November 21, 2021
De parte de Nodo50
288 puntos de vista


Alguns mitjans han dif贸s detalls de l鈥檈stat f铆sic de la dona agredida i percepcions de seva fam铆lia sobre els fets, sense tenir en compte l鈥檌mpacte revictimitzant del relat. Al pol oposat, l鈥檃tenci贸 medi脿tica d鈥檃questa agressi贸 tamb茅 ha incentivat treballar peces informatives amb veus expertes, amb major capacitat explicativa de la viol猫ncia sexual i amb propostes per erradicar-la. Una bona pr脿ctica que, tanmateix, no 茅s la m茅s estesa.

鈥淓ls detalls morbosos de les agressions sexuals no tenen inter猫s informatiu. Ens situen com a objectes sexuals passius i fan que la mirada no se centri en el fet fonamental que 茅s la viol猫ncia sexual鈥. Aquesta advert猫ncia prov茅 del manual de recomanacions per informar d鈥檃gressions sexuals Dones Valentes, elaborat per Almena i AADAS. Una recomanaci贸 que tamb茅 es recull a altres manuals, com el del Consell de l鈥橝udiovisual de Catalunya, per貌 que molts mitjans van passar per alt quan van haver d鈥檌nformar de la violaci贸 a una noia de setze anys a Igualada, la passada nit de la castanyada.

Ves a Verkami Anuari M猫dia.cat 2021

Molts titulars van optar per adjectius com 鈥渂rutal鈥 o 鈥渟alvatge鈥 per referir-se a la gravetat dels fets. 脡s cert que hi va haver una viol猫ncia desmesurada, que va derivar en qu猫 la jove fos hospitalitzada. Per貌 molts periodistes no en van tenir prou amb explicar aix貌 i van entrar m茅s en detalls, plasmant el tipus de lesions que havia patit la jove: quins, on i quants cops o la dimensi贸 dels esquin莽aments i a quina part del cos. Aix铆 ho van fer diaris com Regi贸 7 o e-not铆cies. Per貌, sens dubte, un dels mitjans que m茅s detalls m猫dics va decidir aportar va ser El Peri贸dico de Catalunya, que fins i tot, va explicar les operacions quir煤rgiques a les quals es va haver de veure sotmesa la jove i amb quines conseq眉猫ncies.

En aquesta pe莽a d鈥楨l Peri贸dico, que compta amb el testimoni de la fam铆lia de la v铆ctima, es donen tamb茅 detalls que expliquen l鈥檈stat de la noia quan va ser trobada, tals com que 鈥渢enia el vestit per les espatlles鈥 o que va ser 鈥渧iolada sense pietat鈥. 鈥淐om si una violaci贸 es pogu茅s dur a terme amb pietat鈥, reflexiona Raquel G贸mez, psic貌loga de l鈥橢spai Lila del Centre Jove d鈥橝tenci贸 a les Sexualitats (CJAS). 鈥淨uan vaig llegir aquesta not铆cia vaig preguntar-me si realment era necessari que tota Catalunya conegu茅s les seves lesions. Quan torni a la seva vida, tothom sabr脿 qu猫 li va passar i ella no va poder decidir en cap moment si aquesta informaci贸 s鈥檋avia de fer p煤blica鈥, considera G贸mez.

Va ser la mare de la v铆ctima qui va contactar amb diversos mitjans per tal de 鈥渄emanar ajuda i atrapar els agressors鈥. I va ser ella qui va decidir donar tots els detalls, que alguns mitjans no van dubtar a publicar. 鈥淪贸n coses 铆ntimes que ara s贸n de domini p煤blic i pot afectar a la recuperaci贸 de la jove鈥, apunta la psic貌loga. Per貌 el tractament medi脿tic d鈥檃questa violaci贸 no nom茅s pot tenir conseq眉猫ncies negatives per la pr貌pia v铆ctima, sin贸 que tamb茅 pot tenir un impacte negatiu en el conjunt de la societat.

