Pilar Rahola, censurada?

May 30, 2021 –
De parte de Nodo50

2,384 puntos de vista

La Vanguardia deixa de comptar amb ella com a articulista i TV3 reconeix que ha reduït i matisat les seves polèmiques intervencions, tot i que actualment són d’almenys tres cops per setmana a raó d’uns 300 euros per col·laboració. Amb tot, Rahola manté presència en canals de gran influència, mentre la polèmica per la decisió de Godó amaga la realitat de la majoria d’acomiadaments en un sector cada cop més precari.

Després de 14 anys comptant amb ella, diumenge passat La Vanguardia va publicar l’últim article de Pilar Rahola. La periodista i escriptora hi escrivia actualment quatre cops per setmana. Les fonts oficials consultades per Nació Digital, mitjà que va avançar la notícia, apunten a raons econòmiques, però l’articulista deia en un tuit que els motius eren “ideològics i polítics”.

En qualsevol cas, Rahola no corre el risc de ser silenciada per perdre una de les seves tribunes. La seva és una veu amb presència mediàtica en múltiples espais de gran audiència, començant per la ràdio del mateix Grup Godó, RAC1, i és una de les col·laboradores més habituals a TV3, en dos programes diferents.

A més, el seu punt de vista sobre l’actualitat tampoc es podria dir que està perseguit o silenciat: la seva proximitat amb els expresidents catalans Mas i Puigdemont és de sobres coneguda i les tesis que defensa solen coincidir amb els postulats de Junts per Catalunya.

Bona prova de la seva influència és la repercussió que ha tingut en mitjans de comunicació i a les xarxes socials la decisió del rotatiu de Godó d’apartar-la, mentre es parla menys de la precarietat laboral –accentuada per la pandèmia– de molts periodistes menys coneguts. El Mapa de la Censura de Mèdia.cat acumula 6 casos d’acomiadaments i precarietat en mitjans de comunicació aquest 2021, entre els quals casos d’ERO i mobilitzacions laborals, i l’any 2020, marcat pels ERTO i les conseqüències econòmiques de la pandèmia, en va registrar una vintena.

Fins quan, Rahola?

Ni Godó pot emmordassar-la

El Grup Godó prescindeix de Rahola després de mantenir-la com a col·laboradora durant els anys més àlgids del procés independentista. Qualsevol mitjà de comunicació –des dels més contrahegemònics fins als que funcionen com a greixadors de l’engranatge de l’status quo– té, per descomptat, la llibertat de decidir quins col·laboradors els interessa tenir en cada moment.

És sabut que, quan una empresa mediàtica decideix fer fora algú perquè no li sembla bé allò que aquest diu, la companyia no acostuma a reconèixer-ho mai, sinó que ho atribueix a altres causes. Però cal tenir en compte que el Grup Godó, empresa editora de La Vanguardia, manté Rahola com a col·laboradora a la seva ràdio, RAC 1, on continua intervenint a les tertúlies d’El Món, si bé és cert que l’emissora ha tingut en els últims anys una línia editorial més favorable a l’independentisme que no pas el rotatiu.

TV3 retalla les col·laboracions de Rahola

Les intervencions de Pilar Rahola a Televisió de Catalunya han aixecat polseguera sovint. Ja l’estiu del 2011 es va impulsar a Twitter una campanya amb l’etiqueta #ProuRahola. No només pel sou que rep o per la freqüència en què apareix, sinó també pel format: tribunes en què expressa opinions sense que hi hagi cap periodista o tertulià que rebati o qüestioni el que ella diu.

En aquest sentit, TV3 reconeix que ha modificat les seves aparicions al FAQS, on hi surt cada setmana. Han intentat acabar amb el fet que ella tingués un espai on opinar sense que fos contrarestat o matisat per ningú. “Des d’aquest any, ha canviat el format de tribuna d’opinió que tenia la seva secció per un format cara a cara, en què les seves aparicions sempre van acompanyades per un altre col·laborador de perfil oposat”, apunten des de la televisió pública.

El sou que guanya per les col·laboracions al FAQS no és conegut, tot i que ha estat objecte de polèmica i de debat polític. La CUP va preguntar l’import de les seves remuneracions al programa l’estiu passat a la Comissió de Control de la CCMA al Parlament, però el sou no s’ha fet públic. El programa l’elabora una productora subcontractada per TV3, i la relació econòmica entre aquesta i la periodista no està sotmesa a la normativa de transparència a què estan obligats els contractes públics.

“Li han dit que digui tot això?”

En canvi, el programa Tot es mou l’elabora directament la CCMA, per la qual cosa l’import de les seves col·laboracions sí que és conegut. Aquesta temporada (2020-2021), Rahola intervé al programa “només” un dia a la setmana, els dilluns. La temporada passada ho feia dos dies, dilluns i dimarts, i l’anterior, quatre cops per setmana.

El febrer passat, El Triangle va publicar que el contracte de la CCMA amb ella per al 2020 era de 16.800 euros i per set mesos de durada (de gener a juliol, cosa que feia pensar que la continuïtat del programa a partir del setembre no estava garantida). Això suposava una retribució de 2.400 euros al mes.

Els càlculs surten a uns 300 euros per intervenció, un import similar al rebut la temporada anterior (2018-2019), anava al Tot es mou de dilluns a dijous. L’any 2019 va rebre 52.500 euros per un contracte de 12 mesos, segons va publicar El Periódico a partir de les dades del portal de transparència de la CCMA.

El Mundo Deportivo, diari del Grup Godó, es va fer ressò llavors de la notícia amb un titular poc amable tot i tractar-se d’una col·laboradora del mateix grup empresarial: “El ‘sueldazo’ de Pilar Rahola después de renovar con TV3”.

La Rahola ‘influencer’

A banda de RAC1 i TV3, les opinions de Rahola arriben a moltes persones a través dels seus comptes a les xarxes socials, amb centenars de milers de seguidors. El compte de Twitter de Rahola en té més de 366.000 i el d’Instagram, més de 100.000.

A més, la periodista té un canal de Youtube, ‘Paraula de Rahola’, amb més de 14.000 subscriptors i amb alguns vídeos que acumulen prop de 50.000 visualitzacions. Els continguts del canal es publiquen també a El Nacional, el digital que dirigeix Pepe Antich, qui en el seu dia la va fitxar quan era al capdavant de La Vanguardia.

Fuente: Media.cat