥檃utodefensa emocional i f铆sica 茅s una ferramenta per combatre la viol猫ncia masclista?

S铆, 茅s important formar-nos per tindre les ferramentes suficients per a poder actuar quan es dona una situaci贸 de viol猫ncia. A m茅s, si et formes, creixer脿 un sentiment de fortalesa i seguretat, que 茅s molt necessari, perqu猫 t鈥檋an menjat molt el cap dient-te que no ets capa莽 de res. S贸n cursos que poden ser molt empoderadors. Jo he tornat a tindre una altra relaci贸 i m鈥檋e sentit amb les forces suficients per a dir el que vull i el que no vull. 脡s com si hagueres estat en una pres贸 i, per fi, quan ixes al carrer, et sents lliure i, fins i tot, un poc descontrolada. Jo no volia deixar d鈥檈ixir amb les meues amigues [riu].




Fuente: Directa.cat