I 茅s que donar aquests detalls 鈥渞efor莽a la cultura del patriarcat i el missatge de la por, que posa de relleu les conseq眉猫ncies de fer aquelles coses que les dones se suposa que no hem de fer, com sortir soles a la nit o emborratxar-nos. Explicar aquests detalls posa el focus en la v铆ctima i ens distreu d鈥檃ll貌 realment important: que la viol猫ncia masclista 茅s sist猫mica鈥, diu Raquel G贸mez; 茅s l鈥檈xercici de poder -amb formes subtils i formes extremes- dels homes sobre les dones, identificades com a 茅ssers de menor valor i, per aix貌, violentables. 

Ara b茅, hi va haver mitjans que van optar per obviar els detalls m猫dics. Alguns exemples els trobem a Rac1, que parlava de 鈥渧iolaci贸 extrema鈥 i apuntava que les ferides de la noia eren 鈥渃ompatibles amb una agressi贸 sexual鈥. TV3 va mencionar que la jove es trobava a la UCI, en estat 鈥済reu鈥 i, a m茅s, com a bona pr脿ctica, va acabar la pe莽a mostrant el n煤mero d鈥檃tenci贸 a les viol猫ncies masclistes. 

Per la seva banda, el diari Ara va informar que la jove 鈥渉avia estat hospitalitzada a causa de les ferides que presentava鈥. Aquest mateix mitj脿 va argumentar els motius per no difondre detalls de les seq眉eles f铆siques de l鈥檃gressi贸 a trav茅s d鈥檜na columna d鈥櫭lex Guti茅rrez, cap de la secci贸 M猫dia: 鈥淪uposo que hi haur脿 qui defensi que l鈥檈xposici贸 crua d鈥檃quella carnisseria ajuda a prendre consci猫ncia de la xacra de la viol猫ncia masclista. Em sembla una excusa de mal pagador: el canvi cultural l鈥檋an de fer els homes i no sembla que explicitar si una lesi贸 va ser de tants o tants altres cent铆metres hagi de comportar cap difer猫ncia鈥.

 On 茅s el l铆mit?

鈥淓m plantejo molt que hi ha violacions que els mitjans expliquem m茅s que d鈥檃ltres. Quan estem davant d鈥檜n cas cridaner per la seva brutalitat, hem de vigilar on posem el focus. Hi ha d鈥檋aver un equilibri entre all貌 que expliques per deixar clara la gravetat dels fets i evitar caure en un relat sensacionalista. No 茅s tan f脿cil establir la frontera鈥, explica Ana Requena, directora en cap de g猫nere a ElDiario.es. Aquest mitj脿 va ser un dels que va optar per explicar el gruix de lesions que havia patit la jove, tot i que no va detallar-ne la gravetat.

Requena afirma que aquesta decisi贸 va ser fruit d鈥檜n debat a la redacci贸 i assumeix que no era necessari explicar de quants cent铆metres eren les lesions ni les operacions quir煤rgiques a les quals va ser sotmesa la jove, per貌 tamb茅 creu que hi ha certs detalls que ajuden a fer-se a la idea de la gravetat del cas. 鈥淓ntenc que se鈥檔s q眉estioni per la decisi贸 que vam prendre i crec que 茅s sa que no deixem de fer-ho. Ara b茅, tamb茅 cal deixar clar que quan expliquem aquestes viol猫ncies no hi ha cap f贸rmula m脿gica que es pugui aplicar a tot鈥, apunta Requena, qui afegeix que 鈥渆l mateix detall pot ser oport煤 o inoport煤 depenent de com s鈥檈labori la resta de la informaci贸 i la cura que s鈥檋i posi鈥.

La decisi贸 d鈥檃quest mitj脿, igual que va passar amb alguns altres, va ser q眉estionada a les xarxes socials. Una de les justificacions que m茅s s鈥檋an donat entre els periodistes que van decidir explicar les lesions rau en el fet que la fam铆lia va compartir-ne els detalls. Per貌, 茅s suficient la veu d鈥檜na mare per justificar-ho? Segons la psic貌loga Raquel G贸mez, 鈥渓a responsabilitat no 茅s de la mare, sin贸 del mitj脿. Donem prioritat a la veu de la mare perqu猫 la v铆ctima 茅s menor, per貌 no per aix貌 deixa de tenir drets. No tenint en compte el desig de privacitat de la v铆ctima nom茅s perqu猫 茅s menor, comprem un discurs paternalista que la situa com un objecte a protegir i no com a subjecte de drets鈥.

Rellev脿ncia informativa i consci猫ncia feminista: marges des d鈥檕n explicar les viol猫ncies contra les dones

En aquest cas, la mare de la jove agredida va ser un testimoni central en el relat mediatitzat dels fets: va ser ella qui va contactar amb mitjans per oferir els detalls de l鈥檃gressi贸 i les conseq眉猫ncies en la salut. I tamb茅 va ser ella qui va relatar el que sabia de la nit en qu猫 la seva filla va ser agredida. 脡s arran de la seva declaraci贸 que sabem que la noia va anar de festa a una discoteca. Tamb茅 s鈥檋a publicat que va sortir del local amb un noi. Igualment, molts mitjans han decidit incorporar les valoracions de la mare respecte els fets. 鈥溍塻 una bona estudiant. Per aix貌 la vaig deixar anar a la discoteca. Perqu猫 茅s molt responsable. Una nena deu鈥, va declarar a El Peri贸dico. 鈥溍塻 una nena molt aplicada, ha acabat aquest any el batxillerat i vam pensar que no passaria res per un dia que sort铆s鈥, va dir a ElDiario.es.

Per貌, 茅s rellevant que l鈥檃gressi贸 es produ铆s en sortir de la discoteca? Cal dir que va marxar amb un noi? 脡s destacable que la v铆ctima fos 鈥渞esponsable鈥? Raquel G贸mez remarca que no, alhora que assegura que l鈥檌mpacte d鈥檈xplicar aquests fets no resulta socialment innocu. 鈥淧ublicar-ho refor莽a el discurs patriarcal que diu que les violacions nom茅s es donen en certs contextos en qu猫 la viol猫ncia cap a les dones 茅s esperable. I si hi passa res, doncs, la culpa 茅s nostra, perqu猫 ja estem avisades que si sortim de nit ens poden passar aquestes coses鈥, reflexiona la psic貌loga. Igualment, tamb茅 destaca que l鈥檃ctitud de la v铆ctima i la seva manera de ser tampoc no s贸n rellevants: 鈥渘o ens violen per ser irresponsables. Insinuar el contrari 茅s violent i estigmatitzador鈥, diu.

Ana Requena coincideix en qu猫 aquesta perspectiva 茅s revictimitzadora. Alhora, remarca que 鈥渘o es pot culpar la mare d鈥檋aver traslladat a periodistes aquestes dades sobre la seva filla, 鈥減erqu猫 parla des del dolor鈥. Com planteja l鈥檃rticle del diari Ara Agredir un segon cop la intimitat d鈥檜na adolescent violada, 鈥渓a responsabilitat sobre com s鈥檈nfoca la pe莽a recau exclusivament en el periodista i el mitj脿鈥. 

Tot i comptar amb un informe m猫dic facilitat per la fam铆lia o amb les seves declaracions, abordar amb responsabilitat period铆stica els casos de viol猫ncies masclistes demana explicar all貌 que resulta informativament rellevant i no limitar-se a difondre tota dada accessible sobre la v铆ctima, el seu estat i les seves circumst脿ncies. Ignorar el filtre de rellev脿ncia informativa i desatendre l鈥檌mpacte de g猫nere dels relats medi脿tics es tradueix en una pr脿ctica que amplifica la viol猫ncia contra les dones.

Les actituds de la mare i la seva parella davant dels fets compartits amb periodistes segueixen, segons Requena, 鈥渓鈥檈stereotip d鈥檜na mare preocupada i d鈥檜n pare que vol venjan莽a, des de la culpabilitat masculina de qui ha deixat que pass茅s una cosa dolenta a una dona estimada鈥. Aquestes respostes a la violaci贸 es van reproduir repetides vegades per xarxes, tant per part de gent que reclamava 鈥減enjar els violadors de les places dels pobles鈥, com de gent que no entenia 鈥減er qu猫 una nena de 16 anys ha d鈥檈star sola pel carrer a aquelles hores鈥. 

Per Raquel G贸mez, aquestes reaccions 鈥渟贸n comprensibles en el marc en el qual vivim: ens pensem que penjant els violadors i tancant les nenes a casa, el problema s鈥檃caba. Els mitjans tenen la responsabilitat de no tractar aquesta agressi贸 com un fet a茂llat鈥, alerta la psic貌loga, per qui 鈥渘o hem de culpar la v铆ctima ni parlar dels violadors com si fossin 茅ssers inadaptats, sin贸 que els hem d鈥檈mmarcar dins un sistema masclista i aprofitar per parlar d鈥檃ltres viol猫ncies m茅s invisibilitzades鈥.

Refor莽ar la por, extrem oposat a sensibilitzar

Tant Raquel G贸mez com Ana Requena lamenten que la cobertura informativa d鈥檃quest tipus de casos perd l鈥檕portunitat, generalment, d鈥檈xplicar les viol猫ncies masclistes com una conseq眉猫ncia de la societat patriarcal. 鈥淪ovint veiem aquests casos com un culebrot que s鈥檋a de seguir i alimentar鈥, adverteix Requena. Parla, per exemple, de peces period铆stiques com la que va publicar La Vanguardia, on s鈥檈xplicava la t脿ctica policial amb la qual els Mossos estaven resseguint les 煤ltimes passes de la jove. 

Ara b茅, alguns mitjans s铆 que van saber llegir el moment medi脿tic i van estar publicant diverses peces, m茅s enll脿 de relatar el cas extrem de viol猫ncia, orientades a explicar el fenomen de la violencia sexual, atentes a la prevenci贸 i orientades a generar sensibilitzaci贸 els dies despr茅s de l鈥檃gressi贸 a Igualada. 

En aquesta l铆nia, destaquen TV3 i Catalunya R脿dio, que van explicar com algunes escoles tenen grups liles per fer pedagogia i alertar sobre viol猫ncies masclistes als centres; aix铆 mateix, van publicar una pe莽a titulada 鈥Com educar els nens perqu猫 no siguin agressors sexuals鈥. Durant aquells dies, tamb茅 van aprofitar per deixar sentir la veu de noies joves, que expliquen les seves experi猫ncies i van enfocar el cas d鈥橧gualada des d鈥檜n punt de vista ampli i contextualitzant-lo com a 鈥mal estructural鈥 o com una mostra 鈥del frac脿s en la lluita contra la viol猫ncia de g猫nere鈥.

Aprofitar que l鈥檃udi猫ncia 茅s m茅s sensible al tema 茅s una manera de fer pedagogia. L鈥檃ltra, triada per mitjans com ElDiario.es, que no va aprofitar l鈥檃vinentesa per publicar aquest tipus de peces, 茅s 鈥済enerar context sobre feminismes de manera transversal, en cada publicaci贸 que fem鈥, diu Requena, que 茅s una de les primeres editores de g猫nere en un mitj脿 a l鈥橢stat Espanyol. 鈥淣o hem de parlar de g猫nere quan hi ha una agressi贸, sin贸 que l鈥檋em de tenir present sempre. D鈥檃questa manera, l鈥檃udi猫ncia ja t茅 un bagatge que l鈥檃judar脿 a interpretar la situaci贸 quan es donin aquests casos dif铆cils鈥, diu Requena.




Fuente: Media.cat